|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
|
per independentista |
01 set 2005
|
|
Cal reconèixer que la reforma de l'Estatut d'autonomia del Principat no desperta passions dins els joves independentistes dels Països Catalans... (continua) |
El jovent independentista i l'Estatut
Cal reconèixer que la reforma de l'Estatut d'autonomia del Principat no desperta passions dins els joves independentistes dels Països Catalans. No ho fa precisament perquè el que volem no és cap Estatut d'autonomia -que sempre serà una norma derivada d'una Constitució espanyola-, sinó una Constitució pròpia, com les que tenen els països del món que són normals, és a dir, lliures. El nostre independentisme, que es basa en el respecte a la voluntat d'un poble a decidir, és realista i actua essent conscient que avui aquesta voluntat encara no és la de constituir-se en Estat propi. El nostre independentisme no es resigna, però, a seguir tenint una autonomia esquelètica i patir un espoli fiscal que migren les nostres condicions de vida. Perquè no som uns resignats, precisament, entenem que la reforma de l'Estatut del Principat és clau per seguir avançant cap a l'Estat propi. Aquesta mà xima ha estat l'à nima de l'actuació de les JERC i d'ERC en el debat estatutari, i serà la que, finalment, farà decidir la nostra posició respecte al text que es porti a referèndum. L'independentisme català ha aconseguit que avui es discuteixi una reforma que avança en la construcció d'estructures d'Estat pròpies per a Catalunya, com són la definició del nostre poble com a subjecte polÃtic, la creació d'una marc català de drets i llibertats, el reconeixement dels drets col·lectius dels pobles, la creació d'un poder judicial català o la definició d'un espai de capacitat de decisió no vulnerable com són les competències.
Avui, però, correm el risc que aquestes fites quedin en no res per la pressió, d'una banda, de l'esquerra espanyola més conservadora i, per l'altra, pel tacticisme miop d'una dreta que, fent honor a la seva història, no ha assimilat el pas a l'oposició. La proposta actual de reforma de l'Estatut, que crea unes referències ideològiques i polÃtiques pròpies de l'independentisme (definició de Catalunya com a nació, autodeterminació, relacions amb els Països Catalans, etc.), pot sortir coixa si no aconseguim, en primer lloc, que l'Estat no pugui interferir en les competències exclusives de la Generalitat i, en segon lloc, aturar el dèficit fiscal que patim, el més alt d'Europa. Algú s'imagina unes estructures d'Estat que puguin ser envaïdes per un poder aliè, o un Estat que no recapti els impostos o que els faci recaptar al paÃs veÃ? A aquestes preguntes hauria de respondre el PSC, ara que es nega a fer un Estatut ambiciós i traeix el Pacte del Tinell, que aposta per l'avenç en "l'expressió plena de la nació catalana".
Aquest Estatut, doncs, només serà và lid si incorpora estructures d'Estat per a Catalunya. Aquesta afirmació no és, com algú desitjaria, un mer eslògan de campanya. Si no tenim estructures d'Estat, no podrem afrontar la lluita contra la pobresa (que arriba a gairebé un 20% de la població catalana), o decidir el futur de la nostra economia, o fer un salt endavant en l'educació, les condicions laborals o l'habitatge. Els joves independentistes estem decidits a protagonitzar aquest pas històric, però no podem permetre un nou marc polÃtic que neixi coix, ja sigui perquè algú l'ha mutilat a Catalunya, o perquè ho ha fet en la tramitació al Congrés de Diputats. Ara és l'hora de treballar a fons per arribar a un gran acord que ens permeti seguir avançant cap a la independència. Com a generació, estem determinats a seguir avançant cap al ple exercici del dret a l'autodeterminació, on no facin falta Estatuts d'autonomia per expressar la voluntat d'un poble. Mentrestant, demanem als polÃtics que no posin lÃmits al nostre futur. No hi ha polÃtic més irresponsable i deslleial que aquell que posa fronteres al futur dels seus joves i del seu paÃs.
(Article publicat a l'Avui)
31/08/2005
Pere Aragonès
Portaveu Nacional de les JERC |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Prou d'Estatuts. Ara cap a la Independència!
|
|
per Resistent |
01 set 2005
|
Nou Estatut = 25 anys més de submissió
Ja n'hi ha prou de servilisme botifler!
