Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Dotzena crònica des de Baltimore
31 ago 2005
Continuem sentint acudits sobre George Bush: "President Bush has a right brain and a left brain. The left brain has nothing right and the right brain has nothing left..." És un joc de paraules, en què la paraula "right" vol dir "a la dreta", la primera vegada que surt. I vol dir "correcte, encertat", la segona. I la paraula "left" vol dir "a l'esquerra", la primera vegada i la segona, com participi del verb "to leave", és "allò que queda, allò que hi ha". Per tant, la traducció, per a nosaltres seria: "El president Bush té una part del cervell a la dreta i una part a l'esquerra. A la part de l'esquerra, no hi té res de bo. I a la part de la dreta, senzillament no hi té res..." Conclusió: el President Bush no té res al cervell.
DOTZENA CRÒNICA DES DE BALTIMORE, MD.------------------------27-8-05.--------------------------------

MÉS ACUDITS SOBRE EL PRESIDENT BUSH.-

Baltimore 27.- Continuem sentint acudits sobre George Bush: "President Bush has a right brain and a left brain. The left brain has nothing right and the right brain has nothing left..." És un joc de paraules, en què la paraula "right" vol dir "a la dreta", la primera vegada que surt. I vol dir "correcte, encertat", la segona. I la paraula "left" vol dir "a l'esquerra", la primera vegada i la segona, com participi del verb "to leave", és "allò que queda, allò que hi ha". Per tant, la traducció, per a nosaltres seria: "El president Bush té una part del cervell a la dreta i una part a l'esquerra. A la part de l'esquerra, no hi té res de bo. I a la part de la dreta, senzillament no hi té res..." Conclusió: el President Bush no té res al cervell.

No saps si plorar o riure. Me l'ha explicat un estudiant xinès, de Shanghai, que ara està per aquí. I ahir tampoc no sabíem si riure o plorar, quan vàrem assistir a un festival dels indis natius nord-americans. Després, Marshall Eddie Conway (des de la presó de Maryland) i jo, parlant per telèfon, ens vam posar d'acord de seguida, en l’opinió que al militant indígena Leonard Peltier (empresonat també des de fa trenta anys) li hauria indignat profundament l'espectacle, si hagués tingut ocasió de veure'l. I és que, en un moment donat, el presentador va demanar a tothom que s'aixequés de la cadira i que es traiessin el barret els que en portaven. Per un extrem de la pista, varen començar a entrar persones guarnides amb vestits folklòrics dels indis i, davant de tot, la bandera ianqui. Al mateix temps, el presentador --que ho tenia tot molt ben preparat i entonava molt intencionadament-- va demanar a tots els ex-combatents de qualsevol guerra, que estiguessin presents entre el públic, que s'afeigissin a la comitiva. I de tots els racons va començar a sortir gent de gairebé totes les edats, que disciplinadament, al ritme dels tambors indis, es varen posar en fila darrera la bandera. Mentrestant, l'inefable presentador anava cantant les excel•lències dels militars: "Tots nosaltres, aquesta nit, podrem dormir tranquils a casa nostra, gràcies al fet que persones com aquestes, que veieu darrera la bandera de barres i estrelles, --la nostra bandera, la bandera de la nostra pàtria,-- lluiten per a nosaltres, per a la nostra llibertat, per a la democràcia..."
Després, amb l'Eddie, vam recordar com, precisament, varen ser exèrcits que defensaven aquesta bandera o una de molt semblant els qui varen massacrar una i altra vegada els pobles indígenes d'Amèrica del Nord, aprofitant l’avantatge que els donaven les armes de foc... I ara, davant nostre, els descendents d'aquelles víctimes del genocidi desfilen i ballen, en el marc d'una barroera manipulació que utilitza com a eina el nacionalisme més malentès i més alienant de tots: el que porta directament cap a l'imperialisme...

FUTBOL AMÈRICA: MÉS OPI PER AL POBLE.-----------------------------

Edgar Allan Poe era de Baltimore. Una de les seves obres es diu "The ravens", És a dir "Els corbs". I ara, l'equip de futbol americà, que representa la ciutat a la lliga, es diu precisament així. Entre els jugadors més famosos dels últims temps n'hi ha un que es diu Ray Lewis. Ara ja no pot jugar, però ha instal.lat un restaurant, que té tot de sales distribuïdes en diversos nivells de l'edifici. És del tot impossible estar sopant en aquest lloc, sense mirar el partit de futbol que estan jugant. Ahir, divendres a la nit, se'n jugava un de màxima rivalitat i nosaltres varem donar una volta per Can Ray Lewis. A la paret més gran , el lloc preferent, no hi ha una una, sinó dues pantalles gegants, que transmeten les mateixes imatges repetides. Literalment enganxada a cada taula, hi ha una pantalla petita, que permet veure allò mateix, però al costat del teu plat. I als racons de les sales, a dalt de tot, hi ha distribuïdes estratègicament altres pantalles, per si se't desvia la vista... Els pocs panys de paret que quedarien lliures estan ocupats per fotografies de l'heroi esportiu local en acció.
Tothom està pendent del mateix partit, perquè a la resta de restaurants d'aquesta part fina de la ciutat, tots i totes fan el mateix mentre sopen. Veuen el partit, encara que no amb la mateixa exageració de pantalles que a Can Lewis, però amb una afecció i una bogeria dignes d'una causa millor. Una bogeria planificada acuradament des del Poder i més gran que la que ens fan viure a Barcelona, quan juga el Barca.

(Francesc Arnau i Arias, des de Baltimore.----------------------------28-8-05.------------------------

(Si voleu escriure als presos dels quals parlen les cròniques, ho podeu fer a aquestes adreces:
William Phillips Africa
#AM4984

Delbert Orr Africa
#AM4985
SCI Dallas
1000 Follies Road
Dallas, PA 18612-0286
USA
Mumia Abu-Jamal
#AM8335
SCI Greene
175 Progress Drive
Waynesburg, PA15370
USA

Marshall Edward Conway

#116469

PO Box 534

Jessup, MD. 20794

USA

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat