|
|
Anàlisi :: laboral |
El Sindicalisme Revoluciorari
|
|
per Carles Verdugo Rojano Correu-e: verdujr@hotmail.com (no verificat!) |
02 oct 2005
|
Breu Introducció a la Lluita de Classes |
Amb aquest article intentarem introduir amb claredat que significa el sindicalisme revolucionari i perquè és un concepte oposat al “sindicalisme� oficial que practiquen les actuals centrals sindical.
Per començar, una petita definició: Els sindicalisme revolucionari és el moviment reivindicatiu i de lluita conjunta dels treballadors i treballadores contra el capitalisme i en la defensa dels seus interessos econòmics�.
Moviment de Classe
Fixem-nos que parlem dels interessos i el moviment del conjunt dels treballadors i treballadores, és a dir que ens trobem davant d’un moviment d’una classe social determinada, la treballadora1. Aixà doncs, també haurÃem d’incloure en aquest moviment revolucionari, estudiants, aturats i pensionistes, ja que encara que no viuen directament del seu treball, és cert que viuen en una situació econòmica semblant i depenen momentà niament d’algun altre treballador o prestació social.
Construcció d’una nova societat
S’ha dit també que l’objectiu clar del sindicalisme revolucionari es la defensa dels interessos econòmics de la classe obrera. Aixà doncs, tot i que no renuncia a la reivindicació de millores en el treball i en el consum, la finalitat principal del sindicalisme és l’abolició del treball assalariat i la propietat privada, al considerar aquestes com la principal font de les desigualtats econòmiques i socials. Això significa la construcció d’una nova societat en base al principis solidaris, on cada individu aporta segons les seves possibilitats i rep segons les seves necessitats. A aquesta societat que han de crear els treballadors emancipats de l’explotació capitalista i la voluntat de poder, l’anomenem Comunisme Llibertari o Anarquic2.
Els Sindicats
És evident doncs, que el sindicalisme revolucionari, en primera instà ncia, busca fomentar tant la consciència proletà ria col•lectiva com l’esperit d’associació entre els treballadors. Aquesta necessitat d’associació es concreta en la creació de grups o societats de resistència al capital, que des de principis del segle XX s’han anomenat sindicats.
Cal remarcar la diferència entre el concepte sindicat com a central sindical, com per exemple la U.G.T., i el sindicat com a agrupació o societat de treballadors en una mateixa localitat. Aclarim doncs, que la C.N.T. no és un sindicat, sinó que és una agrupació de molt sindicats.
Els sindicats són agrupacions solidà ries de treballadors d’un mateix sector econòmic en una mateixa localitat, i per aquest fet s’han anomenat també sindicats únics de ram (per exemple: Sindicat Únic del Transport de Barcelona). Amb aquestes agrupacions es possible fer pressió col•lectiva contra qualsevol abús que pateixi qualsevol membre del sindicat en el seu lloc de treball. El fet més important del sindicalisme es aquest, el assumir el problema d’un company com un problema de tots. No pensant-se que l’acomiadament d’un de nosaltres es un problema aïllat, ja que la propera vegada pots se tu mateix.
Hem vist doncs la importà ncia de l’associació i de la solidaritat, ara veurem quines són les tà ctiques que s’utilitzen per defensar el sindicat i els interessos dels seus afiliats.
L’Acció Directa
Des de 1910, any de fundació de la Confederació Nacional del treball, en tots els seus congressos s’ha vingut ratificant l’acció directa com la millor practica de pressió contra el sistema capitalista. Es necessari aclarir que significa i allunyar el concepte d’acció directa de l’acció terrorista o violenta, ja que essencialment poc tenen a veure.
L’acció directa consisteix en l’acció organitzada sense utilitzar el instruments o la maquinà ria estatals. És a dir, sense utilitzar mètodes electorals ni judicials. D’aquesta manera, l’èxit de l’acció depèn només de la força que tingui la organització obrera i mai de la bona voluntat dels jutges o polÃtics actuals, que per suposat està en dubte. També cal remarcar que aixà s’impedeix que l’estat integri un moviment inicialment revolucionari i el transformi en un de reformista i oportunista. Amb l’ús de l’acció directa es busca també l’implicació del afiliats i els treballadors en general per resoldre els problemes per la seva part, sense esperar res de ningú, només la solidaritat entre iguals, i mai suposant la bondat de la maquinà ria estatal. La vaga, el boicot i el sabotatge són bons exemples d’acció directa, i la vaga general revolucionà ria seria seva culminació.
