Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
Com és de beneficiós socialitzar propietats al País Valencià
26 set 2005
Juan Barceló, en un article titulat âNueva ley de urbanismo valenciana, otra tuerca de vueltaâ? (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=20515) Ens explica com és de beneficiós âsocialitzarâ? les propietats del País Valencià per entregar-les a uns quants especuladors:

A l'any 1994 es va publicar la anomenada Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de la Comunitat Valenciana (*LRAU). Tots els analistes coincideixen a apreciar que els més profunds canvis soferts en l'economia, la convivència ciutadana i la política, i segons molts d'ells també l'increment de la criminalitat en la Comunitat, tenen com font principal aquesta legislació, els efectes de la qual han estat segons els seus apologistes d'una revitalització econòmica sense igual en la història recent i segons les seves detractors una veritable catàstrofe ecològica, econòmica, social i mediambiental.



Els aspectes essencials d'aquesta legislació són:

* La concessió a empreses privades de la possibilitat d'urbanitzar grans extensions del territori sense ser propietàries de ni tan sols un metre quadrat del terreny sobre el qual pretenen actuar, sent finançades no amb els seus recursos propis o amb recursos provinents de la banca sinó amb recursos provinents en exclusiva dels propietaris dels terrenys que aquestes empreses hagin decidit urbanitzar.

* La impossibilitat dels petits propietaris de defensar els seus terrenys, veient-se obligats per aquesta legislació a perdre sense cap remuneració a canvi, entre un setanta-un noranta per cent de les seves propietats a favor dels ajuntaments i, sobretot, de les empreses urbanizadores.

* La destrucció massiva del paisatge tradicional especialment costaner i la degradació extrema del medi ambient.

* La sobreexplotació dels recursos hídrics per la seva derivació cap als complexos turístics costaners el consum dels quals és altíssim precisament en els mesos de major sequera.

* L'aportació de quantitats gegantesques d'aigües residuals sense depurar al mar, ja que ni aquesta legislació ni cap altra exigeix establir cap relació entre construcció i depuració d'aigües residuals.

* La sobresaturació de la construcció en les primeres files de la boga de costes, amb els consegüents efectes de destrucció del paisatge i de la impossibilitat d'evacuació d'aigües de pluja torrencials, freqüents i extremes en la nostra Comunitat, a l'estar bloquejades les possibilitats de sortida al mar i l'absorció per la terra

* La destrucció massiva dâaiguamolls, riberes, barrancs i estanys naturals, essencials per a la migració d'aus de tota Europa i Ãfrica i el manteniment de la biodiversitat.

* La corrupció d'Ajuntaments, Diputacions i altres centres administratius ja que la llei concedeix als ajuntaments la totalitat de la capacitat de decisió a l'hora de l'adjudicació dels projectes urbanístics a les empreses privades que pretenen fer-se amb cada projecte, i les Diputacions i les Conselleries d'Infraestructures i Habitatge i Medi ambient tenen per la seva banda una enorme capacitat de pressió per a activar la urbanització d'àmplies extensions de terreny.



Per altra banda la Llei va fracassar en diversos aspectes essencials:

* Els propietaris van recórrer repetidament als tribunals en nombrosos aspectes puntuals guanyant la immensa majoria dels plets ja que la normativa estava més feta per urbanistes i arquitectes que per juristes i emmalaltia de nombrosos errors, fallades tècniques i era manifestament millorable en la seva redacció i articulat.

* La hiperconcentració de les concessions en no més d'una dotzena de poderoses empreses donades les facilitats en terminis, condicions, etc. que la llei atorga a les empreses més poderoses a l'hora d'optar a l'adjudicació dels projectes, el que va unit a la major facilitat dels més poderosos per a pressionar convenientment als ajuntaments al seu favor, marginant a les empreses locals i a les agrupacions veïnals que mancaven de les possibilitats materials necessàries per a convèncer als ajuntaments dels avantatges de les seves propostes.

* La notòria incoherència de la normativa amb les directrius d'obligat compliment europees i la legislació estatal en matèria de contractació pública.

* La tremenda commoció social que ha produït una veritable situació d'extrema tensió social en la Comunitat, amb milers d'afectats en lluita per les seves propietats i drets i amb la totalitat de les associacions cíviques i ecologistes de prestigi, de la Comunitat durament enfrontades a aquesta legislació destructiva.



