Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Entrevista a Karim Akbih
per fggrth 05 set 2005
“Cal conèixer la realitat de la cultura amaziga per no cometre l’error de repetir aquí la injustícia que estan fent els Estats del nord d’Àfrica�

La CUP de Badalona està treballant de manera molt important el tema de la coneixença de les condicions de vida de la nova immigració als Països Catalans. Per aquesta raó, hem volgut realitzar aquesta entrevista a una persona molt activa en el moviment amaziguista perquè ens donés el seu punt de vista respecte diferents temes.

[+] info: www.cupbadalona.org

Bon dia, ens trobem a Badalona amb en Karim Akbih i Verdaguer al barri de Casagemes per conversar de diversos temes. En Karim és una persona que participa en diferents entitats de solidaritat a la comarca del Garraf, militant d'organitzacions polítiques com Endavant i membre de l'Assemblea d'Associacions Amazics a Catalunya.

CUP: Per començar, sabem que el Rif està ara mateix d’actualitat, ens pots explicar que els que allà està succeint?

Karim: Ens haurem de remuntar al febrer de 2004, quan un terratrèmol va sacsejar la regió d’Al-Hocima, al Rif, al nord del Marroc; una regió amaziga. Des d'aleshores, les famílies afectades han vist com el govern incomplia les promeses de reconstrucció de les seves cases i de les infrastructures de la regió. I això ens ha portat, l'últim any, a mobilitzar-nos, quedant un petit reducte de famílies que s'han negat a acceptar el pacte que volia el govern del Marroc d’unes ajudes d'uns mil euros per família. Se suposa que amb aquests 1000 euros havien de reconstruir les seves cases.

Una sèrie de famílies, sobretot la gent del poble de Tamassint, amb diverses reivindicacions no han acceptat aquesta solució i durant aquest darrer any s'han estat mobilitzant. Finalment, aquest mes de maig la situació ha desembocat en una operació militar amb totes les de la llei al Rif. Primer amb l'empresonament del portaveu de la plataforma en defensa de les famílies afectades i la dissolució per part de l'exèrcit d'una marxa popular que tenia com a finalitat aquesta reivindicació. Després d’això, tenim diverses persones ferides, més de vint empresonats, dels quals poca cosa se'n sap a hores d'ara, i el poble de Tamassint, ocupat militarment, toc de queda i la majoria de població masculina amagada a les muntanyes per por a les represàlies i a les detencions. Doncs, aquesta és la situació que tenim ara.

CUP: De quina manera, aquesta situació està afectant a la població amaziga que viu als Països Catalans?

Karim: Tenint en compte que la majoria de població marroquina o nord africana immigrada que viu a Catalunya és d'origen amazic, i d'entre aquesta població la majoria són rifenys, s'està vivint la situació amb molta angoixa, amb molta indignació i això ens ha portat a mobilitzar-nos. El passat dimarts vam fer una concentració davant del consolat del Marroc a Barcelona, i fa una setmana, vam fer una manifestació a Barcelona de gairebé mil persones. Volíem donar a conèixer la situació i demanàvem a les institucions d'aquí que preguntin i demanin explicacions al govern del Marroc en la mesura de les seves possibilitats.

CUP: Bé, potser per centrar-nos i anar a l'arrel del problema, ens hauries de donar una mica més d'informació de què és el poble amazic, ja que la majoria no coneixem gaire sobre el tema. Endavant:

Karim: Bé, doncs, Catalunya ha conegut el poble amazic des de fa molts anys, els ha conegut per una o altra banda. Cal saber que en el desenvolupament històric de la nació catalana els amazics sempre hi han estat relacionats d'una manera o altra. Avui en dia, la percepció del poble amazic no existeix, perquè aquest poble i aquesta cultura han quedat enterrades sota la ideologia araboislàmica, que ho impregna tot i ens fa veure tota la població nord africana identificant-la amb el món àrab, sense distingir entre musulmans, àrabs, marroquins... Això fa que es desconegui que la majoria de la població nord africana té una cultura pròpia diferent de l'araboislàmica. Potser pel nom de berber podria sonar una mica més, encara que amb referències un poc distorsionades. Aquesta podria ser una definició senzilla, el poble amazic és el poble originari del nord d'Àfrica i que ha vingut patint les invasions, colonitzacions i intervencions estrangeres, des de fenicis a grecs i romans, i més recentment, la colonització de les potències europees i, entremig, la invasió àrab que és la que ha comportat una major aculturació i la que ha establert bàsicament les condicions actuals en què es troba la cultura.

CUP: La població amaziga quins trets diferencials té amb la cultura àrab que expliquin aquest procés d'identificació? Podríem dir que una cultura tendeix més vers un progrés, una societat més democràtica?

