|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Contra la seva competitivitat: lluitem.
|
|
|
per c.g.t. |
18 oct 2005
|
|
|
CONTRA LA SEVA COMPETITIVITAT: LLUITEM
És prou conegut que el capital solament té un lema: "Cal desmantellar l’estat del benestar i fer-ho com més aviat millor". Un estat del benestar al qual aquest país va arribar tard i se’ns va quedar a mig fer. El capitalisme necessita créixer, sempre créixer i no aturar-se mai. Els beneficis de les empreses han d’augmentar tots els anys i si no aconsegueixen un nou rècord en cada exercici, el món empresarial entra en crisi i amb ell tot el sistema. Mentre els beneficis de les primeres empreses del país van augmentar l’any passat entre el 30 i el 40 %, s’han continuat eliminant els drets laborals, que solament els suposaven traves en la seva voraç necessitat d’augmentar la productivitat i de convertir aquests mateixos treballadors i treballadores en consumidors compulsius que comprin a preu d’or el que ells mateixos produeixen per salaris ridículs.
La flexibilització del "mercat" de treball i la conseqüent precarietat laboral, l’abaratiment de l’acomiadament, la deslocalització d’empreses, els accidents laborals, el prestamisme laboral de les ETT, les privatitzacions i subcontractacions…totes aquestes misèries que infecten el món laboral són conseqüències directa del neoliberalismo de la seva competitivitat a ultrança.
El recent Acord de Negociació Col·lectiva, signat entre patronals i sindicats amics, ve a ser un bon exemple del que s’ha dit. En ell s’acorda la "moderació salarial", que significarà una nova pèrdua de poder adquisitiu per als assalariats. I a canvi de què? D’alguna cosa que no es complirà: l’estabilitat en l’ocupació. I d’alguna cosa que segur que sí: el manteniment del "status" de privilegi dels sindicats signants.
El següent cop de mall als postres interessos vindrà, sens dubte, de la NOVA REFORMA LABORAL que aquests mateixos actors han començat ja a negociar amb el Govern, i que sota el supòsit objectiu de reduir la temporalitat atacarà la contractació indefinida abaratint i facilitant l’acomiadament,
Per si això no fos suficient des de l’Europa dels capitalistes ens pretenen imposar dues noves directives regressives: la coneguda com a Bolkestein, que permetrà deslocalitzar drets laborals i plantilla sense necessitat de moure’s geogràficament; i una altra sobre temps de treball, que intenta augmentar la jornada màxima setmanal fins a les 64 hores.
Com a primera mesura de la Directiva Bolkestein (privatització dels SERVEIS PÚBLICS), malgrat que encara no estigui ratificada pel parlament europeu, l’estat espanyol que sí la té aprovada, va publicar el 2 d’abril al BOE un paquet de mesures pel que han denominat "l’estratègia de participació de l’estat en el sector públic empresarial" que, en un termini de 3 mesos, haurà de presentar el ministeri d’Economia i Hisenda a la Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics.
Segons cita textualment en aquest BOE "l’objectiu és avaluar la participació de l’estat en cada una de les empreses integrades en la cartera de SEPI i Patrimoni, definir una estratègia de futur i proposar, en el seu cas, les mesures de privatització que es considerin oportunes amb un calendari d’actuació". En poques paraules privatitzar els serveis públics.
A Catalunya, l’Acord estratègic per a competitivitat de l’economia catalana, (signat per la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT, i les patronals Foment, PIMEC i FEPIME) preveu una inversió de 2.015 milions d’euros fins el 2007 en infrastructures, investigació, desenvolupament tecnològic, formació...; mentre es flexibilitza encara més el sistema laboral. Subcontractació, precarietat, jornades a la carta, ...són instruments de la seva competitivitat.
Des de la CGT demanem, i veiem imprescindible, un canvi en aquesta situació. Els treballadors i les treballadores necessitem un sindicalisme reivindicatiu, que no serveixi de suport al capital per perpetuar les seves injustícies. Un sindicalisme amb coratge, que no hagi de defensar privilegis d’organització en les negociacions i l’única meta de les quals sigui recuperar per al treballador i la treballadora la veu, el crit de la seva dignitat enfront dels que han volgut arrabassar-li.
El model sindical de la CGT, en el qual les decisions finals es prenen per decisió de les bases, ha de substituir les burocràcies sindicals i les "executives" formades per professionals del sindicalisme.
Des de la Confederació General del Treball, amb idees i impulsos renovats cada dia per la il·lusió dels i les nostres militants, i amb l’experiència d’una història que ens va fer decisius en moments difícils, creiem que ha arribat el moment que el model anarcosindicalista, el nostre model, ens retorni la iniciativa en la lluita diària per les nostres condicions de vida. En la societat i en el treball. |
This work is in the public domain |
|
Re: Contra la seva competitivitat: lluitem.
|
|
per Si |
18 oct 2005
|
|
Donç la unica via possible de llüita contra el capital no es l'estat del benestar, que es una mentida socialdemócrata, sino la defensa de la col.lectivització d'empreses i de l'autogestió ... si aquest es el model de la CGT, benvinguda sigui la vostra lluïta. |
