Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
logo_mdt.gif
No passa un dia que no hi haja notícies sobre les suposades reformes autonòmiques i també constitucionals (espanyoles). I mentre les classes populars patim les conseqüències nefastes de les polítiques neoliberals, els partits polítics del sistema escenifiquen acords i desacords i ens prometen que finalment ens aconseguiran no se sap ben bé què⦠però que diuen que serà molt bo.

Cal denunciar amb energia tota aquesta farsa. A hores dâara, després del pacte entre el PP i el PSOE al País Valencià, ja no poden quedar dubtes de lâabast real dâaquestes suposades reformes. Malgrat el âtarannàâ? i els acords estratègics amb el progresismo español, lâEspanya imperial i jacobina, lâEspanya irreformable, és la que torna i retorna amb tossuderia. Perquè cal ser ben conscients que, a tot estirar, podrien arribar a acceptar alguns retocs legals, però el que mai no voldran acceptar (perquè entra en contradicció profunda amb la pròpia naturalesa dâocupants) és que puguem aprofitar la seua legalitat per a autodeterminar-nos lliurement.

I si a això hi afegim el clàssic immobilisme jacobí de lâEstat francès, el resultat ens situa, un cop més, en un cul-de-sac històric, en què els decrèpits estats ocupants es mostren incapaços de tirar endavant, per iniciativa pròpia, qualsevol evolució veritablement significativa, no ja pel que fa als drets de les nacions ocupades, sinó que ni tan sols pel que fa als interessos del capitalisme mundialitzat (només cal veure com els va lâanomenada construcció europea i les seues relacions amb els EUA).

Per tot plegat, continua sent evident que el lliure exercici dâaquest dret nacional bàsic, el de lâautodeterminació, no serà possible si no és amb la ruptura democràtica i amb un procés polític constituent coherent amb la construcció dâuns Països Catalans lliures i solidaris.

Perquè la llibertat mai no és un regal, i molt menys un regal dels ocupants

Perquè ara mateix, la incidència de la lluita de sectors populars en la perspectiva dâesgotament dâun sistema i dâuns estats ocupants incapaços dâanar més enllà de lâimmobilisme jacobí o del fals reformisme regeneracionista ja genera situacions de crisi en el seu funcionament i/o recomposició.

I perquè només amb lâenfortiment i ampliació dâaquesta lluita i, més en concret, de lâautoorganització dâaquests sectors populars, serà possible aguditzar la crisi, tot construint (a partir precisament dâaquesta mateixa autoorganització) les bases perquè el poble dels Països Catalans siga sobirà des de tots els punts de vista (polític, econòmic, social i cultural).

Des de lâMDT ens comprometem a continuar aquest camí de lluita, compromís que es concreta, ara i aquí, en:

El reforçament de les CUP i dâaltres organitzacions unitàries de lâàmbit de lâEI.
El suport a les iniciatives cíviques i polítiques que afavoresquen la ruptura democràtica i el
procés constituent dels Països Catalans.
La lluita per lâalliberament de gènere.
El rebuig de les polítiques neoliberals.
El treball per a bastir una xarxa internacional per lâexercici del dret dâautodeterminació.

Independència i socialisme!
Visca la Terra!

Països Catalans, 11 de setembre i 9 d'octubre de 2005

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
clar que si, pero si Zp ens està fallant i el poble dorm... zzz zzz ¿que ens queda?
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
Al poble la independència li importa tres collons.
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
tiraros al metro
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
A Indymedia li importa tres collons els comentaris fàcils que no volen aportar res de nou.

PD: Quart colló, ja teniu internet a la (a)Narcosala de la campanilla?

Salut i canya a la incoherència!
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
30 ago 2005
Segons tu al poble li importa tres collons l'independència; és una afirmació que jo no gosaria fer-la tan rotundament; el que l'importa al poble és: principalment tirar endavant la familia, i d'altres, no n'enumeraré mes d'això s'encarrega el CIS; tornan a la qüestió de tirar endavant la familia, per a real.litzar aquest propósit es necessita capital, doncs bé si fossim independents no caldria pagar taxes o impostos relacionats amb la familia real Borbónica, com també se'n hauria d'excloure la part corresponent al sou dels politics espanyols, i suposu que d'altres taxes que ni ens enterem que són relacionades amb el país veí. No soc cap expert en el tema de la recaptació d'impostos, però n'estic segur que al menys, si fossim independents les nostres butxaques ho notarien i força i clar en els temps que corren a qui no li interessa tindre mes cales o que no ens en fotin tants, a part de les millores culturals, millores d'infraestructures, de sanitat, una "hisenda" pròpia etc etc.

