Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Entrevista a Gerry Ruddy Secretari polític del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP)
10 set 2005
Una cosa que hem après en la nostra lluita és que l'alliberament nacional és impossible sense l'alliberament social: la qüestió nacional i la de classe estan indeleblement unides
El Militante.— Quines conclusions fonamentals s'extrauen de l'acord de Divendres Sant i quines lliçons consideres útils per a la situació en Euskal Herria?
Gerry Ruddy.— La nostra anàlisi de l'acord de Divendres Sant és que, en essència, va fallar a aconseguir el que es proposava.
Ens vam oposar a ell l'any 98 per tota una sèrie de raons: perquè enfortiria la partició, i per tant reforçaria el domini de l'imperialisme britànic a Irlanda, incrementaria el sectarisme entre els treballadors del nord i era en essència una derrota per al moviment per l'alliberament nacional d'Irlanda.
Per desgràcia, la nostra anàlisi no va ser acceptada pel poble irlandès i les següents eleccions i el referèndum van mostrar el suport als acords de Divendres Sant.
Com a reconeixement de l'opinió democràticament expressada per la població irlandesa en diversos referèndums nostre moviment va arribar a la conclusió que l'INLA (Exèrcit d'Alliberament Nacional Irlandès) hauria de declarar una treva i després d'un període de discussió en la base es va arribar a l'acord unànime de què l'INLA declarés la treva.
És important destacar, no obstant, que l'acord de Divendres Sant sí que va tenir aspectes positius: tots els presoners polítics van ser alliberats excepte Dessy O'Hara, un dels nostres presos a Irlanda del Nord. Hi ha hagut una reducció dels morts com a conseqüència dels acords, la repressió militar i política ha cessat en tota una sèrie de barris obrers. Malgrat tot es mantenen les contradiccions fonamentals a dins de la societat irlandesa. El país està dividit, la classe està dividida i l'explotació econòmica i social continua.
EM.— Quin missatge donaries a tots aquells militants de l'esquerra abertzale que d'alguna manera busquen una eixida que no passi ni pel terrorisme individual ni per ancorar-se en una posició reformista?
GR.- La primera cosa que he de dir és que no estem ací per a interferir ni per a dir als camarades bascos què és el que han de fer. Hem vingut ací per a escoltar i aprendre sobre la qüestió nacional en l'Estat espanyol.
Però la nostra pròpia experiència ens indica que és necessari moure's cap a un procés de politització a l'esquerra. Els nostres camarades van mantenir una eficaç guerra contra l'imperialisme britànic durant 25 anys i ni han fet ni faran cap renúncia al que van fer. No obstant, reconeixem que en les circumstàncies presents, és la direcció política la que ha de prendre el control.
Particularment a la llum del 11-S és necessari que tots els grups revolucionaris analitzin i critiquen la seva lluita. Vàrem aprendre de la nostra pròpia experiència que la simple acció militar no funciona. Els errors que va cometre la nostra organització es van deure a l'assassinat de la nostra direcció política.
Per tant hem après la necessitat que la direcció política estigui al comandament, que hi hagi una direcció col·legiada i un control democràtic de l'organització. Si aquestes lliçons poden ser útils per a altres lluitadors que així ho siguin.
Una cosa que hem après de la nostra lluita és que l'alliberament nacional és impossible sense l'alliberament social, la qüestió nacional i de classe estan indeleblement unides. Per tant, per a nosaltres la consigna “alliberament nacional i socialisme� és essencial i entenem que l'ús de la lluita armada és una qüestió tàctica i no una qüestió de principis. Per a aconseguir aquesta conclusió vàrem ser guiats per l'experiència política dels nostres presoners polítics, perquè no hi ha dubte que tenen una saviesa per damunt d'altres companys.
EM.— Com explicaries la vigència de les idees del marxisme en relació a la qüestió nacional?
GR.— Nosaltres basem les nostres idees sobre la qüestió nacional en els treballs del gran marxista irlandès James Connolly, que va arribar a conclusions de forma independent dels escrits d'altres grans autors com Lenin. Creiem que va arribar a una posició marxista correcta entorn de la qüestió nacional.
L'experiència irlandesa demostra que l'única classe capaç de dur a terme l'alliberament nacional és la classe treballadora. En totes i cada una de les ocasions que les masses s'han alçat pel seu alliberament han sigut traïdes per la burgesia i estem parlant d'un període de més de 200 anys.
Tenim molt en compte les paraules de James Hoc, un dels fundadors del moviment republicà irlandès: “els rics sempre traeixen els pobres� i, per tant, atès que només la classe treballadora pot alliberar a Irlanda del jou de l'imperialisme, la lluita pel socialisme i per l'alliberament nacional són una i la mateixa lluita.
EM.— Quins eixos polítics està defenent l'IRSP i quines perspectives teniu d'incrementar la vostra influència i militància?
GR.— Com a moviment socialista republicà irlandès recollim influències del marxisme i del moviment socialista republicà radical i ens basem en l'experiència de la classe obrera irlandesa. També ens veiem com una organització internacionalista. No ens considerem a nosaltres mateixos nacionalistes en cap cas, però la nostra experiència es basa fonamentalment en la lluita del poble irlandès.
En els últims anys, alguns joves s'han vist atrets cap a les nostres files en la mesura que han pogut veure el fracàs dels acords, però encara ens queda molt de camí per recórrer pel fet que són molts encara els que tenen il·lusions en l'estratègia del Sinn Fein. Però aquesta estratègia ha fracassat, ja que l'unionisme de dretes s'ha enfortit, lluny de dividir-se i debilitar-se com plantejava el Sinn Fein.
Les institucions plantejades pels acords de Divendres Sant han col·lapsat en quatre ocasions. La policia de l'Ulster continua sent una força sectària, el domini britànic està profundament atrinxerat i, encara que el Sinn Fein hagi aconseguit una sèrie d'èxits electorals, no ha aconseguit els objectius que es van marcar en el seu moment. Creiem que amb la nostra política cap a la qüestió nacional i de classe podem arribar a una capa de joves lluitadors antiimperialistes, però els revolucionaris no es creen en un dia.
EM.— Quin missatge donaries als treballadors d'Euskal Herria i de la resta de l'Estat espanyol?
GR.— Com un internacionalista diré encara que es mantinguin en la lluita, però també diré que hi ha molt del que poden aprendre del procés a Irlanda. Pareu atenció en no repetir els nostres errors. Ni el militarisme ni la col·laboració de classes funcionen.
Mira també:
http://www.elmilitante.org
http://www.marxist.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entrevista a Gerry Ruddy Secretari polític del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP)
10 set 2005
"Una cosa que hem après en la nostra lluita és que l'alliberament nacional és impossible sense l'alliberament social: la qüestió nacional i la de classe estan indeleblement unides"...i els del Militante ja ho han après ?
Sindicat Terrassa