Karim: Això és una mica un dels trets que se’l vol veure, jo diria més, al moviment amaziguista que té una tendència laicista. Però si ens remetem a la cultura també hi ha elements d’aquest tipus. Una societat tribal, amb diversos testimonis històrics que ens la defineixen com a força igualitària, una organització bastant democràtica, les assemblees tribals, etc. La dona que si que juga un paper important, tot i que la islamització en els darrers anys ha estat prou forta per la pressió dels Estats àrabomusulmans del Nord d’Àfrica després de la descolonització, però que si que tradicionalment s’ha tingut en compte aquest valor de la major llibertat de la dona amaziga.

Bàsicament, es tracta d’una cultura mil•lenària que ha rebut la influència de totes aquestes colonitzacions, però que segueix mantenint la seva particularitat. Una d’elles, sobretot, és la llengua, que és camítica del grup afroasiàtic, o sigui, està emparentada amb l’antic egipci i remotament amb l’àrab i la resta de llengües semítiques però també amb les txàdiques. Però com ho pot estar el català amb l’indi-hurdu, perquè són llengües indoeuropees. Bé, un parentiu bastant llunyà. I tota una sèrie de valors culturals, amb un arrelament molt fort a la natura, i tot això ha traspassat a la cultura popular nord africana, més enllà de les regions que es mantenen com específicament amazigues. La cultura popular, l’islam popular té molts d’aquests valors d’arrelament a la natura, els elements de la natura són objecte de culte en molts casos, i això és visible en la religiositat popular. També és un exemple en aquest sentit el culte als santons tant conegut a tot el Marroc, i al Nord d’Àfrica en general.

CUP: Recentment, s’ha commemorat la Primavera Amaziga. Ens podries explicar en què consisteix aquest esdeveniment?

Karim: La Primavera Amaziga s’ha convertit una mica en la Diada cultural dels amazics arreu del món. Això prové de la Cabília algeriana, que és el referent, el despertar de la cultura amaziga, de la reivindicació d’aquesta cultura, pel seu reconeixement, pels seus drets. L’any 1980, el Govern algerià va prohibir tota una sèrie d’activitats culturals a la Universitat de Tizi Uzzu, capital de la Cabília, una regió al nord d’Algèria, una regió amaziga, evidentment.

Doncs, va prohibir unes conferències sobre poesia tradicional amaziga a la Universitat i això va comportar diverses mobilitzacions que van acabar amb una vaga general, la intervenció de l’exèrcit, ferits, etc. Això va crear una ona expansiva que en els últims 20-25 anys s’ha anat estenent pel nord d’Àfrica. Ha anat generant el moviment amaziguista actual que no té precedents en la història abans d’aquesta Primavera Amaziga.

I un impuls molt fort d’aquesta reivindicació ve l’any 2001 amb la Primavera Negra, quan s’acostava la commemoració d’aquest 20 d’abril de 1980, a la Cabília algeriana va haver-hi l’assassinat d’un jove amaziguista a una comissaria de la gendarmeria. Arran d’això, la mobilització popular que va ser resposta amb la repressió del Govern algerià causant més de 130 víctimes mortals. Per això s’anomena Primavera Negra i ha estat un punt d’inflexió que ha comportat a la Cabília, consolidar-se com la punta de llança de la Reivindicació amaziguista i, esperonar el moviment amazic arreu del Nord d’Àfrica i a la diàspora europea. Però sobretot per plantar cara al Govern algerià, en un pols que ha durat quatre anys.

CUP: Als Països Catalans hi ha alguna entitat que serveixi per estrènyer llaços entre amazics i catalans?

Karim: Conec l’experiència de l’Associació Catalanoamaziga Itran-Estels, -que vol dir el mateix en les dues llengües- que des de fa una desena d’anys ve treballant aquí el coneixement mutu. Saber explicar la realitat de Catalunya a la població amaziga, i sobretot, fer conèixer la cultura amaziga a la societat catalana. Els últims anys s’ha viscut un augment de l’associacionisme amaziguista, i han aparegut nous col•lectius, nuclis nous, petits grups locals, i el darrer any s’està donant l’experiència de l’Assemblea d’Associacions Amazigues a Catalunya que és un intent de coordinar tots aquests petits grups, nuclis, associacions que treballen per la cultura amaziga.

CUP: Consideres que tenen res en comú la reivindicació amaziguista amb les reivindicacions pròpies dels Països Catalans?

Karim: Des del punt de vista de qualsevol nació oprimida, o població que ha rebut o que està rebent una aculturació per part d’una altra cultura dominant, doncs, els paral•lelismes són clars. Després en termes polítics, la reivindicació d’independència, dels termes territorials varien una mica, però els llaços són innegables en aquest sentit, en la reivindicació de la reconstrucció nacional i recuperació de la cultura.