Jo ho veig de puta mare l'independència.
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
31 ago 2005
Falso, joven independentista, falso. Lo primero que tienes que ver es que vuestra pertenencia a España tiene sus partes buenas (superavit comercial) y sus partes malas (deficit fiscal). Debeis ver si la independencia os saldria mejor o peor, porque "barcelona es bona si la bolsa sona". Si fuerais un Estado independiente, os pueden ocurrir 2 cosas: que no entreis en la UE, en cuyo caso España grabaria con aranceles a la importacion a vuestros productos, con lo que dejariais de venderlos aqui. En otras palabras, el desastre. La otra opcion: que si entreis en la UE, pero al ser una region rica, pagariais mas a la UE de lo que recibiriais de ella, igual que Alemania. En cuyo caso, estariais como estais ahora, solo que el deficit fiscal seria con la UE y no con España.
La redistribucion de la riqueza es una solucion que las elites adineradas siempre han querido evitar. Ellos quieren que los pobres se endeuden, como tu dices, para que puedan seguir aumentando su riqueza. Y para justificarlo, han inventado cienes y cienes de ideologias, entre ellas el nacionalismo.
Creeme, con Cataluña independiente, Barcelona se pareceria mas a Tripoli que a Frankfurt. Dejate de buscar todas las causas de los problemas en el resto de España, mira a ver en que se gastan los impuestos que teneis antes de pedir mas.
Claro, quitemos los impuestos de la familia Real. Quita la de los chupópteros políticos españoles. Ahora añádele la de los chupópteros políticos catalanes. Añadele el mantenimiento de los mossos, de un ejército catalán propio para defender las fronteras, de los diplomáticos y embajadas catalanas en las diferentes capitales del mundo...
Suerte.
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
31 ago 2005
Només aquells que res esperen de l'atzar són autènticament amos del seu destí.

INDEPENDENCIA
REVOLUCIÓ
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
31 ago 2005
Segons que sembla el partit que va contra dels 'Drets Històrics' ha ordenat que tots els seus militants escriguin o facin declaracions per denigrar no solament els 'drets històrics' que estableix la constitució espanyola mateixa, sinó fins i tot el concepte dâaquests drets, la finalitat dâaquests drets, i la justícia que representen aquests drets. Però es veu i es nota que, en donar-los aquestes consignes, no ha tingut ni la més petita delicadesa de fornir-los un estudi o un informe o, si més no, un argumentari que expliqués o justifiqués el rebuig frontal de la reivindicació dâaquests drets. La realitat és que potser els militants que han fet els articles o les declaracions són ignorants de la història nacional de Catalunya, i sense voler han dit mentides molt grosses. Mentides de tal envergadura que més que fer llum, han fet fum. Dâaquesta manera hom no pot avançar. La mentida mai no podrà ultrapassar la realitat dels drets.

Primer. Sembla que hi ha una certa harmonia sobre els disbarats que molts han escrit o han dit. Per exemple:

⢠'Els drets històrics no sâadapten a la Catalunya moderna, a la nova Espanya...' (Geli)
⢠'Apelar ahora a los derechos históricos medievales situa el nacionalismo en el espacio de la fantasía mítica' (Puigverd)
⢠'Alguns posen en perill lâestatut ancorant-se en el segle XVIII' (Ã?lvaro Cuesta)
⢠'invocar los derechos históricos para ampliar o blindar competencias, lejos de fortalecer el autogobierno de Cataluña, lo debilita, y lejos de demostrar ambición, denota incompetencia y falta de rigor' (Montilla)
⢠'en el camino de la búsqueda de la felicidad medieval' (Mercader)

Hem recollit aquest conjunt dâidees per palesar que hi ha un sentiment, en conjunt, de fer anar enrere els drets històrics, com si fossin una antigalla medieval i que l'aplicació d'aquests no és avui cap ambició, ans, contràriament, no enforteix la competència exclusiva de lâautogovern. Ãs una autèntica mentida. En primer lloc caldria parlar del significat de les paraules. Hom parla sempre dels 'drets històrics' perquè la constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de 'drets històrics' quan hem reivindicat lâantiga llibertat. En tot temps els catalans han reivindicat les Constitucions i, en general, les llibertats. Pels catalans les llibertats eren el nucli vital de les seves institucions polítiques de govern.

