|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats : dones |
|
cognoms, dones, homes i pubilles catalanes
|
|
|
per repu |
05 set 2005
|
|
Des de fa temps m'havia sorprès el que passava amb les dones i els canvis que hi podia haver en l'atribució de cognoms als fills i al casar-se en diferents llocs europeus, i ara, la revista sàpiens no només m'ha resolt alguns dubtes sinó que ha tret a la llum algunes curiositats autòctones dignes de difondre i reflexionar-hi. |
Si ens hi fixem, en la qüestió de l'atribució de cognoms a la dona li toca sempre el paper secundari, i a més, només cal preguntar a amics anglesos, alemanys, espanyols i etc...,això varia notablement entre diferents llocs i fins i tot hi poden haver canvis després de que la gent s'hagi casat.
En aquest cas, però millor que ens quedem i millorem el que tenim i no pas pensem en assemblar-nos a Europa. Per exemple a Irlanda només utilitzen un cognom i a vegades perquè surti el cognom de la mare miren de posar un doble nom al fill, però resulta que a la mare aquell cognom ja li han tret perquè al casar-se li han substituït pel del seu marit. A Anglaterra passa tres quarts del mateix i no sé ni si intenten que el cognom de la mare surti en algun lloc del nom de la criatura. A Alemanya un fill també només té un sol cognom, el que ve del pare, tot i que la dona, casada o no, manté el seus cognoms. Abans, per aquí a prop, i per segons quines classes de per aquí encara s'estila, els fills tenen dos cognoms el del pare primer i després el de la mare, però al casar-se la dona perd el seu segon cognom original a canvi d'un "de" més el cognom de l'home.
I ara ve la curiositat, després de llegir l'article de la sàpiens, em trobo amb l'afegitó final que resulta que en alguns llocs (on el cognom del llinatge donava nom a la masia) sovint "el pubill perdia el seu cognom a l'entrar a una casa per passar a adoptar el de la pubilla".
Aquestes són curiositats que alegren una mica perquè almenys hi ha algun cas on la dona no queda en un lloc secundari, quan tantes vegades s'ha intentat justificar una discriminació per allò de que és natural, o que sempre ha estat així.
Però, com quasi tot, té la seva part menys alegre i que dóna per mil i una reflexions.
Si una no era pubilla malament i si tampoc donava nom a la casa malament. Això no només ens diu que poca intenció de sensibilitat de gènere hi havia al darrera, sinó que massa passava per qüestions econòmiques, de classe i llinatge. També ens diu que debien ser una absoluta minoria de dones les que el podien conservar, traspassar i demés i per tant la immensa majoria de dones deixaven de ser qui havien estat fins a casar-se, o quan tenien fills el traspàs de cognoms es feia com si elles no hagueren fet res o només un paper secundari en això de tenir fills.
Finalment, si no ho he entès malament, ara això dels cognoms un s'ho pot manegar com vulgui tan si es casa com si no, als fills se'ls dona l'ordre de cognoms que es vulgui i fins i tot aquest*s poden canviar la decisió dels pares. Ara bé, no sé fins a quin punt es deu portar a la pràctica, em sembla que massa poc.
més info: Costa, Roger(2005)Per què aquí les dones no perden el seu cognom en casar-se?. Sàpiens, vol 35, pàg 18. |
This work is in the public domain |
|
Re: cognoms, dones, homes i pubilles catalanes
|
|
per malnom |
05 set 2005
|
Realment el fet de portar un cognom o un altre ha estat segons la tradició catalana des de l'època medieval (si no m'equivocovo el dret civil català ho recollia) el de prioritzar el que representes el major patrimoni en la unió. És a dir, quan es casaven el primer cognom era el de la familia que tingués més patrimoni, i per tant, més diners. Però aquest cas es donava quan les unions eren entre pubilles i hereus clarament, en els casos de matrimonis entre d'altres descendents podia seguir aquesta regla però normalment la dona sempre quedava relegada a un segon terme i acollia també el del marit. Tanmateix trobem casos entre les classes populars on es segueix aquesta regla. En molts casos quan els patrimonis eren iguals entre les dues families o totes dues tenien importància i no volien cedir el seu llinatge es feien els cognoms compostos dels quals hi ha tants als Països Catalans (puigdomenech, puigmarti, vilamatas....)
Aquesta genealogia dels cognoms respon com sempre a la classe a la que pertanyien els contraients. La dona només tenia més privilegi en aquest assumpte si tenia més diners, no és per tant una qüestió d'igualtat de sexes o una modernitat que s'ha oblidat com molt bé comentes, sino la tradició de l'època que prioritzava el llinatge més poderòs, independetmnet de si era noi o noia qui el representava. |
|
Re: cognoms, dones, homes i pubilles catalanes
|
|
per unx |
05 set 2005
|
El matrimoni sempre ha estat una qüestió econòmica, de classe i llinatge.
De fet el nom i sobretot cognom sempre ha estat una qüestió econòmica, de classe i llinatge. Les coses (i les persones) no són el seu nom, a les coses se'ls posa per dominar-les i usar-les i a les persones per transmetre patrimoni de generació en generació (és a dir, de fet pel mateix). |
|
Re: cognoms, dones, homes i pubilles catalanes
|
|
per peska |
05 set 2005
|
|
En la Península Ibérica (tanto en Portugal, Castilla y Reino de Aragón) la tradición de poner los dos apellidos era para demostrar que tu madre no era ni judía ni árabe. |
|
Re: cognoms, dones, homes i pubilles catalanes
|
|
per repu |
05 set 2005
|
|
qué bé aquestes respostes, no paro d'aprendre coses noves i de confirmar sospites varies. merci. |
