Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral : pobles i cultures vs poder i estats
Convocatòria i manifest de la Xarxa contra Tancaments i la Precarietat
03 set 2005
Convocatòria de la Xarxa contra Tancaments i la Precarietat
11 de Setembre, pels drets socials, laborals i nacionals de Catalunya,

9 a 11hores: xiulada als polítics al monument a Rafael de Casanova
(Ronda Sant Pere de Barcelona)

11 hores: Manifestació

Amb deslocalitzacions i precarietat, sense drets social i laborals...
AQUEST NO ÉS EL NOSTRE ESTATUT!

“Diàleg social�: una successió d’acords negatius per als
treballadors/es
NO A LA REFORMA LABORAL!

Precaris, joves, dones, immigrants, pensionistes, REBEL·LEM-NOS!




Declaració de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat davant
l’11
de setembre:

Amb deslocalitzacions i precarietat, sense drets social i laborals...

AQUEST NO ÉS EL NOSTRE ESTATUT!

“Diàleg social�: una successió d’acords negatius per als
treballadors/es

NO A LA REFORMA LABORAL!

Els resultats de l’anomenat “diàleg social� dels darrers anys entre el
govern central, les organitzacions patronals i les cúpules sindicals de
CCOO i UGT han estat negatius per als treballadors i treballadores:
Salari
Mínim insuficient i sense clàusula automàtica de revisió segons l’IPC,
al
mateix temps que es perd tot el seu contingut social en
desvincular-se’n
totes les prestacions públiques, que es regiran per l’IPREM, inferior
al
SMI; Reglament de la Llei d’Estrangeria que divideix la classe
treballadora i deixa centenars de milers d’immigrants sense
regularitzar i
sense drets; Acord per la Negociació Col·lectiva que suposa pau social
i
pèrdua de poder adquisitiu mentre els beneficis patronals continuen
batent
rècords... Ara negocien la reforma laboral i després vindrà una nova
reforma de les pensions amb la qual pretenen una reducció general de
les
pensions mitjançant l’ampliació del nombre d’anys per calcular-les.

Semblantment es pot dir dels pactes signats a Catalunya. El Pacte per
la
Internacionalització i la Competitivitat de l’Economia Catalana signat
pel Tripartit, les patronals i CCOO i UGT al febrer passat suposarà una
inversió de 2.000 milions d’euros de diner públic els propers 3 anys i
preveu 86 actuacions destinades a fomentar, entre altres mesures, que
empreses catalanes es deslocalitzin d’aquí i s’instal·lin a altres
països,
mentre que no s’hi inclou cap millora de drets per als treballadors (en
estabilitat en la feina, creixement del salari mínim, impediments a la
deslocalització d’empreses...). L’Acord Interprofessional de
Catalunya,
signat per la patronal Foment del Treball i les direccions de CCOO i
UGT,
suposa la traslació a la negociació col·lectiva catalana dels
continguts
de l’ANC estatal.

Negociació de la Reforma laboral: patronal i govern coincideixen,
CCOO i UGT disposades a cedir i a no mobilitzar unitàriament

Tot i el caràcter gairebé secret (sense consultar els afectats) de les
negociacions que estan duent a terme tot apunta que l’hipotètic acord a
què poguessin arribar comportaria nous retrocessos de drets per als
treballadors.

Sembla evident la coincidència de plantejaments del govern central i la
patronal: abaratir i facilitar l’acomiadament amb la generalització del
contracte indefinit de 33 dies d’indemnització, la supressió de
l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius, crear
un
nou cas d’acomiadament col·lectiu per a les subcontractes, acomiadament
de
20 dies en les empreses amb menys de 50 treballadors finançat amb
diners
del Fons de Garantia Salarial, ampliar el camp d’acció de les ETT’s a
la
contractació indefinida, possibilitat de contractar eventualment un
treballador fins a 36 mesos durant un període de 5 anys, reducció
generalitzada de les cotitzacions empresarials, negativa a reformar la
subcontractació... És a dir, una nova desregulació radical de drets i
garanties i una altra transferència massiva cap al capital de salari
indirecte i diferit de la classe treballadora (les cotitzacions socials
que es volen reduir a la patronal es recapten per finançar el subsidi
d’atur, les pensions... dels treballadors, sistemàticament reduïts amb
l’argument que no “es poden pagar�). El Govern fins i tot s’oposa a una
tímida penalització de la contractació temporal perquè “es podrien
produir
efectes no positius en l’economia i problemes en sectors estratègics
com
el turisme�.