----
Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols d’autonomia:
1. Neguen l’existència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals. Una nació no és lliure si la seva sobirania està en mans del que disposa la Constitució d’una altra nació. Les propostes de reformes dels Estatuts de la Comunitat Autònoma Valenciana, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de Catalunya no deixen de ser lleis orgà niques espanyoles, emanades de la Constitució espanyola de 1978.
Igual que fins ara, el ciutadà i la ciutadana, ho són en tant que espanyols, i segons el seu veïnatge administratiu podran tenir la condició polÃtica de balears, valencians o catalans. Per tant, els Estatuts no sols renuncien a articular una ciutadania nacional catalana (subjecte nacional) sinó que tampoc serveixen donar carta de ciutadania a les persones nouvingudes, coartant aixà la capacitat integradora i la possibilitat d’exercir una polÃtica migratòria pròpia, al marge de les directrius d’estrangeria de l’Estat espanyol i la Unió Europea.
2. No reconeixen el Dret a l’Autodeterminació ni estableix mecanismes democrà tics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans. Les reformes estatutà ries perpetua la submissió del poble català dins del marc antidemocrà tic de l’Estat espanyol, imposat històricament per la força de les armes, atès que no esmenten el Dret a l’Autodeterminació, reconegut per diverses instà ncies internacionals i que és la millor garantia per resoldre els conflictes.
Els “Drets històricsâ€? i el recurs al foralisme, com a fórmules de satisfacció de traspassos puntuals, condueixen a l’encaix polÃtic dels Països Catalans dins del marc de l’Estat espanyol. Aquesta aspiració acontentaria els interessos sectors benestants (burgesia), però en realitat representa una renúncia explÃcita a l’exercici del Dret a l’Autodeterminació, que és l’única base internacional que avala el reconeixement dels drets col•lectius dels pobles i que hauria d’ésser la deducció lògica de la voluntat popular de recuperar les llibertats històricament arrabassades per la força de les armes.
D’altra banda, cal remarcar que l’aprovació o modificació dels Estatuts està sotmesa a voluntats alienes al poble català , perquè segueixen depenent de la ratificació de les Corts espanyoles.
3. Impedeixen la unitat territorial dels Països Catalans i perpetuen la divisió regional en autonomies. Les reformes estatutà ries continuen, tal i com han fet en els darrers 25 anys, girant l’esquena a l’à mbit nacional i negant la territorialitat dels Països Catalans. Primer, perquè amaguen o bé neguen el fet que les Comunitats Autònomes de València, Illes Balears i Catalunya són una part de la nació catalana. Segon, perquè qualsevol vincle o acord de col•laboració (excloent la possibilitat de federació) entre les autonomies espanyoles dels Països Catalans, seguirà supeditant-se a l’interès general d’acord amb el termes que estableix la Constitució espanyola i a la bona predisposició dels governs autonòmics.
4. No estableixen cap polÃtica lingüÃstica unificada per a tots els catalanoparlants, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris. Els Estatuts mantenen la polèmica sobre el nom de l’idioma, la qual cosa empara les actituds secessionistes i la fragmentació de la unitat del català . Tampoc estableixen quina ha d’ésser l’autoritat normativa comuna de l’idioma català , amb la qual cosa es facilita la intromissió polÃtica de l’Estat espanyol. Reiteren la imposició del deure de conèixer la llengua castellana, segons estipula la Constitució espanyola, i alhora que contribueixen a la naturalització d’aquest idioma, també emparen la progressiva substitució lingüÃstica del català .
5. Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de l’Estat espanyol: Monarquia, Exèrcit i cossos policials de l’Estat, Administració de JustÃcia, Delegacions del Govern espanyol, Diputacions Provincials, Hisenda, Seguretat Social, empreses i serveis públics de titularitat estatal, Banc d’Espanya, Comissió Mercat de Valors, Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, Comissió del Sistema Elèctric, Consell de Rà dio i Televisió, Agència de Protecció de Dades,, Agència Tributà ria, etc. Les reformes estatutà ries es conformen amb quotes residuals de participació catalana (designació de representants) o a una falsa bilateralitat en els organismes de l’Estat, que sempre implicarà la renúncia explÃcita a emprar-los en benefici exclusiu de la construcció nacional dels Països Catalans. Alhora, molts dels traspassos sol•licitats són privatitzacions de fet, atès que la caixa de cabals seguirà sent única (a mans de l’Estat).
