Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Falsificaciones y reditos de 1714
17 set 2005
FALSIFICACIONES Y RÉDITOS DE 1714

MIQUEL PORTA PERALES. ABC 100905

EL politólogo británico Anthony D. Smith advierte que el nacionalismo inventa la nación seleccionando aquellos rasgos o hechos, reales o imaginarios (lengua, mitos, símbolos, historia, tradición, cultura, carácter, etcétera), susceptibles de cohesionar el sentimiento de identidad nacional. Y Smith concluye que el nacionalismo convierte la nación en un «relato que recitar» y «aprender a través de las imágenes que proyecta, los símbolos que usa y las ficciones que evoca». En resumen, la nación sería un conjunto de fábulas históricas y figuras literarias. Al respecto, el proceso de invención de la nación catalana durante el XIX es paradigmático: se manipula y mitifica la historia al tiempo que se nacionalizan determinadas características de orden local o comarcal previamente depuradas de lo extraño, que suele ser lo español. Y en ese proceso, el 11 de septiembre de 1714 -ejemplo de cómo se tergiversa la historia a mayor gloria de la nación inventada- ocupa un lugar de privilegio. Ante la inminente celebración de la Diada, conviene cuestionar la interpretación oficial y repasar lo sucedido en su complejidad. Y conviene también sacar alguna conclusión en clave de presente.

Se debe empezar recordando que el 1 de noviembre de 1700 Carlos II muere sin descendencia y que su último testamento otorga la corona de España a Felipe de Anjou, que se convertirá en Felipe V. Se debe recordar también que, después del nombramiento, se forma una coalición internacional (Inglaterra, Holanda, Austria y Portugal) contra un bloque franco-hispano que acumula un poder excesivo. Puestos a recordar, hay que añadir que Felipe V jura las Constituciones del Principado y que Cataluña se mantiene fiel a la monarquía borbónica hasta 1705, en que la oligarquía comercial barcelonesa firma el Pacto de Génova con ingleses y austriacos en virtud del cual el Principado cambia de bando y declara su fidelidad al pretendiente austracista, el archiduque Carlos. El Pacto de Génova data de junio de 1705, pero Carlos no conseguirá entrar en Barcelona hasta noviembre del mismo año, cuando logra acabar con la resistencia de la ciudad. Finalmente, Carlos, al ser nombrado en 1711 emperador de Austria, perderá su interés por Cataluña. Y en el año 1713, la coalición internacional también se desinteresará del conflicto y firmará el Tratado de Utrecht. Ni que decir tiene que las tropas austracistas, que habían prometido defender las constituciones catalanas, abandonan Cataluña. El 11 de septiembre de 1714 el ejército de Felipe V entra en Barcelona.

Conocidos los hechos y su circunstancia, hay que remarcar algunos detalles que el nacionalismo catalán olvida o tergiversa. Por ejemplo: que en 1702 Felipe V jura las Constituciones catalanas y, en consecuencia, no se puede decir que los borbones anulan el régimen político propio de Cataluña; que el cambio de bando que tiene lugar en 1705 -probablemente, una traición en toda regla- obedece a los intereses de una oligarquía barcelonesa perjudicada por el bloqueo del Mediterráneo impulsado por la coalición antiborbónica; que el compromiso de los catalanes, como demuestra la resistencia al pretendiente austracista una vez firmado el Pacto de Génova, está con Felipe V. Otro detalle: contrariamente a lo que se dice, el austracismo sólo triunfó en el triángulo formado por Barcelona, Igualada y Tarragona. ¿Una guerra de Cataluña contra la imposición de un rey extranjero? Dejando a un lado que los dos pretendientes eran extranjeros, lo que resulta plausible es que estamos ante un conflicto creado por la infidelidad de una oligarquía barcelonesa que veía amenazados sus negocios y privilegios, porque si es cierto que Felipe V respetó los fueros y concedió exenciones fiscales al Principado, no es menos cierto que negó determinados prerrogativas a una oligarquía dañada por el bloqueo del Mediterráneo. Y si se trata de recordar que el Decreto de Nueva Planta fue de signo abolicionista, también hay que recordar un par de cosas. Primera: que la abolición llegó como consecuencia del cambio de bando de 1705. Segunda: que el Decreto de Nueva Planta limitó muy seriamente el poder de la oligarquía, impulsó un programa de reformas y modernización que permitió el desarrollo de Cataluña y, como dijo Vicens Vives, significó el desescombro de una sociedad feudal saturada de privilegios y privilegiados. Quien perdió la libertad no fue Cataluña, sino las clases dominantes.

