|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Catà leg de Titulacions o polÃtica de fets consumats?
|
|
|
per retr |
22 set 2005
|
|
|
Catà leg de Titulacions o polÃtica de fets consumats?
Comunicat de premsa de la CEPC davant "el procés" d'aprovació del Catà leg de Titulacions, per part del govern espanyol.
Davant de les notÃcies aparegudes avui en diversos mitjans de comunicació, on s’està filtrant la futura aprovació del Catà leg de Titulacions per part del Govern espanyol, tot prenent com a và lid el darrer i polèmic esborrany presentat que optava per l’eliminació de ni més ni menys 63 de les 140 titulacions vigents, des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) volem donar a conèixer una sèrie de punts:
1) Rebutgem que es parli de participació quan s’opta per la polÃtica de fets consumats. No té cap sentit perdre el temps i gastar-se diners en esborranys, i estudis previs, si l’actitud de tirar pel dret ja està presa tot i les múltiples i raonades oposicions. Això en cap cas és democrà cia, per molta escenificació formal que es vulgui fer o per molta institució università ria que es vulguin inventar com ara el Consejo de Estudiantes.
2) Rebutgem la polÃtica servil presa per les diverses forces polÃtiques parlamentà ries principatines aixà com el paper dels partits d’obediència espanyola afincats a casa nostra. És inadmissible permetre atacs frontals com ara aquest, on se’ns prenen titulacions que tan sols aquà podem estudiar, o anant més enllà , aquelles que curiosament es donen en elevats percentatges als nostres campus i segueixen tenint una elevada demanda (cas d’Humanitats).
3) Avisem, tal com filtra algun diari, que serà inadmissible que el manteniment d’algunes d’aquestes com ara Filologia Catalana, hagi de passar per assumir que és una titulació de segona, de competència “regionalâ€? i que si s’ofereix és grà cies al govern de torn. No oblidem, que la Generalitat Valenciana és un dels principals responsables del fals debat sobre la unitat de la llengua. L’acatament de normes com ara aquesta, havent tingut exemples recents com ara aquest, només equival a covardia polÃtica o a complicitat. I no ho podem permetre. Ningú ens ha de donar de menjar a casa nostra, som els i les catalanes qui hem de decidir quina universitat volem.
4) Conseqüentment, exigim a la comunitat università ria, i especialment als rectorats, una resposta adequada al nivell de les agressions. Cap Universitat pot permetre que desapareguin de la nit al dia unes 60 titulacions enteses com a tals, més encara quan resulten ser d’uns camps del coneixement molt concrets (cas d’Història de l’Art, Humanitats..) i quan encara no sabem quin preu tindran els futurs postgraus, on volen camuflar aquestes “desaparicions� (cas de les Enginyeries)
5) En tot cas, considerem que això no és res més que un aprofundiment sobre el que duem anys parlant: La futura eliminació del model d’universitat pública de la mà de la mateixa Organització Mundial del Comerç (OMC), amb ganes d’obrir un nou i suculent mercat, i també dels estats signants, desitjosos de reduir el nombre de persones università ries. Aprofundim doncs, en l’era del neoliberalisme a gran escala i la desaparició de l’Estat de Benestar. Gestió empresarial dels centres, règim presidencialista, finançament competitiu, titulacions al servei del mercat i no de les persones, devaluació de l’educació generalista (graus), filtres econòmics d’accés a les especialitzacions università ries (postgraus), eliminació de les cultures minoritzades com ara la nostra sota els cants de sirena de “l’europeització� o el “asà nos entendemos todos� entre d’altres.
Per tot plegat, considerem que ja va sent hora de dir prou i que no som només els i les estudiants les perjudicades. Anunciem que a diversos països de l’espai Bolonya es preparen mobilitzacions de cara el 17 de novembre en defensa de l’educació pública, pas imprescindible per a poder assolir un bon model educatiu. Aixà doncs, des de la CEPC, amb qui s’escaigui en cada cas, treballarem per tal de fer sentir la nostra veu per aquestes dates, i en funció de les agressions, nosaltres adequarem la nostra resposta.
La Universitat no està en venda.
Barcelona, a 22 de setembre de 2005
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
www.coordinadora.net
cepc ARROBA coordinadora.net |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Catà leg de Titulacions o polÃtica de fets consumats?
|
|
per i més senyora, i més |
22 set 2005
|
Noves declaracions al voltant del Catàleg de Titulacions
Després del nostre darrer comunicat al respecte, adjuntem notícia de vilaweb on es recull el posicionament del Conseller d'Universitats del principat Carles Solà; el comunicat emès per part del Ministerio de Educación espanyol arran de la polseguera aixecada ahir i el posicionament de la Plataforma per la Llengua.
Des de la CEPC, després de conèixer la nota de premsa del Ministerio i les declaracions del DURSI, ens mantenim escèptiques al voltant de l'enèsima promesa sobre el manteniment de titulacions com ara Humanitats, Història de l'Art o Filologia Catalana. Caldrà, doncs, veure com queda definitivament aquest tema.
