Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : xarxa i llibertat
L'Estat espanyol, a la vanguarda en retenció de dades
17 ago 2005
UNA ENQUESTA DE LA UE REVELA QUE L'ESTAT ESPANYOL ESTÀ A LA VANGUARDA EN RETENCIÓ DE DADES DE TELECOMUNICACIONS
http://ww2.grn.es/merce/
Malgrat les protestes a Espanya, Alemanya, Gran Bretanya i fins i tot dins de la burocràcia europea, un qüestionari, encarregat el passat estiu per la presidència danesa de la Unió, revela que a tots els estats membres es comencen a aplicar els principis de retenció de dades de tràfic d'Internet contemplats per la recentment aprovada Directiva sobre la Privacitat i Comunicacions Electròniques. Espanya va al capdavant.

El qüestionari, que es va publicar a la xarxa la setmana passada, es centra sobre diversos aspectes de la regulació i pràctica en l'emmagatzematge de dades dels usuaris de telecomunicacions (des d'on es connecten a Internet, a quines hores, quant temps, on van, a qui envien missatges, etc.). Les respostes dels governs mostren que la majoria estan ja implementant la normativa, malgrat les crítiques dels Comissionats Europeus de Protecció de Dades, que la consideren "una invasió dels drets fonamentals garantits als individus".

Tots els estats, excepte França, Grècia, Luxemburg i Portugal, van respondre al qüestionari, que consta de set preguntes. A la primera, "El seu país disposa d'una legislació especial sobre retenció de dades?", Espanya diu: "Si, per a facturació, màrqueting i queixes del consumidor, a més de l'article 12 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic, que preveu la retenció de dades per raons de seguretat nacional i investigacions criminals. En aquest cas, només es guardarà la informació necessària per a facilitar la localització del terminal emprat, sense afectar en cap cas a la confidencialitat de les comunicacions."

Només a Gran Bretanya, Irlanda i Holanda l'aplicació de la Directiva està tan avançada com a Espanya. La resta discuteix encara l'adaptació de les seves lleis, que contemplen ja la retenció de dades telefòniques. El tipus d'informació monitoritzada és similar en tots els estats, així com el temps d'emmagatzematge, que oscil·la entre tres mesos i tres anys. En Espanya, es guarden durant un any "el nombre d'identitat del client, la seva adreça i tipus de terminal, nombre d'unitats facturades, nombre del client que rep la trucada, tipus i durada d'aquesta, data, localització del terminal i font de les dades".

L'ordre judicial o fiscal és el procediment majoritari a Europa perquè les autoritats obtinguin aquesta informació, excepte a Irlanda, on l'ordre pot venir d'un cap superintendent de la policia o un coronel de l'exèrcit, i a Suècia, on és suficient que ho demani la policia. En Alemanya, proveïdors, hospitals, hotels i empreses estaran obligats a partir del 1 de gener a donar dades i monitoritzar a sospitosos i qui es relacioni amb ells, encara que no hi ha l'obligació d'emmagatzemar, a priori, la informació.

A la pregunta de si ha hagut obstrucció a les autoritats per part dels operadors, al no haver legislació, la majoria respon afirmativament. Bèlgica diu: "No està clar quines dades s'han retenir i quins s'han de donar a les autoritats. Els principals problemes són: proveïdors que evadeixen les seves obligacions legals instal·lant la seva infrastructura tècnica a altres regions geogràfiques; l'ús anònim a cibercafès i biblioteques; les empreses que donen accés a empleats i
no retenen les seves dades; els comptes gratuïts que no requereixen identificació; els ISP virtuals que subcontracten a un proveïdor; els proxies que no emmagatzemen dades; els anonimitzadors i la no sincronització dels rellotges dels proveïdors".

Finlàndia afegeix altra qüestió: "Els contactes internacionals. Rebre informació d'estats membres és molt difícil, pot dur anys, o ser pràcticament impossible en tercers països". El diàleg govern-proveïdors és fluït a tots els estats, on la principal reticència de la indústria és qui ha de pagar els costos de l'emmagatzematge de dades. El govern italià és l'únic que està remenant encarregar-se d'una part.

Espanya respon a aquesta qüestió: "Hi ha converses amb les empreses i amb els usuaris. Els proveïdors no estan familiaritzats amb els detalls de l'article 12 de la llei i han expressat les seves reticències enfront del possible cost d'emmagatzemar i processar les dades. Han demanat la introducció d'algun tipus de compensació econòmica o d'impostos. Consideren que aquesta obligació pot ser una barrera per als proveïdors petits i un obstacle per a donar serveis gratuïts. De totes maneres, volen cooperar".

Respostes al qüestionari de la UE
http://www.bof.nl/docs/data_retention_answers.pdf
Mira també:
http://www.quands.info/articles/html/retencio-dades.html

This work is in the public domain

Comentaris

Futur alliberament de l'usuari d'internet
19 ago 2005
La Freenet és una xarxa per sobre de la internet, eliminant tot tipus de centralització de les adreces (el què a internet és el registre dels dominis) i eliminant la localització física de les dades. L'objectiu d'aquestes mesures és fer impossible la clausura de llocs-web ni retirada de continguts, i també permetre l'anonimat en les comunicacions.

Freenet té similituds a la comunicació de programes Punt-a-Punt (P2P), ja que no hi ha cap centre-servidor que gestioni els nodes que entren o surten de la xarxa. Pel què fa a la part de pàgines-web, tots els nodes (el PC de cadascú) destinen un espai de disc a la xarxa, en el qual s'allotgen continguts sense control propi. Allò que un publica, és allotjat de forma fragmentada, repetida i dispersa en d'altres nodes que no són el propi.

El Freemail, com a complement independent, és un servidor de correu-e (POP3 i SMTP), que gestiona bústies per a comunicar-se a través de la xarxa Freenet o la xarxa Entropy. Entropy és una xarxa a imitació de la Freenet, però molt immadura i amb poc èxit.

Pàgines relacionades:
www.freenetproject.org
www.freenet.org.nz/freemail
Sindicat