Alguien preguntará por Rafael Casanova, «el héroe de la resistencia nacional catalana» que cada 11 de septiembre recibe flores en su tumba y monumento. En pocas palabras: la noche del 10 al 11 de septiembre de 1714, nuestro héroe -partidario, por cierto, de pactar con los atacantes- está en la cama; sólo acude al frente cuando le avisan de la gravedad de lo que ocurre; es herido levemente en un muslo y retirado de inmediato a la retaguardia; atendido de la herida quema los archivos, consigue un certificado de defunción, delega la rendición en otro consejero, y huye de la ciudad disfrazado de fraile. Posteriormente, reaparecerá en Sant Boi de Llobregat, donde ejercerá la abogacía sin ningún tipo de problema, recibiendo el perdón de Felipe V. En definitiva, sacando a colación la terminología del nacionalismo catalán, Rafael Casanova -vaya paradoja- no es sino un botifler, un traidor españolista.

¿La razón de la manipulación y mitificación de lo ocurrido? Al nacionalismo catalán, la tergiversación histórica, el «relato que recitar» y «aprender» de Smith, le es indispensable para cohesionarse y cultivar la imagen de una Cataluña secularmente asediada por una España de la cual hay que desconfiar o liberarse para realizar el sueño de la reconstrucción nacional. Y note el lector que si los tiempos cambian que es una barbaridad, el nacionalismo catalán -indefinición política, papel determinante del interés económico, búsqueda del privilegio bajo la forma de derechos históricos- continúa siendo hoy igual que ayer. La falsificación de 1714. todavía da réditos

This work is in the public domain

Comentaris

Derogació del Tractat d'Utrecht
17 set 2005
"...Y en el año 1713, la coalición internacional también se desinteresará del conflicto y firmará el Tratado de Utrecht..."


Fora tropes dels Regne anglès de Giblartar, i fora tropes del Regne Espanyol dels Països Catalans.
PER LA DEROGACIÓ DEL TRACTAT D'UTRECHT
Ni un genocidi cultural mes!
17 set 2005
"...Y si se trata de recordar que el Decreto de Nueva Planta fue de signo abolicionista, también hay que recordar un par de cosas. Primera: que la abolición llegó como consecuencia del cambio de bando de 1705. Segunda: que el Decreto de Nueva Planta limitó muy seriamente el poder de la oligarquía, impulsó un programa de reformas y modernización que permitió el desarrollo de Cataluña y, como dijo Vicens Vives, significó el desescombro de una sociedad feudal saturada de privilegios y privilegiados. Quien perdió la libertad no fue Cataluña, sino las clases dominantes..."

Ni una paraula de genocidi cultural iniciat per la monarquia borbonica, que és precisament el que celebrem.

La monarquia borbonica significaba l'intent de establir una nació (estat) cohesionada i centralista amb el sentit modern de terme; amb el que això significa(ba) per les cultures minoritaries, ser asimilades a la castellanització o l'alternativa de ser esclafats .
Re: Falsificaciones y reditos de 1714
17 set 2005
Derrogacio ja del tracta feixista d'UTRECH

