Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
01 set 2005
Cal reconèixer que la reforma de l'Estatut d'autonomia del Principat no desperta passions dins els joves independentistes dels Països Catalans... (continua)
El jovent independentista i l'Estatut

Cal reconèixer que la reforma de l'Estatut d'autonomia del Principat no desperta passions dins els joves independentistes dels Països Catalans. No ho fa precisament perquè el que volem no és cap Estatut d'autonomia -que sempre serà una norma derivada d'una Constitució espanyola-, sinó una Constitució pròpia, com les que tenen els països del món que són normals, és a dir, lliures. El nostre independentisme, que es basa en el respecte a la voluntat d'un poble a decidir, és realista i actua essent conscient que avui aquesta voluntat encara no és la de constituir-se en Estat propi. El nostre independentisme no es resigna, però, a seguir tenint una autonomia esquelètica i patir un espoli fiscal que migren les nostres condicions de vida. Perquè no som uns resignats, precisament, entenem que la reforma de l'Estatut del Principat és clau per seguir avançant cap a l'Estat propi. Aquesta màxima ha estat l'ànima de l'actuació de les JERC i d'ERC en el debat estatutari, i serà la que, finalment, farà decidir la nostra posició respecte al text que es porti a referèndum. L'independentisme català ha aconseguit que avui es discuteixi una reforma que avança en la construcció d'estructures d'Estat pròpies per a Catalunya, com són la definició del nostre poble com a subjecte polític, la creació d'una marc català de drets i llibertats, el reconeixement dels drets col·lectius dels pobles, la creació d'un poder judicial català o la definició d'un espai de capacitat de decisió no vulnerable com són les competències.

Avui, però, correm el risc que aquestes fites quedin en no res per la pressió, d'una banda, de l'esquerra espanyola més conservadora i, per l'altra, pel tacticisme miop d'una dreta que, fent honor a la seva història, no ha assimilat el pas a l'oposició. La proposta actual de reforma de l'Estatut, que crea unes referències ideològiques i polítiques pròpies de l'independentisme (definició de Catalunya com a nació, autodeterminació, relacions amb els Països Catalans, etc.), pot sortir coixa si no aconseguim, en primer lloc, que l'Estat no pugui interferir en les competències exclusives de la Generalitat i, en segon lloc, aturar el dèficit fiscal que patim, el més alt d'Europa. Algú s'imagina unes estructures d'Estat que puguin ser envaïdes per un poder aliè, o un Estat que no recapti els impostos o que els faci recaptar al país veí? A aquestes preguntes hauria de respondre el PSC, ara que es nega a fer un Estatut ambiciós i traeix el Pacte del Tinell, que aposta per l'avenç en "l'expressió plena de la nació catalana".

Aquest Estatut, doncs, només serà vàlid si incorpora estructures d'Estat per a Catalunya. Aquesta afirmació no és, com algú desitjaria, un mer eslògan de campanya. Si no tenim estructures d'Estat, no podrem afrontar la lluita contra la pobresa (que arriba a gairebé un 20% de la població catalana), o decidir el futur de la nostra economia, o fer un salt endavant en l'educació, les condicions laborals o l'habitatge. Els joves independentistes estem decidits a protagonitzar aquest pas històric, però no podem permetre un nou marc polític que neixi coix, ja sigui perquè algú l'ha mutilat a Catalunya, o perquè ho ha fet en la tramitació al Congrés de Diputats. Ara és l'hora de treballar a fons per arribar a un gran acord que ens permeti seguir avançant cap a la independència. Com a generació, estem determinats a seguir avançant cap al ple exercici del dret a l'autodeterminació, on no facin falta Estatuts d'autonomia per expressar la voluntat d'un poble. Mentrestant, demanem als polítics que no posin límits al nostre futur. No hi ha polític més irresponsable i deslleial que aquell que posa fronteres al futur dels seus joves i del seu país.

(Article publicat a l'Avui)

31/08/2005

Pere Aragonès
Portaveu Nacional de les JERC

This work is in the public domain

Comentaris

Prou d'Estatuts. Ara cap a la Independència!
01 set 2005
Nou Estatut = 25 anys més de submissió
Ja n'hi ha prou de servilisme botifler!