Per la seva banda les cúpules de CCOO i UGT no enfronten aquesta
política
i continuen reivindicant l’Acord per l’Estabilitat a l’Ocupació del 97,
un
pacte que abaratia l’acomiadament i atorgava als empresaris
multimilionàries bonificacions de les cotitzacions a la Seguretat
Social,
però que no ha impedit que la precarietat segueixi en el 32 %. Ara
l’essència de la proposta del sindicalisme institucional és “reforçar
la
Inspecció de Treball, ja que el principal focus de precarietat es
produeix
perquè la llei no es compleix�. Per tant, consideren adequada l’actual
legislació laboral amb algunes tímides modificacions.

La desmobilització i l’assumpció sindical d’aquesta filosofia de la
“competitivitat� encoratja la patronal, que mai no en té prou. És el
cas
de Seat que primer va presentar un ERO d’acomiadament de 222
treballadors
a la seva filial Gearbox, avalat per CCOO i UGT i aprovat per la
Generalitat, com a reacció a la decisió majoritària de la plantilla de
rebutjar les recol·locacions a Seat amb un 30% menys de salari. A
continuació, tot i les concessions fetes per CCOO i UGT (rebaixa
salarial
del 40% en les noves contractacions, flexibilitat de jornada i
calendari)
va acomiadar 46 treballadors de Seat Martorell per “absentisme� i ara
amenaça d’acomiadar-ne altres 800 si no s’accepta una reducció salarial
del 15%. D’altra banda, amb l’acomiadament de 7 membres del comitè de
vaga
de SAS d’Abrera i d’altres 10 del de Telefònica per “vaga il·legal�
s’intenta reprimir el sindicalisme de lluita i democràtic que enfronta
la
precarietat i el retall de drets amb la mobilització.

És possible recuperar i avançar en drets, amb participació i
mobilització

La llarga experiència acumulada de reformes laborals ens demostra que
únicament es pot impedir que ens continuïn prenent drets, i
aconseguir-ne
de nous, mitjançant la participació i la mobilització àmplies,
unitàries i
sostingudes de la classe treballadora i les seves organitzacions. Cal
donar passos perquè això sigui possible. Des dels centres de treball,
seccions sindicals, comitès d’empresa, corrents d’oposició i
organitzacions sindicals alternatives, xarxes solidaries i assemblees
de
barri... hem d’informar àmpliament del que s’està negociant en nom dels
treballadors i sense la seva participació, i encetar un ampli procés de
pronunciaments exigint la retirada de les direccions de CCOO i UGT de
les
meses de negociació, així com l’acceptació d’una plataforma de
reivindicacions, elaborada democràticament i unitàriament, que doni
resposta a les necessitats reals de la classe treballadora. Hem
d’exigir
que no se signi cap acord sense consulta prèvia als treballadors.

Una plataforma de mesures que combini la restitució de drets i
garanties
perduts i l’assoliment d’altres de nous, com ara la prohibició per llei
de
deslocalitzacions, la supressió de la precarietat per llei i la
prohibició
de les ETT’s, la restitució de la indemnització de 45 dies per
acomiadament improcedent i de la decisió de readmissió per part del
treballador, jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial,
salari
mínim equivalent al 60 % del salari mitjà, clàusula de revisió salarial
obligatòria per llei, mesures efectives contra la discriminació
salarial i
laboral de les dones treballadores, regularització i igualtat de drets
dels treballadors i treballadores immigrants, millora substancial de
les
prestacions socials (defensa de les pensions públiques i jubilació als
60
anys amb el 100 %, subsidi d’atur universal, medicaments pagats al 100
%
per a tothom...), dret a l’atenció pública i gratuïta de les persones
dependents (gent gran, llars d’infants...)... Un conjunt de
reivindicacions que s’ha de vincular a un pla de mobilitzacions
sostingut,
amb una àmplia participació dels treballadors i treballadores com a
únic
camí que pot obrir possibilitats d’aconseguir-les, de manera que sigui
possible garantir ingressos dignes per tothom i nous drets per acabar
amb
la precarietat.