CUP: La població amaziga que viu aquí s’ha vist forçada a marxar per la situació econòmica, social, política als països d’origen. En aquest cas, et sembla encertada la política d’immigració existent?

Karim: Aquesta és una valoració que potser... Aquí encara és un fenomen prou recent i no hi ha un plantejament de fons sobre en quines condicions ha de viure la població immigrada aquí. El que hi ha són com petits pedaços que es van posant.

Sembla que ara comencen a sortir unes polítiques de fons per tal d’establir unes condicions dignes per aquesta població. Em refereixo a coses com l’ensenyament de la llengua materna als fills d’aquestes persones immigrades, però en qüestió de condicions econòmiques i de regularització dels papers encara estem bastant lluny, des del meu punt de vista, per dir que aquesta política és encertada o és favorable a què aquestes persones tinguin unes condicions de vida dignes.

CUP: Podem treballar la cohesió entre les persones des de l’amaziguitat i des de la catalanitat? És compatible?

Karim: I tant! És que un dels inconvenients que s’arrosseguen des de fa temps per part d’aquells sectors que tenen intenció d’aproximar-se a la realitat d’aquesta gent és fer-ho sota el paraigües de la cultura àrab, arabomusulmana diguem-ne, i s’està fent l’error molts cops de repetir una negació cultural. Que, per desgràcia, aquí ho veiem quan la gent aprèn l’àrab per dirigir-se a nosaltres o l’escolarització, si hi ha la possibilitat, dels infants es fa en àrab o, simplement, se’ns té per àrabs i això, a vegades, no és començar amb bon peu a l’hora de treballar amb aquesta població o d’acostar-s’hi simplement.

És important que els sectors que tenen unes sensibilitats per les realitats culturals, per les situacions de negació cultural, com pugui ésser aquí el moviment que té unes sensibilitats catalanistes coneguin la realitat de la cultura amaziga per no cometre l’error de repetir aquí la injustícia que estan fent els Estats del nord d’Àfrica.

CUP: Abans ens explicaves que l’Assemblea d’Associacions Amazigues estan treballant per coordinar-se. Quins objectius hi ha a curt termini? Quines aspiracions hi ha a mig i llarg termini?

Karim: A veure, a llarg termini els nostres objectius són treballar per difondre i fer conèixer la situació de la cultura amaziga en general, tant als països d’origen com aquí. I una altra línia de treball que prioritzem més és la presa de consciència de la pròpia població amaziga, immigrada aquí, de la seva identitat pròpia que està en un estadi encara molt primari. Estem en això, generar la consciència d’identitat pròpia. I, també, el coneixement de la cultura amaziga en la societat catalana. Aquests són els nostres objectius.

A curt-mig termini, estem fent activitats com la celebració de l’any nou amazic, xerrades, música, gastronomia, per recuperar tradicions culturals, que com se sap en qualsevol població aculturada és perd el llegat cultural. Mica en mica amb actes com aquests, com la mateixa Primavera Amaziga, anem difonent aquesta realitat.

Pel tema en concret del Rif, i altres temes que puguin sorgir, si la situació de la Cabília empitjora, doncs, seguirem atents com evoluciona la situació allà i ens mobilitzarem com hem començat a fer aquests dies.

CUP: Des de la CUP t’agraïm molt que ens hagis concedit l’entrevista i esperem poder-nos tornar a veure aviat per parlar amb la població amaziga de Badalona. Si vols dir alguna cosa per finalitzar...

Karim: Agrair-vos molt aquest interès. I us convido a la gent que ja teniu un interès per acostar-vos a la població immigrada, a conèixer una mica quina és la situació del poble amazic, interessar-vos per aquesta cultura, perquè segur això facilitarà l'enteniment i la convivència amb aquest sector de la població, que és prou important. Segurament en d’altres ocasions podrem seguir-ne parlant. Moltes gràcies-Tanemmirt!.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entrevista a Karim Akbih
per Elkarlagun 05 set 2005
Oso entrebista interesgarria, benetan!
Zorionak Euskalherritik.
Re: Entrevista a Karim Akbih
per Garcia 07 set 2005
Tal com diu el company d'adalt, molt interessant la entrevista. Molt recomanable de llegir-la i difondre-la per on puguis, per aclarir coses que alguns no tenen prou clares encara.

Solidaritat poble amazic i poble català!!
Re: Entrevista a Karim Akbih
per Canario 08 set 2005
Adelante la lucha de los pueblos oprimidos , adelante la lucha del pueblo amazigh por sus derechos!! VIVA CANARIAS LIBRE!!!
Sindicato Sindicat