Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
Treballar a la fàbrica (les dones del tèxtil d'Igualada)
23 oct 2005
Aquest és el títol d'un llibre que, escrit per M Teresa Miret i Maribel Nogué, i patrocinat per l'Ajuntament d'Igualada, intenta recordar l'experiència de tota una colla de dones igualadines, avui ja grans i jubilades, que van treballar a les fàbriques de gèneres de punt els anys 50 i 60. Els seus records ens apropen a la realitat de la vida a Igualada fa molt anys, en unes condicions molt diferents, algunes a vegades impensables avui dia.

El llibre, prou interessant i recomanable, no és a la venda, però es pot demanar, gratuïtament, a l'Ajuntament d'Igualada.

Heus ací alguns textos seleccionats:

«Quan sorties de treballar t'esperaven i t'oferien feina a la porta de la fàbrica. Et venia l'empresari o l'encarregat d'una altra fàbrica i et preguntava què cobraves. Si eren 200, te'n donaven 250. Fins que es crearen acords entre empreses per tal que no es poguessin prendre treballadors les unes de les altres.»

[Això, increïble avui, jo ho puc certificar. No d'una manera tan espectacular, però sí donar-te més diners per canviar. Ho vaig viure en un canvi d'empresa l'any 1959.]

«Abans les dones, quan estaven massa cansades i la pressió era massa forta, es feien un tip de plorar. Ploràvem molt al vespre a casa, però l'endemà tornàvem a treballar. Ni jo ni ningú que conegui no tenia temps per pensar si estava deprimida.»

«Ens interessava fer un horari seguit i poder fer hores extres a la tarda per fer algun caleret de més, perquè el jornal l'havíem de donar a casa. Això ja ho teníem clar: tothom qui treballava havia de donar el jornal a casa, i si volies alguna cosa, perruqueria o altres capricis, ho pagaves de les hores extres.» [Com ara!!!]

«Una casa apartada del poble substituïa el pis que no et podies comprar. Però penseu que quan et ficaves en aquella casa només hi havia les parets, a dintre no hi havia res enguixat, hi havia els totxos del lavabo, t'hi ficaves a viure, però no hi havia res. De cuina no n'hi havia, el fogó el tenies a sobre d'una taula o en una caixa de fusta, i a mesura que anaves treballant, anaves fent... Una vegada feies el safareig, una altra hora posaves un armari, un any posaves les rajoles al bany, un altre les rajoles del terra... perquè de primer ni rajoles a terra ni res. Vam trigar set o vuit anys a acabar-ho tot.»

M Teresa Miret i Maribel Nogué, «Treballar a la fàbrica. Dones a les fàbriques de gèneres de punt (1950-1970)», Ajuntament d'Igualada.

Antoni Ferret

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Treballar a la fàbrica (les dones del tèxtil d'Igualada)
16 nov 2005
el llibre s'ha exhaurit molt ràpid, però sembla ser que en faran fer més còpies.
Colera camping CNT