No endebades els catalans varen ser els primers dâEuropa a organitzar la Pau i Treva per mantenir la seguretat, els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster); els catalans, segons tots els autors, són els primers a aportar a la civilització europea la llibertat, els catalans són els primers dâEuropa a organitzar un sindicat de pagesos, els catalans mai no varen tenir un rei absolut, era un príncep paccionat, la nissaga catalana no era hereditària, etc. Tots aquests principis s'incorporen a les Constitucions de Catalunya. I aquestes relacions de poder entre la 'sobirania' i els 'ciutadans' tan vàlides eren al segle XVIII com ara, atès que el concepte de llibertat no ha variat gens, quan es tracta de valorar les relacions entre el 'poder' i el 'ciutadà'. Pels catalans tan perniciós era abans dependre dâun Borbó absolut, com avui i ara estar sotmès a una majoria absoluta del Congrés dels diputats espanyol. La 'llibertat republicana' avui i sempre significa que els ciutadans no són dominats per ningú. Per això, els catalans cal que tinguem 'la competència de les competències' per tal que ningú no ens pugui sotmetre.(1)

En conseqüència, invocar els 'drets històrics' com un residu del feudalisme medieval és ser molt hipòcrita. Aquí no es demana pas el mateix i idèntic sentit que podia tenir el 'dret històric' en el segle XVIII pel que fa a lâorganització administrativa i política. Aquí el que es reclama i sâexigeix és la llibertat que tenien els catalans en lâautogovern. Ãs la llibertat el nostre 'dret històric'. Intentar confondre'ns fent-nos pensar que els 'drets' són antigalles, sense explicar-nos que els nostres drets, les nostres Constitucions, són les llibertats, és signe de mala fe.(2)

Segon. Cal tenir present que les llibertats dels catalans s'aconseguiren amb molt d'afany. Segons diu la Generalitat ja en el segle XV, la llibertat pels catalans és la màxima opulència i 'que poch lo han fet gran e lo fan ésser en la reputació que és'.(3) I a més a més explica la Generalitat que aquesta llibertat a voltes sâha assolit amb sang i també per via onerosa. En conseqüència, ningú no podia prendre aquesta llibertat als catalans, atès que lâhavien assolida amb el seu propi esforç, esforç econòmic i esforç de valentia. Les llibertats dels catalans eren de la seva propietat i ningú no podia arrabassar-los-els. I aquesta propietat robada només es pot resoldre restituint-la i fent-ne la 'devolució'.

La Corona de Castella abolí els 'drets històrics' dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les catalanes llibertats) mitjançant el dret de conquesta i després dâuna derrota militar. La derogació de les Constitucions de Catalunya es féu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades.

En conseqüència, si ara aquests nous àugurs del 'botiflerisme' ens volen dir que els 'drets històrics' dels catalans són un anacronisme, per què el 'dret de conquesta' que encara és vigent, aplicat pels castellans, no és anacrònic? Quina diferència hi ha, posats a parlar d'anacronisme i de vigència, entre la llibertat dels catalans del segle XVIII i la dominació política que sofrim avui els catalans per causa del 'dret de conquesta' dels espanyols? Qui pugui contestar que ho faci. Però ningú no podrà fer-ho amb equitat, si, les Constitucions de Catalunya, les considera invàlides i derogades i, en canvi, el 'dret de conquesta', lâestima vigent i eficaç.

