Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: antifeixisme : globalització neoliberal : guerra
Crònica d’un terrorista.
18 ago 2005
Obro els ulls, camino cap endavant cap a algun destí. Un destí que de moment desconec. La gent va amunt i avall, cadascú amb una vida al damunt, carregant les dosis diàries de nous events que et van sorgint, que t’omplen el temps i et fan anar amunt i avall com un monigot. Jo, com un monigot més, entro a la boca del metro. Segurament arribaré més depressa. Perdo de vista les riuarades de cotxes, autobusos, fums, gasos i gent que circula diàriament per aquests cúmuls de gris. Total per ficar-me dins d’un maleït túnel, un tub negre gegant, una mena de clavegueram... on en lloc de rates hi ha persones que agafen el metro, on el cel blau ara és negre, les temperatures més altes i un ambient més aviat trist i apagat.
Agafo un diari per a llegir alguna cosa i avanço cap a l’andana. Al cap d’uns minuts sento un soroll. És el tren que arriba. I amb ell, el meu destí. Pujo. Cerco un racó on assentar el cul per a fer el trajecte més gustós. Total, per la finestra només veus un paisatge negre que la veritat, no inspira per a gran cosa. Però aquesta negror, aquell dia era quelcom més que un color apagat, que una interpretació del significat real de la vida. Aquella negror es convertia en el símbol d’un adéu per sempre. Uns esquelets d’ossos i quelcom, que els científics anomenen carn, se’m acostem cap a mi. Em parlen en anglès amb un to precisament no gaire amigable. S’identifiquen. Diuen que són policies, i amb això els dóna per agafar-me i immobilitzar-me. Jo els pregunto què cony foten. Què he fet. Què volen de mi. Ells, amb l’amabilitat que els caracteritza, m’ho fan saber al moment. Em disparen set trets al cap, i un a l’espatlla. Vuit bales. Em disparen vuit balassos al meu cos, segant-me la vida al moment. I des d’aquell moment, em converteixo en un terrorista.

Sóc un terrorista, de sang brasilera. Electricista de professió. Ara em pregunto de què m’ha servit estudiar i aprendre una professió. Per acabar caigut dins un putu túnel de merda, potser m’hauria d’haver dedicat a alguna altra cosa. Potser hauria d’haver enfocat la meva vida d’una altra manera. Però ara ja és massa tard. El meu pantaló i la meva jaqueta blava, ara l’han transformat en una jaqueta fosca i una motxilla. Ara resulta que jo no estava assegut a un vagó, sinó que estava fent una corredissa fugint de les autoritats. Però total, no passa res, és un fet aïllat. Un sudaca menys. No hi ha cap lament, cap condemna, cap minut de silenci. Alguns penseu que és més valorat morir a Londres que a l’Iraq. Jo he mort a Londres. Però la meva memòria continua en el buit. Si, sóc un terrorista amb vuit balassos gratuïts al cos. Gràcies als garants de l’ordre occidental.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Crònica d’un terrorista.
18 ago 2005
Una mort més del engranatge capitalista
I ja en són tantes...
Re: Crònica d’un terrorista.
19 ago 2005
Pensaba que por fin alguien de por aquí iba a poner mal a alguno de ETA, per veo que los malos son simpre los policías. Bien. Si os roban un coche, o violan a tu hermana, ya me contarás como te va la búsqueda sin contar con esos fascistas policías. Cuanta paranoia hay por aquí... Y que conste que lo del brasileño me parece erróneo y desmedido a todas luces, y espero que sus asesinos sean cesados y castigados como toque. Como debería pasar en todos los niveles de la vida.
Re: Crònica d’un terrorista.
19 ago 2005
Sí, mentres que el que violi a la germana no siguin els mateixos policies...que no seria ni la primera, ni la segona ni la tercera ni la última vegada que ho facin...
Re: Crònica d’un terrorista.
19 ago 2005
Si violan a una hermana, no importa llamar al Estado: cada unx puede incidir en los conflictos de manera real, sin necesidad de que el Estado medie en ellos, decidiendo la culpa y la responsabilidad de cada uno. Y si roban un coche... menudo jefe. Viva el robo
Re: Crònica d’un terrorista.
23 ago 2005
El pitxor de tots...té al seu abast totes les armes,els mitjans de comunicació per a mentir i tapar els seus crims,els politics protegint-los,els Serveis Secrets per a informar-les,l'entrenament pagat per tots nosaltres,el silenci acollonat de la Societat ¿Ho voleu més fácil?
Sindicat