6. No garanteixen la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses. Tot i la retòrica de la sostenibilitat, en els aspectes essencials com l’aigua i el territori quedem desemparats davant les lleis espanyoles i les directives neoliberals europees, que són a l’origen de la destrucció del litoral com a resultat de l’economia especulativa del turisme de masses, dels transvasaments dels nostres rius, dels trens d’alta velocitat que destrossen el paÃs, dels plans d’energia que mantenen en funcionament les nuclears i basteixen lÃnies d’alta tensió.
7. Mantenen l’espoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes (ajuntaments i governs autonòmics).Les promeses d’una descentralització de la gestió tributà ria són un engany, perquè no poden anar més enllà del que disposa l’article 150.3 de la Constitució espanyola, segons el qual l’Estat s’arroga el dret de dictar lleis per harmonitzar les Comunitats Autònomes. Atès que les inversions de l’Estat sempre van dirigides a satisfer les exigències del Capital transnacional, en forma de grans infrastructures i control social; i, que el pes de les polÃtiques de cohesió social (Santitat i Ensenyament) recau en les Administracions catalanes, cal preveure que la reducció d’un o dos punts del percentatge de l’espoli fiscal no servirà per eixugar el deute públic i impedirà el desplegament de polÃtiques socials als Països Catalans; amb la qual cosa, com fins ara, molts ajuntaments seguiran finançant-se en base a l’especulació urbanÃstica i la destrucció del territori o bé apostant per l’externalització de serveis públics.
8. No preveuen cap mesura de control democrà tic de l’activitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees. La consecució d’un marc de relacions laborals propi està condicionat al fet que la caixa única de la Seguretat Social resta en mans de l’Estat espanyol i que tota la legislació laboral té com a base la llei espanyola de l’Estatut dels Treballadors; però, sobretot, perquè ni tan sols obliguen a circumscriure les negociacions col•lectives dins l’à mbit autonòmic respectiu. No estableixen cap mecanisme de control democrà tic de les plus và lues obtingues per les empreses transnacionals ni fixen cap tipus de mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancaments d’empreses. Enlloc parlen de la necessitat de reduir la jornada laboral (35 hores setmanals), d’avançar l’edat de jubilació als 60 anys, d’eliminar totes les formes de contractació temporal (ETT) i de garantir una renda bà sica per a tota la ciutadania.
9. Impedeixen l’assoliment de la igualtat de gènere i l’extensió universal i progressiva dels drets socials. Els Estatuts adopten un llenguatge polÃticament correcte, però merament retòric alhora de referir-se a l’opressió sexoeconòmica i a les desigualtats socials existents. No estableixen mecanismes que permetin la superació real de les limitacions econòmiques i culturals que imposa el sistema capitalista de dominació patriarcal. Per tant, releguen els drets de les persones, de les famÃlies, de la infà ncia, de les dones a l’assistencialisme i/o a la victimització. D’altra banda, no garanteixen de forma real la universalitat i el carà cter públic dels serveis socials bà sics (sanitat, educació, atenció a les discapacitats i a la vellesa) i mantenen els concerts econòmics als centres privats. No fixen mesures per acabar amb l’especulació urbanÃstica, amb la qual cosa el dret a l’habitatge és redueix als ajuts de carà cter eventual i assistencial que pugui concedir l’Administració autonòmica.