Els drets de la classe treballadora catalana i el nou Estatut,
un procés a crear entre tots i totes

La negociació de la reforma laboral en l’àmbit estatal coincideix amb
el
procés d’elaboració del nou Estatut. Fins ara, en les seves línies
bàsiques l’acció de govern del tripartit català ha estat contrària als
interessos de la classe treballadora catalana: ha aprovat ERO’s
d’acomiadaments massius com el de Gearbox i deslocalitzacions, ha donat
suport a la llei i al Reglament d’Estrangeria i ha col·laborat en la
seva
execució i en la repressió dels treballadors immigrants, manté un alt
nivell de precarietat laboral en el sector públic, ha continuat amb la
política de privatitzacions de serveis públics i amb una política
fiscal
que perjudica les classes populars...

Des d’una perspectiva de classe, la lluita per la llibertat nacional de
Catalunya és també la lluita per reconstruir el sindicalisme de classe,
és
a dir, la defensa ferma del dret d’autodeterminació la vinculem a una
sobirania que s’exerceixi per atendre les necessitats més urgents de la
població treballadora catalana. En aquest sentit, ara que el nou
Estatut
està en elaboració i que les forces polítiques catalanes el volen
aprovar,
comprovem que hi manca el reconeixement i la defensa dels drets
laborals i
socials de la classe treballadora més necessaris, com ara mesures
contra
les deslocalitzacions i la precarietat, reconeixement de drets (35
hores
setmanals, jubilació plena als 60), regularització dels treballadors
immigrants, igualtat real de les dones, impostos per als més rics per
donar salari mínim i pensions dignes, xarxa educativa i sanitària
públiques i de qualitat i prou subvencions a la privada, prohibir
l’especulació i donar accés a l’habitatge per a la joventut
treballadora i
els treballadors immigrants, un conjunt de drets que comportarien
començar
a exercir la sobirania en benefici de la població treballadora catalana
i
que mobilitzés per un projecte per a la majoria de la població.

Però això és precisament el que temen els governants: que els
treballadors
diguem la nostra. Per això, amb negociacions per dalt, fins i tot
consensuades amb el PP, pretenen fer-nos creure que les coses
canviaran,
però serà perquè no canviï res. Redacten l’Estatut autocensurant-se,
amb
previsió del que serà retallat a Madrid, fent esforços per encabir-lo
en
la constitució monàrquica, mentre deixen fora les necessitats del
poble.
Els actuals parlamentaris catalans ni tan sols són capaços de
reivindicar
el dret mínim a decidir sense ingerències. Serà el poble, amb les seves
mobilitzacions, qui imposarà els drets socials i nacionals, que sempre
han
anat junts.

11 de Setembre, pels drets socials, laborals i nacionals de Catalunya,

9 a 11hores: xiulada als polítics al monument a Rafael de Casanova
(Ronda Sant Pere de Barcelona)
11 hores: Manifestació

Precaris, joves, dones, immigrants, pensionistes, REBEL·LEM-NOS!

Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat
web: www.moviments.net/xarxacontratancaments
xarxacontratancaments ARROBA moviments.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Convocatòria i manifest de la Xarxa contra Tancaments i la Precarietat
07 set 2005
11 de setembree de 2005,catalanes, aixequem-nos !
Re: Convocatòria i manifest de la Xarxa contra Tancaments i la Precarietat
07 set 2005
Ja era hora!
NO ES FARÀ RES CONJunt amb la CGT?

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more