En vista d'aquests defectes i de la commoció social i la destrucció massiva del medi ambient i l'increment descomunal de la criminalitat com a conseqüència indirecta de la presència massiva en la Comunitat i especialment a Alacant, d'organitzacions internacionals dedicades al blanqueig de capitals, s'han anat conformant importants moviments veïnals, socials i mediambientals contra aquesta legislació, i l'acció dels tribunals ha mostrat la pèssima redacció de la legislació donant la raó en la gairebé totalitat dels casos presentats, als veïns i animant a aquests a actuar contra urbanitzadores i ajuntaments.



Ãltimament tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu han dit la seva. La primera va remetre al govern d'Espanya un memorandum en el qual exigiria s'adeqüés la legislació valenciana a les directrius europees que garanteixen la llibertat d'empresa i el compliment de la normativa que regula la contractació pública en l'àmbit comunitari. El segon, per mitjà de la Comissió d'Interpelâ¢lacions, ha rebut els informes de l'Associació Abusos Urbanístics No que reuneix a milers d'afectats de tota la Comunitat i ha obert un procés de debat que deurà emetre un informe que elevar pròximament al Parlament Europeu. En vista de tot això el Consell de la Generalitat ha elaborat un nou projecte de llei el debat de la qual en les Corts Valencianes s'espera per al pròxim octubre. Aquest nou text està redactat per juristes que han precisat els nombrosos aspectes que en l'anterior emmalaltien de clars errors i contradiccions.



No obstant això el nou text ha endurit encara més els aspectes destructius social i mediambientals que la legislació anterior ja contenia. La nova proposta destaca per la seva visió dirigista i en el fons corporativista en el més tradicional estil mussolinià que pretén obligar a tot propietari a convertir la seva propietat en solar urbà en el moment en el qual una poderosa empresa constructora aliena, autodenominada agent urbanitzador, ho decideixi amb el beneplàcit del seu ajuntament, i inclou en aquesta mateixa línia una interpretació sui generis del concepte d'interès general, del que fa un manifest abús no emprant-lo com a quelcom dâexcepcional a aplicar en imprescindible detriment de drets individuals quan és inexorable que algun propietari cedeixi drets per al correcte ordenament públic, sinó com norma general a aplicar a tot propietari o veí sigui o no precisa de forma determinant la pèrdua dels seus drets per a l'adequació urbana d'un determinat territori.



Per altra banda la llei és no ja deficient sinó manifestament contrària a la participació ciutadana en l'elaboració dels plans urbanístics, tant en la redacció dels Plans Generals d'Ordenació Urbana, com en la d'unes suposades directrius que la llei pretén crear per a marcar estratègies i objectius, com en la pròpia elaboració dels projectes concrets a aplicar a cada sector dintre del PGOU, on són exclosos els ciutadans, i les seves organitzacions cíviques, ecologistes, veïnals o de qualsevol altre tipus, excepte les empresarials. Per descomptat es nega tota participació a les associacions de propietaris, permetent-se només l'acció de propietaris individuals sempre que aquesta intervenció sigui posterior a l'aprovació del corresponent pla o en el cas que aquests propietaris es constitueixin en urbanistes, situació en la qual la llei accepta que puguin competir amb les empreses que desitgen urbanitzar els seus terrenys. Creiem que deu indicar-se als redactors de la nova llei, als ciutadans de la Comunitat Valenciana i als seus representants polítics i socials, que el model d'urbanització versus naturalesa que sustenta aquesta nova proposta legislativa, és profundament reaccionari, obsolet, insostenible i deshumanitzador, i que la legislació urbanística deuria prevaler els aspectes humans, socials, mediambientals i sostenibles sobre els purament empresarials, justament el contrari del que la nova llei pretén.



Donada la greu situació que pretén crear la nova proposta de Llei, que empitjora notablement els aspectes de destrucció mediambiental i margina encara més als propietaris i sobretot elimina radicalment qualsevol besllum de participació ciutadana, volem proporcionar algunes propostes d'esmena al projecte, que com és sabut es pretén debatre el pròxim octubre en les Corts Valencianes. Naturalment que per a entendre correctament aquestes propostes cal tenir davant la proposició de Llei, la qual pot ser baixada de la pàgina web de la Generalitat o consultada en el BOC i que duu el nombre de registre 30.261. Només volem fer notar que gairebé la totalitat de les propostes d'esmenes van referides a garantir mecanismes de defensa dels petits propietaris, participació ciutadana real i defensa mediambiental, a excepció del tema clau tant d'aquesta llei com de l'anterior LRAU: la creació de la figura de l'agent urbanitzador.