per cert tot el que diu el de dalt es mentida, el text ni es seu, esta penjat al racocatala totalment desscreditat amb documents
11 de Setembre. Ni un genocidi cultural mes!
17 set 2005
Perdò on deia: "...Ni una paraula del genocidi cultural iniciat per la monarquia borbonica, que és precisament el que celebrem..." volia dir CONMEMOREM l'0nce de Setembre, que és un concepte molt diferent. A sigut un lapsus.
Gibraltar no és espanyol
17 set 2005
"Fora tropes dels Regne anglès de Giblartar, i fora tropes del Regne Espanyol dels Països Catalans."????????
No confonem termes. Majoritàriament, en proporcions quasibé unànimes, la població de Gibraltar s'ha manifestat en contra d'una annexió a l'estat espanyol. Si volem lluitar per la independència dels Països Catalans, molt bé, però no fem al joc als espanyols amb Gibraltar. Gibraltar és dels gibraltarencs, i si marxen les tropes angleses i de l'OTAN em sembla fantàstic, seré el primer a aplaudir'ho,però per a això, cal que els espanyols es comprometin internacionalment a no lliurar cap acció bèl·lica contra la sobirania de Gibraltar.
Re: Falsificaciones y reditos de 1714
17 set 2005
Està molt bé això que escrius. de fet, a mi mai m'ha agradat tota aquesta parafernàlia de la ofrena de flors a Rafael de Casanova, ja que sembla ser que més que un heroi va ser precísament el contrari. Se'l recorda a ell perquè era el "cap" de la resistència. Per tant, trobo que està bé que botiflers i burgesos com ERC o CIU vagin allà a retre-li homenatge cada 11-S, si això volen. El lloc de l'Esquerra independentista i de l'independentisme llibertari, però, ha d'ésser el fossar de les Moreres, tot recordant les víctimes "anònimes" d'aquell conflicte.
Tanmateix, és molt curiós com sovint certs personatges es dediquin a intentar desmitificar i fins i tot falsejar fets històrics passats, amb la fosca voluntat de desacreditar el "nacionalisme català" on engloben des del PSC fins a la Cajei (per exemple). Aquestes argumentacions acostumen a posar èmfasi en destapar les suposades mentides del nacionalisme i intenten fer veure (i fer creure) que els fets han estat manipulats, que ells tenen la veritat i aquesta és que això del que ells defineixen com a "nacionalisme català" és un invent burgès sorgit de la transició farcit de manipulacions històriques i trets culturals mal entesos.

Doncs bé, en primer lloc, cap ideologia ni manera de pensar ha de tenir el seu suport a la història. Les situacions van canviant, i les idees es van adaptant, creant o desapareixent. amb això vull dir que avuí en dia és indubtable que la voluntat de certa part de la població catalana aspira a la independència d'Espanya i França, i encara que aquesta voluntat hagués aparegut en els darrers 20 anys (que no és així), seria igualment vàlida que una reivindicació de segles enrrera.

En segon lloc, no podem estar segurs del sentir majoritari de la societat catalana el 1714 respecte a la "qüestió nacional", ja que no recordo que es celebrés cap referèndum. Potser sí, que la voluntat d'esdevenir un ens diferenciat del de la resta de la península era només majoritària entre la "classe" comerciant. Però també podria ser que no, que efectivament aquest fos un sentiment majoritari en el sí de tota la societat de l'època, amb el que el text de dalt seria una manipulació històrica. qui ens diu que ets tu qui tens tu la raó? com ho demostres?
Re: Falsificaciones y reditos de 1714
17 set 2005
però si al 1714 nisavien què era la nació!
Volem la independència justament per desvancar els actuals oligarcas priviliejats (la caixa, banc sabadell i la burgesia constructora, comercial,etc). i implantar el comunisme!
Re: Falsificaciones y reditos de 1714
18 set 2005
aquest escrit es patètic, tots els antropòlegs saben que cualsevol cultura inventa i cultiva una simbologia conjunta k ja ho és abans que aquesta entri en convivència amb la que ha arribat (sigui com sigui). I açó
ó es fa perquè som éssers humans i necessitem una mínima autoestima, és a dir, és natural. Estic d'acord que s'ha manipulat molt el concepte de nació per part de tothom, però aquest text no se'n salva.

Una petita reflexió: ¿On ha d'estar la cultura Catalana.valenciana-balear sinò és en el seu àmbi tlingüístic? La globalització destroçarà la diversitat si no ho afrontem.

Salut!
Re: Falsificaciones y reditos de 1714
19 set 2005
Aquest text no és res més que una altre intoxicació a la nostra cultura i a la nostra llengua; l'autor, quan parla dels catalans només fa referència a la classe benestant i no a la majoria de la població, qualsevol persona amb una mínima base historico-gràfica (sóc estudiant d'història) sap que el s.XIX (1700) la classe benestant representava un 5% del total de la població, el que llegiu, només un ínfim 5%; el 95% restant representava els menestrals, comerciants, pagesos i població en general. Aquesta classe benestant era la que donava la veu i vot a les relacions monàrquiques; quan Felip V va acceptar la constitució catalana, només acceptà la constitució que s'havia fet per un 5% de la població, si això és dir la veritat sobre la història jo sóc l'àbat de Montserrat!

Salut i feina!
independència i socialisme!
llibertat presos polítics!
Re:L'okupació del nostre poble perdura desde 1714
19 set 2005
poble català resistirà fins assol.lir la llibertat
Sindicat Terrassa