Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Carabasses per a tots els polítics botiflers
30 set 2005
30-S> Crònica de les mobilitzacions de rebuig a l'aprovació de la reforma de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya
30carabasses.jpg
30carabassesdecami.jpg
30instanciaicarro.jpg
Les mobilitzacions de rebuig a l'aprovació de la reforma de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, han començat al matí amb l'esmorzar de resistència organitzat per Maulets a la porta del Parlament.

Al matí, els i les joves, convocats per Maulets, han plantat cara a la desfilada de polítics botiflers.

A les 18.30 de la tarda, 2 representants de la CUP han accedit a l'edifici del Parlament amb una capsa amb 5 carabasses etiquetades i adreçades a cadascun dels grups parlamentaris i un escrit amb un decàleg explicatiu de les raons per les quals l'Esquerra Independentista s'oposa a l'Estatut. Després de formalitzar el registre, i per acabar la jornada de mobilització, les persones congregades han cantat els Segadors envoltades per un fort desplegament de Mossos d'Esquadra.
Mira també:
http://www.llibertat.com/cup

This work is in the public domain

Comentaris

Canya a l'Estatut> Independència o Mort!
30 set 2005
Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols dâautonomia:

1. Neguen lâexistència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals. Una nació no és lliure si la seva sobirania està en mans del que disposa la Constitució dâuna altra nació. Les propostes de reformes dels Estatuts de la Comunitat Autònoma Valenciana, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de Catalunya no deixen de ser lleis orgàniques espanyoles, emanades de la Constitució espanyola de 1978.
Igual que fins ara, el ciutadà i la ciutadana, ho són en tant que espanyols, i segons el seu veïnatge administratiu podran tenir la condició política de balears, valencians o catalans. Per tant, els Estatuts no sols renuncien a articular una ciutadania nacional catalana (subjecte nacional) sinó que tampoc serveixen donar carta de ciutadania a les persones nouvingudes, coartant així la capacitat integradora i la possibilitat dâexercir una política migratòria pròpia, al marge de les directrius dâestrangeria de lâEstat espanyol i la Unió Europea.

2. No reconeixen el Dret a lâAutodeterminació ni estableix mecanismes democràtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans. Les reformes estatutàries perpetua la submissió del poble català dins del marc antidemocràtic de lâEstat espanyol, imposat històricament per la força de les armes, atès que no esmenten el Dret a lâAutodeterminació, reconegut per diverses instàncies internacionals i que és la millor garantia per resoldre els conflictes.
Els âDrets històricsâ? i el recurs al foralisme, com a fórmules de satisfacció de traspassos puntuals, condueixen a lâencaix polític dels Països Catalans dins del marc de lâEstat espanyol. Aquesta aspiració acontentaria els interessos sectors benestants (burgesia), però en realitat representa una renúncia explícita a lâexercici del Dret a lâAutodeterminació, que és lâúnica base internacional que avala el reconeixement dels drets colâ¢lectius dels pobles i que hauria dâésser la deducció lògica de la voluntat popular de recuperar les llibertats històricament arrabassades per la força de les armes.
Dâaltra banda, cal remarcar que lâaprovació o modificació dels Estatuts està sotmesa a voluntats alienes al poble català, perquè segueixen depenent de la ratificació de les Corts espanyoles.


3. Impedeixen la unitat territorial dels Països Catalans i perpetuen la divisió regional en autonomies. Les reformes estatutàries continuen, tal i com han fet en els darrers 25 anys, girant lâesquena a lâàmbit nacional i negant la territorialitat dels Països Catalans. Primer, perquè amaguen o bé neguen el fet que les Comunitats Autònomes de València, Illes Balears i Catalunya són una part de la nació catalana. Segon, perquè qualsevol vincle o acord de colâ¢laboració (excloent la possibilitat de federació) entre les autonomies espanyoles dels Països Catalans, seguirà supeditant-se a lâinterès general dâacord amb el termes que estableix la Constitució espanyola i a la bona predisposició dels governs autonòmics.

4. No estableixen cap política lingüística unificada per a tots els catalanoparlants, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris. Els Estatuts mantenen la polèmica sobre el nom de lâidioma, la qual cosa empara les actituds secessionistes i la fragmentació de la unitat del català. Tampoc estableixen quina ha dâésser lâautoritat normativa comuna de lâidioma català, amb la qual cosa es facilita la intromissió política de lâEstat espanyol. Reiteren la imposició del deure de conèixer la llengua castellana, segons estipula la Constitució espanyola, i alhora que contribueixen a la naturalització dâaquest idioma, també emparen la progressiva substitució lingüística del català.


5. Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de lâEstat espanyol: Monarquia, Exèrcit i cossos policials de lâEstat, Administració de Justícia, Delegacions del Govern espanyol, Diputacions Provincials, Hisenda, Seguretat Social, empreses i serveis públics de titularitat estatal, Banc dâEspanya, Comissió Mercat de Valors, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió del Sistema Elèctric, Consell de Ràdio i Televisió, Agència de Protecció de Dades,, Agència Tributària, etc. Les reformes estatutàries es conformen amb quotes residuals de participació catalana (designació de representants) o a una falsa bilateralitat en els organismes de lâEstat, que sempre implicarà la renúncia explícita a emprar-los en benefici exclusiu de la construcció nacional dels Països Catalans. Alhora, molts dels traspassos solâ¢licitats són privatitzacions de fet, atès que la caixa de cabals seguirà sent única (a mans de lâEstat).