La LRAU i ara la LUV creen aquesta figura exigint-se ara que no només puguin ser agents urbanitzadors les empreses immobiliàries privades, sinó que la nova proposició de Llei prohibeix explícitament que l'ajuntament, excloent a les empreses privades del pastís, sigui l'agent urbanitzador directe en un municipi. Els quals vam pensar que no sent capaços de destruir l'Estat és millor no vendre-se'l a empreses privades, vam exigir que l'administració no decaigui de les seves exactes obligacions amb la ciutadania i que no s'organitzin des de les normes legals les diferents formes de corrupció entre edils i especuladors immobiliaris, i vam exigir que se situï en primer lloc de tot projecte legislatiu la figura del ciutadà i no la de l'empresari. Deuria fer-los vergonya, si la poguessin tenir, als que redacten aquestes lleis ser tan explícites. Comprenem que actuïn així, ja que el seu cap va declarar en certa memorable ocasió que ell estava en política per a enriquir-se, però els demanem ser un poc menys basts que aquest indigne representant ciutadà i almenys dissimular un poc en els seus projectes de Llei. En lloc d'aquesta nefasta figura de l'empresari immobiliari com agent urbanitzador amb totes les prerrogatives del propi ajuntament en el procés urbanitzador, proposem el que el sentit comú i l'eficiència i claredat econòmica i social demanda: o urbanitza l'ajuntament o s'urbanitzen els propis veïns i especialment els propietaris, i per a fer això últim els ajuntaments deuran impulsar la creació d'empreses mixtes veïns ajuntament o propietaris ajuntament que permetin simplificar costos, obtenir finançament bancari adequada, controlar correctament els costos, despeses, etc. i sobretot realitzar les urbanitzacions a la manera més convenient per als veïns i ciutadans en general, que com tots sabem no és la manera més agradable per als especuladors immobiliaris. Per altra banda, sabedors de la vella tradició que ens va llegar la Revolució Francesa, creiem que tot ciutadà té el dret a gaudir de la forma que ho consideri convenient de les seves propietats privades sempre que aquest dret no menyscabi drets bàsics d'altres ciutadans, i punt.



Article traduït fent servir internostrum.com
Juan Barceló, en un article titulat âNueva ley de urbanismo valenciana, otra tuerca de vueltaâ? (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=20515) Ens explica com és de beneficiós âsocialitzarâ? les propietats del País Valencià per entregar-les a uns quants especuladors:

A l'any 1994 es va publicar la anomenada Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de la Comunitat Valenciana (*LRAU). Tots els analistes coincideixen a apreciar que els més profunds canvis soferts en l'economia, la convivència ciutadana i la política, i segons molts d'ells també l'increment de la criminalitat en la Comunitat, tenen com font principal aquesta legislació, els efectes de la qual han estat segons els seus apologistes d'una revitalització econòmica sense igual en la història recent i segons les seves detractors una veritable catàstrofe ecològica, econòmica, social i mediambiental.



Els aspectes essencials d'aquesta legislació són:

* La concessió a empreses privades de la possibilitat d'urbanitzar grans extensions del territori sense ser propietàries de ni tan sols un metre quadrat del terreny sobre el qual pretenen actuar, sent finançades no amb els seus recursos propis o amb recursos provinents de la banca sinó amb recursos provinents en exclusiva dels propietaris dels terrenys que aquestes empreses hagin decidit urbanitzar.

* La impossibilitat dels petits propietaris de defensar els seus terrenys, veient-se obligats per aquesta legislació a perdre sense cap remuneració a canvi, entre un setanta-un noranta per cent de les seves propietats a favor dels ajuntaments i, sobretot, de les empreses urbanizadores.

* La destrucció massiva del paisatge tradicional especialment costaner i la degradació extrema del medi ambient.

* La sobreexplotació dels recursos hídrics per la seva derivació cap als complexos turístics costaners el consum dels quals és altíssim precisament en els mesos de major sequera.

* L'aportació de quantitats gegantesques d'aigües residuals sense depurar al mar, ja que ni aquesta legislació ni cap altra exigeix establir cap relació entre construcció i depuració d'aigües residuals.

* La sobresaturació de la construcció en les primeres files de la boga de costes, amb els consegüents efectes de destrucció del paisatge i de la impossibilitat d'evacuació d'aigües de pluja torrencials, freqüents i extremes en la nostra Comunitat, a l'estar bloquejades les possibilitats de sortida al mar i l'absorció per la terra

* La destrucció massiva dâaiguamolls, riberes, barrancs i estanys naturals, essencials per a la migració d'aus de tota Europa i Ãfrica i el manteniment de la biodiversitat.

