|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
|
per LluÃs Rabell* |
17 oct 2005
|
|
Encara no s’ha encetat la seva tramitació parlamentà ria, i el projecte de nou Estatut ja ha obert la caixa dels trons a Madrid. Bisbes, militars, empresaris i el Rei en persona en la seva qualitat de cap de l’Estat i dels exèrcits, han reafirmat amb posat amenaçador allò que fa uns anys s’anomenava “la adhesión inquebrantable� a la unitat d’Espanya. L’Estatut de Catalunya, ens diuen, no només ha de ser constitucional, sinó que també “ha de correspondre a l’interès general�. I que el text proposat conté determinats articles – com l’afirmació que Catalunya és una nació – que “divideixen els espanyols�. Qualsevol ho diria veient les convergències que sembla afavorir entre el PP i els barons del PSOE, o entre el governador del Banc d’Espanya i les direccions estatals de Comissions Obreres i d’UGT, amoïnats els uns i els altres per la “unitat del mercat�!
Tot plegat era previsible. La qüestió, però, és aquesta: i ara, què fem? Rosegar-nos les ungles mentre els nostres representants negocien durant setmanes i mesos l’abast de les retallades? L’anomenada “via catalanaâ€?, val a dir un camà de renúncies al ple exercici dels drets democrà tics nacionals i socials per tal d’adaptar la reforma estatutà ria al marc de la Constitució monà rquica i d’assolir el consens amb la dreta nacionalista, ha produït una Carta que representa un avenç limitat - i del tot insuficient – pel que fa a l’autogovern i al finançament autonòmic. (Tot i que, en aquest terreny, si bé és cert la nova proposta busca una relació més justa i equilibrada entre Catalunya i l’Estat, no conté una clara filosofia fiscal progressista, de justÃcia distributiva. Vet aquà el peatge de l’entesa amb CiU. Com ho ha estat també, en un altre à mbit, que quedés finalment desvirtuat el principi de laïcitat dins l’ensenyament públic).
Paradigma d’anhels i frustracions, el preà mbul de l’Estatut evoca el dret d’autodeterminació i el somni d’una Catalunya socialment avançada. Val a dir, tot allò que l’ordre jurÃdic vigent a Espanya no ens permet de transformar en llei a casa nostra. Doncs bé, si això és aixà a hores d’ara, quina cara farà l’Estatut en sortir de les Corts? Si es tractés d’esperar tranquil·lament que el procediment institucional seguÃs el seu curs, ja podrÃem dir sense por d’equivocar-nos que el peix era tot venut d’antuvi. El mateix Zapatero ha deixat prou clar que l’Estatut sortirà de Madrid “net com una patenaâ€?.
Però, justament ara es tracta de no esperar. I, pel que fa a l’esquerra, es tractaria de treballar per “dividir alguns espanyolsâ€?... i unir les classes treballadores d’arreu de l’Estat. Entenguem-nos. El Consell Consultiu tenia raó de dir, per exemple, que l’afirmació de Catalunya com a nació era acceptable constitucionalment, car no se’n deduïa cap conclusió jurÃdica. Aleshores, per què tot aquest enrenou? La simple proclamació del fet nacional – que Zapatero voldria diluir en l’eufemisme d’una “forta identitatâ€? o alguna altra formula aigualida semblant – fa por en la mesura que, més endavant, del seu reconeixement se’n podria derivar una reivindicació sobiranista. Hi ha doncs una certa unitat “espanyolaâ€? contra aquesta sobirania: la de l’oligarquia tradicional amb l’aparell d’Estat heretat de l’antic règim... i també amb les burocrà cies autonòmiques i sindicals adaptades a l’establishment sorgit de la “transició democrà ticaâ€?. (Sense parlar de les pressions conservadores de la Unió Europea i les grans multinacionals, acostumades a fer el seus estralls socials a l’empara dels actuals Estats). El revers d’aquesta “unitatâ€? són les campanyes demagògiques contra el poble de Catalunya, la permanència del conflicte basc, l’enfrontament constantment atiat entre comunitats... i la manca d’entesa en el propi si de la classe obrera. Aquesta hauria de ser una de les nostres primeres preocupacions.