Tercer. Un altre pronòstic usat pels intervinents és que, si es demana lâaplicació dels 'drets històrics', aquesta petició implicarà la divisió del poble català:

⢠'pot fer l'efecte que sâenfronta amb nacionalistes i no nacionalistes' (Castells)
⢠'Perquè Catalunya segueixi camins que no li son propis no faria sinó dividir i portar les reformes a una via política morta' (Geli)

Això és una altra mentida. Si expliques malament què són els 'drets històrics', efectivament que pots arribar a fer pensar en situacions conflictives i discordants. Però, si expliques que 'drets històrics' no és res més que la llibertat de què els catalans gaudien en relació amb el poder del príncep, la qual llibertat era garantida per les Constitucions, i que aquestes Constitucions es varen eliminar i abolir dâuna forma il·legal i per la via de la violència i de les armes, és ben segur que tothom trobarà correcte i seductor de lluitar per recuperar-los.

I encara hi afegiria més. Si els catalans allò que volem és la llibertat que sempre vàrem tenir i que les Constitucions abolides il·legalment ens garantien, la restitució d'aquestes només es pot fer per via democràtica. Per això qualsevol estat veritablement democràtic i pacifista el que hauria de fer és organitzar un plebiscit (4) i demanar als ciutadans catalans si volen recuperar la seva antiga llibertat. Ãs a dir, expressar la situació política de manera que sigui lâestat qui vulgui fer la 'devolució' de les llibertats dels catalans, atesa que foren derogades il·legalment. Per tant, aquest plebiscit, que seria part del dret dâautodeterminació, no hauria pas de demanar als ciutadans una 'qüestió' mal formulada. No. La pregunta que hauria de proposar el govern de lâestat és simplement aquesta:

Els catalans voleu que lâestat us faci restitució de totes les llibertats que se us varen abolir il·legalment el 1715 pel 'dret de conquesta'?

Us ben asseguro que no hi hauria pas divisió dâopinions. I molt menys divisió del poble català. La divisió que propugnen els aprenents de bruixot seria una fantasia mai realitzada. Així hom no podria mentir més sobre els 'drets històrics'.

Quart. D'una altra banda, entre els quis volen frenar lâEstatut, es troba també un argument totalment hiperbòlic:

⢠'[Catalunya] no quiere artificiosos choques con una España que, dejando a un lado la pervivencia de feroces núcleos ultramontanos, muestra el rostro más amable...' (Puigverd)
⢠'lâEstatut ha de ser dâunió a Catalunya per a 'entendre'ns', no per anar a barallar-se amb el conjunt dâEspanya' (Castells)
⢠'tienen que saber que el Estatut es una ley española que se tramita según la lógica constitucional vigente' (Mercader)

Aquests principis esgrimits signifiquen, segons aquests epígons, que invocar, reclamar o reivindicar els 'drets històrics' porta a un xoc artificiós contra Espanya o provoca una baralla contra el conjunt dâEspanya, o que, tal com diu Mercader, no es pot anar contra la lògica constitucional espanyola, per més que la Constitució garanteixi el respecte dels 'drets històrics'.

Aquí, hi tenim un principi molt curiós, el de qui pateix de la síndrome del dominat. Fa temps que el sotmès és paltrigat i, a desgrat d'aquesta situació, només té bons miraments per a aquell qui el fueteja. Els catalans no podem exigir els nostres 'drets constitucionals' perquè entraríem en un xoc artificiós o ens barallaríem amb els espanyols. Aleshores demano: Com poden sentir-se ferits els espanyols per causa dels drets històrics reclamats pels catalans, si aquests drets històrics no són res més que les llibertats que teníem al moment de configurar-se Espanya?

En el moment precís que Espanya es configura políticament, ho fa a través dâuna certa col·laboració entre la Corona castellana i la Corona catalano-aragonesa. Des dâaquell moment la Corona de Castella, amb les seves classes dominants, ha mantingut la seva hegemonia política i fins i tot lâha estesa pels països veïns. En canvi, als territoris de la Corona de Catalunya-Aragó, conquerits per les tropes castellanes i mitjançant el 'dret de conquesta', seâls derogaren les llibertats. Doncs bé, si ara els catalans reclamen les llibertats abolides il·legalment (les quals foren vigents en el moment de la formació dâEspanya i durant tres segles més), ningú no pot pas titllar-les de ser antiespanyoles i motiu de xoc o de baralla.