10. No permeten la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional. La presència, la representació i la defensa dels interessos del Països Catalans està totalment supeditada a l’Estat espanyol. Cap dels Estatuts desenvolupa polÃtiques d’afers exteriors sobiranes i tots es conformen en actuar de forma annexa a les delegacions diplomà tiques, esportives o culturals espanyoles. Aquesta limitació invalida la possibilitat de reconeixement de les seleccions esportives catalanes o el respecte a la paraula del poble català en els organismes internacionals (ONU, UE, etc.). Els Estatuts no contemplen cap apartat a la Defensa Nacional, amb la qual cosa accepten -per omissió- qualsevol ingerència de l’Exèrcit Espanyol (Art. 8, Constitució Espanyola), els acords militars subscrits per l’Estat Espanyol (OTAN) i les guerres en què vulgui participar el govern espanyol. L’exemple de la guerra i l’ocupació de l’Afganistan i de l’Iraq, à mpliament rebutjat per la societat civil, no ha merescut cap referència a com cal preservar el Poble Català de la violència d’altri. Igualment, no es fa esment als acords i les relacions amb el Vaticà , amb la qual cosa els Estatuts donen per bons els que ha subscrit l’Estat espanyol i que permeten la intromissió de l’Església Catòlica en els afers públics
http://www.llibertat.com/cup |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per Ramon |
01 set 2005
|
sóc jove, independentista, organitzat i no crec ni vull cap estatut. la independència es pren, no es demana. la creació de noves estructures pròpies no passarà mai per buscar forats i eixamplar lleis dels francesos o els espanyols
I el més greu, tanta parafernàlia quan ni hi haurà autodeterminació, ni concert econòmic ni res. I les JERC demanaran el si. Possiblement ni estatut i futura majoria del PSOE, o tindrem una merda estil País Valencià, veurem com va...
Del text en si, dir que l'autonomia és esquelètica és demagògia perquè no és cert. la qüestió no és més autonomia, és sobirania. I el més espectacular, les referències a la "pobresa" i justificar que la manca de fruits del tripartit és la manca de finançament. No és gaire "socialista" creure que amb més diners (així, al bulto, s'acaba amb la "pobresa"?) i no és gaire socialdemòcrata apostar per la liberalització dels serveis públics i la privatització d'ens públics com permet aquest govern. Això és prendre el pèl a la gent, igualet que els convergents, i defugir les pròpies responsabilitats
Cal una alternativa amb cara i ulls, encara que algú s'entesti a voler mantenir el seu xiringuito barceloní |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per ex català |
01 set 2005
|
Dolça Catalunya
Patria del meu cor
Qui de tu s'allunya
Recoi quina sort! |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per agente 0069 |
01 set 2005
|
Una aclaración a este Resistent para evitar malas interpretaciones ahora que está de moda colgar sambenitos de mojigateria u otros estados de pureza.
Soy agnóstico convencido y aconfesional de todo la vida pero, no se porqué, con tus diez mandamientos, me has traído a la memoria algo que, quisiéramos o no teníamos que estudiar en el catecismo y que venía a decir algo así:
Y estos diez mandamientos se resumen en dos, amarás al burro(catalán) sobre todas las cosas y no pronunciarés el nombre del burro (catalán) en vano.
Joder tío, ¿el artículo lo has escrito con los dedos o con las orejas?. |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per y a quien le importa lo que yo haga... |
01 set 2005
|
¿Es indymedia el lugar de los sobre-subvencionados jerc para expresarse?
Como sigamos asi seremos un organo de expresion de tripartit.
¿ No teneis suficiente con TV3?
Fuera el tripartito de indymedia!!!
Salud!!! |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per SantAndreuRoig |
02 set 2005
|
|
Com sempre el doble joc d'aquests populistes, per un a banda pacten i governen amb partits espanyolistes i es sotmeten a l'Estat Espanyol fent estatuts i per l'altra les seves joventuts és dediquen a donar una imatge (usurpada a l'Esquerra Independentista Catalana) de falsa radicalitat i independentisme. BOTIFLERS SEUS VEU D'UNA HORA LLUNY, PREPAREU-VOS QUE QUI LA FA LA PAGA! |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per un que flipa |
02 set 2005
|
Com tenen la barra de dir-se independentistes?
ERC-JERC Enemics del poble català! Enemics de classe! |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per agente 0069 |
02 set 2005
|
|
Joder; veo que lo del burro se extiende y la proliferación de la especie empieza a ser preocupante. |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per !!! |
03 set 2005
|
PSC = ERC = ICV!!!!!! Botiflers units contra el poble català
Prou submissió a Expanya!
La independència no ens la donaran mai, l'hem de crear nosaltres!! sigui per les armes o mitjançant els xerraires mentiders dels politics!
Poble armat, no trepitjat! |
|
Re: Article d'opinió: El jovent independentista i l'estatut (diari Avui)
|
|
per Ramon |
03 set 2005
|
|
Ara falta que alguns de vosaltres doneu arguments en comptes d'insultar. Així anem |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
