Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
[CNT-AIT] Finalitzat el conflicte amb Euskal Basea S.L. (Sagardi)
18 oct 2005

Recentment, informàvem des la plana web d’aquest Sindicat de la creació d’una nova Secció Sindical al sector de la hosteleria, en concret a l’empresa Euskal Basea S.L. que controla diverses franquícies de la cadena de tavernes vasques Sagardi.

També vàrem informar com pocs dies després de legalitzar la Secció Sindical l’empresa va respondre acomiadant a la nostra companya Cristina, delegada de l’esmentada Secció Sindical.

Fruit de la pressió sindical que s’ha exercit des del SOV de Barcelona i la resta de Sindicats de la Confederació, en menys de dues setmanes s’ha aconseguit que l’empresa baixi del burro i readmeti a la nostra companya Cristina.

La nostra activitat anarcosindicalista, emprant l’acció directa i la solidaritat entre treballadores ha estat l’eina més eficaç alhora de solucionar el conflicte, si bé és cert que judicialment l’empresa no tenia massa a favor seu.

Des del Sindicat d’Oficis Varis de Barcelona de la CNT-AIT felicitem a la nostra companya Cristina, i animem a la resta de treballadors i treballadores de l’empresa a organitzar-se dins la Secció Sindical. Hem demostrat que la unió fa la força, i si tants pocs treballadors hem aconseguit tant en tant poc temps, què seran capaços d’aconseguir la plantilla sencera defensant els seus drets?

sagardicnt05.JPG

Els antecedents

Sagardi és una cadena de restaurants vascos extesa arreu de l’Estat. La imatge que projecten és d’una taberna vasca clàssica, però enfocada a un sector de consumidors amb recursos econòmics elevats.

L’empresa Euskal Basea S.L. és propietària de diverses franquícies de la cadena i, en concret, la del carrer Argenteria 62. Allí la precarietat laboral va fer acostar-se al Sindicat d’Oficis Varis de Barcelona de la CNT-AIT a Cristina, per tal d’informar-se sobre els seus drets laborals. Temps després d’assessorament opta per afiliar-se i poc després (el 22 de setembre) constituïr legalment una Secció Sindical a l’esmentada empresa, secció de la qual és ella delegada.

El Sindicat, en representació de la delegada, comunica a l’empresa mitjançant un burofax la constitució de la Secció Sindical.

El dia 1 d’octubre Cristina és verbalment acomiadada. Ella es nega a firmar cap carta d’acomiadament i segueix asistint al seu lloc de treball, fins que es fa efectiu l’acomiadament a través d’un burofax.

Acció Sindical

Davant d’aixó, Cristina no dubta en exigir la readmissió i el Sindicat es posa ràpidament en contacte amb l’empresa.

Després de diverses converses telefòniques i, tot i notar el temor que la lluita per la dignitat suposa a l’empresa, aquesta mateixa decideix no readmetre a la companya acomiadada. Davant d’aquest fet s’opta per inicar una campanya de boicot i denúncia pública del restaurant, realitzant el següent dissabte dia 8 d’octubre a les 12h una concentració sindical davant el restaurant.

La concentració convocada el dissabte va ser un veritable éxit. Ens vam concentrar solidàriament al voltant de 30 a 40 persones, procedent dels SOV de Barcelona, d’Hospitalet, Cornellà… Durant l’acte es va procedir a informar del motiu de la concentració: l’acomiadament de la companya Cristina per exercir el seu dret a informar a la resta de companys/es sobre els seus drets laborals, la repressió que aixó suposa a la llibertat sindical i l’acomiadament improcedent que suposava.

Es va recalcar que únicament exigiem la readmissió sense condicions, i que tant sols voliem saber a quina hora entrava a treballar dilluns Cristina. Es va deixar clar, que si aixó no es solucionava ràpidament radicalitzariem el conflicte primer a la regional catalano-balear, i després a la resta de l’Estat.

Paralelament, vam estar repartint informació a traves d’octavetes als vianants que per allí circulaven i a altres treballadors i treballadores de l’hosteleria dels restaurants del voltant. La gent del carrer va rebre molt bé la concentració i, inclús, alguna d’aquestes persones es van quedar a fer costat a la companya Cristina. Fet que demostra que encara la gent de Barcelona és solidària. Inclús algunes treballadores d’altres restaurants es van interessar pel conflicte, demanant la octaveta i qui era la companya acomiadada.

