Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: laboral
El Sindicalisme Revoluciorari
02 oct 2005
Breu Introducció a la Lluita de Classes
Amb aquest article intentarem introduir amb claredat que significa el sindicalisme revolucionari i perquè és un concepte oposat al âsindicalismeâ? oficial que practiquen les actuals centrals sindical.

Per començar, una petita definició: Els sindicalisme revolucionari és el moviment reivindicatiu i de lluita conjunta dels treballadors i treballadores contra el capitalisme i en la defensa dels seus interessos econòmicsâ?.

Moviment de Classe

Fixem-nos que parlem dels interessos i el moviment del conjunt dels treballadors i treballadores, és a dir que ens trobem davant dâun moviment dâuna classe social determinada, la treballadora1. Així doncs, també hauríem dâincloure en aquest moviment revolucionari, estudiants, aturats i pensionistes, ja que encara que no viuen directament del seu treball, és cert que viuen en una situació econòmica semblant i depenen momentàniament dâalgun altre treballador o prestació social.

Construcció dâuna nova societat

Sâha dit també que lâobjectiu clar del sindicalisme revolucionari es la defensa dels interessos econòmics de la classe obrera. Així doncs, tot i que no renuncia a la reivindicació de millores en el treball i en el consum, la finalitat principal del sindicalisme és lâabolició del treball assalariat i la propietat privada, al considerar aquestes com la principal font de les desigualtats econòmiques i socials. Això significa la construcció dâuna nova societat en base al principis solidaris, on cada individu aporta segons les seves possibilitats i rep segons les seves necessitats. A aquesta societat que han de crear els treballadors emancipats de lâexplotació capitalista i la voluntat de poder, lâanomenem Comunisme Llibertari o Anarquic2.

Els Sindicats

Ãs evident doncs, que el sindicalisme revolucionari, en primera instància, busca fomentar tant la consciència proletària colâ¢lectiva com lâesperit dâassociació entre els treballadors. Aquesta necessitat dâassociació es concreta en la creació de grups o societats de resistència al capital, que des de principis del segle XX sâhan anomenat sindicats.

Cal remarcar la diferència entre el concepte sindicat com a central sindical, com per exemple la U.G.T., i el sindicat com a agrupació o societat de treballadors en una mateixa localitat. Aclarim doncs, que la C.N.T. no és un sindicat, sinó que és una agrupació de molt sindicats.

Els sindicats són agrupacions solidàries de treballadors dâun mateix sector econòmic en una mateixa localitat, i per aquest fet sâhan anomenat també sindicats únics de ram (per exemple: Sindicat Ãnic del Transport de Barcelona). Amb aquestes agrupacions es possible fer pressió colâ¢lectiva contra qualsevol abús que pateixi qualsevol membre del sindicat en el seu lloc de treball. El fet més important del sindicalisme es aquest, el assumir el problema dâun company com un problema de tots. No pensant-se que lâacomiadament dâun de nosaltres es un problema aïllat, ja que la propera vegada pots se tu mateix.

Hem vist doncs la importància de lâassociació i de la solidaritat, ara veurem quines són les tàctiques que sâutilitzen per defensar el sindicat i els interessos dels seus afiliats.

LâAcció Directa

Des de 1910, any de fundació de la Confederació Nacional del treball, en tots els seus congressos sâha vingut ratificant lâacció directa com la millor practica de pressió contra el sistema capitalista. Es necessari aclarir que significa i allunyar el concepte dâacció directa de lâacció terrorista o violenta, ja que essencialment poc tenen a veure.

Lâacció directa consisteix en lâacció organitzada sense utilitzar el instruments o la maquinària estatals. Ãs a dir, sense utilitzar mètodes electorals ni judicials. Dâaquesta manera, lâèxit de lâacció depèn només de la força que tingui la organització obrera i mai de la bona voluntat dels jutges o polítics actuals, que per suposat està en dubte. També cal remarcar que així sâimpedeix que lâestat integri un moviment inicialment revolucionari i el transformi en un de reformista i oportunista. Amb lâús de lâacció directa es busca també lâimplicació del afiliats i els treballadors en general per resoldre els problemes per la seva part, sense esperar res de ningú, només la solidaritat entre iguals, i mai suposant la bondat de la maquinària estatal. La vaga, el boicot i el sabotatge són bons exemples dâacció directa, i la vaga general revolucionària seria seva culminació.

