|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Reflexions d'un pres nord-americà (Mumia)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
23 ago 2005
|
|
|
"ELS CARCELLERS ESTAN MÉS PRESOS QUE NOSALTRES", DIU EN MUMIA.
Philadelphia 22.-
"Els carcellers estan més presos que nosaltres, perquè la majoria no arriben a ser conscients de què els passa. No fan funcionar el cap. No saben posar el cap fora de la presó, com fem nosaltres, que som capaços, en un moment donat, d'acompanyar els nostres germans de fora en les seves lluites. I és com si ens hi trobéssim, enmig d'una manifestació, posem per cas. Enmig d'un judici, enmig d'una campanya reivindicativa. I a més, a ells els esclavitzen a la manera capitalista. És veritat que, almenys, reben uns diners a canvi, però no poden ser mai propietaris del seu propi destÃ. I això és literal, perquè en aquesta empresa, la presó, com en tantes altres empreses i cada vegada més, els caps volen que els seus empleats els siguin totalment submisos. Que facin tot el que els diuen i, sobretot, que estiguin sempre disposats a dedicar tot el seu temps --fins i tot el temps lliure, si convé-- a l'empresa."
"Aquà dintre mateix, nosaltres veiem com a vegades, en acabar un torn de guà rdia, quan els carcellers ja estan sortint dels mòduls, n'hi ha algun que torna a entrar rondinant, perquè pels altaveus o pel seu telèfon mòbil, li acaben de dir que ha de fer un altre torn, "per necessitats del servei". I aquestes trucades es poden produir quan ja són a l’aparcament recollint el cotxe, quan són a la carretera, cap a casa o, fins i tot, quan són a casa amb la famÃlia, durant el cap de setmana, etc... I la gent que em ve a veure m'han explicat que cada vegada hi ha més empreses privades on el règim de treball es aixÃ. Has d'estar sempre a disposició de la direcció de l'empresa. De vegades els fan creure que la seva feina és molt important, que l'empresa no pot prescindir d'ells. Tot mentida... Van començar prohibint a la gent que fumés en el seu lloc de treball. Ep! Que jo ho trobo bé que la gent no fumi, eh! Però no pot ser que hagis de deixar de fumar perquè el teu cap, a l'empresa, t'ho prohibeixi, perquè darrere d'aquesta prohibició en vénen d'altres, més i més, i quedes totalment anul·lat pel que fa a la teva personalitat."
"Aquà hi havia un carceller que guanyava més diners que ningú. Feia més hores que ningú. Repetia torns perquè volia. No sé què en feia, dels diners. I tenia la seva famÃlia abandonada. Resultat: la seva esposa el va deixar, però ell no la va deixar tranquil·la i, al final, va anar a matar a l'home amb qui ella havia començat a sortir. Ara està al corredor de la mort, igual que jo, però en una altra presó. I cap d'aquests carcellers que veieu per aquÃ, que abans semblaven tan amics seus, no l'ha anat a veure. Ni sembla que se'n recordin, d'ell. Se n’han apartat completament. I això també és molt indicatiu de com funciona el Sistema. AquÃ, a ningú no se li agraeix res. Tots els anys anteriors, de servei fidel a l'Estat --fidelitat de gos-- ara no els hi agraeix ningú. Abans era un dels “caposâ€? dels carcellers i ara està al corredor de la mort. Porta el mateix uniforme que jo, amb aquest fastigós color de taronja. D'un dia per l'altre... Això els hauria de fer pensar una mica. Però no, ni aixÃ."
"El Sistema fa creure a la gent que la manera de progressar, d'escalar, és apartar-se dels que cauen en desgrà cia. No s'admet res que s'assembli a la solidaritat humana. La manera de progressar és apartar-se dels pobres, apartar-se dels negres. Apuntar-se al racisme i a la discriminació més descarada."
"EL SISTEMA NO DÓNA RES SENSE LLUITA"
"Jo no em canso de repetir-m'ho a mi mateix: cal resistir. Resistir al Sistema. I tenir molt clar que el Sistema no ens regalarà res. No ens donarà res sense lluita."
En un moment donat, del cantó del Mumia, se sent una veu que diu "Jamal!, el número!" I en Mumia, també a crits, contesta: "AM--8335!". I el carceller que se'n va a controlar un altre locutori, un altre pres... Aquesta identificació numèrica a mi em recorda les matrÃcules dels cotxes perquè, segons ens explica en Mumia, per les lletres del davant els carcellers saben l'antiguitat del pres. Saben quants anys fa que és a la presó.
"Jo he après moltes coses dels MOVE. Vaig conèixer en Phil i en Delbert Africa, quan ells ja estaven dins de la presó, el 1980. Jo feia de periodista radiofònic i els vaig fer una entrevista com a presos que eren. Em varen deixar impressionat amb les seves experiències, amb la seva manera de resistir les agressions dins de la presó. I moltes de les coses que em varen explicar, després les vaig viure jo, quan em varen empresonar a mi, però jo tenia l’avantatge que em suposaven les seves ensenyances. Han estat uns mestres per a mi. I jo trobo moltes similituds entre el pensament de John Àfrica, un dels fundadors dels MOVE, i Frederic Douglas, un gran lÃder negre, revolucionari, exesclau, que va arribar a criticar, i enfrontar-se, fins i tot, amb el president Lincoln. Li va dir que era un covard o un inconscient, perquè no gosava comptar clarament amb la gent negra. No gosava armar-los, per afrontar el perill secessionista que venia de les classes dominants del Sud. I és que Abraham Lincoln tampoc no era tan clar, encara que ara estigui considerat com un gran progressista pel seu temps... Ell havia dit, d'una manera més o menys velada, que la cosa més important del món, per a ell, era preservar la Unió. I que, si per preservar-la s'havia de legalitzar l'esclavatge, doncs que es resignaria a fer-ho... Ja sabeu que va caure assassinat... No es pot anar amb aquestes vacil·lacions. Igual que li va passar al candidat demòcrata, John Kerry, l'any passat. En el súmmum de la seva ambigüitat, va arribar a dir que estava disposat a enviar més tropes a l'Irak... Resultat: la gent va pensar: "Aquest és més Bush que en Bush"; hi va haver una gran abstenció, altra vegada. I ell va perdre les eleccions. Cal ser més clar en tot. I després, si resulta que tenies raó, els fets ja s’encarreguen de donar-te-la. S'han conservat anà lisis militars de la Guerra Civil Nord-americana, segons les quals la guerra civil la varen guanyar els del Nord, i la Unió es va mantenir, grà cies a dos-cents mil combatents negres, que foren allistats per les forces unionistes. El seu entusiasme era tal, que al cap de poc temps d'entrar en combat, es va acabar la guerra..."
(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philadelphia.-22-8-05.) |
This work is in the public domain |
