Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Drets dels palestins?, res de res
03 set 2005
Hom es podria pensar que el desallotjament de les colònies de la franja de Gaza i Cisjordània era conseqüència d'algun tipus d'acord de pau a l'Orient Mitjà, en què els colons s'haurien endut la pitjor part. Però en realitat, la mesura impulsada pel Govern d'Ariel Sharón no té rés a veure amb tot això.

Segons l'organització Paz Ahora!, que ha enviat alguns activistes a Jerusalem per observar els desallotjaments, encara que el Govern de Tel-Aviv els presenti com a part del «Full de Ruta», aquests desallotjaments, en cap cas, comporten la devolució al poble palestí del control de les fronteres de Gaza, del seu espai aeri, de les seves costes i de la corresponent franja marítima. No hi ha cap negociació per al traspàs de poders a l'Autoritat Nacional Palestina. No hi haurà cap cerimònia oficial en què la potència ocupant arriï simbòlicament la seva bandera i els palestins hissin la seva. No existeix la voluntat que es creï un Estat palestí, sinó presentar el previsible caos que provoqui el buit de poder com una mostra que els palestins són incapaços de governar-se. Gaza pot convertir-se, així, en una immensa presó per als seus habitants.

Sharon se les ha d'haver amb l'extrema dreta del seu partit, i també amb aquesta altra extrema dreta que són els colons i els altres partits polítics que els donen suport. Per això presumeix davant la població d'Israel que no es planteja cap tipus de negociació amb l'autoritat palestina. Fins i tot Dov Weisglass, un dels principals assessors de Sharon, va dir a Haaretz, en una entrevista: la importància del pla de desconnexió radica en la congelació del procés de pau, tot el paquet anomenat «estat palestí», amb tot el que això implica, ha estat eliminat de la nostra agenda.

La desconnexió de Gaza pretén reforçar la presència de militars i colons a Cisjordània «sine die». Els voluntaris de Paz Ahora donen testimoni de com continua imparable la construcció del «mur de l'apartheid». En tot el perímetre de Jerusalem Oriental, les obres han avançat considerablement d'ençà del mes de juliol. És evident que una obra d'enginyeria de tal calibre no s'aixeca si no és amb la pretensió de perdurabilitat.

En el decurs d'aquest mes d'agost, s'ha celebrat a Jerusalem la Trobada Internacional de Dones de Negre contra la guerra, una organització que va néixer precisament al bell mig de l'ancestral conflicte que persisteix a l'Orient Mitjà i que condiciona, encara avui, moltes de les decisions que es prenen en matèria de política internacional. Les delegades palestines, però, no varen poder arribar a Jerusalem directament, i per això totes les persones assistents a la trobada (centenars de dones i alguns homes) varen suspendre un dia sencer les seves deliberacions per traslladar-se col·lectivament a Ramallah i entrevistar-se així amb les dones palestines.

En el seu relat es posen de manifest les humiliacions que han hagut de patir per poder entrar al territori. Un món de símbols en què el color també és manipulat: el color taronja, l'oposició al desmantellament dels assentaments de Gaza, o el blau, el suport a l'abandonament selectiu de les colònies. Les Dones de Negre no renunciaven a cap color: eren 500 dones en una plaça, 500 consciències optant per la resolució no-violenta als conflictes i milions de somnis de pau. I mentrestant, 750 dones es reunien, un altre dia, en la parca del diàleg i la no-violència i continuàvem compartint experiències, grans idees i desitjos de formar part d'una xarxa forta i duradora, la que ha de permetre als pobles gaudir de l'única pau veritable, perquè la pau no és sols l'absència de guerra.

Maribel Nogué i Felip

Publicat al «Diari d'Igualada» el 2 de setembre de 2005

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Drets dels palestins?, res de res
05 set 2005
I l'organitzacio aquesta "Paz ahora" perque va a Palestina a enviar-hi observadors i no envia ningu a Donostia?
Re: Drets dels palestins?, res de res
05 set 2005
Si. que envien observadors a Euzkadi per a denunciar la tortura,maltractaments,morts i conculcació dels drets a les pressons d'el Pais Basc per part de la Polícia espanyola.
Sindicat Terrassa