Els qui hem estat més crÃtics amb aquest projecte d’Estatut – assenyalant, entre altres coses, l’absència del dret d’autodeterminació amb força normativa, la manca d’estris per fer efectius els drets socials enunciats o la carència d’una hisenda progressiva que esmentà vem abans – estem moralment legitimats per exigir una actitud ferma i conseqüent per part de tots aquells sectors que no han parat d’esbombar-ne els mèrits. Coscubiela i Ã?lvarez han signat manifestos a favor de l’Estatut. Ara tindrien l’obligació fer una bona estirada d’orelles a Fidalgo i a Méndez per la seva actitud tan poc solidà ria amb el sindicalisme català . I, sobretot, caldria que expliquessin a les federacions de tot l’Estat que el els drets que pretenen assolir els treballadors i treballadores de Catalunya no representen cap mena de “privilegiâ€?, sinó que constitueixen la punta de llança de les conquestes que ha de fer seves el conjunt del moviment obrer.
LA RESPONSABILITAT DE L’ESQUERRA
El company Gaspar Llamazares s’ha compromès a defensar Ãntegrament al Congrés dels Diputats el text adoptat pel Parlament de Catalunya. D’això es tracta! El govern basc té tota la raó de dir que, des del punt de vista de la democrà cia polÃtica, l’única actitud possible fóra no permetre que s’hi toqués ni una coma. I a Vitòria saben prou bé de què parlen. Cal recordar-ho? Els parlamentaris d’Izquierda Unida es van afegir al rebuig del “Pla Ibarretxeâ€? dient que Euskadi necessitava un projecte més “socialâ€? i “federalistaâ€?. Quina badada! Què es va aconseguir amb aquesta actitud? Només fer costat als qui neguen la llibertat nacional dels bascos i les basques... i seguir diferint un possible escenari de pau. Les millores a l’Estatut – i déu n’hi do si n’hi manquen de coses! – només poden fer-se des de Catalunya, des de la mobilització ciutadana i des del respecte de la sobirania nacional, començant per l’autoritat polÃtica del mateix Parlament. Aquesta és la qüestió que, per damunt de qualsevol altra consideració, està a hores d’ara en joc: la sobirania del poble de Catalunya. Aquest poble ha de poder afirmar-se lliurement, segons la seva pròpia percepció de les coses. Sense aquesta llibertat no hi haurà un autèntic progrés social.
S’equivoquen greument els sectors de l’esquerra que pensen que “ens haurÃem d’ocupar de les condicions de vida de la gentâ€? i no pas de “temes d’identitat que ens enfronten els uns amb els altresâ€?. Potser no sigui un trotskista la persona més autoritzada per dir això; però no està de més recordar també que, pel que fa a la història del moviment obrer d’aquest paÃs, el PSUC va assolir el zenit de la seva influència... justament quan més clarament es va identificar amb la defensa de la llibertat nacional; quan va aconseguir que murcians, extremenys i andalusos esdevinguessin, enfront de la dictadura, els més ferms abanderats dels drets democrà tics de Catalunya. En el fons, però amplificat sota les condicions de la globalització neoliberal, el problema segueix sent el mateix. La classe treballadora, avui més mestissa i feminitzada que mai, no pot unir-se fermament si la divideixen greuges nacionals, desigualtats de drets, opressió de gènere, etc. I, alhora, per fer front a les escomeses del capital financer i les transnacionals, necessita un potent autogovern de proximitat. No són les aspiracions democrà tiques, sinó la mateixa opressió i la nostra inconseqüència a l’hora de combatre-la allò que pot dividir-nos. Evocant en plena guerra civil l’eventualitat de la independència de Catalunya, Trotski deia que, atès el pes especÃfic assolit per la classe obrera dins la nació, aquesta independència conduiria naturalment a una entesa republicana i federal amb la resta dels pobles ibèrics. En certa manera, el camà està traçat per tot el desenvolupament històric. I, des d’aquest punt de vista, l’interès del proletariat passa pel radicalisme democrà tic, per la llibertat nacional més completa dels pobles que foren sotmesos pels grans Estats.
