Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: globalització neoliberal
Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
logo_mdt.gif
Des de fa anys, a finals d’agost i començament de setembre, apareixen als mitjans de comunicació (o incomunicació) tot un fum de consells, teràpies, tertúlies i recomanacions de tota mena d’especialistes que suposadament ens faran passar el tràngol de la tornada a la feina desprès de les vacances [1].

La major part d’aquests especialistes parteixen de la base que -segons el seu particular punt de vista- no es pot ni qüestionar ni canviar allò que genera el problema; o pitjor encara, ni tan sols s’ho plantegen com a possibilitat: no cal anar a les causes, sinó que cal tractar-ne les conseqüències. Així, la seva solució a l’ansietat, la tristesa i fins i tot la depressió que genera el fet de tornar a la feina consisteix en un seguit de consells de teràpia conductual o directament la consulta a un especialista en psicologia o psiquiatria.

El fons del problema, però, no és l’estat anímic o mental de les persones sinó l’obligatorietat de tornar a unes feines que a la majoria no ens agraden, amb les quals no ens sentim realitzats i que a sobre representen una hiperexplotació laboral amb jornades més llargues, ritmes cada vegada més angoixants, desplaçaments més llunyans i sous cada vegada més minsos en relació amb el cost dels mitjans per viure. A més, damunt nostre sempre hi ha l’espasa de Damocles generada per la precarietat i la inseguretat. Si a tot això hi afegim el fet que ens fan viure en una oferta permanent de consum d’articles que no necessitem, però que presenten una i altra vegada davant nostre com a l’única font de satisfaccions i alegries -això sí, hipotecant-nos per tota la vida-, és fàcil de caure en el desànim.

La solució no passa, en general, per la consulta amb l’especialista en conductes mentals, ni per seguir els consells que vomiten les tertúlies de ràdios i televisions, ni per acceptar com a inamovible l’actual estat de coses. El principi de la solució passa per recuperar la consciència de classe treballadora, per autoorganitzar-nos per a lluitar contra les diverses formes de explotació i consumisme.

Quan els líders polítics o sindicals del sistema gallegen que vivim al millor dels móns possibles, convé que els recordem que ells i elles sí que hi viuen en aquest món feliç, a costa, però, del treball productiu i reproductiu de la majoria del poble.

Cal que recordem que un sistema social com el que ens a tocar viure i patir és una construcció social, resultat, per tant, d’una correlació de forces entre les classes socials. I en la mesura que es tracta d’una construcció social és modificable quan la majoria social ho determinem.

Hi haurà qui podrà objectar-hi que en tot cas això és un camí però no la solució. I és cert: ara bé, iniciar el camí ja és part de la solució. En canvi, la modificació de la conducta individual que pretén eliminar la rebel·lia i que s’assumeixi l’explotació és una part, i molt important, del problema.



[1] Cal tenir en compte, però, que bona part de la població no gaudeix ni surt de vacances i per a moltes dones l’època de vacances suposa més feina domestica, un treball determinant per a la recomposició física i psicològica de la força de treball, però que els empresaris o l’administració no paguen.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
A cuento de què be aixó senyor infame, perdò infantil, vull dir infante?
Per Nadal també fara qutre ratlles i després les ecriurà explicant els valors moralistes del Nadal?
Al febrer ens recordarà la disbauxa del carnestoltes?
Per setmana santa ens protegirà dels mals esperits religiosos?
No teniu cap problema real i al qual pugueu reslodre (és evident que el sindrome post vacacional us queda molt lluny encara!) sobre el qual treballar!
Poseu-vos a treballar en coses utils i sobre les quals pugueu actuar, i no feu perdre el temps a la gent!
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Ganes de maraña.

A què venen els insults?
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Aquest Infante és el que ha passat per ERPV?
Potser aixó és també un insult?
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Més que insults a vegades la Ironia també és bona.
S'ha d'entendre en la seva justa mesura.
Lectora entens el que vol dir en Miquel?
Es pot dir més correctement, però en el fons te raó. Pot no agradar-te, però és cert que aquest senyor, si vols excelenticim senyor Antoni Infante no te cap capacitat real per incidir sobre el problema que desenvolupa i en canvi si en te per fer-ho en el seu espai més proper, on no ho fa!
PD: Algú sap quina trajectòria política te el senyor Excelentissim Antoni Infante, és el que fa uns pocs anys estava a ERPV? Va ser per falta de càrrec que va marxar? Quan torni a ser molest per a l'esquerra regionalista li oferiran el càrrec que no li varen donar llavors i tornarà a trair els ideals independentistes i socialistes! Temps, al temps!
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
quant frustrat/policia/???
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
aixó per a qui va, per tu, per les Jordines, per la lectora, pel Miquel o és una reflexió feta a l'aire?
Jo crec que el Miquel, te força raó.
Jo també sóc policia!?
On haig d'anar a cobrar el sou?
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
No estava a ERPV, colla d'ignorantillos. Si voleu vomitar odi primer heu de començar per informar-vos un poc.

