Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
PB150013.JPG
PB150011.JPG
PB150010.JPG
PB150006.JPG
PB140021.JPG
Aquí teniu una petita mostra de la feina ques es fa per allí.

5 ANYS EN MARXA, TOT UN FUTUR PER COMENÇAR

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
Exposició: Premsa clandestina d'estudiants als Països Catalans (1971-1976)
Aquesta exposició pretén retre un humil homenatge a totes les lluitadores i lluitadors pels drets socials, nacionals i personals.
La podreu visitar del proper dimarts 4 a dijous 13 d'octubre, i estarà exposada al passadís del vestíbul de la Facultat de geografia i història (U.B).

Aquesta exposició pretén retre un humil homenatge a totes les lluitadores i lluitadors pels drets socials, nacionals i personals; amb especial dedicació a aquelles i aquells que s’enfrontaren a les darreries del franquisme i a la segona restauració borbònica des de les universitats i instituts dels Països Catalans.

Actualment continuem ocupats per dos estats on el tancament de diaris, la il•legalització de partits, la marginació de pobles i llengües o la criminalització de les idees dissidents es troben a l’ordre del dia. En períodes històrics recents però, es donaren graus més importants de censura, i en l’exposició que hem preparat en tractem un d’aquests.

La publicació de premsa clandestina als Països Catalans probablement data d’abans del 1917, però només es conserven exemplars a partir d’aquest any.
Aquest tipus de publicacions es multiplicaren amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), on ja apareixen les primeres específiques pels estudiants.
Durant la Segona República hi hagué períodes on es pogué exercir la llibertat de premsa, que s’anà extingint a partir dels fets d’octubre de 1934 (Revolució d’Astúries i proclamació de l’estat Català) i de maig de 1937 (el bloc revolucionari, format pel POUM i la CNT, és derrotat pel PSUC, el govern i la burgesia).

Arran de la victòria del bàndol feixista l’any 1939, es perseguí tota activitat social i política, i la pràctica de la censura adquirí dimensions duríssimes.
Hem volgut centrar-nos però en el període comprés entre 1970 i 1976, que comprèn els darrers anys del règim militar fins l’any després de la mort del dictador.

En plena explosió de la crisi del petroli que sacsejà el capitalisme mundial i en un moment en què desapareixien les altres dictadures militars d’Europa, una oposició política organitzada publicà milers de butlletins clandestins. Òbviament els i les estudiants dels Països Catalans no en restaren al marge, i aquí en teniu una petita mostra.
Re: Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
Article " LâEspai Europeu dâEnsenyament Superior: Universitat Pública o Europa del Capital?"


Article de la CEPC per al proper número de la publicació Debat Juvenil, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Aquest número comptarà amb un especial sobre la Convergència Europea.
Destaquem el repàs als principals aspectes d'aquesta reforma, el paper que hi juga la vigent LOU, els interessos de la OMC en el nou "pastís" educatiu o els principals reptes d'enguany: Catalèg de Titulacions de Grau i el futur dels Postgraus.
Recordeu que pel 17 de novembre d'enguany, s'esperen mobilitzacions en el marc d'una jornada de lluita internacional.

LâEspai Europeu dâEnsenyament Superior: Universitat Pública o Europa del Capital?

Enguany, segueix avançant a les universitats catalanes la gran reforma universitària a escala europea coneguda també com a Procés de Bolonya, destinada a canviar de dalt a baix el model dâuniversitat que actualment anomenem pública. Des de la Coordinadora dâEstudiants dels Països Catalans (CEPC), esbossem tres aspectes que considerem claus:
· Lâanomenat âesperit Bolonyaâ? persegueix la Lliure mobilitat a escala europea, una reforma pedagògica i una homologació de titulacions. Aspectes tots ells desitjables sempre i quan es doti dels recursos necessaris la universitat pública per tal de garantir-hi un accés universal. Tanmateix, encara és hora que es tingui present els diversos punts de partida de lâeducació pública europea.
· El silenci mediàtic i la desinformació, no entenem com una reforma endegada formalment lâany 1999 amb la coneguda com a Declaració de Bolonya que li dóna nom, ha provocat tant poc ressò a lâopinió pública i dins de la comunitat educativa.
·El nul control democràtic; aquesta reforma, rere les trobades europees ministerials, lâencapçala la Comissió Europea on hi influeixen diversos lobbies empresarials. La mateixa OMC ha tret posicionaments al respecte. A lâestat espanyol, i mercès a les reformes que van comportar la LOU (figura presidencialista del rector, reforç del Consell Social, creació de lâAgencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación âANECA-) tot i les promeses electorals del PSOE, aquesta nova reforma pot aplicar-se simplement a cop de Decret.