* La corrupció d'Ajuntaments, Diputacions i altres centres administratius ja que la llei concedeix als ajuntaments la totalitat de la capacitat de decisió a l'hora de l'adjudicació dels projectes urbanístics a les empreses privades que pretenen fer-se amb cada projecte, i les Diputacions i les Conselleries d'Infraestructures i Habitatge i Medi ambient tenen per la seva banda una enorme capacitat de pressió per a activar la urbanització d'àmplies extensions de terreny.



Per altra banda la Llei va fracassar en diversos aspectes essencials:

* Els propietaris van recórrer repetidament als tribunals en nombrosos aspectes puntuals guanyant la immensa majoria dels plets ja que la normativa estava més feta per urbanistes i arquitectes que per juristes i emmalaltia de nombrosos errors, fallades tècniques i era manifestament millorable en la seva redacció i articulat.

* La hiperconcentració de les concessions en no més d'una dotzena de poderoses empreses donades les facilitats en terminis, condicions, etc. que la llei atorga a les empreses més poderoses a l'hora d'optar a l'adjudicació dels projectes, el que va unit a la major facilitat dels més poderosos per a pressionar convenientment als ajuntaments al seu favor, marginant a les empreses locals i a les agrupacions veïnals que mancaven de les possibilitats materials necessàries per a convèncer als ajuntaments dels avantatges de les seves propostes.

* La notòria incoherència de la normativa amb les directrius d'obligat compliment europees i la legislació estatal en matèria de contractació pública.

* La tremenda commoció social que ha produït una veritable situació d'extrema tensió social en la Comunitat, amb milers d'afectats en lluita per les seves propietats i drets i amb la totalitat de les associacions cíviques i ecologistes de prestigi, de la Comunitat durament enfrontades a aquesta legislació destructiva.



En vista d'aquests defectes i de la commoció social i la destrucció massiva del medi ambient i l'increment descomunal de la criminalitat com a conseqüència indirecta de la presència massiva en la Comunitat i especialment a Alacant, d'organitzacions internacionals dedicades al blanqueig de capitals, s'han anat conformant importants moviments veïnals, socials i mediambientals contra aquesta legislació, i l'acció dels tribunals ha mostrat la pèssima redacció de la legislació donant la raó en la gairebé totalitat dels casos presentats, als veïns i animant a aquests a actuar contra urbanitzadores i ajuntaments.



Ãltimament tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu han dit la seva. La primera va remetre al govern d'Espanya un memorandum en el qual exigiria s'adeqüés la legislació valenciana a les directrius europees que garanteixen la llibertat d'empresa i el compliment de la normativa que regula la contractació pública en l'àmbit comunitari. El segon, per mitjà de la Comissió d'Interpelâ¢lacions, ha rebut els informes de l'Associació Abusos Urbanístics No que reuneix a milers d'afectats de tota la Comunitat i ha obert un procés de debat que deurà emetre un informe que elevar pròximament al Parlament Europeu. En vista de tot això el Consell de la Generalitat ha elaborat un nou projecte de llei el debat de la qual en les Corts Valencianes s'espera per al pròxim octubre. Aquest nou text està redactat per juristes que han precisat els nombrosos aspectes que en l'anterior emmalaltien de clars errors i contradiccions.



No obstant això el nou text ha endurit encara més els aspectes destructius social i mediambientals que la legislació anterior ja contenia. La nova proposta destaca per la seva visió dirigista i en el fons corporativista en el més tradicional estil mussolinià que pretén obligar a tot propietari a convertir la seva propietat en solar urbà en el moment en el qual una poderosa empresa constructora aliena, autodenominada agent urbanitzador, ho decideixi amb el beneplàcit del seu ajuntament, i inclou en aquesta mateixa línia una interpretació sui generis del concepte d'interès general, del que fa un manifest abús no emprant-lo com a quelcom dâexcepcional a aplicar en imprescindible detriment de drets individuals quan és inexorable que algun propietari cedeixi drets per al correcte ordenament públic, sinó com norma general a aplicar a tot propietari o veí sigui o no precisa de forma determinant la pèrdua dels seus drets per a l'adequació urbana d'un determinat territori.