Salut.
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
es un tio de l'mdt de tota la vida si no m'equivoco
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Així ja hi era quan van pactar entrar a ERC?
I quan no els varen donar càrrec van tornar a marxar! Com en Lecha,no?
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
para juicios personalísimos, tienen más gracia los de salsa rosa, son más salaos.
(al final del contenido no se habla, tan solo directos a la yugular)
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Has donat al clau: no es parla del contingut.

La idea és escampar rumors, a veure si cola. No sé si és la policia, que intenta crear la discordia a veure si ens dividim encara més entre els dividits, o senzillament algun personatge ressentit perquè la seva realitat és frustrant i només té valor d'atacar ruinament sota l'amparamenta de l'anonimat.

Ah, que jo sapiga l'Infante aquest ve del Partit Comunista Valencià, que als anys 80 es va unificar al MDT, va ser detingut el 1992, i és un sindicalista reconegut per la seva coherència. EL Lecha porta 20 anys al MDT, i ve de la militància a l'esquerra extraparlamentaria.
El Manelet podria tenir una mica més d'imaginació... no crec que en aquest cas es tracti d'un policia, perquè la policia no és tan tonta, però pel cas els hi fa la feina.
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Sobre el contingut en si hi ha parlat el primer comentari, no?
Vull dir que es pregunta fins a quin punt aquest excelent sindicalista te capacitat real de resoldre la sindrome postvacacional?
Jo puc fer grans analisis i deduccions de com acabar amb la pobresa al Món (basicament acabant amb la riquesa!) i seguiré al mateix lloc, perque no tinc les calus per fer-ho.
En canvi si que puc organitzar al meu barri, el teixit social per denunciar la riquesa que ens fa pobres!
Sinó, vaig errat, i sense entrar en les polèmiques de més amunt, el que es pregunat és: Aquest home a part d'arreglar el Món, arregla el seu entorn més proper? No vull saber on milita (MDT, pel que es veu) sinó quina feina real fa (ja que "tenir el carnet" de tal o qual no significa res!, l'important és quina feina fa!)
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
15 set 2005
Hauríeu de tenir més respecte per la gent que lluita. Aquest article és, al cap i la fi, una altra forma de lluita.

Artzainak errijeltan, gasteiak agertu


Unaiok arri zitean, gastaeok agir zitean
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
16 set 2005
L'article és molt encertat, perquè el que és lògic és que si hi ha un problema, el que volem és saber l'arrel per a sol·lucionar-lo; i no que ens donen una aspirina, per a això ja estan els metges, que no curen les malalties, sinò solament els síntomes.
SObre l'Infante i els comentaris, segurament que la majoria de la gent que ha escrit ni el coneix, jo tampoc, però l'he escoltat en alguna xerrada (crec que dues) i el que diu em va agradar.
Sembla que hi ha gent que li agraria ser periodista de salsa rosa, com ha dit algú en un comentari anterior, doncs ja poden estar frustrats, que no serveixen ni per a això i sols els queda escriure ací, tingam paciència...
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
16 set 2005
i l´infante aquest si que es sent realitzat a l´MDT?
o té el sindrome de depressió post-secterial?
o busca algun lloc a les llistes de la CUP a les següents autonòmiques?
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
17 set 2005
JO, galopant pels camps d'ORDI,
corrent GARRIT i rabiós com un GOS,
sé que les coses no són com les bram el voltor
com les repteix el lloro, com xerrica la rata del clavagueram llòbrec de la meva ciutat.
Re: Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes? (Article de Toni Infante-MDT)
17 set 2005
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
"I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era."



DÈIEM: LA NIT!

"Dèiem: la NIT!, en una nit oberta
al rost del Temps, més enllà del morir,
quan les negres frescors són un florir
d'aigües i veus, i focs, en mar oberta.

Per tu i per mi no hi havia deserta,
ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
tots en el Tot, sabíem el camí
just i reial de la Contrada oberta.

Junts érem U en la immortal sendera,
l'alè indivís, el vent que venta l'era,
i un Mot, al Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
forts en el fort i assejats per Ningú,
ens ombrejava una sola bandera".

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more