Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: criminalització i repressió
La reinserció de presos i preses
per Antoni Ferret	30 set 2005
(Article redactat amb informació extreta d'unes jornades sobre el tema, organitzades per CCOO per als seus afiliats funcionaris de presons) Les presons i el personal penitenciari, segons la Constitució, estan al servei de la reinserció social de les persones que han comès algun delicte. Però això ara perilla, davant una onada de perversió social. En els darrers 10 anys, la societat, els seus governs (no sols el del PP) i les seves lleis s'han anat apartant, en la realitat, d'aquest objectiu. S'han fet fins a 17 reformes legals (una autèntica obsessió!) i totes han anat retallant les possibilitats de rehabilitació, accentuant la duresa. * Les decisions sobre permisos, canvi de grau (és a dir, de règim de vida), etc., han passat, de prendre-les l'equip de tractament (educador, assistent social, psicòleg i criminalista, aquells que tracten la persona i la coneixen), a caure, també, en mans de càrrecs burocràtics de la presó, més distants. * Algunes decisions del jutge de vigilància s'han passat a jutjats centrals. * S'ha abolit la possibilitat de redempció de penes pel treball. * S'ha establert que certs beneficis de la vida penitenciària no es puguin aplicar fins que el pres hagi complert la meitat de la condemna. * Les mesures alternatives a la presó (llibertat vigilada, avui molt facilitada pels xips electrònics) s'apliquen molt escassament. Vegem que, en comptes del tractament personalitzat, dirigit a obtenir la rehabilitació de la persona, es passa a mètodes burocràtics, freds, que van sobretot a reprimir i a mantenir la repressió. La por, de vegades certa i de vegades induïda, porta a accentuar la «seguretat», i per tant la repressió indiscriminada. Es va passant del desig de reinserció al de venjança. Els resultats són: les penes s'allarguen, les presons es massifiquen (no perquè hi entri més gent, sinó perquè s'hi està més temps), les condicions de vida empitjoren (diversos presos en cada cel·la, manca de tallers on treballar, situació higiènica molt dolenta...), les condicions de treball dels funcionaris es fan més difícils (estressants, perilloses, poc motivades). Tot repercuteix en perjudici de les persones preses i de la possible reinserció. Hauríem de tenir clares dues coses: * La injustícia (l'atur, la precarietat) porta misèria, i aquesta, inseguretat; la inseguretat genera por i la por, repressió. * Però la por i la repressió no són garantia de seguretat, sinó «al contrari». Hem de reaccionar contra aquesta degradació, que molt sovint afecta també la gent del carrer, i exigir una política penitenciària més social. Algunes mesures haurien de ser del tot prioritàries: * Recuperar la possibilitat de redempció de pena pel treball. * Tornar a l'equip de tractament les decisions de rehabilitació. * Aplicar massivament mesures alternatives de llibertat vigilada. * Substituir la Model, de condicions molt dolentes per massa antigues. Antoni Ferret http://llengcat.com/aferret
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more