|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Alacant, una ciutat a guanyar
|
|
|
per Endavant |
21 oct 2005
|
Alacant, una ciutat a guanyar
uns Països Catalans a construir |
La nostra ciutat es mou entre la indigació i el desencís. Entre una realitat que ens anul•la com a poble i com a ciutadanes i la sensació d’incapacitat per transformar-la. Les opcions resulten ben clares. O abandonar la ciutat i el país o intervenir per canviar-la. O dimitir de les nostres responsabilitats polítiques o assumir els nostres compromisos. O creure que el temps ho cura tot o estar persuadides que només la voluntat, l’anàlisi i l’acció poden vèncer les dificultats. La segona opció, la de la lluita, la de l’organització, la del compromís, és la que assumeix el Comitè Local d’Alacant d’Endavant (OSAN). Amb humiltat i fermesa, amb modèstia i tenacitat.
L’especulació urbanística amenaça i destrueix espais naturals com la Serra Grossa, el Saladar d’Aiguamarga, l’Horta i Rabassa. El creixement desmesurat converteix la ciutat en un gran dormitori i supermercat, desvinculant barris, creant focus de marginació, produint desequilibris entre les diferents zones de la ciutat i fagotitzant les altres poblacions de la comarca. Hi ha, així mateix, interés en pretendre que Alacant desconega la seua història: la pertinença a la Corona d’Aragó, la lleialtat a l’Arxiduc Carles d’Àustria fins a 1715 durant la Guerra de Successió, o la resistència antifeixista, en el Port d’Alacant i als carrers del casc antic, quan les tropes italianes que col•laboraven amb el dictador Franco estaven a les portes de la darrera ciutat republicana.
La desmemòria, l’oblit que pateix la nostra ciutat, amaga uns interessos molt clars: convertir Alacant en un enorme solar on poder construir i la seua ciutadania en uns simples consumidors que desconeguen la seua història, la seua cultura, la seua llengua i la classe a la qual pertanyen. La ciutat es converteix, així, en un espai per al benefici empresarial i els seus habitants en robots. Els mals d’Alacant, doncs, són els mals del capitalisme: els de l’economia de mercat i els de l’alienació.
Aquest desconeixement de la nostra història provoca una desconnexió entre la ciutat i els seus habitants que permet que es destrossen jaciments arqueològics, es destruisca la fesomia de barris tradicionals com el Pla, el Raval Roig, Benalua o Sant Antoni, es demolisquen edificis històrics com l’Aduaneta i el cine Ideal, o desapareguen places i construccions centenàries. Sense història no hi ha indentitat. Sense identitat no hi ha identificació ni estima real cap al que Alacant ha estat i és. Sense aquesta estima no hi ha defensa i, per tant, els especuladors tenen les mans lliures per a destruir i omplir-se les butxaques.
Alacant, per la seua condició fronterera, és també la punta de llança per a la penetració de l’espanyolisme i la conseqüent pèrdua de la seua identitat nacional. Ja des dels segles XVIII i XIX la burgesia alacantina vinculà els seus interessos als del projecte polític i econòmic espanyol, si bé les classes populars pogueren mantenir la seua identitat valenciana malgrat tot. No és només fins a la segona meitat del segle XX, i vinculat al franquisme i a un enorme creixement poblacional de la ciutat, que s’ha començat a posar en dubte la catalanitat de la nostra ciutat. Amb una burgesia espanyolista, un aparell polític repressor, i unes estructures culturals dominades pel catolicisme i el provincianisme, es fomenta l’enfrontament amb altres territoris valencians, s’impedeix a l’immigració conèixer i assimilar la cultura d’Alacant, es ridiculitza i minoritza la llengua catalana, i es vincula la història de la ciutat a la de Castella. El projecte polític és ben clar: negar la catalanitat de la ciutat (esborrant la seua història i eliminant els trets culturals que persisteixen) per a integrar-la en el projecte imperialista espanyol, fracturar la cohesió del País Valencià i impossibilitar la unitat dels Països Catalans.
El PP i el PSOE representen les dues cares d’uns mateixos interessos. Ni en els aspectes generals, ni en les qüestions concretes, podem trobar cap element que els diferencie: aquest dos partits són els capdavanters en estimular l’ensenyament privat i religiós (majoritari en l’oferta educativa al nostre municiapi), en dissenyar una ciutat per als cotxes i no per als vianants, ciclistes o usuaris del transport públic, en intentar convertir la ciutadania en éssers incultes i despreocupats, en generar el màxim benefici als empresaris i a les seues pròpies butxaques, en furtar directament de l’erari públic (com ha succeït en el cas Mercalicante), en destruir els espais naturals, en fer de la democràcia un acte automàtic de delegació i no un exercici de participació i gestió del poble, en confondre oci i diversió amb bars, alcohol i drogadicció, en negar possibilitats de prosperar amb dignitat a joves, estudiants, dones i immigrants, en reduir els drets socials i laborals de les treballadores...els partits institucionals, encapçalats pel PP i pel PSOE, no deixen de ser una part més d’una macrocorporació empresarial que només té en la defensa dels seus interessos de classe la seua raó d’existir.
L’actual context és dur, on s’aguditzen les contradiccions entre unes classes populars que veuen eliminats els seus drets socials i una burgesia que augmenta espectacularment la seua taxa de benefici. Així mateix, s’aprofundeix en l’enfrontament a vegades directe i en ocasions vetlat entre el poble català al qual li és negada la seua existència i el projecte imperialista espanyol. És en aquesta situació difícil, d’emergència nacional i social, que el Comitè Local d’Alacant d’Endavant (OSAN) vol assumir la part de responsabilitat que li pertoca en la lluita per la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes, en harmonia amb la natura i lliures del patriarcat.
No venç el temps, venç la voluntat
La lluita és l’únic camí
Alacant, 27-IX-05
Endavant (OSAN)
Comitè Local d’Alacant
www.endavant.org |
This work is in the public domain |
|
Re: Alacant, una ciutat a guanyar
|
|
per vallesà |
21 oct 2005
|
endavant amb la lluita, tot el meu suport.
València deixarà de ser el terreny de joc de l'ultradreta |
|
Re: Alacant, una ciutat a guanyar
|
|
per Jo, l'absolut |
21 oct 2005
|
|
Sense cap dubte, la primera feina a fer al País Valencià és explicar i conscienciar al ciutadans per que no continuïn essent carn d’una manipulació i especulació que, aquí més que enlloc, els porta al no res. |