>Notícia de vilaweb www.vilaweb.com [22/09/05]
DIJOUS, 22/09/2005 - 11:11h
Els estudis de filologia catalana es mantindran amb una titulació pròpia
Història de l'art i humanitats també continuaran, però el futur de l'enginyeria tèxtil és incert
El futur dels estudis de filologia catalana en el nou espai europeu d'educació superior està garantit. Ho ha confirmat aquesta tarda el conseller d'Universitats, Carles Solà, que ha expressat la seva satisfacció perquè s'ha aconseguit un objectiu que havien reclamat amb insistència totes les universitats del país. El conseller ha dit que encara queden alguns serrells per resoldre com, per exemple, el nom que rebrà la futura titulació.
Una de les possibilitats és que es mantingui el mateix nom de filologia catala, però Solà ha apuntat que hi hauria altres opcions, com la d'anomenar-la 'lengua i literatura catalanes'. En tot cas, això ho dtereminaran els experts que s'encarregaran d'aprovar la nova carrera en el marc europeu d'estudis superiors. El catàleg de nou estudis no entrarà plenament en vigor fins el 2011, però la implementació serà progressiva. Pel conselle d'Universitats es tracta d'una incongruència perquè coexistiran titulacions que s'hauran reformulat i d'altres que no. La filologia catalana serà una de les primeres en aprovar-se, després d'un llarg tràmit parlamenari que començarà el mes que ve. Dins del paquet de titulacions que s'aprovaran en primera instància també hi ha lees carreres d'història de l'art i d'humanitats, que també tenen garantit el seu futur. Tot i això, Solà ha reconegut que no és segur que es mantingui la titulació d'enginyeria tèxtil.
FI DE LA INCERTESA
La confirmació del departament d'Universitats ha arribat d'hores d'incertesa sobre el futur de la carrera. El Ministeri d'Educació espanyol, havia fet públic un comunicat de premsa confús en que no deixava clar el futur de les llicenciatures, però on s'afirmava que les universitats podrien crear especialitats dins de les carreres. El temor entre la comunitat universitària del país era que s'inclogués la titulació com una especialitat dins la carrera de llengües modernes. Carles Solà ja havia dit aquest matí que mantenir una carrera per a l'espanyol i no permetre-ho per a les altres llengües oficials de l'estat, no és una qüestió acadèmica, sinó política, i s'hi havia oposat frontalment. Ara, Solà està satiset que s'equiparin els drets de català, gallec, euskar i espanyol.
Per una altra banda, la Plataforma per la Llengua ha demanat avui que en la reforma dels estatuts del País Valencià i del Principat es blindi la carrera de filologia catalana per garantir-ne el futur.
>Comunicat de la Plataforma per la Llengua www.plataforma-llengua.org [22/09/05]
Resposta a l'intent de suprimir el títol de filologia catalana
La Plataforma per la Llengua respon a l’intent de suprimir la titulació de Filologia Catalana per part del Govern Espanyol i demana blindar aquest títol en el text dels nous estatuts del País Valencià i del Principat de Catalunya.
La supressió d’aquest títol constituiria una agressió i una discriminació dels residents als territoris de parla catalana, enfront dels altres ciutadans que conviuen sota les fronteres de l’estat, que mantindrien al títol de filologia hispànica
Davant de l'intent de suprimir la llicenciatura de Filologia Catalana per part de la Comissió d’experts del Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat, la Plataforma per la Llengua vol deixar de manifest :
- que aquest fet suposaria una molt greu discriminació a la llengua catalana i als seus parlants, i dels ciutadans que viuen sota les fronteres de l’estat, la finalitat de tota carrera filològica és preparar a l'alumnat perquè tingui les màximes capacitats en una determinada llengua. Els filòlegs han de ser els encarregats de vetllar pel bon ús i funcionament d'un idioma.
- Amb aquest intent d'eliminar la llicenciatura de filologia catalana i unir el seu estudi amb d'altres llengües que fins i tot parteixen de diferents sistemes lingüístics, la Plataforma per la Llengua considera que el català queda, d'aquesta manera, en inferiors condicions que d'altres llengües de l'estat com pot ser l'espanyol. Mentre la carrera de filologia hispànica manté la seva estructura completa, la de Filologia Catalana desapareixeria. Per tant entenem que ens trobem davant del que és una discriminació lingüística de màxim nivell. La llengua catalana, i per tant tot habitant del territori de llengua i parla catalana, no es pot quedar orfe d'un camp tant important com és el seu estudi científic màxim.
- Considera de poc democràcia l'actitud de l'estat espanyol que pretén discriminar de nou els ciutadans per raó de llengua i cultura, establint un cop més ciutadans de primera i ciutadans de segona, donant-los totalment un tracte de colònia.
- Demana als partits polítics la necessitat d’un estatut fort que doti la Generalitat de poders suficients per tal de protegir tant els ciutadans com la seva llengua de les agressions de l’estat, i que blindi per sempre més qüestions com la titulació de la llengua catalana.
- Finalment la Plataforma per la Llengua reclama el manteniment de la llicenciatura de Filologia catalana i demana que es tingui consideració especial per ser l'estudi de la llengua oficial i pròpia del país i parlada per prop del 25% dels ciutadans de l'Estat Espanyol.
>Comunicat del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol a Arxiu Vinculat (format pdf)
http://www.coordinadora.net/docs/20050922094438.pdf |
|
|