L’HORA DE LA MOBILITZACIÓ
Certament, és reprovable i aventurera la intenció dels socialistes catalans de tornar a plantejar a Madrid, amb l’ajuda del PSOE, les esmenes que no varen poder fer adoptar aquÃ. De tota evidència, això significaria obrir una esquerda per la qual irromprien, tisora en mà , la dreta espanyola de sempre, els comissionistes de les multinacionals... aixà com aquesta coneguda cohort de polÃtics “d’esquerresâ€?, tant proclius al populisme i al clientelisme, que viu incrustada en l’actual model autonòmic. Però hi ha altres paranys en què l’esquerra tampoc hauria de caure. Car, des d’òptiques totalment oposades, hi ha el risc d’incórrer en una certa passivitat davant el trà mit que comença.
Des de l’independentisme d’esquerres, hi ha la temptació d’engegar-ho tot a dida: “Cap Estatut no ens farà lliures. Independència i Països Catalans!�, etc. (Cal dir que l’esquerra transformadora, aferrant-se en aquest afer al possibilisme i al marc constitucional, ha empès fortament l’independentisme cap a una actitud crispada o testimonial). Però, per molt limitat que sigui el nou Estatut, per molt respectuós de la Monarquia que vulgui mostrar-se el Parlament de Catalunya, hi ha contradiccions que tot aquest procés no pot amagar – que gairebé ja no pot contenir – i que rauen en l’esgotament del règim heretat de la “transició�. Seria irresponsable no ser bel·ligerant en les friccions que ja es manifesten entre la potestat suprema de les Corts i la sobirania del Parlament, no enfrontar-se concretament a cada humiliació, a cada intent de retallada de les modestes pretensions estatutà ries. La consciència del poble progressarà a través de l’experiència concreta de la incompatibilitat de les seves aspiracions amb l’ordre constitucional. Al capdavall, una de les més grans revolucions que ha conegut la Història – la revolució francesa – va brollar... d’un procés de reforma de la pròpia monarquia.
Cal, però, que la ciutadania es mobilitzi, que es faci sentir amb força i que s’organitzi per fer valer els seus drets. I aquà és on ens correspon treure’ns la son de les orelles. Si seguim fidels a la “via catalanaâ€? i fem bondat mentre se segueix el trà mit parlamentari, això s’acabarà com el rosari de l’aurora. L’esquerra hauria d’abandonar aquest posat innocent d’escolà : “No fem massa rebombori que serà pitjor. Ai, mireu el pobre Zapatero, tan sensible als nostres anhels, assetjat pels barons del seu propi partit!â€?. Encara no ens hem adonat que ens estan fent un cop més el número del policia bo i del policia dolent (en aquest cas, els Guerra, Bono, Vázquez i altres RodrÃguez Ibarra)? Si algú és solidari de debò amb les aspiracions del poble de Catalunya, no li farà pas cap nosa la seva mobilització democrà tica.
És això el que ara toca construir, pas a pas. No n’hi haurà prou amb quatre mocions municipals glossant les virtuts – francament escarransides – del nou Estatut, ni amb educats manifestos de la societat civil. L’estrèpit de la “Brunete medià ticaâ€? ofegarà aquest murmuri assenyat. No. Cal començar a preparar mobilitzacions ciutadanes contundents en defensa de la sobirania a partir de l’exigència que no es faci cap pas enrera. Ens hi juguem molt. Pensem que si, davant la passivitat general, tot plegat acabés en una nova frustració, hi hauria el risc d’un retrocés general dels moviments socials; el tripartit difÃcilment sobreviuria a aquest fracà s... i, molt més que de qualsevol avenç progressista, estarÃem a prop d’alguna combinació polÃtica d’inspiració neoliberal. (Fins i tot d’aquesta hipòtesi que no deixen d’acaronar sectors significatius de la patronal catalana: una “gran coalicióâ€? PSC-CiU).
Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania polÃtica: des del sindicalisme que necessita estris per defensar-se (que li diguin si no a la gent de SEAT!) fins a l’independentisme, passant per l’ampli espectre ciutadà que mesura el progrés en drets, condicions de vida i serveis socials efectius. És aquest el moviment que necessitem forjar. Ara com ara, la lluita per l’autodeterminació passa per aquÃ.
* membre del Consell Nacional d’EUiA |
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=21471 http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_051016.htm |
This work is in the public domain |
Comentaris
Estatut: Ara, toca perpetuar la submissió de la classe treballadora catalana a l'estat espanyol
|
per Santsenc |
18 oct 2005
|
Feu pena, com us podeu autodenominar comunistes?
Cap Estatut ens farà lliures !! |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per à guila |
18 oct 2005
|
Ara ens diuen que cal sortir al carrer,¿quan us adonareu els polítics que, precisament, amb les vostres normes parlamentàries esteu desmobilitzant la lluita? Els anarquistes ja fa temps que díem que no representeu res, que totes les eleccions no són res mes que una treta legal per justificar que una minoria mana sobre la majoria. Aneu amb compte amb aquestes proclames demagògiques ja que no sigui que la gent sorti al carrer... i us tregui a patades de la vostra poltrona!! |
EL Eztatut, tipica maniobra de distraccion...
|
per dois |
18 oct 2005
|
EL tan omnipresente y ubicuo Eztatut solamente sirve, basicamente, para llenar paginas y paginas en la prensa del sistema, e incluso en medios alternativos como indymedia, para evitar hablar y comunicar sobre los autenticos problemas de cada dia: la imposibilidad de la vivienda libre y digna, la brutal escalada represiva como el aumento cotidiano de los numeros de encarcelados/as , la ignorante y ya demasiado normal prohibicion de las drogas naturales por orden del Imperio WASP, la crisis del petroleo, la crisis economica subsiguiente..... pero ... seguis hablando del Eztatut... que no nos importa , a los de abajo nada, nada, nada.
P.D: Porque se permite en Indymedia que se expresen gentuza estalinista y autoritaria com esos de EuA?
Ellos estan en la columna adecuada de indymedia? |
¿Toca preparar-se per sortir al carrer?
|
per Joy |
18 oct 2005
|
A nosaltres als ciutadans ja ens cansa tanta crida a la mobilització. Només ens deixeu participar en polÃtica quan a vosaltres els polÃtics os interessa. ¿Quina en teniu pensada aquesta vegada?
¿Com ens ho fareu empassar tot plegat?
Recordo que el referèndum per a la ratificació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no es vinculant. Fet que no obliga als polÃtics ni governants a res de res. Com sempre ! Teniu als ciutadans farts i cansats. Amb aquesta telenovel·la de l'Estatut. En la que nosaltres els ciutadans no pintem res ni ens asaventem de res.
El Problema d'EUiA es que tenen unes bases que fan molt bona feina. Però la cúpula del patit es un mon apart, semblant a la resta de partits polÃtics. Estarien millor a l'oposició.
Els independentistes haurien de moure's i evolucionar polÃticament. Amb ERC monopolitza gran part del discurs nacionalista. La resta de moviments sembla que no existeixen (en els mass-media).
El PSC per la seva banda ja es pot anar preparant per un bon merder dins el tripartit. Mentre el CIU i el PP es fregant les mans davant la possibilitat d'una ruptura del pacte de govern PSC - ERC - EUiA..
A Madrid els hi anava molt millor pactar la financiació cada 4 anys amb en Jordi Pujol. Després es deia que a Madrid ens tenien mania i ens putejaven. Tot era culpa de Madrid. ¿Aquesta vegada també?
Personalment em sembla que la llista de culpables es pot ampliar molt aquesta vegada. Tot plegat per desviar l'atenció sobre la pila de treballadors que fotrant al carrer les grans empreses del sector industrial. Que definitivament se'n van de Catalunya i la resta de l'estat espanyol. Tots a mal viure del turisme i el que pugui a fer especulació inmobiliaria - Spain is Diferent i Catalunya no veas!