Cap espanyol honest i honrat no pot anar contra les llibertats (drets històrics) que tenien els catalans en el moment d'erigir-se Espanya. Hi pot haver algú que vagi contra lâaportació que feren els catalans a Espanya? Qui és capaç dâargumentar que les llibertats dels catalans, vigents durant la formació dâEspanya, poden anar contra els 'drets històrics' previstos a la Constitució espanyola del 1978 i considerar que xoquen contra Espanya? Algun espanyol es pot barallar perquè els catalans reclamen allò que fou bo i serví per a constituir Espanya? LâEspanya primigènia, lâEspanya original, ara resulta que va contra els espanyols?

Allò que històricament sâha palesat és que els regents de la Corona de Castella, i més des de la introducció de la Casa de Borbó, han sofert un problema psicològic, pel qual tenien necessitat imperiosa de poder dominar el Principat de Catalunya. Sâha verificat històricament que els castellans envejaven els drets i les llibertats dels catalans. Ara, això avui no hauria de ser causa dâenveja. I cal dir més, anar contra els drets que els catalans tenien en bastir Espanya seria anar contra el mateix 'ésser' dâEspanya. Els catalans que actualment, amb el corresponent autoodi, blasmen els 'drets històrics' del Principat de Catalunya (i de retruc també els del País Valencià), no poden dir frívolament que les llibertats dels catalans van contra Espanya i que serviran per barallar-se, perquè això significaria que els espanyols són molt poc espanyols, vist que ataquen directament lâésser de l'estat mateix.

Cinquè. Hom pot observar que cap dels escrivans que han publicat contra els 'drets històrics' no han especificat, en cap moment, quines competències representen aquests drets històrics. Només Montilla admet que els 'drets històrics' poden donar suport al Dret civil català. Però també és mala sort. El 'Dret civil català' és assignat al Principat de Catalunya per lâarticle 149.8è de la Constitució espanyola i, per tant, no cal acollir-se a cap dret històric. També fa gràcia ara de veure com sâindica la protecció del 'Dret civil català', quan els socialistes varen portar tres vegades consecutives les lleis civils catalanes al Tribunal Constitucional espanyol contra l'aprovació feta pel Parlament català. Qui feia la interpretació de la Constitució espanyola? Ãs curiós que mai els catalans no puguin fer cap interpretació correcta de la Constitució espanyola; interpretar-la correspon sempre, únicament, a la Corona de Castella i als seus regents.

També és cert que verbalment sâha dit que, ultra el 'Dret civil català', es podria admetre com a 'dret històric' la llengua catalana i la cultura. Només faltaria que la llengua no fos competència nostra! Ara, no podem oblidar que la llengua catalana ha estat duta contínuament al Tribunal Constitucional i a tribunals de tota mena per privar-la de qualsevol normalitat o igualtat amb el castellà. Si aquestes actuacions fossin emparades pels 'drets històrics', nâhi ha per a tremolar. I pel que fa a la cultura és això mateix. De la competència exclusiva de cultura en redactar-se lâEstatut del 1979 s'ha passat a la competència comprada, laminada i arranada després del cop d'estat de Tejero i de la consegüent aplicació de la LOAPA. (5)

No podem pas oblidar que el Principat de Catalunya tenia la competència de les fronteres, de les duanes, de la moneda, de la justícia, de la seguretat, de lâexèrcit (Usatge Prínceps Namque), de les drassanes, dels ports, de les carreteres, de la vida econòmica (Consolat de Mar), dels impostos, del notariat, de lâensenyament, dels jocs i de lâesbarjo, dels recs, etc. No es podria examinar, una per una, cada competència i considerar les que ara poden ser d'eficàcia?

En la recerca dels 'drets històrics' tampoc no caldria pas anar tan enrere, si voleu, perquè en tenim de molt més a prop. Després del cop dâestat del 1981 el Tribunal Constitucional i les institucions de lâestat varen canviar de criteri i, sense que la constitució espanyola hagués canviat gens, ni una lletra, les interpretacions esdevingueren molt diferents. Dâençà dâaquest fet, a la pràctica, desaparegueren les competències exclusives. Quan diuen que cal seguir la lògica de la constitució, a quina lògica es refereixen?A la de bon començament, és a dir, la de quan es va redactar lâEstatut del 1979, o la de les interpretacions posteriors al cop dâestat de Tejero?

