Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Canvi de rumb del zapatisme?
06 set 2005
El Zapatisme ha estat, des de l’aixecament armat del 1994, un dels moviments de masses més importants d’Amèrica Llatina, i sense cap dubte el gran inspirador o disparador d’infinitat de grups antisistema arreu del món. La seva importància radica en la capacitat de generar un símbol de resistència teòrica i sobretot pràctica contra el sistema neoliberal imperant, en el precís moment en què s’anunciava la fi de la història i les experiències del socialisme real havien passat a millor vida.
img_ezln2.jpg
LâEZLN i el zapatisme, des del seu naixement fa ja 22 anys i des de la seva posada de llarg fa 12, ha resistit atacs de tot tipus, sense deixar dâautodefinir-se i de construir-se des de baix mitjançant la consulta continua a les bases que els donaven suport. En aquest camí ha viscut diferents moments i etapes; lâúltima, abans de la Sexta Declaración de Lacandona, va ser el naixement dels Caracoles en el 2002, després dâuns quants anys frustrats dâinterlocució amb lâestat mexicà per tal dâaconseguir una llei indígena digna.

Els Caracoles van suposar un pas endavant en una de les reivindicacions fonamentals dels zapatistes, la construcció de lâautonomia indígena, començant una transició del poder del EZLN cap a les comunitats de base mitjançant la conformació de les Juntas de Buen Gobierno. Aquestes van començar a gestionar el futur de les comunitats tot posant en pràctica una democràcia participativa que aborda totes les problemàtiques locals, des dels projectes de solidaritat nacional i internacional, o la justícia, fins a lâeducació i la salut.

Sorpresa

Per a molta gent, el desenvolupament i el propi caminar dels Caracoles, que suposava consolidar lâautonomia de les comunitats com a contrapoder enfront del mal govern de lâestat mexicà i com a illa enfront del neoliberalisme, semblava lâúltim dels passos del zapatisme. La fita sâhavia aconseguit, només es necessitava assentar el treball i resistir. Però els companys del sud-est mexicà ens van tornar a sorprendre, traient-se del barret un gir polític, per a molts inesperat. Es va declarar una Alerta Roja en tot el territori zapatista, que va generar múltiples i diverses especulacions, desconcertant fins i tot la gent que seguim de forma apassionada els esdeveniments a les muntanyes de la Selva Lacandona.

El to sever i preocupant amb què van declarar lâEstat dâAlerta Vermella feia témer que quelcom seriós sâestava preparant. Es va especular amb tot tipus de teories, des que sâesperava un sobtat increment del setge policíac i militar a les comunitats (després dâalguns indicis de criminalització, titllant lâEZLN de narco-guerrilla, o la clausura de comptes en el BBVA-Bancomer) o fins i tot la possibilitat dâuna ofensiva guerrillera. El suspens es va acabar quan, després dâuns dies dâespera tensa, es va suspendre lâAlerta Roja, que havia estat una distracció per atraure lâatenció nacional i internacional i concloure el procés de consulta interna que, després de gairebé dos anys, va donar com a resultat la Sexta Declaración de Lacandona.

La utilització del nombre sis no es casual, ja que en la mitologia maia el sis representa el final, la mort i lâalbada. Com sempre, els zapatistes empren la simbologia i cosmologia com a eina recurrent per explicar i imprimir força al seu discurs. En aquest sentit, la declaració va ser presentada el juny, sisè mes, representant la mort dâuna etapa a la vegada que el naixement dâuna altra de nova, marcant des del començament la importància del text.