Ja se que això no serà llegit per cap polÃtic ni va en lloc. Però si cal mobilitzar a la ciutadania, ho haurÃeu de fer (polÃtics profesionals) per motius ben sòlits i concrets. Aquesta vegada dubto que la gent surti al carrer a protestar com durant els dies del "NO a la guerra". Realment tampoc us interessa que succeeixi una cosa aixÃ. Després es una feinada desmobilitzar a la gent i fer-los callar.
Es curios el fet que els polÃtics tenen tot un exercit de col·laboradors fent Copy / Paste dels seus articles per tot arreu de la Xarxa. No en teniu prou de sortir continuament per la TV? Es veu que no. |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per ypo |
18 oct 2005
|
Se m'ha acudit una idea per a l'article 1 de l'Estatut. Ja que els de Madrid no ens deixen dir "Catalunya és una nació", per què no diem: "Catalunya no pot ser una nació perquè ho impedeix la Constitución española de 1978 i el Gobierno del Estado español"?
Així quedaria clar:
1. |
Re: Andalucia, a la hora de la Reforma Estatutaria
|
per AndalucÃa Libre |
18 oct 2005
|
"La discusión sobre la Reforma Estatutaria andaluza es la envoltura político-jurídica de otra cuestión más sustancial y permanente: el debate sobre la situación y naturaleza de Andalucía y del pueblo andaluz, la delimitación de sus necesidades y objetivos y la determinación de los medios efectivos a exigir y conquistar para resolver unas y alcanzar los otros. Conlleva una reflexión y definición conexas en cuanto a los principios a defender y la estrategia a construir sobre cómo afrontar desde una posición de izquierda andaluza consecuente nuestra doliente relación con España y sobre las formulas para solucionarla radicalmente. En esta hora, en la que el debate estatutario andaluz se encuentra a las vísperas de entrar en el terreno de las definiciones, procede realizar un repaso sincero y aun desabrido del contexto nacional en que se desarrolla y de algunos elementos destacados del exterior que lo condicionan."
Incluye referencias al proyecto estatutario del Gobierno tripartito catalán etc etc
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/193290 |
Estatut: Ara, toca salva el cul als polÃtics???
|
per cataroig |
18 oct 2005
|
molt decebedor aquest plantejament de sortir a mobnilitzar-se per defensar un text pactat a esquenes del poble, que no reconeix l'autodeterminació i que és completament insuficient.
Revolta Global comparteix això???
quin 'rupturisme'! ...lamentable |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per comunista |
18 oct 2005
|
Patètic. EUiA, en un camí sense rumb amb els mediocres que la corroeixen des de la direcció.
¡¡¡Prou de ximpleries!!!
¿Per a quan un veritable Partit Comunista a Catalunya? |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per tanhausser |
18 oct 2005
|
Qui diu que el text crida a mobilitzar-se a defensar l'estatut?
"Els qui hem estat més crítics amb aquest projecte d’Estatut – assenyalant, entre altres coses, l’absència del dret d’autodeterminació amb força normativa, la manca d’estris per fer efectius els drets socials enunciats o la carència d’una hisenda progressiva que esmentàvem abans – estem moralment legitimats per exigir una actitud ferma i conseqüent per part de tots aquells sectors que no han parat d’esbombar-ne els mèrits."
"La consciència del poble progressarà a través de l’experiència concreta de la incompatibilitat de les seves aspiracions amb l’ordre constitucional. Al capdavall, una de les més grans revolucions que ha conegut la Història – la revolució francesa – va brollar... d’un procés de reforma de la pròpia monarquia."
"És això el que ara toca construir, pas a pas. No n’hi haurà prou amb quatre mocions municipals glossant les virtuts – francament escarransides – del nou Estatut, ni amb educats manifestos de la societat civil."