En poca estona el restaurant es va buidar completament, mostrant com d’efectiva va ser la concentració.

Cap a les 13:40h, el Gerent del restaurant ens diu que dilluns parlaria amb el departament de RRHH de l’empresa per a que facin efectiva la readmissió, i el Sindicat -junt amb la companya Cristina- decidim retirar-nos no sense deixar clar que si pretenen jugar amb nosaltres tornarem amb més força encara.

La finalització del conflicte

El següent dilluns dia 10 d’octubre, l’empresa va citar a Cristina i el Sindicat a una reunió l’endemà mateix. A la mateixa l’empresa va acceptar finalment la readmissió sense condicions, i divendres següent es va fer efectiva legalment la readmissió, a més a més del reconeixement de la Secció Sindical, i totes les reivindicacions laborals i econòmiques que Cristina va exigir a l’empresa en el moment de crear la Secció Sindical (pagament d’hores extres, plus de nocturnitat, descansos…).

Des del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Barcelona i la Secció Sindical a l’empresa Euskal Basea S.L. (Sagardi) es valora molt positivament aquesta victòria sindical. En menys de dues setmanes hem demostrat que un sindicalisme de combat, sense contemplacions i emprant l’acció directa i la solidaritat és la forma més efectiva de conquistar els nostres drets laborals.

Mica en mica, la CNT de Barcelona es va assentant en el sector de l’hosteleria creant noves seccions sindicals i defensant-les i assentant-les.

Només ens resta agraïr tot el suport que s’ha transmés des dels altres sindicats de la confederació i tota la gent que, solidàriament, va acudir a la concentració sindical que va accelerar la finalització del conflicte.

Mira també:
http://barcelona.cnt.es

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: [CNT-AIT] Finalitzat el conflicte amb Euskal Basea S.L. (Sagardi)
18 oct 2005
Més info a:

http://cntbarna.sakeos.net/wp-admin/post.php?action=edit&post=93
Re: [CNT-AIT] Finalitzat el conflicte amb Euskal Basea S.L. (Sagardi)
18 oct 2005
cnt no!!!!

Punks not dead!!!
Re: [CNT-AIT] Finalitzat el conflicte amb Euskal Basea S.L. (Sagardi)
19 oct 2005
gilipollas no!!

endavant amb els que lluiten!!!
Re: [CNT-AIT] Finalitzat el conflicte amb Euskal Basea S.L. (Sagardi)
19 oct 2005
Recientemente, informábamos desde la página web de este Sindicato de la creación de una nueva Sección Sindical al sector de la hostelería, en concreto en la empresa Euskal Basea S.L. que controla varias franquicias de la cadena de tascas vascas Sagardi.

También informamos cómo pocos días después de legalizar la Sección Sindical la empresa respondió despidiendo a nuestra compañera Cristina, delegada de la mencionada Sección Sindical.

Fruto de la presión sindical que se ha ejercido desde el SOV de Barcelona y el resto de Sindicatos de la Confederación, en menos de dos semanas se ha conseguido que la empresa baje del burro y readmita a nuestra compañera Cristina.

Nuestra actividad anarcosindicalista, empleando la acción directa y la solidaridad entre trabajadorxs ha sido la herramienta más eficaz a la hora de solucionar el conflicto, si bien es cierto que judicialmente la empresa no tenía demasiado en su favor.

Desde el Sindicado de Oficios Varios de Barcelona de la CNT-AIT felicitamos a nuestra compañera Cristina, y animamos al resto de trabajadores y trabajadoras de la empresa a organizarse en la Sección Sindical. Hemos demostrado que la unión hace la fuerza, y si tan pocos trabajadores hemos conseguido tanto en tan poco tiempo, qué serán capaces de conseguir la plantilla entera defendiendo sus derechos?


LOS ANTECEDENTES

Sagardi es una cadena de restaurantes vascos extendida por todo el Estado. La imagen que proyectan es la de una taberna vasca clásica, pero enfocada a un sector de consumidores con recursos económicos elevados.