Ajuntar-se

El contingut del document està dividit en tres parts que a la vegada tenen diferents apartats, fins a un total de sis. Cada part va sortir en dies diferents, cosa que va acaparar encara més lâatenció de la societat civil. La primera part relata el que és i el que ha estat el zapatisme (lo que somos). El to sonava a acomiadament, però realment era una justificació del camí recorregut. El segon apartat descriu el moment actual en què es troba el zapatisme (donde estamos ahora), el naixement i el desenvolupament dels Caracoles i les Juntas de Buen Gobierno, deixant entreveure el nou camí que volen recórrer. A lâúltim paràgraf sâhi esbossa perfectament una de les claus fonamentals; el camí ja no es pot recórrer sols: âPerquè tal vegada units amb altres sectors socials que tenen les mateixes mancances que nosaltres, serà possible aconseguir allò que necessitem i mereixem. Un nou pas endavant en la lluita indígena solament és possible si lâindígena sâajunta amb obrers, camperols, estudiants, mestres, empleats... o sigui els treballadors de la ciutat i del campâ?.

La següent part explica la seva visió del món (de cómo vemos el mundo), la nova onada imperialista, la injustícia del sistema capitalista i com és de difícil oposar-sâhi. El quart apartat descriu la situació de Mèxic (de cómo vemos a nuestro país que es México), perfilant com a principal problema el mal govern regentat per âneoliberalistesâ? i les seves conseqüències en les diferents capes dâoprimits de la societat, no centrant-se en el problema indígena o camperol, sinó inserint-lo en un marc més global de desigualtats i dominació, relatant en últim terme les diferents resistències que existeixen o estan naixent.

Programa i iniciatives

La cinquena part és el programa que volen realitzar per enfrontar-se als problemes nacionals i internacionals (de lo que queremos hacer). Enumeren els diferents moviments llatinoamericans i internacionals més emblemàtics en la lluita contra el neoliberalisme, sentint-se orgullosos dâaportar el seu granet de sorra a aquesta lluita. Concretant en el cas de Mèxic, el projecte consisteix a fer un acord, un front ampli de resistència i de construcció dâun model de nació diferent, amb totes aquelles persones, moviments i organitzacions que es declaren contra el neoliberalisme, sense excloure ningú, des del respecte mutu a totes elles.

Per acabar, explica la forma de posar en pràctica les diferents iniciatives que emanen de la sexta declaració (de cómo lo vamos a hacer). Entre les diferents propostes, són dâespecial importància: pel que fa al món, articular una xarxa internacional dâaliances de resistències, mitjançant la convocatòria dâuna trobada internacional en Chiapas el desembre o gener del proper any; i en relació a lâàmbit mexicà, la reafirmació de la lluita pels drets indígenes (senya dâidentitat del zapatisme), alhora que sâamplia el prisma de la lluita cap a altres capes dâoprimits a través de lâaliança amb altres moviments i organitzacions polítiques amb lâobjectiu de constituir un front nacional per a la construcció dâun altre país, el Mèxic dels de baix. Per això sâestan articulant una sèrie de consultes i trobades que han estat titulades com âlâAltra Campanyaâ?, fent un paral·lelisme amb la campanya oficial a les presidencials mexicanes del proper any.

La Sexta Declaración de Lacandona ha suposat un abans i un després necessari en la lluita zapatista. Si bé és cert que la nova orientació obre moltes preguntes i incògnites sobre el seu resultat, ens mostra un camí esperançador per construir un Mèxic diferent que difícilment seria possible sense el concurs dels zapatistes, de la mateixa manera que seria difícil la victòria del zapatisme sense avançar cap a un Mèxic i un món diferents.

Els indígenes de Chiapas ens han demostrat durant molt de temps el significat de la paraula rebel·lia. Ara sâhan proposat demostrar-nos que es pot fer política des de la base, sense sectarismes, no tenir por a escoltar i parlar amb tothom. La millor solidaritat internacional que podem practicar per donar suport als passos que estan realitzant els nostres companys i companyes mexicans es enfortir la resistència anticapitalista en els nostres diferents llocs, sense oblidar que la revolució serà mundial o no serà.

Publicat al núm. 17 (setembre 2005) de la revista Revolta Global
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Canvi de rumb del zapatisme?
07 set 2005
Sobre tot, els zapa-marquistes estan molt interessants en escoltar la burgesia i el capital.
Sindicat