Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió
La traïció dels líders
13 set 2005
La traïció dels líders



Xirinacs titulà així un dels seus llibres: La traïció dels líders. Nosaltres avui volem titular així també l'editorial de la Diada, ara que està de moda que els âlídersâ? ens facin uns nous pijames (o estatuts) per a què puguem anar a dormir calentets i sense molestar gaire l'amo.
Al País Valencià, el PP i el PSOE ja fa temps que van acordar un estatutet que gairebé no divergeix en res del que hi havia fins avui, que s'oblida (bonic eufemisme) de parlar del tema de la llengua (unitat), del tema del 5% que es necessita per a accedir a les Corts Valencianes âfrancament lamentableâ. Quo Vadis, PSPV? L'enfonsament de l'esquerra que va oblidar el seu país...

A les Illes, Matas (PP) ja prepara l'assalt al nou estatut, perquè clar, cal un nou estatut, tant li fa que sigui igual o pitjor que l'anterior (per als habitants de les illes), però com que està de moda fer estatuts, doncs què carai, un pijama nou. Res d'uns pantalons i una camisa, res de sabates, un pijamet d'estar per casa i qui dies passa anys empeny... De fet el PSM ja tem que sigui un estatut(et) com el del País Valencià. I sí, segurament ho serà. Gràcies als qui ho han fet possible (UM, va per vosaltres).

I com no, hem de parlar del Principat. Sincerament a aquestes alçades un ja no sap què dir, a qui reclamar, amb qui indignar-se. Hom vol veure algú penjat pels polzes a la Plaça Major. Perquè hi ha maneres i maneres de fer les coses. I hi ha maneres de fer-les malament. Però difícilment hom es podia imaginar que es pugués fer tant rematadament malament. El PSOE-PSC, amb PP i el seu apèndix ICV (Quo Vadis, Iniciativa? âi on és la iniciativa que hauríeu de tenir?â) estirant per una banda, i ERC i CiU estirant per l'altra (Quo Vadis, tripartit?). PSC: ja us heu adonat que si no tenim estatut algú n'haurà de pagar les conseqüències? Quan parlo de no tenir estatut, vull dir no tenir un estatut digne. No val això de dir âhem de tenir estatutâ? un qualsevol. No, un qualsevol no home! Que per a tenir-ne un de qualsevol ja ens podem quedar amb el mateix eh? Total, aviam si encara anirem cap a pitjor. Però
espereu, que ara entra en escena el Consell Consultiu, un òrgan utilíssim (i no vinculant, ves que bé). Recordeu haver sentit a parlar alguna vegada del Consell Consultiu? No? Doncs jo... tampoc! Llegia ahir en un diari generalista que la Generalitat tripartida va ignorar un dictàmen (unànime) del Consultiu sobre un decret del ministre del govern espanyol Sr. José Montilla que envaïa competències exclusives del govern principatí. I la Generalitat va decidir... no recórrer, justificant-ho amb que el decret del Consultiu no és vinculant (molt útil eixe Consell, tu). Total, que ara el Consultiu, per primera vegada dividit totalment en dos grups, decideix que hi ha algun article que no és constitucional (4 âPSC,PP,ICV
â a 3 âERC,CiUâ), ara Montilla afirma que si no es fes cas al Consultiu, la Generalitat perdria prestigi a Espanya.

Si no fos perquè fa plorar, seria per a riure. Ãs més, el Consell Consultiu no se suposa que són una colla de juristes que analitzen les lleis per determinar-ne l'abast, la constitucionalitat, les incompetències entre elles, etcètera? De què serveix un Consell Consultiu amb 7 membres, cadascun dels quals vota el que el partit que el va proposar li diu? No se suposava que la seva feina era analitzar l'estatut, i mirar si els drets històrics, etcètera, són constitucionals o no? Com pot ser que aquests 7 juristes votin exactament el mateix que vol el partit que els ha proposat? Bé, com pot ser, és evident, no? Polítics. I espereu, que quan tot aquest tema acabi, no tornareu a sentir a parlar mai més del Consell Consultiu. Debem ser el
país del món amb més burrocràcia per metre quadrat. Sí, burrocràcia, amb dues erres. I no vinculant!

A més, qui és qui per a negar-nos els drets històrics, que ja hi eren fa segles? Si un concert econòmic just i els drets històrics no tenen cabuda a la constitució (tot i que per Euskadi sí que hi tenen cabuda, segons el Consultiu!) aleshores potser podriem anar-nos adonant que el problema de fet és la Constitución, o més ben dit, el problema és nostre i es diu Espanya.

Resumint: al Principat hi tenim un intent d'estatut, però que no es preocupin a Madrid, que ja ens l'autoretallarem (l'estatut, ull) per a que Zapatero pugui complir la seva promesa d'aprovar l'estatut que surti del Parlament: només cal aprovar un estatut de fireta i així no hi haurà cap trauma a Ferraz! Ah sí, i tenim un Consell Consultiu que segons ens vingui de gana li podem fer cas o no, i que a més els dictàmens del qual no són vinculants. Una joia. El seu pressupost no el podriem dedicar a fer hospitals, per dir alguna cosa? (si pot ser en hospitals que serveixin per a curar malalts, i no per a fer bonic). I al PV ja tenim un estatutet de pijama. A les Illes va pel camí del pijamet també.

Bonic panorama, nostres líders. Sempre us ho agrairem. I la Diada ? Ah sí, avui toca flamenc i ous al plat amb Boadella. Coses de la internacionalitat.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La traïció dels líders
13 set 2005
tenim mal peça al teler!
Com bé dius el problema es diu Espanya..
només faltaven els folclorics boadelles!
referent als drets històrics, mira si no ho has fet ja, aquest article :
http://www.contrastant.net/ves/torcida.htm
salut i ja veurem q coni passa.

www.guinarda.com
Re: La traïció dels líders
15 set 2005
El problema dels liders es que s'acostumen a viure amb privilegis i no poden tornar a ser gent de base perque aixo exigeix molts sacrificis. Viuen com drogats, lluny de la realitat.Acaben traicionant la seva ideologia per mantenir els seus privilegis.
Sindicat Terrassa