La empresa Euskal Basea S.L. es propietaria de varias franquicias de la cadena y, en concreto, la de la calle Platería 62. Allí la precariedad laboral hizo acercarse al Sindicado de Oficios Varios de Barcelona de la CNT-AIT a Cristina, para informarse sobre sus derechos laborales. Tiempo después de asesorarse opta por afiliarse y poco después (el 22 de septiembre) constituír legalmente una Sección Sindical en la mencionada empresa, sección de la cual ella es delegada.

El Sindicato, en representación de la delegada, comunica a la empresa mediante un burofax la constitución de la Sección Sindical.

El día 1 de Octubre Cristina es despedida verbalmente. Ella se niega a firmar ninguna carta de despido y sigue acudiendo a su puesto de trabajo, hasta que el despido se hace efectivo a través de un burofax.


ACCION SINDICAL

Ante esto, Cristina no duda en exigir la readmisión y el Sindicato se pone rápidamente en contacto con la empresa.

Tras varias conversaciones telefónicas y, a pesar del temor que la lucha por la dignidad supone para la empresa, ésta decide no readmitir a la compañera despedida. Ante este hecho se opta por inicar una campaña de boicot y denuncia pública del restaurante, realizando el siguiente sábado día 8 de octubre a las 12h una concentración sindical ante el restaurante.

La concentración convocada el sábado fué un verdadero éxito. Nos concentramos solidariamente alrededor de 30 a 40 personas, procedente de los SOV de Barcelona, Hospitalet, Cornellà… Durante l’acto se procedió a informar del motivo de la concentración: el despido de la compañera Cristina por ejercer su derecho a informar al resto de compañeros/as sobre sus derechos laborales, la represión que esto supone a la libertad sindical y el despido improcedente que suponía.

Se recalcó que únicamente exigiamos la readmisión sin condiciones, y que sólo queríamos saber a qué hora entraba a trabajar el lunes Cristina. Se dejó claro, que si estp no se solucionaba rápidamente radicalizariamos el conflicto primero en la regional catalano-balear, y después en el resto del Estado.

Paralelamente, estuvimos repartiendo información a través de octavillas a los peatones que circulaban por allí y a otros trabajadores y trabajadoras de la hostelería de los restaurantes cercanos. La gente recibió muy bien la concentración, e incluso, alguna de estas personas se quedaron a apoyar a la compañera Cristina. Hecho que demuestra que la gente de Barcelona es solidaria. Incluso algunas trabajadoras de otros restaurantes se interesaron por el conflicto, pidiendo la octavilla y preguntando quien era la compañera despedida.

En poco rato el restaurante se vació completamente, demostrando lo efectiva que fué la concentración.

Hacia las 13:40h, el Gerente del restaurante nos dice que el lunes hablaría con el departamento de RRHH de la empresa para que hagan efectiva la readmisión, y el Sindicato -junto con la compañera Cristina- decidimos retirarnos tras dejar claro que si pretenden jugar con nosotros volveremos con más fuerza todavía.


LA FINALIZACION DEL CONFLICTO

El siguiente lunes, día 10 de Octubre, la empresa citó a Cristina y al Sindicato a una reunión para el día siguiente. En la misma la emprensa aceptó finalmente la readmisión sin condiciones, y el viernes siguiente se hizo efectiva legalmente la readmisión, además del reconocimiento de la Sección Sindical, y todas las reivindicaciones laborales y económicas que Cristina exigió a la empresa en el momento de crear la Sección Sindical (pago de horas extras, plus de nocturnidad, descansos…).

Desde el Sindicado d’Oficios Varios de la CNT-AIT de Barcelona y la Sección Sindical en la emprensa Euskal Basea S.L. (Sagardi) se valora muy positivamente esta victoria sindical. En menos de dos semanas hemos demostrado que un sindicalismo de combate, sin contemplaciones y empleando la acción directa y la solidaridad son la forma más efectiva de conquistar nuestros derechos laborales.

Poco a poco, la CNT de Barcelona se va consolidando en el sector de la hostelería creando nuevas secciones sindicales, defendiéndolas y consolidándolas.

Sólo nos queda agradecer todo el apoyo recibido desde los demás sindicatos de la Confederación y a toda la gente que, solidariamente, acudió a la concentración sindical que aceleró la finalización del conflicto.
Sindicat