Aquest darrer curs, ha començat a generar-se un cert ressò al voltant dâaquest nou model, en bona mesura degut a les presses imposades a les universitats per tal dâenllestir les reformes de cara lâimprorrogable termini del 2010. En aquesta línia, el govern espanyol duu aprovats diversos Decrets per a regular les noves titulacions, i serà durant aquests mesos que sâaprovarà el nou Catàleg de Titulacions que marcarà quins ensenyaments seran homologats i la seva composició en línies generals, lâesborrany del qual va provocar les primeres reaccions unitàries de la comunitat universitària i segons ens expliquen algunes fonts, serà aprovat. Alhora, sâamplien sense gaire informació les proves experimentals.

A dia dâavui, en consonància, hem deixat de sentir de parlar sobre la reforma pedagògica, veiem com no sâafegeixen suficients recursos per a garantir la lliure mobilitat dâestudiants (un insuficent increment de 200 eurus per a mobilitat), veiem com la llengua catalana segueix sent minoritzada a les aules dels Països Catalans, veiem com desapareixen i es dilueixen titulacions definides com a âeconòmicament poc rentablesâ?, veiem com ens augmenten les taxes per damunt de lâincrement de lâIPC, veiem com es perfilen unes futures especialitzacions que seran de pagament (els nous postgraus) i veiem com sâimposen models de finançament competitiu.

En definitiva, avança el desmantellament del model educatiu de lâEstat de Benestar, i ens trobem ja davant de polítiques decidides que sâinscriuen en el marc de la nova Europa del Capital, com seâns proposava amb la malanomenada Constitució Europea o el projecte de Directiva Bolkenstein. Per tot això, i degut al treball realitzat enguany dins de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), aquesta comença a escalfar motors per una jornada de mobilitzacions de cara el 17 de Novembre, coordinats amb estudiants dâarreu dâEuropa. Estigueu, doncs, atents i atentes.

Barcelona, 14 de Setembre de 2005
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
Re: Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
De nou... l'Estaca!


El nou número de la publicació de la CEPC ja ha sortit al carrer. La podeu trobar en format paper, en la majoria d'universitats i a una cinquantena d'instituts, així com en alguns ateneus, casals i bars del rotllo.
La versió electrònica de âl'Estacaâ? la podeu consultar en aquesta web a l'arxiu vinculat de la notícia.

Alguns dels continguts d'aquest número (núm.3) són:

INTERNACIONAL
· 16è Festival Mundial de la Joventut i els/les estudiants (Veneçuela)
· Crònica del II Fòrum Europeu de l'Educació (Bergen)

UNIVERSITATS
· Bolonya a tot arreu però a diferents ritmes.
· Salvem l'Horta d'Alacant!
· La CEPC objectiu de la dreta mediàtica a ses Illes.
· Seminari alternatiu a la UPF.
· Jornades pel territori a l'UB.
· Fotografies 18 de Maig.

SECUNDÃRIA
· Destrucció de l'escola pública al Principat.
· Campanya pel valencià a les aules de Batxillerat.

CULTURA
· Nou llibre feminista de les edicions de la CEPC.

5 ANYS
· Tot un futur per començar.


[11/09/2005]
Re: Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
Crònica del Festival Mundial de la Joventut i els i les Estudiants


A continuació trobareu una breu crònica d'aquest Festival per part de la delegació enviada des de la CEPC. Properament, també en el proper número de la nostra publicació l'Estaca per a principis d'aquest curs 2005-2006.
Pàgina web del festival: www.caracas2005.info


LA CEPC AL 16è FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT I ELS ESTUDIANTS

Del 7 al 15 dâAgost, sâha celebrat a Caracas (Veneçuela) el 16è Festival Mundial de les Joventuts i els Estudiants (FMJE). Més de 17.000 delegats i delegades vinguts de més de 140 països diferents hem participat al festival: vietnamites, hindús, estadounidencs, colombians, angolesos... tots exposant les problemàtiques i les diferents lluites nostres països, sempre en clau socialista.
Per situar-nos una mica, els FMJE van néixer el 1947, just després de la Segona Guerra Mundial i en plena Guerra Freda, i és lâesdeveniment mundial més gran organitzat per la joventut i els i les estudiants progressistes. El FMJE és una de les principals manifestacions de les lluites antiimperialistes, antifeixistes i anticolonialistes encapçalades per la joventut, i són organitzats, cada quatre anys, per la Federació Mundial de Joventuts Demòcrates, formada bàsicament per joventuts comunistes de diferents països.