Cal remarcar també, que l’acció directa permet reivindicar més enllà de les lleis actuals. Les lleis de l’estat en respecte als drets del treballador són només fruit de llargues lluites i exigències de la classe treballadora, aixà que no podem considerar les lleis com una barrera a les nostres reivindicacions, ni tampoc com quelcom que es pugui demanar complir. És clar que les lleis només han sigut favorables als treballadors quan els treballadors mateixos han tingut força per exigir-ho. Aixà doncs l’acció directa es un mitjà per l’abolició final de les lleis laborals al mateix temps que es destrueixi el sistema de treball assalariat.
Autogestió
Els sindicats, en l’objectiu de mantenir-se independents del sistema capitalista i del partits polÃtics, utilitzen mètodes de finançament que els permeten actuar en base a les seves possibilitats reals. Aquest mètode s’anomena autogestió i consisteix en finançar les lluites únicament amb tot allò que els afiliats puguin aportar. Això significa la no acceptació de subvencions de l’estat ni d’altres organitzacions polÃtiques. Només s’accepten les contribucions periòdiques dels membres del sindicat a més de les aportacions voluntà ries de persones, grups o organitzacions fraternalment vinculades als sindicats. D’aquesta manera s’aconsegueix la independència del sindicat, ja que si aquest depengués de les subvencions de l’estat per lluitar, quan l’estat se sentÃs amenaçat s’acabarien les subvencions i la lluita. La dita diu que cap gos mossega la mà de l’amo que l’alimenta.
Federalisme
Fins ara hem parlat de sindicat com a agrupació de treballadors d’un ram en una població, però també hem vist que el sindicalisme revolucionari es un moviment global del proletariat3. Ara és el moment de introduir el concepte de federalisme.
Com que el sindicalisme és un moviment de classe que té una finalitat col•lectiva per al conjunt del proletariat, els sindicats, que són la base de la lluita dià ria contra els abusos patronals, estableixen contacte, s’organitzen i coordinen per fer una pressió col•lectiva.
Aquesta unió, fruit de la comunitat d’aspiracions entre les diferents societats obreres, és fonamenta en la solidaritat i el recolzament mutu. D’aquesta manera, aixà com els problemes d’un membre d’un sindicat és un problema de tots els seus afiliats, les lluites d’un sindicat són les lluites de tots els altres.
Hem dit que la unió de sindicats s’anomena organització federalista (federació), i també hem vist que el motiu de la coordinació, és la igualtat d’aspiracions. Això significa que les relacions entre totes les parts associades mai poden ser de carà cter autoritari. El federalisme doncs, és basa en el lliure pacte associatiu, que significa l’acceptació voluntà ria de d’un principis, tà ctiques i finalitats revolucionà ries.
D’aquesta manera, i sota és principis del lliure pacte associatiu, els diferents sindicats de treballadors de diferents sectors econòmics en un poble o ciutat, formen el que anomenem Federació Local de Sindicats. Seguidament, les diferents organitzacions locals, d’una mateixa zona geogrà fica constitueixen una Confederació Regional, que és una federació de federacions locals. Successivament, les associacions de cada vegada més abast territorial és van associant amb les seves federacions veïnes. Finalment, de la lliure unió entre les associacions sindicalistes revolucionà ries d’arreu del món, en resulta la Associació Internacional dels Treballadors.
L’organització federalista és una bona eina de lluita contra un capitalisme cada vegada més globalitzat, ja que ens permet donar-li una extensió general a la lluita del proletariat. Però, tot i que la lluita sigui global, el federalisme és l’oposició al centralisme, i pretén canviar la societat a base de la lliure iniciativa de les part associades, i promovent la mà xima autonomia d’aquestes.
Revolució Social Anarquista.
Tot i que fins ara hem parlat de la organització dels treballadors per la defensa dels seus interessos econòmics, és veritat que el sindicalisme no és un moviment aïllat.
Com bé podrem remarcar, els treballadors i les treballadores, no ho són per pròpia voluntat, sinó perquè la societat humana està dividida en classes. Tot i que aquesta fractura en classes suposa una gran injustÃcia pel que fa al terreny econòmic, és veritat que tots nosaltres som éssers humans i que no només ens veiem amenaçats per la necessitat material. La societat actual te moltes altres fonts d’injustÃcia i desigualtat, a les quals també s’han de donar alternatives.
Per aquest motiu, el sindicalisme revolucionari, el podem considerar una eina fonamental contra la injustÃcia però no com una solució única. Per exemple, és necessari lluitar contra el poder i la dominació fÃsica o moral de l’home per el home difonent el pensament anarquista, i és imprescindible lluitar per salvar el medi natural on desenvolupem la nostra vida transmeten el valor de l’ecologisme.