Cal remarcar també, que lâacció directa permet reivindicar més enllà de les lleis actuals. Les lleis de lâestat en respecte als drets del treballador són només fruit de llargues lluites i exigències de la classe treballadora, així que no podem considerar les lleis com una barrera a les nostres reivindicacions, ni tampoc com quelcom que es pugui demanar complir. Ãs clar que les lleis només han sigut favorables als treballadors quan els treballadors mateixos han tingut força per exigir-ho. Així doncs lâacció directa es un mitjà per lâabolició final de les lleis laborals al mateix temps que es destrueixi el sistema de treball assalariat.

Autogestió

Els sindicats, en lâobjectiu de mantenir-se independents del sistema capitalista i del partits polítics, utilitzen mètodes de finançament que els permeten actuar en base a les seves possibilitats reals. Aquest mètode sâanomena autogestió i consisteix en finançar les lluites únicament amb tot allò que els afiliats puguin aportar. Això significa la no acceptació de subvencions de lâestat ni dâaltres organitzacions polítiques. Només sâaccepten les contribucions periòdiques dels membres del sindicat a més de les aportacions voluntàries de persones, grups o organitzacions fraternalment vinculades als sindicats. Dâaquesta manera sâaconsegueix la independència del sindicat, ja que si aquest depengués de les subvencions de lâestat per lluitar, quan lâestat se sentís amenaçat sâacabarien les subvencions i la lluita. La dita diu que cap gos mossega la mà de lâamo que lâalimenta.

Federalisme

Fins ara hem parlat de sindicat com a agrupació de treballadors dâun ram en una població, però també hem vist que el sindicalisme revolucionari es un moviment global del proletariat3. Ara és el moment de introduir el concepte de federalisme.

Com que el sindicalisme és un moviment de classe que té una finalitat colâ¢lectiva per al conjunt del proletariat, els sindicats, que són la base de la lluita diària contra els abusos patronals, estableixen contacte, sâorganitzen i coordinen per fer una pressió colâ¢lectiva.

Aquesta unió, fruit de la comunitat dâaspiracions entre les diferents societats obreres, és fonamenta en la solidaritat i el recolzament mutu. Dâaquesta manera, així com els problemes dâun membre dâun sindicat és un problema de tots els seus afiliats, les lluites dâun sindicat són les lluites de tots els altres.
Hem dit que la unió de sindicats sâanomena organització federalista (federació), i també hem vist que el motiu de la coordinació, és la igualtat dâaspiracions. Això significa que les relacions entre totes les parts associades mai poden ser de caràcter autoritari. El federalisme doncs, és basa en el lliure pacte associatiu, que significa lâacceptació voluntària de dâun principis, tàctiques i finalitats revolucionàries.

Dâaquesta manera, i sota és principis del lliure pacte associatiu, els diferents sindicats de treballadors de diferents sectors econòmics en un poble o ciutat, formen el que anomenem Federació Local de Sindicats. Seguidament, les diferents organitzacions locals, dâuna mateixa zona geogràfica constitueixen una Confederació Regional, que és una federació de federacions locals. Successivament, les associacions de cada vegada més abast territorial és van associant amb les seves federacions veïnes. Finalment, de la lliure unió entre les associacions sindicalistes revolucionàries dâarreu del món, en resulta la Associació Internacional dels Treballadors.

Lâorganització federalista és una bona eina de lluita contra un capitalisme cada vegada més globalitzat, ja que ens permet donar-li una extensió general a la lluita del proletariat. Però, tot i que la lluita sigui global, el federalisme és lâoposició al centralisme, i pretén canviar la societat a base de la lliure iniciativa de les part associades, i promovent la màxima autonomia dâaquestes.

Revolució Social Anarquista.

Tot i que fins ara hem parlat de la organització dels treballadors per la defensa dels seus interessos econòmics, és veritat que el sindicalisme no és un moviment aïllat.

Com bé podrem remarcar, els treballadors i les treballadores, no ho són per pròpia voluntat, sinó perquè la societat humana està dividida en classes. Tot i que aquesta fractura en classes suposa una gran injustícia pel que fa al terreny econòmic, és veritat que tots nosaltres som éssers humans i que no només ens veiem amenaçats per la necessitat material. La societat actual te moltes altres fonts dâinjustícia i desigualtat, a les quals també sâhan de donar alternatives.

