Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
17 oct 2005
Encara no sâha encetat la seva tramitació parlamentària, i el projecte de nou Estatut ja ha obert la caixa dels trons a Madrid. Bisbes, militars, empresaris i el Rei en persona en la seva qualitat de cap de lâEstat i dels exèrcits, han reafirmat amb posat amenaçador allò que fa uns anys sâanomenava âla adhesión inquebrantableâ? a la unitat dâEspanya. LâEstatut de Catalunya, ens diuen, no només ha de ser constitucional, sinó que també âha de correspondre a lâinterès generalâ?. I que el text proposat conté determinats articles â com lâafirmació que Catalunya és una nació â que âdivideixen els espanyolsâ?. Qualsevol ho diria veient les convergències que sembla afavorir entre el PP i els barons del PSOE, o entre el governador del Banc dâEspanya i les direccions estatals de Comissions Obreres i dâUGT, amoïnats els uns i els altres per la âunitat del mercatâ?!

Tot plegat era previsible. La qüestió, però, és aquesta: i ara, què fem? Rosegar-nos les ungles mentre els nostres representants negocien durant setmanes i mesos lâabast de les retallades? Lâanomenada âvia catalanaâ?, val a dir un camí de renúncies al ple exercici dels drets democràtics nacionals i socials per tal dâadaptar la reforma estatutària al marc de la Constitució monàrquica i dâassolir el consens amb la dreta nacionalista, ha produït una Carta que representa un avenç limitat - i del tot insuficient â pel que fa a lâautogovern i al finançament autonòmic. (Tot i que, en aquest terreny, si bé és cert la nova proposta busca una relació més justa i equilibrada entre Catalunya i lâEstat, no conté una clara filosofia fiscal progressista, de justícia distributiva. Vet aquí el peatge de lâentesa amb CiU. Com ho ha estat també, en un altre àmbit, que quedés finalment desvirtuat el principi de laïcitat dins lâensenyament públic).

Paradigma dâanhels i frustracions, el preàmbul de lâEstatut evoca el dret dâautodeterminació i el somni dâuna Catalunya socialment avançada. Val a dir, tot allò que lâordre jurídic vigent a Espanya no ens permet de transformar en llei a casa nostra. Doncs bé, si això és així a hores dâara, quina cara farà lâEstatut en sortir de les Corts? Si es tractés dâesperar tranquil·lament que el procediment institucional seguís el seu curs, ja podríem dir sense por dâequivocar-nos que el peix era tot venut dâantuvi. El mateix Zapatero ha deixat prou clar que lâEstatut sortirà de Madrid ânet com una patenaâ?.

Però, justament ara es tracta de no esperar. I, pel que fa a lâesquerra, es tractaria de treballar per âdividir alguns espanyolsâ?... i unir les classes treballadores dâarreu de lâEstat. Entenguem-nos. El Consell Consultiu tenia raó de dir, per exemple, que lâafirmació de Catalunya com a nació era acceptable constitucionalment, car no seân deduïa cap conclusió jurídica. Aleshores, per què tot aquest enrenou? La simple proclamació del fet nacional â que Zapatero voldria diluir en lâeufemisme dâuna âforta identitatâ? o alguna altra formula aigualida semblant â fa por en la mesura que, més endavant, del seu reconeixement seân podria derivar una reivindicació sobiranista. Hi ha doncs una certa unitat âespanyolaâ? contra aquesta sobirania: la de lâoligarquia tradicional amb lâaparell dâEstat heretat de lâantic règim... i també amb les burocràcies autonòmiques i sindicals adaptades a lâestablishment sorgit de la âtransició democràticaâ?. (Sense parlar de les pressions conservadores de la Unió Europea i les grans multinacionals, acostumades a fer el seus estralls socials a lâempara dels actuals Estats). El revers dâaquesta âunitatâ? són les campanyes demagògiques contra el poble de Catalunya, la permanència del conflicte basc, lâenfrontament constantment atiat entre comunitats... i la manca dâentesa en el propi si de la classe obrera. Aquesta hauria de ser una de les nostres primeres preocupacions.

Els qui hem estat més crítics amb aquest projecte dâEstatut â assenyalant, entre altres coses, lâabsència del dret dâautodeterminació amb força normativa, la manca dâestris per fer efectius els drets socials enunciats o la carència dâuna hisenda progressiva que esmentàvem abans â estem moralment legitimats per exigir una actitud ferma i conseqüent per part de tots aquells sectors que no han parat dâesbombar-ne els mèrits. Coscubiela i Ã?lvarez han signat manifestos a favor de lâEstatut. Ara tindrien lâobligació fer una bona estirada dâorelles a Fidalgo i a Méndez per la seva actitud tan poc solidària amb el sindicalisme català. I, sobretot, caldria que expliquessin a les federacions de tot lâEstat que el els drets que pretenen assolir els treballadors i treballadores de Catalunya no representen cap mena de âprivilegiâ?, sinó que constitueixen la punta de llança de les conquestes que ha de fer seves el conjunt del moviment obrer.

LA RESPONSABILITAT DE LâESQUERRA

El company Gaspar Llamazares sâha compromès a defensar íntegrament al Congrés dels Diputats el text adoptat pel Parlament de Catalunya. Dâaixò es tracta! El govern basc té tota la raó de dir que, des del punt de vista de la democràcia política, lâúnica actitud possible fóra no permetre que sâhi toqués ni una coma. I a Vitòria saben prou bé de què parlen. Cal recordar-ho? Els parlamentaris dâIzquierda Unida es van afegir al rebuig del âPla Ibarretxeâ? dient que Euskadi necessitava un projecte més âsocialâ? i âfederalistaâ?. Quina badada! Què es va aconseguir amb aquesta actitud? Només fer costat als qui neguen la llibertat nacional dels bascos i les basques... i seguir diferint un possible escenari de pau. Les millores a lâEstatut â i déu nâhi do si nâhi manquen de coses! â només poden fer-se des de Catalunya, des de la mobilització ciutadana i des del respecte de la sobirania nacional, començant per lâautoritat política del mateix Parlament. Aquesta és la qüestió que, per damunt de qualsevol altra consideració, està a hores dâara en joc: la sobirania del poble de Catalunya. Aquest poble ha de poder afirmar-se lliurement, segons la seva pròpia percepció de les coses. Sense aquesta llibertat no hi haurà un autèntic progrés social.

Sâequivoquen greument els sectors de lâesquerra que pensen que âens hauríem dâocupar de les condicions de vida de la gentâ? i no pas de âtemes dâidentitat que ens enfronten els uns amb els altresâ?. Potser no sigui un trotskista la persona més autoritzada per dir això; però no està de més recordar també que, pel que fa a la història del moviment obrer dâaquest país, el PSUC va assolir el zenit de la seva influència... justament quan més clarament es va identificar amb la defensa de la llibertat nacional; quan va aconseguir que murcians, extremenys i andalusos esdevinguessin, enfront de la dictadura, els més ferms abanderats dels drets democràtics de Catalunya. En el fons, però amplificat sota les condicions de la globalització neoliberal, el problema segueix sent el mateix. La classe treballadora, avui més mestissa i feminitzada que mai, no pot unir-se fermament si la divideixen greuges nacionals, desigualtats de drets, opressió de gènere, etc. I, alhora, per fer front a les escomeses del capital financer i les transnacionals, necessita un potent autogovern de proximitat. No són les aspiracions democràtiques, sinó la mateixa opressió i la nostra inconseqüència a lâhora de combatre-la allò que pot dividir-nos. Evocant en plena guerra civil lâeventualitat de la independència de Catalunya, Trotski deia que, atès el pes específic assolit per la classe obrera dins la nació, aquesta independència conduiria naturalment a una entesa republicana i federal amb la resta dels pobles ibèrics. En certa manera, el camí està traçat per tot el desenvolupament històric. I, des dâaquest punt de vista, lâinterès del proletariat passa pel radicalisme democràtic, per la llibertat nacional més completa dels pobles que foren sotmesos pels grans Estats.

LâHORA DE LA MOBILITZACIÃ

Certament, és reprovable i aventurera la intenció dels socialistes catalans de tornar a plantejar a Madrid, amb lâajuda del PSOE, les esmenes que no varen poder fer adoptar aquí. De tota evidència, això significaria obrir una esquerda per la qual irromprien, tisora en mà, la dreta espanyola de sempre, els comissionistes de les multinacionals... així com aquesta coneguda cohort de polítics âdâesquerresâ?, tant proclius al populisme i al clientelisme, que viu incrustada en lâactual model autonòmic. Però hi ha altres paranys en què lâesquerra tampoc hauria de caure. Car, des dâòptiques totalment oposades, hi ha el risc dâincórrer en una certa passivitat davant el tràmit que comença.

Des de lâindependentisme dâesquerres, hi ha la temptació dâengegar-ho tot a dida: âCap Estatut no ens farà lliures. Independència i Països Catalans!â?, etc. (Cal dir que lâesquerra transformadora, aferrant-se en aquest afer al possibilisme i al marc constitucional, ha empès fortament lâindependentisme cap a una actitud crispada o testimonial). Però, per molt limitat que sigui el nou Estatut, per molt respectuós de la Monarquia que vulgui mostrar-se el Parlament de Catalunya, hi ha contradiccions que tot aquest procés no pot amagar â que gairebé ja no pot contenir â i que rauen en lâesgotament del règim heretat de la âtransicióâ?. Seria irresponsable no ser bel·ligerant en les friccions que ja es manifesten entre la potestat suprema de les Corts i la sobirania del Parlament, no enfrontar-se concretament a cada humiliació, a cada intent de retallada de les modestes pretensions estatutàries. La consciència del poble progressarà a través de lâexperiència concreta de la incompatibilitat de les seves aspiracions amb lâordre constitucional. Al capdavall, una de les més grans revolucions que ha conegut la Història â la revolució francesa â va brollar... dâun procés de reforma de la pròpia monarquia.

Cal, però, que la ciutadania es mobilitzi, que es faci sentir amb força i que sâorganitzi per fer valer els seus drets. I aquí és on ens correspon treureâns la son de les orelles. Si seguim fidels a la âvia catalanaâ? i fem bondat mentre se segueix el tràmit parlamentari, això sâacabarà com el rosari de lâaurora. Lâesquerra hauria dâabandonar aquest posat innocent dâescolà: âNo fem massa rebombori que serà pitjor. Ai, mireu el pobre Zapatero, tan sensible als nostres anhels, assetjat pels barons del seu propi partit!â?. Encara no ens hem adonat que ens estan fent un cop més el número del policia bo i del policia dolent (en aquest cas, els Guerra, Bono, Vázquez i altres Rodríguez Ibarra)? Si algú és solidari de debò amb les aspiracions del poble de Catalunya, no li farà pas cap nosa la seva mobilització democràtica.

Ãs això el que ara toca construir, pas a pas. No nâhi haurà prou amb quatre mocions municipals glossant les virtuts â francament escarransides â del nou Estatut, ni amb educats manifestos de la societat civil. Lâestrèpit de la âBrunete mediàticaâ? ofegarà aquest murmuri assenyat. No. Cal començar a preparar mobilitzacions ciutadanes contundents en defensa de la sobirania a partir de lâexigència que no es faci cap pas enrera. Ens hi juguem molt. Pensem que si, davant la passivitat general, tot plegat acabés en una nova frustració, hi hauria el risc dâun retrocés general dels moviments socials; el tripartit difícilment sobreviuria a aquest fracàs... i, molt més que de qualsevol avenç progressista, estaríem a prop dâalguna combinació política dâinspiració neoliberal. (Fins i tot dâaquesta hipòtesi que no deixen dâacaronar sectors significatius de la patronal catalana: una âgran coalicióâ? PSC-CiU).

Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania política: des del sindicalisme que necessita estris per defensar-se (que li diguin si no a la gent de SEAT!) fins a lâindependentisme, passant per lâampli espectre ciutadà que mesura el progrés en drets, condicions de vida i serveis socials efectius. Ãs aquest el moviment que necessitem forjar. Ara com ara, la lluita per lâautodeterminació passa per aquí.

* membre del Consell Nacional dâEUiA
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=21471
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_051016.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Estatut: Ara, toca perpetuar la submissió de la classe treballadora catalana a l'estat espanyol
18 oct 2005
Feu pena, com us podeu autodenominar comunistes?

Cap Estatut ens farà lliures !!
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
Ara ens diuen que cal sortir al carrer,¿quan us adonareu els polítics que, precisament, amb les vostres normes parlamentàries esteu desmobilitzant la lluita? Els anarquistes ja fa temps que díem que no representeu res, que totes les eleccions no són res mes que una treta legal per justificar que una minoria mana sobre la majoria. Aneu amb compte amb aquestes proclames demagògiques ja que no sigui que la gent sorti al carrer... i us tregui a patades de la vostra poltrona!!
EL Eztatut, tipica maniobra de distraccion...
18 oct 2005
EL tan omnipresente y ubicuo Eztatut solamente sirve, basicamente, para llenar paginas y paginas en la prensa del sistema, e incluso en medios alternativos como indymedia, para evitar hablar y comunicar sobre los autenticos problemas de cada dia: la imposibilidad de la vivienda libre y digna, la brutal escalada represiva como el aumento cotidiano de los numeros de encarcelados/as , la ignorante y ya demasiado normal prohibicion de las drogas naturales por orden del Imperio WASP, la crisis del petroleo, la crisis economica subsiguiente..... pero ... seguis hablando del Eztatut... que no nos importa , a los de abajo nada, nada, nada.
P.D: Porque se permite en Indymedia que se expresen gentuza estalinista y autoritaria com esos de EuA?
Ellos estan en la columna adecuada de indymedia?
¿Toca preparar-se per sortir al carrer?
18 oct 2005
A nosaltres als ciutadans ja ens cansa tanta crida a la mobilització. Només ens deixeu participar en política quan a vosaltres els polítics os interessa. ¿Quina en teniu pensada aquesta vegada? ¿Com ens ho fareu empassar tot plegat?

Recordo que el referèndum per a la ratificació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no es vinculant. Fet que no obliga als polítics ni governants a res de res. Com sempre ! Teniu als ciutadans farts i cansats. Amb aquesta telenovel·la de l'Estatut. En la que nosaltres els ciutadans no pintem res ni ens asaventem de res.

El Problema d'EUiA es que tenen unes bases que fan molt bona feina. Però la cúpula del patit es un mon apart, semblant a la resta de partits polítics. Estarien millor a l'oposició.

Els independentistes haurien de moure's i evolucionar políticament. Amb ERC monopolitza gran part del discurs nacionalista. La resta de moviments sembla que no existeixen (en els mass-media).

El PSC per la seva banda ja es pot anar preparant per un bon merder dins el tripartit. Mentre el CIU i el PP es fregant les mans davant la possibilitat d'una ruptura del pacte de govern PSC - ERC - EUiA..

A Madrid els hi anava molt millor pactar la financiació cada 4 anys amb en Jordi Pujol. Després es deia que a Madrid ens tenien mania i ens putejaven. Tot era culpa de Madrid. ¿Aquesta vegada també?

Personalment em sembla que la llista de culpables es pot ampliar molt aquesta vegada. Tot plegat per desviar l'atenció sobre la pila de treballadors que fotrant al carrer les grans empreses del sector industrial. Que definitivament se'n van de Catalunya i la resta de l'estat espanyol. Tots a mal viure del turisme i el que pugui a fer especulació inmobiliaria - Spain is Diferent i Catalunya no veas!