En el festival dâenguany hi havia organitzades moltes conferències i taules de debat sobre temes tant importants i diversos com el deute extern, lâautodeterminació dels pobles o el tracte a la dona. A més, també hi havia trobades sectorials per poder abordar temes més concrets. Cal dir però, que el desordre en lâorganització i la gran quantitat de gent ha dificultat la tasca dels delegats i delegades.
Dâaltra banda, també es van organitzar espectacles multitudinaris dirigits a les mirades de tot el món, com fou la espectacular desfilada inaugural de cada Comitè Nacional Preparatori (CNP) en el que lâEsquerra Independentista va tenir una bona representació i en la qual, el president de Veneçuela, Hugo Chàvez, va rebre el nostre present, lâEstelada.

Des de la CEPC, en consonància al procés dâinternacionalització de la lluita en defensa dâuna educació pública i popular davant de les noves agressions que patim, i de la necessitat de donar a conèixer les dinàmiques pròpies en aquest àmbit als Països Catalans de les que participem, vam acudir-hi per primera vegada amb aquesta finalitat i per tal dâeixamplar els nostres contactes i conèixer diverses realitats i extreureân iniciatives. Així, hem après de la gran campanya contra la privatització de lâensenyament al Quebec o la forta repressió que pateixen els estudiants de Panamà. El Festival també ha estat una bona eina per poder difondre la lluita als Països Catalans, ja que hem pogut apreciar massa desconeixement de la nostra causa.
Nosaltres hem participat al Festival dins del Comitè Preparatori Català (CPC), que amb penes i treballs sâha desmarcat de lâespanyol, aspecte que de ben segur caldrà abordar dâuna forma adequada en properes ocasions. El CPC estava format per un conglomerat dâorganitzacions juvenils a nivell del Principat de diferents ideologies (AEP, CJC, Espai Jove de la Intersindical-CSC, JEV-JIV, JERC,...) i hem estat la CEPC els que juntament amb algun membre de lâEspenta, organització de les comarques de Ponent, hem aportat el missatge de lâEsquerra Independentista al comitè preparatori i a la resta de delegats. Paral·lelament, es va desenvolupar per primer cop, sota el nom dâAlí Primera, una brigada catalana que va aparèixer esporàdicament al Festival.

La Revolució Bolivariana

Lâentorn en que sâha fet el Festival és la Veneçuela que viu la Revolució Bolivariana, sota la presidència dâHugo Chàvez, i creiem convenient fer-vos cinc cèntims del que hem vist: Chàvez, que té el suport de diferents partits dâesquerra i de la majoria de la població, promou la justícia social i la igualtat al país, fent desaparèixer la pobresa extrema, tot donant educació i sanitat gratuïta a tothom. Les missions Robinson (educació bàsica per totes les edats), Ribas (educació secundaria) i Sucre (accés universitari per a tothom) o la missió Barrio Adentro (alimentació i sanitat als barris més pobres) en son els exemples més visibles. A més a més, donant més quotes de llibertat com pot ser la tolerància als homosexuals, transsexuals o a la mateixa oposició, ja que tot i la manipulació informativa no hi ha cap pres polític.
Tot això, afavorint el pluralisme polític i la democràcia participativa, sempre ens deien que âcon Chávez manda el puebloâ?. No voldríem acabar sense fer esment al poder electiu, que en la nova Constitució Bolivariana es suma als tres poders clàssics. Lâarticle 77 diu que qualsevol càrrec electe podrà ser revocat mitjançant referèndum.
En definitiva, gran procés revolucionari del qual hem dâaprendre moltes coses.

Pau Bossacoma Busquets, UPF
Bernat Pèlach i Saget, UB



[02/09/2005]
Re: Pintada de murals a la Zona Universitària
30 set 2005
La Conselleria d'Educació valenciana deixa morir la llengua. Campanya