Per aquest motiu, els membres de les associacions de defensa en el terreny econòmic, també han de organitzar-se d’altres maneres per lluitar contra altres problemà tiques socials. D’aquesta manera, amb totes aquestes diferents organitzacions (Anarquistes, Ecologistes, Esperantistes, pels drets de la dona, anti-racistes...) hem de promoure una revolució social de signe llibertari que ha de canviar la societat en tots els seus à mbits i construir, a base d’un gran esforç col•lectiu, el nostre anhelat futur, el comunisme llibertari.
Carles Verdugo Rojano
del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró
1 també coneguda com obrera i camperola.
2 Consultar els congressos de la C.N.T. des de 1936.
3 Conjunt d’homes i dones d’una societat que tenen com a únic mitjà de subsistència el treball assalariat. És a dir, aquells qui venen la seva força de treball a canvi d’un salari que els permet viure en un sistema econòmic de mercat. |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per kny |
02 oct 2005
|
ànims a la penya de mataró, ni un pas enrere! |
Federalisme llibertari és autodeterminació !!!
|
per un anti-imperialisme llibertari |
02 oct 2005
|
Enemics de qualsevol estat. Els llibertaris entenem la independència com l’autogestió de la societat catalana a tots els nivells, de baix a dalt, partint de la federació de les unitats més petites a les grans (individu, poble, barri, ciutat, comarca...) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans, federats a la seva vegada amb la resta de pobles lliures del mon.
Visca el federalisme llibertari!
Solidaritat entre pobles, guerra entre classes! |
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per segui |
02 oct 2005
|
un llibre aclaridador per comprendre els origens del Sindicalisme Revolucionari, a l'origen de la primera CGT francesa i la CNT de casa nostra, la seva doble diferencia critica amb les versions del marxisme politicista i l'anarquisme idealista, situant com a centre de la lluita el moviment social, la pràctica (i no la discussio ideologica fora de la lluita social), és:
"Sindicalismo Revolucionario" Textes de Sorel i altres. Ed Jucar 1978 |
Independencia llibertaria
|
per Libero |
02 oct 2005
|
L'autoanomenat "llibertari" no entén que molta altra gent vol l'autogestió (i autodeterminació) de totes les societats, independentment de les línies territorials.
El moviment obrer és internacionalista perquè s'enfronta al capitalisme que és internacional, i perquè no encaixa amb les divisions territorials imposades des del poder ("divideix i venceràs").
Si la gent de la Val d'Aran es volgués federar amb una comarca aragonesa, qui li ho hauria d'impedir? Un exèrcit català? |
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per per Libero |
02 oct 2005
|
això de la Val d'Aran ho deus defensar tu, perquè jo no ho he sentit de cap indepe ni llegit mai enlloc |
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per Cenetista |
02 oct 2005
|
Aquest per a mi es el millor llibre sobre anarcosindicalisme que mai s'ha escrit, prou documentat i aclaridor, imprescindible per comprendre tot el moviment obrer revolucionari de comenc,ament de segle.
Bar, Antonio: La CNT en los años rojos. (Del sindicalismo revolucionario al
anarcosindicalismo, 1910-1926), Madrid, Akal, 1981
Salut i a seguir lluitant |
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per ADECAF |
03 oct 2005
|
Me podeis explicar oor qué cuando tuvisteis el poder nombrasteis a una ministra de justícia, a un director general de prisiones y a numerosos directores y funcionarios de prisiones de la CNT-FAI para montar un auténtico exterminio de presos?
Por qué la hasta mayo de 1937 la mayoría de las checas de Barcelona eran de la CNT-FAI?
Por qué, en esas chekas, torturasteis y asesinasteis a más de 6000 personas?
Por qué en Carabanchel se hicieron sacas de presos para matarlos, hasta contar 10000 víctimas?
Es este vuestro libertarismo?
Más información en
www.presons.net
La lucha... contra vosotros, continua. |
Re: El Sindicalisme Revoluciorari
|
per kkCAF |
05 oct 2005
|
ADECAF por mucho que repitas tus mentiras...por aquí hay bastante gente adulta que sabe a qué juegas...
No pasas de ser un vulgar carcelero plasta...
Y en respuesta a tu primera pregunta:
PORQUÉ LES SALIÓ DE LOS COJONES. |
sobre ADECAF
|
per Libero |
09 oct 2005
|
Veure l'informe-anàlisi sobre aquest incordiador:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/207020 |
|
|