----

Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols dâautonomia:

1. Neguen lâexistència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals. Una nació no és lliure si la seva sobirania està en mans del que disposa la Constitució dâuna altra nació. Les propostes de reformes dels Estatuts de la Comunitat Autònoma Valenciana, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de Catalunya no deixen de ser lleis orgàniques espanyoles, emanades de la Constitució espanyola de 1978.
Igual que fins ara, el ciutadà i la ciutadana, ho són en tant que espanyols, i segons el seu veïnatge administratiu podran tenir la condició política de balears, valencians o catalans. Per tant, els Estatuts no sols renuncien a articular una ciutadania nacional catalana (subjecte nacional) sinó que tampoc serveixen donar carta de ciutadania a les persones nouvingudes, coartant així la capacitat integradora i la possibilitat dâexercir una política migratòria pròpia, al marge de les directrius dâestrangeria de lâEstat espanyol i la Unió Europea.

2. No reconeixen el Dret a lâAutodeterminació ni estableix mecanismes democràtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans. Les reformes estatutàries perpetua la submissió del poble català dins del marc antidemocràtic de lâEstat espanyol, imposat històricament per la força de les armes, atès que no esmenten el Dret a lâAutodeterminació, reconegut per diverses instàncies internacionals i que és la millor garantia per resoldre els conflictes.
Els âDrets històricsâ? i el recurs al foralisme, com a fórmules de satisfacció de traspassos puntuals, condueixen a lâencaix polític dels Països Catalans dins del marc de lâEstat espanyol. Aquesta aspiració acontentaria els interessos sectors benestants (burgesia), però en realitat representa una renúncia explícita a lâexercici del Dret a lâAutodeterminació, que és lâúnica base internacional que avala el reconeixement dels drets colâ¢lectius dels pobles i que hauria dâésser la deducció lògica de la voluntat popular de recuperar les llibertats històricament arrabassades per la força de les armes.
Dâaltra banda, cal remarcar que lâaprovació o modificació dels Estatuts està sotmesa a voluntats alienes al poble català, perquè segueixen depenent de la ratificació de les Corts espanyoles.


3. Impedeixen la unitat territorial dels Països Catalans i perpetuen la divisió regional en autonomies. Les reformes estatutàries continuen, tal i com han fet en els darrers 25 anys, girant lâesquena a lâàmbit nacional i negant la territorialitat dels Països Catalans. Primer, perquè amaguen o bé neguen el fet que les Comunitats Autònomes de València, Illes Balears i Catalunya són una part de la nació catalana. Segon, perquè qualsevol vincle o acord de colâ¢laboració (excloent la possibilitat de federació) entre les autonomies espanyoles dels Països Catalans, seguirà supeditant-se a lâinterès general dâacord amb el termes que estableix la Constitució espanyola i a la bona predisposició dels governs autonòmics.

4. No estableixen cap política lingüística unificada per a tots els catalanoparlants, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris. Els Estatuts mantenen la polèmica sobre el nom de lâidioma, la qual cosa empara les actituds secessionistes i la fragmentació de la unitat del català. Tampoc estableixen quina ha dâésser lâautoritat normativa comuna de lâidioma català, amb la qual cosa es facilita la intromissió política de lâEstat espanyol. Reiteren la imposició del deure de conèixer la llengua castellana, segons estipula la Constitució espanyola, i alhora que contribueixen a la naturalització dâaquest idioma, també emparen la progressiva substitució lingüística del català.


5. Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de lâEstat espanyol: Monarquia, Exèrcit i cossos policials de lâEstat, Administració de Justícia, Delegacions del Govern espanyol, Diputacions Provincials, Hisenda, Seguretat Social, empreses i serveis públics de titularitat estatal, Banc dâEspanya, Comissió Mercat de Valors, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió del Sistema Elèctric, Consell de Ràdio i Televisió, Agència de Protecció de Dades,, Agència Tributària, etc. Les reformes estatutàries es conformen amb quotes residuals de participació catalana (designació de representants) o a una falsa bilateralitat en els organismes de lâEstat, que sempre implicarà la renúncia explícita a emprar-los en benefici exclusiu de la construcció nacional dels Països Catalans. Alhora, molts dels traspassos solâ¢licitats són privatitzacions de fet, atès que la caixa de cabals seguirà sent única (a mans de lâEstat).

