Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Anàlisi :: altres temes
Laïcitat sectària i laïcitat democràtica
11 set 2005
Ha estat tot u, fer un ús extensiu de les paraules laic o laïcitat, i aplicar-hi el seu significat més radical, com en els «bons temps» de l'esquerra dura en aquest sentit. Això responent a sectors de dreta que també volen tornar als seus «bons temps» de control religiós de la societat. I és que aquests «bons temps», d'uns i d'uns altres, no eren pas bons sinó dolents, i no s'hi hauria de tornar, ni als uns ni als altres.

Quan «alguns sectors» de l'esquerra més clàssica interpreten que la religió (les religions, ara que n'hi ha més) no poden ser ensenyades (ni d'una manera ni d'una altra, amb classe pròpia o dins una assignatura més general), o, més aviat, ho expressen amb «frases genèriques» que no se sap ben bé què volen dir, i per tant sospitoses, van massa enllà.

Tota manera de pensar, de tot tipus, marxista, cristiana, anarquista, musulmana, o qualsevol altra (excepte que impliqui induir a cometre delictes, com ara la feixista), ha de ser «practicada» de manera «privada». Per exemple, si un ministre fos marxista, no podria argumentar aquesta condició per decidir algun afer, sinó que ho hauria de justificar amb raons tècniques. Exactament igual si fos cristià.

Però tota manera de pensar, de qualsevol tipus, ha de poder ser ensenyada, sobretot en l'escola pública, perquè aquesta és la sola manera de garantir un dret de les persones: tota persona té dret a saber en què consisteixen «totes» les maneres de pensar, per si de cas li semblés bé assumir-ne alguna.

Posem un exemple: sovint he sentit preguntar: «Qué es eso de comunismo, qué quiere decir?» Això no hauria de poder ocórrer, referint-se a cap manera de pensar (excepte que fos una de molt nova). Han de ser «ensenyades», cosa que no vol dir amb esperit proselitista (això darrer és clar que no s'ha de fer a l'escola, almenys la pública, sinó en parròquies, partits polítics, centres particulars).

Han de ser ensenyades, amb classe pròpia o no? Sembla que haurien de ser ensenyades, totes les més conegudes, o bé en l'assignatura de «Ciències socials» o bé en una assignatura ad hoc o bé mitjançant «crèdits».

La posició d'excloure totalment l'ensenyament d'una o d'algunes maneres de pensar (sigui religiosa o no) no és ben bé laïcista. La laïcitat entesa de manera democràtica ha de voler dir que una manera de pensar no pot predominar sobre totes les altres. La solució d'això és que hi siguin presents totes, sense exclusions. Una laïcitat excloent serà una laïcitat sectària, però no democràtica.

Aquest criteri sembla que s'ha arribat a entendre bé entre les persones més afectades pel món de l'ensenyament, mestres i pares, quan el manifest del Fòrum Social per l'Educació a Catalunya diu:

«Reafirmem també el caràcter laic de l’escola pública: aquesta ha de tractar la història i les característiques de les diferents religions i cosmovisions de forma aconfessional i ha d’evitar continguts i enfocaments de caràcter doctrinari o confessional, que pertanyen exclusivament a l’esfera privada de les persones, que ha de ser respectuosa amb la diversitat de creences i que ha d’incloure també l’absència d’elles.»

Que, desgraciadament, un sector de la societat, la dreta político-religiosa, hagi virat a plantejaments fonamentalistes, intentant tornar a un mal passat (a la cristiandat i al clericalisme), no justifica de cap manera que altres sectors de la societat hagin de fer el mateix, i voler tornar a un mal passat (a posicions neoneoestalinistes i de fanatisme antireligiós). Això seria «imitar» els sectors més reaccionaris i, en el fons, «fer-los el joc».

Optem per la laïcitat democràtica, a l'estil del FS per l'E.