Ja se que això no serà llegit per cap polític ni va en lloc. Però si cal mobilitzar a la ciutadania, ho hauríeu de fer (polítics profesionals) per motius ben sòlits i concrets. Aquesta vegada dubto que la gent surti al carrer a protestar com durant els dies del "NO a la guerra". Realment tampoc us interessa que succeeixi una cosa així. Després es una feinada desmobilitzar a la gent i fer-los callar.

Es curios el fet que els polítics tenen tot un exercit de col·laboradors fent Copy / Paste dels seus articles per tot arreu de la Xarxa. No en teniu prou de sortir continuament per la TV? Es veu que no.
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
Se m'ha acudit una idea per a l'article 1 de l'Estatut. Ja que els de Madrid no ens deixen dir "Catalunya és una nació", per què no diem: "Catalunya no pot ser una nació perquè ho impedeix la Constitución española de 1978 i el Gobierno del Estado español"?

Així quedaria clar:
1.
Re: Andalucia, a la hora de la Reforma Estatutaria
18 oct 2005
"La discusión sobre la Reforma Estatutaria andaluza es la envoltura político-jurídica de otra cuestión más sustancial y permanente: el debate sobre la situación y naturaleza de Andalucía y del pueblo andaluz, la delimitación de sus necesidades y objetivos y la determinación de los medios efectivos a exigir y conquistar para resolver unas y alcanzar los otros. Conlleva una reflexión y definición conexas en cuanto a los principios a defender y la estrategia a construir sobre cómo afrontar desde una posición de izquierda andaluza consecuente nuestra doliente relación con España y sobre las formulas para solucionarla radicalmente. En esta hora, en la que el debate estatutario andaluz se encuentra a las vísperas de entrar en el terreno de las definiciones, procede realizar un repaso sincero y aun desabrido del contexto nacional en que se desarrolla y de algunos elementos destacados del exterior que lo condicionan."

Incluye referencias al proyecto estatutario del Gobierno tripartito catalán etc etc

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/193290
Estatut: Ara, toca salva el cul als polítics???
18 oct 2005
molt decebedor aquest plantejament de sortir a mobnilitzar-se per defensar un text pactat a esquenes del poble, que no reconeix l'autodeterminació i que és completament insuficient.

Revolta Global comparteix això???

quin 'rupturisme'! ...lamentable
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
Patètic. EUiA, en un camí sense rumb amb els mediocres que la corroeixen des de la direcció.
¡¡¡Prou de ximpleries!!!

¿Per a quan un veritable Partit Comunista a Catalunya?
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
Qui diu que el text crida a mobilitzar-se a defensar l'estatut?

"Els qui hem estat més crítics amb aquest projecte d’Estatut – assenyalant, entre altres coses, l’absència del dret d’autodeterminació amb força normativa, la manca d’estris per fer efectius els drets socials enunciats o la carència d’una hisenda progressiva que esmentàvem abans – estem moralment legitimats per exigir una actitud ferma i conseqüent per part de tots aquells sectors que no han parat d’esbombar-ne els mèrits."

"La consciència del poble progressarà a través de l’experiència concreta de la incompatibilitat de les seves aspiracions amb l’ordre constitucional. Al capdavall, una de les més grans revolucions que ha conegut la Història – la revolució francesa – va brollar... d’un procés de reforma de la pròpia monarquia."

"És això el que ara toca construir, pas a pas. No n’hi haurà prou amb quatre mocions municipals glossant les virtuts – francament escarransides – del nou Estatut, ni amb educats manifestos de la societat civil."

"Se trata pues de hacer converger fuerzas muy diversas en un gran movimiento por la dignidad y la soberanía política: desde el sindicalismo que necesita instrumentos eficaces para defenderse (¡que se lo pregunten si no a los compañeros de SEAT!) hasta el independentismo, pasando por un amplio espectro ciudadano que mide el progreso en derechos, condiciones de vida y servicios sociales efectivos."