6. No garanteixen la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses. Tot i la retòrica de la sostenibilitat, en els aspectes essencials com lâaigua i el territori quedem desemparats davant les lleis espanyoles i les directives neoliberals europees, que són a lâorigen de la destrucció del litoral com a resultat de lâeconomia especulativa del turisme de masses, dels transvasaments dels nostres rius, dels trens dâalta velocitat que destrossen el país, dels plans dâenergia que mantenen en funcionament les nuclears i basteixen línies dâalta tensió.

7. Mantenen lâespoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes (ajuntaments i governs autonòmics).Les promeses dâuna descentralització de la gestió tributària són un engany, perquè no poden anar més enllà del que disposa lâarticle 150.3 de la Constitució espanyola, segons el qual lâEstat sâarroga el dret de dictar lleis per harmonitzar les Comunitats Autònomes. Atès que les inversions de lâEstat sempre van dirigides a satisfer les exigències del Capital transnacional, en forma de grans infrastructures i control social; i, que el pes de les polítiques de cohesió social (Santitat i Ensenyament) recau en les Administracions catalanes, cal preveure que la reducció dâun o dos punts del percentatge de lâespoli fiscal no servirà per eixugar el deute públic i impedirà el desplegament de polítiques socials als Països Catalans; amb la qual cosa, com fins ara, molts ajuntaments seguiran finançant-se en base a lâespeculació urbanística i la destrucció del territori o bé apostant per lâexternalització de serveis públics.


8. No preveuen cap mesura de control democràtic de lâactivitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees. La consecució dâun marc de relacions laborals propi està condicionat al fet que la caixa única de la Seguretat Social resta en mans de lâEstat espanyol i que tota la legislació laboral té com a base la llei espanyola de lâEstatut dels Treballadors; però, sobretot, perquè ni tan sols obliguen a circumscriure les negociacions colâ¢lectives dins lâàmbit autonòmic respectiu. No estableixen cap mecanisme de control democràtic de les plus vàlues obtingues per les empreses transnacionals ni fixen cap tipus de mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancaments dâempreses. Enlloc parlen de la necessitat de reduir la jornada laboral (35 hores setmanals), dâavançar lâedat de jubilació als 60 anys, dâeliminar totes les formes de contractació temporal (ETT) i de garantir una renda bàsica per a tota la ciutadania.

9. Impedeixen lâassoliment de la igualtat de gènere i lâextensió universal i progressiva dels drets socials. Els Estatuts adopten un llenguatge políticament correcte, però merament retòric alhora de referir-se a lâopressió sexoeconòmica i a les desigualtats socials existents. No estableixen mecanismes que permetin la superació real de les limitacions econòmiques i culturals que imposa el sistema capitalista de dominació patriarcal. Per tant, releguen els drets de les persones, de les famílies, de la infància, de les dones a lâassistencialisme i/o a la victimització. Dâaltra banda, no garanteixen de forma real la universalitat i el caràcter públic dels serveis socials bàsics (sanitat, educació, atenció a les discapacitats i a la vellesa) i mantenen els concerts econòmics als centres privats. No fixen mesures per acabar amb lâespeculació urbanística, amb la qual cosa el dret a lâhabitatge és redueix als ajuts de caràcter eventual i assistencial que pugui concedir lâAdministració autonòmica.

10. No permeten la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional. La presència, la representació i la defensa dels interessos del Països Catalans està totalment supeditada a lâEstat espanyol. Cap dels Estatuts desenvolupa polítiques dâafers exteriors sobiranes i tots es conformen en actuar de forma annexa a les delegacions diplomàtiques, esportives o culturals espanyoles. Aquesta limitació invalida la possibilitat de reconeixement de les seleccions esportives catalanes o el respecte a la paraula del poble català en els organismes internacionals (ONU, UE, etc.). Els Estatuts no contemplen cap apartat a la Defensa Nacional, amb la qual cosa accepten -per omissió- qualsevol ingerència de lâExèrcit Espanyol (Art. 8, Constitució Espanyola), els acords militars subscrits per lâEstat Espanyol (OTAN) i les guerres en què vulgui participar el govern espanyol. Lâexemple de la guerra i lâocupació de lâAfganistan i de lâIraq, àmpliament rebutjat per la societat civil, no ha merescut cap referència a com cal preservar el Poble Català de la violència dâaltri. Igualment, no es fa esment als acords i les relacions amb el Vaticà, amb la qual cosa els Estatuts donen per bons els que ha subscrit lâEstat espanyol i que permeten la intromissió de lâEsglésia Catòlica en els afers públics

http://www.llibertat.com/cup
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
01 set 2005
sóc jove, independentista, organitzat i no crec ni vull cap estatut. la independència es pren, no es demana. la creació de noves estructures pròpies no passarà mai per buscar forats i eixamplar lleis dels francesos o els espanyols

I el més greu, tanta parafernàlia quan ni hi haurà autodeterminació, ni concert econòmic ni res. I les JERC demanaran el si. Possiblement ni estatut i futura majoria del PSOE, o tindrem una merda estil País Valencià, veurem com va...

Del text en si, dir que l'autonomia és esquelètica és demagògia perquè no és cert. la qüestió no és més autonomia, és sobirania. I el més espectacular, les referències a la "pobresa" i justificar que la manca de fruits del tripartit és la manca de finançament. No és gaire "socialista" creure que amb més diners (així, al bulto, s'acaba amb la "pobresa"?) i no és gaire socialdemòcrata apostar per la liberalització dels serveis públics i la privatització d'ens públics com permet aquest govern. Això és prendre el pèl a la gent, igualet que els convergents, i defugir les pròpies responsabilitats

Cal una alternativa amb cara i ulls, encara que algú s'entesti a voler mantenir el seu xiringuito barceloní
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
01 set 2005
Dolça Catalunya
Patria del meu cor
Qui de tu s'allunya
Recoi quina sort!
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
01 set 2005
Una aclaración a este Resistent para evitar malas interpretaciones ahora que está de moda colgar sambenitos de mojigateria u otros estados de pureza.
Soy agnóstico convencido y aconfesional de todo la vida pero, no se porqué, con tus diez mandamientos, me has traído a la memoria algo que, quisiéramos o no teníamos que estudiar en el catecismo y que venía a decir algo así:
Y estos diez mandamientos se resumen en dos, amarás al burro(catalán) sobre todas las cosas y no pronunciarés el nombre del burro (catalán) en vano.
Joder tío, ¿el artículo lo has escrito con los dedos o con las orejas?.
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
01 set 2005
¿Es indymedia el lugar de los sobre-subvencionados jerc para expresarse?
Como sigamos asi seremos un organo de expresion de tripartit.
¿ No teneis suficiente con TV3?
Fuera el tripartito de indymedia!!!
Salud!!!
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
02 set 2005
Com sempre el doble joc d'aquests populistes, per un a banda pacten i governen amb partits espanyolistes i es sotmeten a l'Estat Espanyol fent estatuts i per l'altra les seves joventuts és dediquen a donar una imatge (usurpada a l'Esquerra Independentista Catalana) de falsa radicalitat i independentisme. BOTIFLERS SEUS VEU D'UNA HORA LLUNY, PREPAREU-VOS QUE QUI LA FA LA PAGA!
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
02 set 2005
Com tenen la barra de dir-se independentistes?
ERC-JERC Enemics del poble català! Enemics de classe!
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
02 set 2005
Joder; veo que lo del burro se extiende y la proliferación de la especie empieza a ser preocupante.
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
03 set 2005
PSC = ERC = ICV!!!!!! Botiflers units contra el poble català

Prou submissió a Expanya!

La independència no ens la donaran mai, l'hem de crear nosaltres!! sigui per les armes o mitjançant els xerraires mentiders dels politics!

Poble armat, no trepitjat!
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
03 set 2005
Ara falta que alguns de vosaltres doneu arguments en comptes d'insultar. Així anem
Sindicat