|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Crònica de Harlem (Estat policial?)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
04 set 2005
|
|
|
TRETZENA CRÒNICA, DES DE HARLEM (NYC) 2-9-05.
"AIXÒ ÉS ÀFRICA O ELS IUNAITESTEITS?"
Harlem (NYC) 2.-
Finalment hem arribat a Nova York, això ja sembla una ciutat de debò. De Filadelfia i
Baltimore em queda el record de les cases amb càmeres de vídeo apuntant al carrer i
cartells que criden "Fora d'aquí!", banderetes yankees omnipresents, llacets als
cotxes amb unes paraules perverses: "Suport a les nostres tropes" i "La
llibertat no és gratis". Els helicòpters no paren d'anar amunt i
avall, vés a saber què busquen; no acabaran mai de controlar-ho tot. Són
uns helicòpters com els que van llançar les bombes incendiàries
contra la casa de l'organització MOVE: van cremar totes les cases
del mateix carrer, a part de la gent dels MOVE és clar.
Els vells mètodes policials son terrorífics.
A Washington vam rondar la Casa Blanca: és un barri residencial amb
un cotxe patrulla cada deu metres. La moda yankee del control
absolut sobre les persones aquí llueix amb orgull patriòtic; és el
mateix patriotisme que reivindiquen els del partit demòcrata quan
s'oposen a la guerra: primer de tot la bandereta.
Començo a notar el pes de l'origen conqueridor nord-americà. Aquí
res no s'aconsegueix si no és amb la derrota d'algú altre. Hi estan
acostumats i se senten triomfadors amb el seu sistema. En la trobada
anual dels indis americans de Baltimore, hem contemplat una
desfilada humiliant d'indis amb la bandera que els va destruir, per
acabar amb un homenatge delirant als veterans de guerra, totalment
fora de lloc. L'ultranacionalisme supura pertot arreu. Malgrat que
l'espectacle és trist, encara es poden veure adhesius realistes: "Els
meus herois sempre han matat cowboys", o samarretes: "Lluitant
contra el terrorisme des del 1492", això també va per nosaltres!
EL PAIS DE LES OPORTUNITATS?!
Llibertat, democràcia, igualtat, oportunitat, progrés... Aquesta és la imatge que té Europa d'Estats Units. Segurament és veritat si els ulls que ho miren son els d'un europeu de classe mitjana-alta: empresari o amb estudis científics o informàtics. Però si ets d'origen africà (descendents esclaus) o llatí les coses són molt diferents. Les estadístiques parlen per si soles. Si a Nova York hi ha 10 milions de persones, 5 milions són d'origen africà. El 50 % dels homes africans estan a l'atur, el 25 % estan a la presó i només una tercera part treballen. El mateix passa amb els llatins, però amb un percentatge del 47 %. Aquestes persones no tenen els mateixos drets que els "blancs" tot i ser els seus avantpassats esclaus, aquí van aixecar el país construint carreteres, ponts, vies del ferrocarril, edificis, etc., sense rebre res a canvi, ni tan sols un sou. Se suposa que el dret a vot és universal. Com tot, sempre hi ha excepcions. Els afroamericans no tenen dret a vot, la llei no ho contempla. No obstant, des de 1965, i cada 7 anys, es renova aquest "permís" que dóna el govern per votar.
Des d'aquí es veu un país segregat, dictador, antidemòcratic i controlador. La policia té un furgo cada dues o tres cantonades, i si no hi pot ser de cos present, a les cruïlles hi col·loquen una mena de pal amb una càmera enorme al capdamunt que és capaç de controlar fins a 6 blocs per les 4 bandes. A les piscines públiques, a més a més dels socorristes, hi ha 4 policies, 5 guardes, tres persones a l'entrada controlant que portis un candau per poder deixar les teves coses a la taquilla (si no, no et deixen entrar) i 10 nois/es joves amb la seva samarreta-uniforme que volten per allà exercint el seu poder per fer complir les normes de la piscina (no portar sabates, no portar gorra, no córrer per la piscina, no tirar-te de cap, no capbussar-te...).
Les escoles tampoc no s'escapen d'aquest control. Si vols entrar a classe només hi ha dues possibilitats: portar els llibres a la mà, o portar una maleta de plàstic transparent. Això és perquè els guardes de l'entrada puguin veure si portes una pistola dins la maleta: així no te l'han de regirar cada dia. Quin detall, no? I estic parlant de nens i nenes de 12 anys.
No es un país on m'agradaria viure, i espero que aquesta llibertat tan retallada i les falses il·lusions no arribi a Europa.
"ANARCHY IN NEW ORLEANS"
Ahir a la nit vàrem anar a sopar a casa d'unes amigues, al Bronx. Gent solidària amb les persones preses. "Què? Com us va per Europa?" — "Doncs resistim!" — "Aquí també. I encara hem de donar gràcies perquè la nostra ciutat no s'ha inundat, perquè ja veieu què passa a New Orleans, amb l'huracà Katrina... Necessiten menjar i els foten bales de plom. Necessiten metges i els envien policies, militars... Tota aquesta gent negra, sembla que estigui a l'Àfrica i no als Iunaitesteits..." I així acabem d'entrar a la casa i ens ensenyen les imatges que es veuen per la televisió: morts pertot arreu. Gent que demana aigua... Gent que porta les criatures a coll, després de quatre dies sense les més elementals necessitats cobertes. Allà nomes hi queden la pobra gent negra, que no té diners ni per pagar-se la fugida. L'evacuació, que d'altra banda era obligatòria..."
I el "New York Post" i el "Daily News" d'avui, ens parlen d'anarquia, a primera plana. Continuen intentant desacreditar el concepte. Continuen presentant l'anarquia com a sinònim de desordre i de coses pitjors: "Anarquia i violació a New Orleans".
Veurem si aquesta vegada George W. Bush queda desemmascarat. A veure si tothom s’adona que, si les obres previstes per conservar els murs de contenció d'aigües s'haguessin fet ja, al delta del Mississipí, tal com estava previst des de fa anys, la desgràcia s'hauria pogut evitar. Però, com que els pressupostos els va retallar Bush, com que les obres no es varen fer, com que el 90 % de la població de New Orleans és negra, doncs tant se val que es morin. I, si cal, esborrarem la ciutat del mapa i en farem una altra en un altre lloc... I, de moment, tots els diners cap a la guerra de l'Irak...
Efectivament, aquí ha de passar alguna cosa. Aquest país no pot continuar així... Això és massa...!
(Signat: Anna Pous i Jutglar, Pere Sanjurjo i Marquine i Francesc Arnau i Arias, des de Harlem.) |
This work is in the public domain |
|
Re: Crònica de Harlem (Estat policial?)
|
|
per mil gràcies |
05 set 2005
|
|
són boníssimes les cròniques. gràcies de veritat. |
