Estatut? Drets històrics? L'Arxiduc d’Àustria? ERC? JERC? CAJEI?... Em sap greu però la veritat és que m’importa ben poc, tot i que el tema de l’estatut és algú més important del que ens pensem, el debat ha sigut enverinat, partidista, per el meu entendre s’ha centrat en temes banals, poc productiu... i sobretot profundament avorrit i desil•lusionant. Tan sols soc un treballador del Vallès, un veí més que veu tot el que està passant com un altre joc de polítics, un espectacle divertit, còmic i infantil.

En fi... jo en principi tan sols volia escriure-us perquè m’ha sorprès molt cert vocabulari utilitzat en un text, el qual n’he extret trossos que a mi personalment m’esgarrifen una miqueta:

Jo em pregunto: Qui diu que és pot fer i que no al Fossar? Qui diu qui n’és part i qui no de l’esquerra independentista? Potser el Fossar és un lloc de pas restringit? Qui decideix qui hi pot anar i qui no? Impunitat sobre quin delicte? Qui son els traïdors? A qui han traït? Quins temps corren? Si no estic per la independència, estic per Espanya? Tot i que hi ha tantes organitzacions independentistes, socialistes.... la CAJEI és la vertadera? Si soc català m’han traït? Si no soc independentista puc parlar al Fossar? Jo soc un traïdor? Que passa si la teva gloriosa nació no encaixa amb la meva identitat quotidiana?

Sempre m’ha fet certa gràcia aquest vocabulari romàntic a base de lemes prefabricats, però quant l’odi et fa arribar a les mans d’una forma tant absurda i innecessària és que hi ha coses que fallen.