|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Dossier sobre les llengües de treball a la Unió Europea
|
|
|
per lectora |
21 oct 2005
|
|
|
*** Una anàlisi econòmica desaconsella l'anglès
El catedràtic d'economia a la Universitat de Ginebra i especialista en política lingüística François Grin ha publicat un extens dossier on
analitza les polítiques lingüístiques de la Unió Europea. L'estudi ha estat editat per l'Alt Consell de l'Avaluació de l'Escola, un organisme
públic francès autònom que avalua i analitza l'estat de l'ensenyament a França.
El dossier planteja quina seria l'opció òptima a l'hora de decidir quines han de ser les llengües de treball a la Unió Europea. El professor Grin avalua aquestes diferents polítiques i en conclou que actualment els guanys que la Gran Bretanya obté del predomini de l'anglès en el context mundial, i en el de la Unió Europea en particular, són entre 17 i 18 miliards d'euros a l'any, l'1% del seu PIB. Aquestes xifres s'obtenen de la venda de llibres i altres productes lligats a la llengua anglesa i a les 700.000 persones que visiten el
Anglaterra cada any per aprendre'n l'idioma, però també dels estalvis que l'economia anglesa aconsegueix fer al negligir l'estudi de llengües
estrangeres. És a dir que cadascun dels 280 milions de noangloparlants de la Unió subvencionem anualment amb 65 euros l'economia britànica.
Tot i que aquestes xifres ja eren publiques entre especialistes, no s'havia estudiat si aquests costos eren més baixos que triant altres opcions. Amb l'ampliació de la Unió a 25 països, les llengües oficials van passar d'11 a 20, que s'han convertit en 21 amb la recent acceptació de l'irlandès - però no la del català. Això estar fent replantejar la política d'igualtat entre les llengües estatals de la Unió Europea, establerta en el moment de la seva fundació, quan tan sols n'eren quatre, a un sistema que cada cop es va imposant més, que és el de una llengua o una grup reduït de llengües de treball.
*** L'esperanto l'opció més eficient i equitable
L'economista suís planteja una comparativa entre tres escenaris possibles: l'anglès com a única llengua, el trilingüisme anglès-alemany-francès i l'elecció de l'esperanto com a llengua de treball. La primera opció encara engrandiria més les transferències econòmiques cap al països anglosaxons. En canvi, l'estudi conclou que l'opció trilingüe té un cost equivalent que a la primera, però amb una equitat més considerable. Considera, però, que té "una certa inestabilitat" i exigeix un nombre considerable de mesures per ser viable.
La tercera opció, l'esperanto com a única llengua de treball, apareix, amb molta diferència, com la més barata i igualitària. L'economia l'aconseguiria per una doble vessant. Per un costat, la seva simplicitat permetria invertir menys en l'ensenyament de llengües - tot i que
l'estudi preveu l'aprenentatge d'una segona llengua estrangera a les escoles - i, per altra, ja que ningú no la tindria com a pròpia, els
productes i serveis lligats al seu ensenyament podrien produir-se equitativament en tots els països.
El professor Grin també analitza breument la viabilitat de la introducció d'aquesta tercera opció, que considera "impracticable a curt
termini", però possible en una generació. "85% de la població de la Europa dels 25 hi té un interès directe i evident, independentment dels riscos polítics i culturals que comporta l'hegemonia lingüística", afirma.
El dossier es pot obtenir a:
http://cisad.adc.education.fr/hcee/documents/rapport_Grin.pdf |
This work is in the public domain |