Per aquest motiu, el sindicalisme revolucionari, el podem considerar una eina fonamental contra la injustícia però no com una solució única. Per exemple, és necessari lluitar contra el poder i la dominació física o moral de lâhome per el home difonent el pensament anarquista, i és imprescindible lluitar per salvar el medi natural on desenvolupem la nostra vida transmeten el valor de lâecologisme.

Per aquest motiu, els membres de les associacions de defensa en el terreny econòmic, també han de organitzar-se dâaltres maneres per lluitar contra altres problemàtiques socials. Dâaquesta manera, amb totes aquestes diferents organitzacions (Anarquistes, Ecologistes, Esperantistes, pels drets de la dona, anti-racistes...) hem de promoure una revolució social de signe llibertari que ha de canviar la societat en tots els seus àmbits i construir, a base dâun gran esforç colâ¢lectiu, el nostre anhelat futur, el comunisme llibertari.


Carles Verdugo Rojano
del Sindicat dâOficis Varis de Mataró

1 també coneguda com obrera i camperola.
2 Consultar els congressos de la C.N.T. des de 1936.
3 Conjunt dâhomes i dones dâuna societat que tenen com a únic mitjà de subsistència el treball assalariat. Ãs a dir, aquells qui venen la seva força de treball a canvi dâun salari que els permet viure en un sistema econòmic de mercat.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El Sindicalisme Revoluciorari
02 oct 2005
ànims a la penya de mataró, ni un pas enrere!
Federalisme llibertari és autodeterminació !!!
02 oct 2005
Enemics de qualsevol estat. Els llibertaris entenem la independència com l’autogestió de la societat catalana a tots els nivells, de baix a dalt, partint de la federació de les unitats més petites a les grans (individu, poble, barri, ciutat, comarca...) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans, federats a la seva vegada amb la resta de pobles lliures del mon.




Visca el federalisme llibertari!
Solidaritat entre pobles, guerra entre classes!
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
02 oct 2005
un llibre aclaridador per comprendre els origens del Sindicalisme Revolucionari, a l'origen de la primera CGT francesa i la CNT de casa nostra, la seva doble diferencia critica amb les versions del marxisme politicista i l'anarquisme idealista, situant com a centre de la lluita el moviment social, la pràctica (i no la discussio ideologica fora de la lluita social), és:

"Sindicalismo Revolucionario" Textes de Sorel i altres. Ed Jucar 1978
Independencia llibertaria
02 oct 2005
L'autoanomenat "llibertari" no entén que molta altra gent vol l'autogestió (i autodeterminació) de totes les societats, independentment de les línies territorials.

El moviment obrer és internacionalista perquè s'enfronta al capitalisme que és internacional, i perquè no encaixa amb les divisions territorials imposades des del poder ("divideix i venceràs").

Si la gent de la Val d'Aran es volgués federar amb una comarca aragonesa, qui li ho hauria d'impedir? Un exèrcit català?
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
02 oct 2005
això de la Val d'Aran ho deus defensar tu, perquè jo no ho he sentit de cap indepe ni llegit mai enlloc
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
02 oct 2005
Aquest per a mi es el millor llibre sobre anarcosindicalisme que mai s'ha escrit, prou documentat i aclaridor, imprescindible per comprendre tot el moviment obrer revolucionari de comenc,ament de segle.
Bar, Antonio: La CNT en los años rojos. (Del sindicalismo revolucionario al
anarcosindicalismo, 1910-1926), Madrid, Akal, 1981
Salut i a seguir lluitant
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
03 oct 2005
Me podeis explicar oor qué cuando tuvisteis el poder nombrasteis a una ministra de justícia, a un director general de prisiones y a numerosos directores y funcionarios de prisiones de la CNT-FAI para montar un auténtico exterminio de presos?

Por qué la hasta mayo de 1937 la mayoría de las checas de Barcelona eran de la CNT-FAI?

Por qué, en esas chekas, torturasteis y asesinasteis a más de 6000 personas?

Por qué en Carabanchel se hicieron sacas de presos para matarlos, hasta contar 10000 víctimas?

Es este vuestro libertarismo?

Más información en

www.presons.net

La lucha... contra vosotros, continua.
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
05 oct 2005
ADECAF por mucho que repitas tus mentiras...por aquí hay bastante gente adulta que sabe a qué juegas...
No pasas de ser un vulgar carcelero plasta...

Y en respuesta a tu primera pregunta:
PORQUÉ LES SALIÓ DE LOS COJONES.
sobre ADECAF
09 oct 2005
Veure l'informe-anàlisi sobre aquest incordiador:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/207020

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat