Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Una anàlisi econòmica desaconsella l’anglès
21 oct 2005
Un estudi econòmic considera que l'hegemonia de l'anglès a la Unió Europea fa que la resta d'estats membres subvencionen anualment amb 18.000 milions d'euros l'economia britànica. L'estudi planteja i analitza tres situacions possibles: monolingüisme anglès, trilingüisme anglès-alemany-francès i l'ús de l'esperanto.
El catedràtic d’economia de la Universitat de Ginebra i especialista en economia de les llengües François Grin ha publicat un extens dossier on analitza les polítiques lingüístiques de la Unió Europea. L’estudi ha estat requerit i editat per l’Alt Consell de l’Avaluació de l’Escola, un organisme públic francès autònom que avalua i analitza l’estat de l’ensenyament a França.

L’informe planteja quina seria l’opció òptima a l’hora de decidir quines han de ser les llengües de treball a la Unió Europea. Per fer-ho, estudia la situació actual i en conclou que els guanys que la Gran Bretanya obté del predomini de l’anglès en el context mundial, i en el de la Unió Europea en particular, són entre 17 i 18 miliards d’euros a l’any, l’1% del seu PIB. Aquestes xifres s’obtenen de la venda de llibres i altres productes lligats a la llengua anglesa i a les 700.000 persones que visiten Anglaterra cada any per aprendre’n l’idioma, però també dels estalvis que l’economia anglesa aconsegueix en negligir l’estudi de llengües estrangeres a les seves escoles. No es tracta del total de les transferències econòmiques cap al Regne Unit per causes lingüístiques, sinó d’un 75% d’elles, que l’autor estima que són fruit de l’hegemonia de l’anglès i no del simple pes demogràfic de la llengua en sí. És a dir, que cadascun dels 280 milions de noangloparlants de la Unió subvencionem anualment amb 65 euros l’economia britànica.

Tot i que aquestes xifres ja eren públiques entre els especialistes, no s’havia estudiat si aquests costs serien més baixos si es triessin altres opcions com les que planteja l’estudi. Amb l’ampliació de la Comunitat a 25 països, l’any passat, els idiomes oficials es van enfilar d’11 a 20, que s’han convertit en 21 amb la recent acceptació de l’irlandès – però no la del català. Això està fent replantejar la política d’igualtat entre els idiomes estatals de la Unió Europea, establerta en el moment de la seva fundació, quan tan sols n’eren quatre, a un sistema d’una o d’un grup reduït de llengües de treball, que de mica en mica s’està imposant.

L’esperanto l’opció més eficient i equitativa

L’economista suís planteja una comparativa entre tres escenaris possibles: l’anglès com a única llengua, el trilingüisme anglès-alemany-francès i l’elecció de l’esperanto com a llengua de treball interna dels organismes de la Unió. La primera opció encara engrandiria més les transferències econòmiques cap als països anglosaxons. En canvi, l’estudi conclou que l’opció trilingüe té un cost equivalent a la primera, però amb una major equitat. Considera, però, que té “una certa inestabilitat? i que exigeix un nombre considerable de mesures per ser viable.

La tercera opció, l’esperanto com a única llengua interna de treball, apareix, amb molta diferència, com la més barata i igualitària. L’estalvi s’aconseguiria per una doble vessant. Per un costat, la simplicitat de l’esperanto permetria invertir menys en l’ensenyament de llengües – tot i que l’estudi preveu l’aprenentatge d’una segona llengua estrangera a les escoles de tots els països membres, inclòs el Regne Unit – i, per altra, en no tenir-la ningú com a pròpia, els productes i serveis lligats al seu ensenyament podrien produir-se equitativament en tots els països, generant riquesa en tots ells.

El professor Grin també analitza breument la viabilitat d’aquesta tercera opció, que considera “impracticable a curt termini? però possible en una generació. “85% de la població de la Europa dels 25 hi té un interès directe i evident, independentment dels riscs polítics i culturals que comporta l’hegemonia lingüística?, afirma.

Associació Catalana d’Esperanto
kea ARROBA esperanto-ct.org
www.esperanto-ct.org



Apunts finals

El dossier es pot obtenir a: http://cisad.adc.education.fr/hcee/documents/rapport_Grin.pdf

Nota biogràfica del prof. Grin:

http://www.geneve.ch/sred/collaborateurs/pagesperso/d-h/grinfrancois/fra (fr)

http://www.geneve.ch/sred/collaborateurs/pagesperso/d-h/grinfrancois/fra (en)

Curriculum Vitae del prof. Grin: http://www.mic.unisi.ch/grin_cv.pdf

Participació del prof. Grin al X Congrés Linguapax (Barcelona, 2004): http://www.linguapax.org/congres04/indexcat.html
Haut Conseil de l’Évaluation de l’École: http://cisad.adc.education.fr/hcee/
Mira també:
http://cisad.adc.education.fr/hcee/documents/rapport_Grin.pdf
http://www.esperanto-ct.org

This work is in the public domain
Sindicat