Quants companys i companyes es quedaran sense poder estudiar en valencià el batxillerat el curs vinent? Aquesta és la pregunta que ens fem les alumnes de l'IES de Benicalap després de la concentració del dimecres passat. Des de la CEPC-Secundària de València ens comprometem a recollir totes les dades per traure a la llum quanta gent no podrà seguir els seus estudis en valencià una volta acabat l'ensenyament obligatori. A més a més, intentarem coordinar amb la Mesa per l'Ensenyament en Valencià una campanya de "matricula't en valencià" als centres de secundària. I per què o intentarem portar a terme nosaltres? Perquè, tot i ser feina de la Conselleria, aquesta segueix una actitud passiva davant la problemàtica que patim moltes de nosaltres en no poder estudiar el batxillerat en valencià als nostres centres.
A continuació, i també a "Arxiu Vinculat" podeu trobar el manifest que vam llegir a la concentració, i en més informació podreu llegir una anàlisi de la mateixa.
Més informació a cepc_benicalap ARROBA hotmail.com



El dimecres 22 va tenir lloc la concentració en favor dels Programes d'Ensenyament en Valencià als batxillerats. Des de l'institut convocant, l'IES núm. 36 de València (barri de Benicalap), vam presentar un projecte que consitia en fusionar el batxillerat de Ciències i l'Humanístic en un de sol, perquè aquest pogués ofertar-se en valencià. El projecte recollia, a més de les assignatures que s'haurien d'impartir, el professorat que caldria per a donar el batxillerat, el qual no sobrepassava la plantilla ja existent en el centre. El director territorial que ens va rebre negà qualsevol possibilitat perquè aquest batxiller eixira endavant en la reunió que es mantindrà l'1 de juliol entre els inspectors/es i els directors/es de cada centre. Aquest al·legava que les 15 persones que demanaven el batxillerat no eren un nombre suficient, però després ens podem trobar amb centres on un determinat batxiller pot arribar a ofertar-se havent-lo demanat tan sols 10 persones (per descomptat, en Programa d'Integració Progressiva). Aquesta actitud mostra la implicació real que des de la Conselleria d'Educació valenciana es manté envers la nostra llengua, una implicació que retallà el nostre dret legítim a estudiar en valencià.

A banda, volem denunciar les identificacions "arbitràries" (a tots els membres de la CEPC i a alguna mare) que es van portar a terme per la "Policia Nacional".

Si no pots o no podràs estudiar en valencià el batxillerat i vols posar-te en contacte amb nosaltres escriu-nos un correu electrònic a l'adreça cepc_benicalap ARROBA hotmail.com. Sols si ens organitzem i ens coordinem podrem lluitar amb força pels nostres drets.

MANIFEST DE LA CONCENTRACIÃ A CONSELLERIA DEL DIA 22 DE JUNY PER RECLAMAR EL BATXILLERAT EN VALENCIÃ

La situació de la llengua a l'ensenyament empitjora dia a dia. Els retalls pressupostaris estan abocant a la supressió de grups de batxillerat (50 menys al País Valencià en un sol any), derivant en conseqüència a una degradació de lâensenyament en general i, especialment, en una degradació de lâensenyament en valencià, sempre el més afectat.

Els estudiants de lâIES Benicalap, farts de passar-nos lâESO en una línia PEV incomplida, on sâhan aplegat a impartir la majoria de matèries en castellà (cosa prou habitual arreu del País en major o en menor mesura), apleguem al batxillerat i ens trobem amb la impossibilitat de continuar la nostra educació en la nostra llengua, arrabassant-nos així el dret legítim que tenim a aprendre, viure i expressar-nos en el nostre idioma.

A més a més, ens adonem que el nostre no és un cas aïllat, ni molt menys, i que gran part dels centres de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana (Campanar, Conselleria, Benlliure, Orriols, Enric Valor de Silla, etc.), es troben en la mateixa situació. Per altra banda, trobem un altre cas alarmant, com són els exemples dels instituts Lluís Vives i Abastos, on la Conselleria pretén eliminar sistemàticament els Programes dâEnsenyament en Valencià, ja siga no ofertant-los o passant a impartir-los per la vesprada.

Davant aquesta actitud respecte a la presència de la llengua en lâensenyament que manté la Conselleria, des de la Coordinadora dâEstudiants dels Països Catalans i des de lâAssociació dâEstudiants de lâIES Benicalap, demanem:
- Que sâexigisca el requisit lingüístic per al professorat. Que es busquen mecanismes per adaptar la plantilla ja existent.
- Que es garantisca la continuació dels estudis en valencià als mateixos centres on sâha cursat lâESO.
- Que es posen en marxa campanyes de âmatriculaât en valenciàâ?.


PER LâENSENYAMENT EN VALENCIÃ,
EL NOSTRE DRET

VOLEM UNA ESCOLA PÃBLICA, DE QUALITAT
I EN VALENCIÃ
Sindicat