Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: ecologia
Davant l'aprovació del Pla de l'Energia de Catalunya (CCOO)
per (penjat per) Antoni Ferret	13 oct 2005
Davant l’aprovació, dimarts passat, del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, Comissions Obreres de Catalunya hem de fer les valoracions següents. L’aprovació del Pla no pot amagar la sèrie de despropòsits que s’han donat des de quan, a l’abril, es va anunciar la seva imminent aprovació. El procés de participació ciutadana que es va endegar ha estat una manera de guanyar temps per resoldre les diferències en l’intern del Govern, i no per generar un autèntic debat ciutadà sobre una qüestió estratègica com aquesta. Ja des dels primers esborranys, vàrem valorar que l’anàlisi de la situació i les perspectives eren encertades. I que l’enfocament estratègic d’assolir una rebaixa en la intensitat energètica de la nostra societat per la via de l’estalvi i l'eficiència ha de ser l’orientació fonamental del Pla. En aquest sentit, la incorporació al Pla de l’enunciat de les més de 100 mesures d’estalvi i eficiència que han de formar el futur Pla d’Acció és una millora substancial respecte al primer esborrany, tot i que fins a la seva concreció en l’esmentat Pla d’Acció no es pot fer una valoració aprofundida d’aquelles. Malgrat això, el canvi de tendència que busca el Pla pot ser realista però insuficient, davant la mala situació de partida i els dubtes sobre si les mesures proposades es portaran realment a la pràctica i seran suficients per trencar la inèrcia actual. En aquest sentit, malgrat l’enunciat d’algunes mesures, seguim considerant que el sector del transport és el gran oblidat del Pla, i que la necessitat del canvi en la política de planejament territorial i urbanisme no passa dels principis generals a la categoria de mesures a implementar. També ens satisfà l’augment dels objectius de generació en energies renovables, objectius que, per assolir-se, necessitaran de recursos econòmics que el Pla no garanteix i que proposa que es generin mitjançant decisions que ha de prendre el Govern de l’Estat. Així mateix, en la memòria econòmica del Pla els recursos destinats a investigació són migrats, i el Pla no prioritza adequadament quines tècniques caldria desenvolupar a Catalunya per a una més fàcil aplicació i rendiment. En aquest sentit, el Pla no es planteja l'energia eòlica marina —«off shore»— com un camp a desenvolupar, cosa que ens sembla un error important. Tampoc la biomasa rep l’impuls que voldríem, malgrat que aquest aprofitament energètic pot ser l’instrument més important per millorar la gestió forestal al nostre país, a més d’una aportació petita però significativa a la diversificació de fonts d’energia. Pel que fa a la generació elèctrica no renovable, el Pla aposta per les centrals de cicle combinat —gas natural—, com a substitutives de la generació més bruta i cara de les plantes de fuel, i per cobrir l’augment de la demanda que no es veurà prou satisfet amb l’increment de renovables. Aquesta decisió, en la mateixa línia de la majoria de països de la Unió, no ha d’amagar-nos, però, que el preu del gas està vinculat al del petroli, i que també es tracta d’un combustible contaminant. Podem aprovar l’ús del gas natural com a tecnologia de transició, però no és una solució a llarg termini. Pel que fa a les nuclears, en referir-se als darrers canvis en el Pla a dates que van més enllà de la seva vigència per al seu tancament, de fet aquest Pla no comporta cap variació sobre el que ja està previst. En tot cas, donat l’elevat pes de les nuclears en el conjunt de la nostra generació elèctrica, cal esperar que, si el Pla té èxit, estiguem en el futur en millors condicions per substituir la generació nuclear; si el Pla no té èxit en els objectius de reducció del consum, difícilment assolirem l’objectiu de prescindir d’aquest tipus de generació. El Pla original, malgrat els objectius quantitatius, no preveia els necessaris mecanismes d’avaluació i seguiment. Amb la creació de l’Agencia Catalana de l’Energia, es podria crear el marc per resoldre aquesta mancança, si bé hem de valorar que la manca de concreció sobre les característiques futures de l’Agencia —funcions, composició, recursos, participació— fan témer que aquesta segueixi sent una de les llacunes del Pla. Per l’últim, CCOO ja ens vàrem manifestar contraris a la polèmica suscitada per la inclusió de la proposta d’interconnexió amb França per l’Empordà en l’esborrany primer del Pla, vàrem denunciar que aquest punt ocultava els aspectes més estratègics del Pla i que —al capdavall— la decisió no depenia del Govern de Catalunya. Un cop plantejat el debat, però, és de lamentar que el Govern no tingui una posició clara en aquest sentit, perquè la solució salomònica final implica, per salvar els desacords coneguts, la renúncia a la voluntat d’autogovern en aquest aspecte. Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya Barcelona, 13 d’octubre de 2005
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more