6. No garanteixen la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses. Tot i la retòrica de la sostenibilitat, en els aspectes essencials com lâaigua i el territori quedem desemparats davant les lleis espanyoles i les directives neoliberals europees, que són a lâorigen de la destrucció del litoral com a resultat de lâeconomia especulativa del turisme de masses, dels transvasaments dels nostres rius, dels trens dâalta velocitat que destrossen el país, dels plans dâenergia que mantenen en funcionament les nuclears i basteixen línies dâalta tensió.

7. Mantenen lâespoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes (ajuntaments i governs autonòmics).Les promeses dâuna descentralització de la gestió tributària són un engany, perquè no poden anar més enllà del que disposa lâarticle 150.3 de la Constitució espanyola, segons el qual lâEstat sâarroga el dret de dictar lleis per harmonitzar les Comunitats Autònomes. Atès que les inversions de lâEstat sempre van dirigides a satisfer les exigències del Capital transnacional, en forma de grans infrastructures i control social; i, que el pes de les polítiques de cohesió social (Santitat i Ensenyament) recau en les Administracions catalanes, cal preveure que la reducció dâun o dos punts del percentatge de lâespoli fiscal no servirà per eixugar el deute públic i impedirà el desplegament de polítiques socials als Països Catalans; amb la qual cosa, com fins ara, molts ajuntaments seguiran finançant-se en base a lâespeculació urbanística i la destrucció del territori o bé apostant per lâexternalització de serveis públics.


8. No preveuen cap mesura de control democràtic de lâactivitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees. La consecució dâun marc de relacions laborals propi està condicionat al fet que la caixa única de la Seguretat Social resta en mans de lâEstat espanyol i que tota la legislació laboral té com a base la llei espanyola de lâEstatut dels Treballadors; però, sobretot, perquè ni tan sols obliguen a circumscriure les negociacions colâ¢lectives dins lâàmbit autonòmic respectiu. No estableixen cap mecanisme de control democràtic de les plus vàlues obtingues per les empreses transnacionals ni fixen cap tipus de mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancaments dâempreses. Enlloc parlen de la necessitat de reduir la jornada laboral (35 hores setmanals), dâavançar lâedat de jubilació als 60 anys, dâeliminar totes les formes de contractació temporal (ETT) i de garantir una renda bàsica per a tota la ciutadania.

9. Impedeixen lâassoliment de la igualtat de gènere i lâextensió universal i progressiva dels drets socials. Els Estatuts adopten un llenguatge políticament correcte, però merament retòric alhora de referir-se a lâopressió sexoeconòmica i a les desigualtats socials existents. No estableixen mecanismes que permetin la superació real de les limitacions econòmiques i culturals que imposa el sistema capitalista de dominació patriarcal. Per tant, releguen els drets de les persones, de les famílies, de la infància, de les dones a lâassistencialisme i/o a la victimització. Dâaltra banda, no garanteixen de forma real la universalitat i el caràcter públic dels serveis socials bàsics (sanitat, educació, atenció a les discapacitats i a la vellesa) i mantenen els concerts econòmics als centres privats. No fixen mesures per acabar amb lâespeculació urbanística, amb la qual cosa el dret a lâhabitatge és redueix als ajuts de caràcter eventual i assistencial que pugui concedir lâAdministració autonòmica.

10. No permeten la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional. La presència, la representació i la defensa dels interessos del Països Catalans està totalment supeditada a lâEstat espanyol. Cap dels Estatuts desenvolupa polítiques dâafers exteriors sobiranes i tots es conformen en actuar de forma annexa a les delegacions diplomàtiques, esportives o culturals espanyoles. Aquesta limitació invalida la possibilitat de reconeixement de les seleccions esportives catalanes o el respecte a la paraula del poble català en els organismes internacionals (ONU, UE, etc.). Els Estatuts no contemplen cap apartat a la Defensa Nacional, amb la qual cosa accepten -per omissió- qualsevol ingerència de lâExèrcit Espanyol (Art. 8, Constitució Espanyola), els acords militars subscrits per lâEstat Espanyol (OTAN) i les guerres en què vulgui participar el govern espanyol. Lâexemple de la guerra i lâocupació de lâAfganistan i de lâIraq, àmpliament rebutjat per la societat civil, no ha merescut cap referència a com cal preservar el Poble Català de la violència dâaltri. Igualment, no es fa esment als acords i les relacions amb el Vaticà, amb la qual cosa els Estatuts donen per bons els que ha subscrit lâEstat espanyol i que permeten la intromissió de lâEsglésia Catòlica en els afers públics
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
30 set 2005
Molt ben fet, hem d'ensenyar q les CUP també diuen no a l'estatut!

CAP ESTATUT enS FARÀ LLIURES!
independència i socialisme!
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
30 set 2005
Endavant amb les CUP!

no ens faran creure!
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
01 oct 2005
Visca la Cup del Masnou, Alella i Teià.
Endavant amb la feina de la Cup!

Independència i solcialisme!
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
01 oct 2005
"oficialidad única del catalán"? etc etc etc??

a la mierda con el independentismo y el nacionalismo, verdaderamente, a la mierda.

un patriota = un idiota.

ni banderas, ni patrias, ni fronteras, ni naciones.
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
01 oct 2005
a la mierda, amb el nom n'hi ha prou.
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
03 oct 2005
"a la mierda" ja es nota que amb els comentaris que fas, mai has patit la repressió per la teva llengua o la teva gent. Aquests que critiqueu les nacions i les banderes i les llengues feu apologia al genocidi cultural i conseqüenment sou tant feixistes com els qui ens neguen els drets elementals dels pobles.

independència i socialisme!
l'única lluita que es pert és la que s'abandona!
Re: Carabasses per a tots els polítics botiflers
03 oct 2005
Endavant amb la CUP i l'Esquerra Independentista!
NI ESTATUT NI CLAUDICACIONS REFORMISTES:
INDEPENDÈNCIA!!
Sindicat