Ara ens volen seduir predicant-nos que la onstitució espanyola és un text gairebé revelat i diví, i que només el poden interpretar aquells qui van contra les llibertats dels catalans, perquè sempre ens estableixen el límit dels nostres drets en el perímetre de la seva constitució. I quan hi ha una esberla, que ha estat teoritzada per un espanyol, Herrero de Miñón (6) amb especial i singular aplicació en favor del Principat de Catalunya, surten els corifeus que neguen la validesa de dites afirmacions i, erigint-se aquests com a portaveus exclusius de lâoracle constitucional, maldestrament invoquen les inconstitucionalitats dels catalans. Ergo, els catalans (que varen constituir lâEspanya política), sempre serem minoria i mai no tindrem cap poder ni per a interpretar ni per a aplicar la constitució espanyola. Els catalans hem de continuar sotmesos per lâaplicació del 'dret de conquesta': aquest sí que és un dret actual, vàlid, lícit i democràtic?

Abans dâacabar aquest meu comentari haig de fer memòria de tots aquells qui per defensar les llibertats de Catalunya, tots aquells qui per defensar els 'drets històrics' del Principat de Catalunya, tots aquells qui per defensar les Constitucions, donaren la seva vida; els catalans tenim el deure de lloar-los i de remembrar-los perpètuament. Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, n'hi ha que han estat perseguits, n'hi ha d'empresonats, d'exiliats, i força més hem resultat mutilats en els nostres drets civils. Aquesta no és una discussió teòrica. Aquesta és una qüestió que, per defensar-la, de primer, per invocar-la, després, i per reivindicar-la, més endavant, hi ha hagut molts de catalans que han sofert persecució.


______________________

NOTES:

(1) El domini polític avui encara lâhem pogut observar en competències traspassades que eren sota la titularitat de la Generalitat de Catalunya. Nâés una prova la 'loapització' dels incendis forestals i dels pollastres, per causa de les demandes del PP amb motiu del foc de Guadalajara i de les infeccions dels pollastres de València. Això significa que lâestat sense gaires miraments retalla, arrana i, si convé, elimina competències de l'Estatut del 1979 perquè no respecta la llibertat dels ciutadans del Principat de Catalunya.

(2) Per denigrar els 'drets històrics' el diari digital 20 minutos va titular la notícia del finançament basat en el sistema català, dient '...apela a un obispo del siglo XIV'. Es referia al president de la Generalitat, en Berenguer de Cruïlles.

(3) Jaume Sobrequés, 'Nació, nacionalisme i ordre constitucional català durant la guerra civil del s. XV', dins 'Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions', II Congrés Recerques, UdL-Pagès Editor, Lleida, 2002.

(4) Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: plebiscit [s. XIX; del ll. plebiscitum, íd., comp. de plebs 'poble' i scitum 'decret', del verb sciscere 'informar-se, inquirir', der. de scire 'saber'] m 1 DR CONST Consulta directa al poble d'un estat o territori amb personalitat política per a obtenir la ratificació d'una mesura o sobre la gestió d'una persona. 2 DR INTERN Votació de la població d'un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d'un estat, o el canvi de sobirania d'un estat. 3 DR ROM Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l'assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d'un magistrat plebeu.

(5) La Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA) fou aprovada, amb el vot favorable dels socialistes, pel Congrés espanyol el dia 30 de juny del 1982.

(6) Miguel Herrero de Miñón, 'Sobirania i drets històrics', dins 'Les transformacions de la sobirania i el futur polític de Cataluny'a, dirigit per Enric Fossas, Ed. Proa, Barcelona, 2000.

Francesc Ferrer i Gironès
Re: Ni promeses, ni reformes:La llibertat ens l’hem de guanyar!
01 set 2005
Ole! amb les prioritats!:
El reforçament de les CUP i d’altres organitzacions unitàries de l’àmbit de l’EI.
El suport a les iniciatives cíviques i polítiques que afavoresquen la ruptura democràtica i el
procés constituent dels Països Catalans.
La lluita per l’alliberament de gènere.
El rebuig de les polítiques neoliberals.
El treball per a bastir una xarxa internacional per l’exercici del dret d’autodeterminació.

faltaria dir:
-la introducció de quadres interns i afins a la Cupula de la CUP i que aquesta sigui el referent polític de l´EI i que es presenti a les pròximes eleccions autonòmiques.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more