Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per CJC-Joventut Comunista 16 set 2005
16-09-2005 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçuela
16-09-2005 divendres 16 de setembre, 19h
xerrada: "Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçuela"

amb Mireia Mora, responsable de la brigada de solidaritat amb Veneçuela "Simón Bolivar" (CJC) , Fran Sanchez i Marc Navarro, reponsables de les brigades de solidaritat amb Cuba "Dolores Ibarruri" (CJC)

presenta: Marta Jordi, responsable del Moviment de Brigadistes de CJC

lloc: Fundació Pere Ardiaca
(Av Portal de l´Àngel 42, 2n A)
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per un de Gràcia 16 set 2005
no m'agrada gaire que la brigada de solidaritat amb Cuba es digui com la Pasionaria, dirigent stalinista represora de moviemnts revolucionaris de gent com els maquis...
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per crític 16 set 2005
Si bé a mi tampoc m'agrada el nom de Dolores Ibarruri, he de reconèixer que porten 10 anys enviant brigades de solidaritat a Cuba (estiu rera estiu, no??), representant als joves catalans; així que canviar el nom és molt delicat...

De totes maneres, estaria interessant en què expliquessis, "un de Gràcia", d'on has tret que la Pasionaria fos represora dels maquis...
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per un 16 set 2005
A veure si et serveix, quan la URSS i Stalin van decidir que la guerra de guerrilles no interessava i que el que calia era abocar-se a les ciutats, el PCE va decidir aturar els maquis, tant al principat de Catalunya com per Andalusia i demés. Els que eren "seus", van ser literalment abandonats a les muntanyes que era una forma d'entregar-los sense grups de suport. Repressió, siguent estrictes, doncs la veritat que no ho sé jo. Això em sona d'en Josep Fontana, historiador i exmilitant del PSUC.

En tot cas, res a veure amb barbaritats dels estalinistes com ara borrar del mapa a Andreu Nin o el cop de força del Maig del 37 a Barcelona per part d'una organitzacio que feia tot jut un any que existia com era el PSUC

Interessant debat, fa dies que hi ha massa hormona suelta per aquí. A veure que més s'explica
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per un de Gràcia 16 set 2005
Crec que l'explicació que ha donat "un" es la que sempre he llegit jo...però no li he sentit a Fontana, surt prou explicat al llibre "No era això" de M.L.Crespi sobre la transcició (editat pel Jonc)
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per comuniska 16 set 2005
a veure, vàries puntualitzacions:

0.En efecte la Brigada Dolores Ibarruri de Solidaritat amb Cuba compleix 10 anys de la seva fundació enguany.

1. Respecte als maquis:
Al moment en què el PCE decideix abandonar l'estratègia de guerrilles, és lògic que deixi de donar suport logístic a aquestes per una qüestió de centralisme democràtic, malgrat que és sabut que en la clandestinitat és molt dificil mantenir una completa democràcia interna.
En qualsevol cas, més enllà dels diferents criteris que s'apliquin per analitzar aquests fets històrics, no es pot parlar de repressió als maquis.

2.Respecte als fets de la Guerra Civil prefereixo no parlar-ne perque es van donar en una situació molt complexa (per molt que alguns es dediquin a donar-ne una visió parcial i simplista Orwell-Koach per exemple). És un debat poc fructífer, doncs no ens ajudarà a construir el Socialisme al segle XXI a Catalunya, sinó més aviat a malgastar temps, forces i possibles aliances de cara a la construcció d'aquest.

Salut i revolució
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per un de Gràcia 16 set 2005
Que Orwell marxes per potes el país per por a ser perseguit pels serveix secrets stalinistes es el que tu dius "una visió simplista"?
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per avorriment antikomunista 16 set 2005
La CIA y la Guerra Fría cultural
Este texto fue publicado en Rebelión el 8 de enero del 2001. Escrito por James Petras.
Monthly Review
Traducción para Rebelión: Germán Leyens

Frances Stonor Saunders, Who Paid the Piper: The CIA and the Cultural Cold War [Quién Pagó: La CIA y la Guerra Fría Cultural] (Londres, Granta Books), £ 20. Este libro presenta un informe detallado de las medios por los que la CIA penetró e influenció a una amplia gama de organizaciones culturales, a través de los grupos que le servían de pantalla y mediante organizaciones filantrópicas amistosas como las Fundaciones Ford y Rockefeller. La autora, Frances Stonor Saunders, detalla cómo y por qué la CIA realizó congresos culturales, montó exposiciones y organizó conciertos. La CIA también publicó y tradujo a autores conocidos que seguían la línea de Washington, patrocinó el arte abstracto para contrarrestar el arte con algún contenido social y, por todo el mundo, subvencionó a periódicos que criticaban el marxismo, el comunismo y las ideas políticas revolucionarias y absolvían, o ignoraban, la política imperialista violenta y destructiva de los EE.UU. Para servir estas políticas, la CIA pudo reclutar a algunos de los exponentes occidentales más estentóreos de la libertad intelectual, llegando hasta a tener a algunos intelectuales directamente en la nómina de la CIA. Muchos se involucraron conscientemente en los "proyectos" de la CIA, y otros entraban y salían de su órbita, pretendiendo ignorar la conexión con la CIA después de que sus patrocinadores de la CIA habían sido desenmascarados a fines de los años 60 y de la guerra de Vietnam, después de que la marea política derivara hacia la izquierda.

Las publicaciones anticomunistas estadounidenses y europeas que recibían fondos directa o indirectamente incluían a Partisan Review, Kenyon Review, New Leader, Encounter y muchas otras. Entre los intelectuales que fueron financiados y promovidos por la CIA se encontraban Irving Kristol, Melvian Lasky, Isaiah Berlin, Stephen Spender, Sydney Hook, Daniel Bell, Dwight MacDonald, Robert Lowell, Hannah Arendt, Mary McCarthy, y muchos otros en los Estados Unidos y Europa. En Europa, la CIA estuvo particularmente interesada en la "Izquierda Democrática" y la promovía así como a exizquierdistas, comprendiendo a Ignacio Silone, Stephen Spender, Arthur Koestler, Raymond Arond, Anthony Crosland, Michael Josselson y George Orwell.
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per Resistent 16 set 2005
Tot això ja està més que revisat,stalinisme, eurocomunisme, oliveres i més revisions.
Mai hi ha hagut ni un estat comunista i ni molt menys una societat. Salut i revolució (revisada).
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per m 17 set 2005
La CIA? segur que no va ser la TIA?
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per un 18 set 2005
comuniska, a tot se li diu centralisme democràtic quan les ordres vénen de Moscou...i ken loach feia una pel·li basatnt-se en orwell, que perdona, però ens transmet una visió personal que és el desengany a més a més forçós...potser també és simplista en Pelai Pagès, per exemple (tot i la seva vinculació al "POUM dels 70s")?

no és que dónis masses arguments, no creus?
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per Orwell era un xivato de merda 18 set 2005
Hi ha documents (que cap historiador discuteix ja) que demostren que George Orwell va acabar els seus dies donant la llista de noms dels seus antics companys de lluita a la OSS (la Cia no existia encara)els Serveis Secrets Nordamericans.
Més dignitat va demostrar Dolores Ibarruri ¡Visca la Pasionaria!
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per Comuniska 18 set 2005
Em reafirmo en la meva voluntat de no discutir al voltant dels fets de la guerra civil; és per això que no dono arguments.
salut
Re: Xerrada: 16-9 Experiències solidàries: joves catalans a Cuba i Veneçu
per ¿Seras hijo de... Stalin? 19 set 2005
"De nuevo sobre la lista de Orwell
Juan Manuel Vera
Esta nota de contestación, en nombre de la Fundación Andreu Nin, al artículo "La lista negra de Orwell", de José Miguel Oviedo, fue publicada en El País el día 15 de octubre de 2003.

En El País del día 13 de octubre, lunes, se ha publicado un artículo asombroso, “La lista negra de Orwell�, cuyo autor, según se nos informa, es profesor de literatura en la Universidad de Pensilvania.

En lo anecdótico, resulta esperpéntico que pueda decir que Orwell “fue gravemente herido en un atentado comunista contra su vida� durante su estancia en España. Es sobradamente conocido que el miliciano Orwell resulto herido en el cuello por una bala franquista, mientras luchaba en el frente de Huesca con la División 29 de las fuerzas republicanas, dirigida por miembros del POUM. Él mismo lo cuenta con todo detalle en Homenaje a Cataluña, publicado recientemente en Clásicos del siglo XX de El País, cuya lectura recomendamos al autor de dicho artículo.

Mucho más grave es el resto de juicios que incluye. Por ejemplo, que Orwell fue un converso político, que pasó de un extremo a otro del espectro, es sencillamente una rotunda falsedad. Basta leerle en años treinta (El camino de Wigan Pier) y comparar con los textos de la etapa final de su vida para comprobar que en todo momento Orwell se consideró un socialista democrático, que nunca apoyó al comunismo soviético y fue un rotundo defensor de las libertades civiles. No se convirtió en un nuevo defensor de los valores democráticos al final de su vida, siempre lo fue.

Esa invención le resulta oportuna a José Miguel Oviedo para su tesis de una lista negra que Orwell habría confeccionado, inventándose literalmente que hubiera “recomendando la vigilancia de ciertos sospechosos� o “aceptase ser un pequeño elemento en los engranajes burocráticos del Gobierno�. La cuestión es bastante más sencilla y se conoce desde hace décadas, frente a quienes venden la existencia de un descubrimiento escandaloso efectuado por Timothy Garton Ash. Nunca existió una lista negra. Orwell simplemente comunicó a su amiga Celia Kirwan algunos nombres con los que se podía contar para determinadas actividades de denuncia del estalinismo y una lista de gente con la que no se podía contar. En su carta a Kirwan de 6 de abril de 1949 dice textualmente que le proporciona una lista de intelectuales “con los que no se podía contar para una propaganda semejante�. Hablar de delación es sencillamente una estupidez, sobre todo si se tiene en cuenta que las opiniones de esas personas eran suficientemente conocidas, que se sabe el motivo por el que hizo la relación y que nadie parece que tuviera la intención de utilizarla, ni la utilizó, para ninguna clase de represalia. Conociendo las opiniones de Orwell no es posible presentarle como un macartysta. Y el autor, no es nada inocente al utilizar la expresión lista negra.

Oviedo considera que Orwell “pese a detestar las listas negras del estalinismo� preparó una él mismo, lo que le pondría a la misma altura moral de sus enemigos. Aclarado lo de la lista, aclaremos al “experto en Orwell� que el estalinismo no fue una fábrica de listas negras sino de asesinato político, de dictaduras y de represión masiva de la población. Son sobradamente conocidos los procesos de Moscú, el Gulag y el nombre del campo de Kolima. En nuestro propio país, Andreu Nin y otros poumistas y anarquistas no fueron incluidos en ninguna lista negra sino secuestrados y asesinados."

http://www.fundanin.org/orwell-lista.htm
Sindicato Sindicat