|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
es faran els sords? ens coneixen?
|
|
|
per guinarda |
12 oct 2005
|
CARTA PÚBLICA ALS EUROPARLAMENTARIS
uns quants participants al fòrum català de Bookcrossing, hem volgut escriure aquesta carta per qui vulgui enviar-la. Potser aconseguirem una altra visió de la nostra nació, a part de l'oficial... |
Hi ha versió en anglès i espanyol al web: http://volemdialeg.cjb.net/
CARTA PÚBLICA ALS EUROPARLAMENTARIS
Distingit Sr./a
En el procés de creació de l'estat espanyol, la relació entre els dos regnes que s'hi integraren, Castella i Aragó, es determinà paritària. Malgrat aquest fet, al llarg dels anys, de forma progressiva i sovint traumàtica, el nou estat pren la identitat castellana i reduí o eliminà el poder i capacitat de decisió dels territoris de la Corona Aragonesa. La culminació arribà el segle XVIII quan la corona espanyola, de caire absolutista, prohibí finalment tota capacitat d'autogovern i d'identitat de dits territoris: Aragó, Balears, Catalunya i València, i durant anys es castigà durament a la població.
Dels quatre territoris esmentats, arribat el segle XX, només un, Catalunya, mantenia un viu desig d'una capacitat d'autogovern i protecció de la cultura pròpia. Dues dictadures s'encarregaren d'evitar-ho, primer la de Primo de Rivera, on a més de la prohibició d'usar la llengua pròpia, s'esborraren els símbols d'identitat, i es feren fogueres públiques amb llibres en llengua catalana. La segona, la del General Franco, després d'una guerra civil iniciada, en part, per la intolerància de la dreta espanyola a l'autonomia administrativa que cedia La República a les regions. Dictadura que s'aixecà amb el suport militar, des del mateix inici, de l'Alemanya nazi i l'Itàlia feixista, i que també prohibí i eliminà qualsevol rastre de cultura i identitat catalana, a més d'exercir una repressió brutal sobre els vençuts, amb l'inicial col·laboració d'oficials nazis i els seus mètodes d'informació, que posteriorment s'usarien a Alemanya. Alhora, durant la postguerra dugué a terme un procés de desballestament de part de la indústria catalana i valenciana, i la construcció d'un centre econòmic a Madrid.
És adient dir que milers d'exiliats republicans de tota Espanya lluitaren al costat dels aliats durant la segona guerra mundial, i no és casualitat que les primeres tropes aliades que entraren a Paris fossin espanyoles. La intenció, a més de combatre el nazisme, era veure complerta la promesa aliada de fer caure també el règim feixista espanyol. No fou així. Al final de la vida de Franco, la dictadura s'havia suavitzat molt i era acceptada per totes les nacions com un mal menor en comptes d'una resta viva del temps del nazisme. Però mentre, al llarg de 40 llargs anys la concepció de l'Espanya eterna i centrípeta arrelà fins i tot a les esquerres clandestines espanyoles, potser per la coincidència, excepte del catolicisme a ultrança, amb el concepte estalinista d'estat.
Arribada la democràcia el 1975, per segona vegada en el segle XX, Espanya permetia l'autogovern a les seves regions, encara sota la mirada militar, la mateixa que, després, intentà un cop d'estat el 1981. Malgrat la confiança en la democràcia, a partir de dit intent de cop d'estat, hi hagué una inflexió, i els successius Governs espanyols començaren a buidar de contingut les competències abans cedides, i a asfixiar econòmicament a determinades regions, justament les que en temps formaven l'antiga Corona d'Aragó, en benefici d'altres. Hi ha nombrosos estudis de Bancs, Cambres de Comerç i altres organismes que objectivament ho corroboren, i alhora, el Govern Espanyol sistemàticament s'ha negat a oferir públicament les dades referents a la solidaritat interterritorial espanyola. Avui en dia, la reiterada falta d'infrastructures i inversions de l'Estat Espanyol du a un procés d'ofegament de l'economia catalana, i a un miratge basat en l'especulació en les de València (La Comissió Europea hi ha enviat inspectors per a esbrinar què succeeix amb la LRAU - LUV), i les Balears. Aragó. Existeix Aragó?. Només aquest factor ja seria suficientment poderós per a que un estat de dret tractés de resoldre-ho en comptes d'amagar-ho.
A dia d'avui, Catalunya no és l'únic exemple de l'Espanya mal encaixada, però si ho és d'evitar cap altre via que no sigui pacífica per A resoldre la seva situació. Mentre, els líders de la dreta espanyola, hereva de la dreta franquista, sorprenentment no avancen, sinó Que recuperen les pautes i la historiologia d'aquella, i neguen que la cultura, identitat i economia catalana hagin patit mai a la història cap persecució. Encara més, des dels mitjans de comunicació afins S'escampa diàriament per Espanya la imatge contraria, la d'una Catalunya que ofega a l'Estat Espanyol i el du a la destrucció cultural i econòmica. En particular, hi ha una ràdio d'abast nacional que a qualsevol país europeu estaria sota causa judicial per incitació a la xenofòbia. A Espanya potser també, si no fos que pertany a l'Església Catòlica. El mateix Joan Pau II els demanà, infructuosament, que canviessin la línia informativa, sense saber que ja en temps de Franco l'Església espanyola es desmarcava del Vaticà. També, hi ha discursos públics de dirigents del Partit Popular que segons la llei antiterrorista espanyola servirien per il·legalitzar-lo, com es va fer amb Batasuna, el braç polític d'ETA. Se'n recorden de Batasuna?. Vostès la van incloure en la llista europea d'organitzacions terroristes, tot i que els seus dirigents són persones lliures, I l'única limitació jurídica que tenen a Espanya és no poder presentar-se a unes eleccions ni organitzar actes públics. No els sembla que alguna cosa no encaixa?
És en aquest caliu tant especial, que els catalans, com també ho fan altres territoris espanyols, hem començat un procés de renovació de les lleis d'autogovern, passats vint-i-sis anys del primer Estatut. I és abans que es redactés la primera línia del nou text, que els polítics i mitjans de comunicació afins a la dreta espanyola, i alguns de l'esquerra subvencionada, posaven el crit al cel davant la futura balcanització de l'Estat Espanyol, l'imminent ruptura de l'estat i possible guerra civil, així com l'escandalosa falta de solidaritat del poble català. En mig de l'enorme pressió política i mediàtica, que ha posat la societat espanyola en contra abans, fins i tot, que el text fora definitiu i públic, el nou Estatut s'aprovà amb un consens del 89,8% dels diputats del Parlament de Catalunya, pertanyents a quatre formacions polítiques que cobreixen des de l'esquerra a la dreta. Ara l'Estatut és a les Corts Generals de Madrid, on rebrà les modificacions que semblin oportunes a la Cambra.
Alguns membres del PSOE no han evolucionat en el seu concepte centralista i totalitari d'estat, propi d'un model estalinista, o franquista, o absolutista, o tot plegat, però tot i no creure-hi tenen alts càrrecs en el sistema autonòmic espanyol. Les seves veus s'uneixen a les del PP en el menyspreu absolut al text aprovat al Parlament català, i quan des de la dreta se suggereix la suspensió de l'autonomia catalana, la intervenció de l'exèrcit, el boicot a les empreses catalanes, i les eleccions anticipades, entre altres coses. No son frases dites a l'atzar. No ho són quan, per exemple, els dos màxims responsables de l'exèrcit espanyol, han sortit a la llum pública a realitzar un advertiment, i fins i tot l'Església espanyola, excepte els bisbes catalans, ha pres posicionament contrari a aquest text civil. Tot plegat, casualment ha coincidit en el temps amb l'oposició frontal dels dirigents del PP, en la mateixa línia que el ideari franquista, que una gran empresa catalana intentés comprar, per segona vegada, una gran empresa ubicada a Madrid, i que un minúscul organisme oficial es descentralitzés passant la seu de Madrid a Barcelona. A les hemeroteques hi ha desenes d'exemples més d'aquesta actitud xenòfoba al llarg dels pocs anys de democràcia espanyola.
Ara, passat el primer vertigen de la fi del món, vist que s'assenyalaven ells mateixos com antidemòcrates, els detractors de l'acord del Parlament català, sense cap respecte a la pluralitat, enfoquen tota la seva pressió en la retallada total del mateix, en l'actitud sobrada i paternalista del colonitzador (conqueridor?, recordem les frases sobre el dret de conquista i els papers de Salamanca) blanc vers els indígenes que no saben el que és bo per a ells mateixos.
Tot i que és un afer intern d'un país, entenc que per la gravetat de la situació i la persistència en el temps, bé mereix de vostès una mica d'atenció vers el posicionament de les persones i partits que acullen en les seves formacions. Potser haurien de reflexionar amb quina gent treballen, i especialment, quin és el seu ideari íntim, lluny de les grans frases plenes d'europeitat, igualtat i respecte. No és la seva tasca, ni la seva competència com a parlamentaris, però sí com a europeus que, imagino, creuen en l'equitat. Si vostès, senyors Parlamentaris, obtenen una còpia del nou text estatutari, podran veure que no és cap text rupturista o agressor. Al marge que agradi més o menys, s'ha redactat amb intens consens jurídic per que entrés en els límits de la Constitució espanyola. És un senzill text estatutari, on senzillament es pretén fixar les competències per que l'Estat espanyol no les expropiï un cop donades, i on es posa un límit lògic a la solidaritat interterritorial (com el que hi ha entre lands A Alemanya).
Els prego que des de la seva posició al Parlament Europeu, tinguin a bé d'informar-se de primera mà, car entenem que només la llum, la llum pública europea, pot fer que el linxament contra la societat, empreses, i polítics catalans es moderi, i no acabi en una espiral d'odis mutus entre els pobles.
In memoriam |
Mira també:
http://volemdialeg.cjb.net/
http://www.guinarda.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: es faran els sords? ens coneixen?
|
|
per guinarda |
12 oct 2005
|
En realitat el títol hauria de ser:
VOLEM DIÀLEG.... |
|
Re: es faran els sords? ens coneixen?
|
|
per Filemó Pi |
14 oct 2005
|
Tot-hom que vulgui està convidat a participar en el Mailing contra la xenofobia.
Per a fer-ho només ha de baixar-se l'arxiu pdf que trobarà a http://volemdialeg.cjb.net/ i enviar-lo per email al tots els europarlamentaris que li sembli bé.
Aquí trobareu els emails de la majoria de parlamentaris europeos.
http://www.epp-ed.org/staff/en/Default.asp
http://www.socialistgroup.org/gpes/servlet/Main/AlmanachSecretary~1?_wcs
http://www.greens-efa.org/en/about/#members
http://www.europarl.eu.int/gue/showPage.jsp?ID=13&PR=0&AREA=9&GRP=0&SITE
Cal dir que els europarlamentaris no tenen poder sobre el que passa aquí, només poden tocar els nasos amb les seves preguntes. Però ja és molt si s'adonan que el seu company de files es un feixista, i aixó ho sap el feixista.
Obviament, també es pot enviar a tot-hom qui os agradi (o no). |
|
|