Per altra banda la llei és no ja deficient sinó manifestament contrària a la participació ciutadana en l'elaboració dels plans urbanístics, tant en la redacció dels Plans Generals d'Ordenació Urbana, com en la d'unes suposades directrius que la llei pretén crear per a marcar estratègies i objectius, com en la pròpia elaboració dels projectes concrets a aplicar a cada sector dintre del PGOU, on són exclosos els ciutadans, i les seves organitzacions cíviques, ecologistes, veïnals o de qualsevol altre tipus, excepte les empresarials. Per descomptat es nega tota participació a les associacions de propietaris, permetent-se només l'acció de propietaris individuals sempre que aquesta intervenció sigui posterior a l'aprovació del corresponent pla o en el cas que aquests propietaris es constitueixin en urbanistes, situació en la qual la llei accepta que puguin competir amb les empreses que desitgen urbanitzar els seus terrenys. Creiem que deu indicar-se als redactors de la nova llei, als ciutadans de la Comunitat Valenciana i als seus representants polítics i socials, que el model d'urbanització versus naturalesa que sustenta aquesta nova proposta legislativa, és profundament reaccionari, obsolet, insostenible i deshumanitzador, i que la legislació urbanística deuria prevaler els aspectes humans, socials, mediambientals i sostenibles sobre els purament empresarials, justament el contrari del que la nova llei pretén.



Donada la greu situació que pretén crear la nova proposta de Llei, que empitjora notablement els aspectes de destrucció mediambiental i margina encara més als propietaris i sobretot elimina radicalment qualsevol besllum de participació ciutadana, volem proporcionar algunes propostes d'esmena al projecte, que com és sabut es pretén debatre el pròxim octubre en les Corts Valencianes. Naturalment que per a entendre correctament aquestes propostes cal tenir davant la proposició de Llei, la qual pot ser baixada de la pàgina web de la Generalitat o consultada en el BOC i que duu el nombre de registre 30.261. Només volem fer notar que gairebé la totalitat de les propostes d'esmenes van referides a garantir mecanismes de defensa dels petits propietaris, participació ciutadana real i defensa mediambiental, a excepció del tema clau tant d'aquesta llei com de l'anterior LRAU: la creació de la figura de l'agent urbanitzador.



La LRAU i ara la LUV creen aquesta figura exigint-se ara que no només puguin ser agents urbanitzadors les empreses immobiliàries privades, sinó que la nova proposició de Llei prohibeix explícitament que l'ajuntament, excloent a les empreses privades del pastís, sigui l'agent urbanitzador directe en un municipi. Els quals vam pensar que no sent capaços de destruir l'Estat és millor no vendre-se'l a empreses privades, vam exigir que l'administració no decaigui de les seves exactes obligacions amb la ciutadania i que no s'organitzin des de les normes legals les diferents formes de corrupció entre edils i especuladors immobiliaris, i vam exigir que se situï en primer lloc de tot projecte legislatiu la figura del ciutadà i no la de l'empresari. Deuria fer-los vergonya, si la poguessin tenir, als que redacten aquestes lleis ser tan explícites. Comprenem que actuïn així, ja que el seu cap va declarar en certa memorable ocasió que ell estava en política per a enriquir-se, però els demanem ser un poc menys basts que aquest indigne representant ciutadà i almenys dissimular un poc en els seus projectes de Llei. En lloc d'aquesta nefasta figura de l'empresari immobiliari com agent urbanitzador amb totes les prerrogatives del propi ajuntament en el procés urbanitzador, proposem el que el sentit comú i l'eficiència i claredat econòmica i social demanda: o urbanitza l'ajuntament o s'urbanitzen els propis veïns i especialment els propietaris, i per a fer això últim els ajuntaments deuran impulsar la creació d'empreses mixtes veïns ajuntament o propietaris ajuntament que permetin simplificar costos, obtenir finançament bancari adequada, controlar correctament els costos, despeses, etc. i sobretot realitzar les urbanitzacions a la manera més convenient per als veïns i ciutadans en general, que com tots sabem no és la manera més agradable per als especuladors immobiliaris. Per altra banda, sabedors de la vella tradició que ens va llegar la Revolució Francesa, creiem que tot ciutadà té el dret a gaudir de la forma que ho consideri convenient de les seves propietats privades sempre que aquest dret no menyscabi drets bàsics d'altres ciutadans, i punt.



Article traduït fent servir internostrum.com
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=20515
http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/destrucci-a-tota-costa-2005-2.pdf

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Com és de beneficiós socialitzar propietats al País Valencià
27 set 2005
Amics, mentre l'ordre burgès instituit per la Revoució Francesa no es transformi per la via del comunisme llibertari en un altre sistema, les contradiccions del capitalisme son irresolubles com es veu clarament per la degradació i corrupció mès infamant que es deriva dels temes urbanístics....la propietat "privada" dels treballadors no es pot defensar dins un sistema capitalista, perque els capitalistes sempre volen expropiar-la al seu favor...
Re: Com és de beneficiós socialitzar propietats al País Valencià
27 set 2005
L'article en qüetió és reproduïble? Es pot fer anart citant fonts?

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more