"Se trata pues de hacer converger fuerzas muy diversas en un gran movimiento por la dignidad y la soberanía política: desde el sindicalismo que necesita instrumentos eficaces para defenderse (¡que se lo pregunten si no a los compañeros de SEAT!) hasta el independentismo, pasando por un amplio espectro ciudadano que mide el progreso en derechos, condiciones de vida y servicios sociales efectivos."
Suposo que és culpa de la ESO que no ensenya a llegir bé i entendre els textos.
I per una altra banda, caldria que algú s'informés dels autors dels textos, ja LLuís Rabell dista molt de ser un burócrata de EUiA com s'està difamant per aqui sense cap prova. Tot el contrari: de les poques persones dignes que queden a EUiA, que participen als moviments socials i que no s'han venut per cap bocí de pà. I per això és constantment ninguneat per la direcció de EUiA.
Torneu a llegir bé el text, i digueu-me si estarieu en contra de que la gent sortís al carrer a demanar sobiranía política per decidir els seus destíns. Sé que sona menys engrescador que cridar "Independència" o "Anarquia", però a la fi estem demanant tot el mateix. |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per tanhausser |
18 oct 2005
|
"Es curios el fet que els polítics tenen tot un exercit de col·laboradors fent Copy / Paste dels seus articles per tot arreu de la Xarxa. No en teniu prou de sortir continuament per la TV? Es veu que no."
Ei dois! si veus a algun polític de EUiA a la tele dient que cal mobilitzar-se per el dret a l'autodeterminació digueu-m'ho que ho vull veure! Em faria molta gràcia! |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per atonthausser |
18 oct 2005
|
"Qui diu que el text crida a mobilitzar-se a defensar l'estatut?"
No he leído el texto, porque nada de lo que diga EUiA me puede interesar, pero a tu pregunta y a pesar de no haber estado afectado por la ESO más que como proyecto de pedagogo, sólo te sugeriría que leyeras el titular y, ya que posiblemente tú te habrás podido beneficiar de la ESO, me lo interpretaras porque mi capacidad está un poquito limitada desde que no creo en políticos. |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per grey liquid |
18 oct 2005
|
"Les millores a l’Estatut – i déu n’hi do si n’hi manquen de coses! – només poden fer-se des de Catalunya, des de la mobilització ciutadana i des del respecte de la sobirania nacional, començant per l’autoritat política del mateix Parlament".
"Cal, però, que la ciutadania es mobilitzi, que es faci sentir amb força i que s’organitzi per fer valer els seus drets."
"Si algú és solidari de debò amb les aspiracions del poble de Catalunya, no li farà pas cap nosa la seva mobilització democràtica".
"Cal començar a preparar mobilitzacions ciutadanes contundents en defensa de la sobirania a partir de l’exigència que no es faci cap pas enrera. Ens hi juguem molt. Pensem que si, davant la passivitat general, tot plegat acabés en una nova frustració, hi hauria el risc d’un retrocés general dels moviments socials; el tripartit difícilment sobreviuria a aquest fracàs..."
"Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania política:..."
Lo único que hay es una propuesta d'Estatut y cuando se reclaman movilizaciones (¿para qué?)... se puede tranquilamente interpretar que las movilizaciones son para lo que hay...
Quizás tú eres de los que veías ventajas en la ESO, sin explicar que con esa reforma lo único que se pretendía era el control del aula en detrimento de la pedagogía... |
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
|
per tanhausser |
18 oct 2005
|
grey liquid, llegeix:
"Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania política: des del sindicalisme que necessita estris per defensar-se (que li diguin si no a la gent de SEAT!) fins a l’independentisme, passant per l’ampli espectre ciutadà que mesura el progrés en drets, condicions de vida i serveis socials efectius. És aquest el moviment que necessitem forjar. Ara com ara, la lluita per l’autodeterminació passa per aquí."
I si encara no saps perque està cridant l'autor a mobilitzar, tens un problema d'interpretació de textos, afegit a un problema de sectarisme agut, ja que condiciones l'afiliació política del autor a l'intrepetació del text.
Si ho entens, diguem si estaries en contra. A partir d'aquó, parlem. |
|
|