Suposo que és culpa de la ESO que no ensenya a llegir bé i entendre els textos.

I per una altra banda, caldria que algú s'informés dels autors dels textos, ja LLuís Rabell dista molt de ser un burócrata de EUiA com s'està difamant per aqui sense cap prova. Tot el contrari: de les poques persones dignes que queden a EUiA, que participen als moviments socials i que no s'han venut per cap bocí de pà. I per això és constantment ninguneat per la direcció de EUiA.

Torneu a llegir bé el text, i digueu-me si estarieu en contra de que la gent sortís al carrer a demanar sobiranía política per decidir els seus destíns. Sé que sona menys engrescador que cridar "Independència" o "Anarquia", però a la fi estem demanant tot el mateix.
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
"Es curios el fet que els polítics tenen tot un exercit de col·laboradors fent Copy / Paste dels seus articles per tot arreu de la Xarxa. No en teniu prou de sortir continuament per la TV? Es veu que no."

Ei dois! si veus a algun polític de EUiA a la tele dient que cal mobilitzar-se per el dret a l'autodeterminació digueu-m'ho que ho vull veure! Em faria molta gràcia!
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
"Qui diu que el text crida a mobilitzar-se a defensar l'estatut?"

No he leído el texto, porque nada de lo que diga EUiA me puede interesar, pero a tu pregunta y a pesar de no haber estado afectado por la ESO más que como proyecto de pedagogo, sólo te sugeriría que leyeras el titular y, ya que posiblemente tú te habrás podido beneficiar de la ESO, me lo interpretaras porque mi capacidad está un poquito limitada desde que no creo en políticos.
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
"Les millores a l’Estatut – i déu n’hi do si n’hi manquen de coses! – només poden fer-se des de Catalunya, des de la mobilització ciutadana i des del respecte de la sobirania nacional, començant per l’autoritat política del mateix Parlament".

"Cal, però, que la ciutadania es mobilitzi, que es faci sentir amb força i que s’organitzi per fer valer els seus drets."

"Si algú és solidari de debò amb les aspiracions del poble de Catalunya, no li farà pas cap nosa la seva mobilització democràtica".

"Cal començar a preparar mobilitzacions ciutadanes contundents en defensa de la sobirania a partir de l’exigència que no es faci cap pas enrera. Ens hi juguem molt. Pensem que si, davant la passivitat general, tot plegat acabés en una nova frustració, hi hauria el risc d’un retrocés general dels moviments socials; el tripartit difícilment sobreviuria a aquest fracàs..."

"Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania política:..."

Lo único que hay es una propuesta d'Estatut y cuando se reclaman movilizaciones (¿para qué?)... se puede tranquilamente interpretar que las movilizaciones son para lo que hay...

Quizás tú eres de los que veías ventajas en la ESO, sin explicar que con esa reforma lo único que se pretendía era el control del aula en detrimento de la pedagogía...
Re: Estatut: Ara, toca preparar-se per sortir al carrer
18 oct 2005
grey liquid, llegeix:

"Es tracta doncs de fer convergir forces diverses en un gran moviment per la dignitat i la sobirania política: des del sindicalisme que necessita estris per defensar-se (que li diguin si no a la gent de SEAT!) fins a l’independentisme, passant per l’ampli espectre ciutadà que mesura el progrés en drets, condicions de vida i serveis socials efectius. És aquest el moviment que necessitem forjar. Ara com ara, la lluita per l’autodeterminació passa per aquí."

I si encara no saps perque està cridant l'autor a mobilitzar, tens un problema d'interpretació de textos, afegit a un problema de sectarisme agut, ja que condiciones l'afiliació política del autor a l'intrepetació del text.

Si ho entens, diguem si estaries en contra. A partir d'aquó, parlem.
Sindicat Terrassa