Antoni Ferret

http://llengcat.com/aferret

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Laïcitat sectària i laïcitat democràtica
12 set 2005
Els senyors ferrets del mòn escriuen molt bé de la seva benvolguda democràcia burgesa i de la seva mentidera laïcitat de parròquia. Ho fan molt bé això.

Però la revolució de la que alguns parlem és una dinàmica cap a la llibertat i el socialisme; en cap moment es planteja el "fanatisme antireligiós" al que es refereixen aquests escribents subsidiats per la patronal cristiana.

La llibertat individual implica la llibertat de consciència. El que rebutxem sòn les organitzacions confessionals, les quals atentan en tot moment i de forma fonamental contra la llibertat de consciència de cadascú, perque com totes les institucions sectàries fan proselitisme de idees, textos, interpretacions, quan no els hi impossen directament.
Re: Laïcitat sectària i laïcitat democràtica
12 set 2005
Señor Ferret, le adjunto un enlace con el artículo de un "colega" suyo francés que al menos, siendo tan burgués como Vd., resulta mucho menos obtuso y reviste sus falacias con argumentos mucho más elaborados. Entre la laicidad carpetovetónica o montserratina que Vd. argumenta -por muy benedictino que sea el Monestir- y el laicismo a la francesa, no hay color, amigo Ferret.
Re: Laïcitat sectària i laïcitat democràtica
12 set 2005
Aquí lo tiene:

http://www.voltairenet.org/article127318.html#article127318
Re: Laïcitat sectària i laïcitat democràtica
12 set 2005
Amic Ferret, escrius amb una clara intenció manipuladora que el marxisme i l'anarquisme son religions ?? Quina forma mès mesquina d'intentar manipular la realitat: l'anarquisme i el marxisme son ideologíes polítiques de voluntat transformadora de la societat que van formar-se com a contestació al procès d'explotació i autoritari del capitalisme.

El cristianisme, el maometanisme o el judaïsme i tota mena de religió confessional es una ideologia fundada i promoguda per instituïr el principi d'autoritat i com a tals, formen part central de l'entramat capitalista.

Així que el comunisme i l'anarquisme no tenen res a veure amb cap mena de religió. Si a Rúsia la revolució va degenerar a l'stalinisme es precisament perque no va aconsegguir trencar amb el principi d'autoritat i finalment triomfà el burocratisme i l'imperialisme amb forma de capitalisme autoritari de l'Estat soviétic...el propi Lenin que va morir al 1924 es lamentava del fracàs de la revolució al promoure la llibertat de consciéncia... es per això que la revolució necesàriament es contrària a tota mena de religió, perque la política llibertària que l'ha de fer possible es incomplatible amb cap mena d'autoritat, molt menys l'autoritat pretesament "divina" o dels "escollits" o "beneits" amb tota aquesta mandanga dels esperits sants i demès.

Tota religió forma part central del capitalisme en tant que garant del principi d'autoritat. La religió i el capitalisme estan completament obsolets i nomès poden conduir a la barbarie, la guerra i la devastació dins un mòn globalitzat. Es clar que alguns pretenen que tornem a les cavernes, però això no es posible amb 6.000 milions d'essers humans. No volem pagar el preu dels somnis paleolítics d'alguns neo-il.luminats.

El comunisme com a sistema superior d'organització econòmica i l'anarquisme com a sistema superior d'organització política rebutxen de forma fonamental tota mena de religió i per supossat es confronten amb les seves institucions confessionals.

Hi ha milers de temples dedicats a la promoció del cristianisme, l'islamisme, el judaïsme, etc... però el poder no financia cap centre dedicat a la revolució comunista i anarquista perquè serà amic Ferret ?? Tota la caterva de sacerdots de les distintes confessions reben complaguts els honors de la classe política burgesa mundial, desde en Bush al Putin. Per qué serà això amic Ferret ? En canvi els pensadors comunistes i anarquistes nomès son objecte de manipulacions i d'escribents falsaris com tú, amic Ferret.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more