|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
L antiglobalitzacó capitalista
|
|
|
per jove |
17 ago 2005
|
|
|
Per indymedia i altres s´ha anat repetint escrits explicant q el moviment antiglobi era capitalista, capitalista d´esquerres, q nomes volien perpetuar l actual estructur de les coses. d´aquesta manera denunciaven Jose Bubé, ATTAC, els forums socials, Arcadi Oliveres, Ignacio Ramonet, Chavez i d´altres com si fossin un complot capitalista per aglutinar la oposicio neoliberal sense canviar realment res....
La veritat és q tots els nombrats no estan proposant fractures radicals am el sistema establert, pero aquests tb denuncien els altres pq diuen q almeys ells fan propostes, no nomes protestes per acavar amb la fam, la miseria, la corrupcio, bla bla...
però tb sels acusa de sobiranistes, proteccionistes i d altres, com si fessin el joc al discurs xenòfob, quan es del tot mentida i destaquen per fer coneixer q les medides proteccionistes són negatives per tercers )el sindicat de Bobé és de les poques orgs. franceses que lluita contra la PAC)....
així que volia obrir el debat sobre si em de ser tn radicals, si em de rebutjar-los i descreditarlos o be fer un front comu encara q sigui primerament reformista, nomes per la viablititat, perque ni des de l´EI ni des de la autonoia s´esta explicant cap alterntiva factible...
merci |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L antiglobalitzacó capitalista
|
|
per fsds |
17 ago 2005
|
|
doncs En Bubé i Le Monde Diplomatique son uns capitalistes mes q volen una altra hegemonia, pero igualment contra els treballadors! |
|
Re: L antiglobalitzacó capitalista
|
|
per Propostes ? |
18 ago 2005
|
La revolució no està interessada per administrar cap misèria capitalista com els "altercapitalistes" i companyia, sino en superar de forma evolutiva el capitalisme i l'autoritarisme paleontològics.
En primer lloc, el que podem es:
- Denunciar a tot arreu (empreses, universitats, medis, etc) el capitalisme com sistema obsolet d'explotació que nomès condueix a la guerra, al terrorisme i la destrucció del Planeta.
En quant a "Propostes concretes", es tracta de transformar el sistema no de "reformar-lo" per fer-lo mès fort amb "propostes" "humanitàries". La caritat dels capitalistes sempre es tradueix en nous esclavatjes...
Però si vols un exemple, ara mateix les lluites sindicals es dirigeixen de forma ambigüa i confussa amb "campanyes" contra la "precarietat" "contra les deslocalitzacions", etc... que no conduexen en lloc perque no son alternatives transformadores, sino maquillatjes: a nivell de la lluita obrera s'ha d'endegar una lluita A FAVOR DE LA COL.LECTIVITZACIO D'EMPRESES I CONTRA LES FORMES PRODUCTIVES DE LES SOCIETATS ANONIMES. T'adones de la diferència entre fer una "lluita contra la precarietat" i fer una "lluita a favor de la co.lectivització d'empreses" ?
La lluita política ha d'anar encaminada a configurar una acción política revolucionària imposible de desenvolupar amb els partits polítics tradicionals, tots els quals reconeixen el capitalisme assasí com "inevitable" forma d'organitzazció econòmica.
La revolució no es pot explicar desde la òptica capitalista en la que estem inmersos: de la mateixa manera que no pots imaginar-te la dimensió espai-temps vivint en un espai tridimensional. Per entendre aquesta dimensió tindríes que viatjar en un cohet intergalàctic...donç per imaginar la revolució únicament es pot fer una vegada estem a dins... i això es segur que mai pasarà amb "coalicions" o "aliançes" amb els reformistes, perque precisament, ells creuen que el capitalisme es "reformable" i no tenen cap voluntat de sumar-se a la masa crítica revolucionària que defensa els criteris d'economia comunista i els principis polítics llibertaris i de l'autogestió. |
|
Re: L antiglobalitzacó capitalista
|
|
per No |
18 ago 2005
|
|
La revolució no avança si es fa un front comú o una aliança amb forçes reaccionàries: a Rúsia, la Revolució es va al.liar al principi amb els mentxeviqs per fer fora el zarisme, però desprès com el propi Lenin reconoeixìa avans de morir, no va poder avançar i va morir a mans de la burocràcia, l'imperialisme i tot allò que es coneix com stalinisme... la revolució no por desenvolupar-se dins un context "cojuntural"; perque es tracta d'una dinàmica transformadora... la qual cosa no es posible amb una política "d'aliançes per obtenir el poder"... el concepte de fer un "front" es completament antirrevolucionari: la revolució nomès pot desenvolupar-se de forma massiva dins una massa crítica suficientment gran de gent amb les seves consciències RESSONANTS sense que hagi den signar "pactes ni fronts ni aliançes": el poder autoritari es enemig de la revolució, sigui qui sigui el "partit, front o coal.lició" que el detenti... la revolució es que fa es disoldre el poder autoritari símbol del capital i obrir el camí de l'autogestió col.lectiva. |
|
Re: L antiglobalitzacó capitalista
|
|
per jovenet |
18 ago 2005
|
|
D´acord amb les dos últimes intervencions...però, com fem una revolució sense aprofitar un cert context conjuntural? Com fem despertar aquestes consciències ressonants, aquestes masses que dieu? Quines etapes de fractura definiu? Lenin potser les tenia, però quin marxista avui t´explica les evolucions revolucionàries? i perquè el principi de la rev. no pot ser com el de Chavez o com el que proposen Arcadi Oliveres o Jose Bube? |
|
Re: L antiglobalitzacó capitalista
|
|
per No |
19 ago 2005
|
La revolució no pot tenir "principi" si per aquest terme entenem el "principi" capitalista de la Història, es a dir, un cert moment polític i social al qual "començen a passar coses": això no és revolució sino una operació controlada pels qui volen "fer-se amb el poder". La revolució es un procès evolutiu el qual ha de provocar una transformació del sistema social: si algú li dona un "Principi capitalista" es a dir, mitjançant l'ùs d'algún medi "d'autoritat", el que es fa es reproduir el sistema capitalista-autoritari en paràmetres diferents (es el que va passar a Russia quan de seguida va fracasar el procès revolucionari perque el zarisme el van derrota una "coalició" política de base capitalista al mes de febrer del 1917, i això va comprometre totalment el curs dels fets, encera que els boltxeviqs van "fer-se amb el mando", el procès ja estava viciat i va acabar degenerant en un capitalista d'estat i burocràtic ( amb contraposició amb el capitalisme de mercat, però al fi i a la postre, capitalisme en tant que autoritari).
Una cosa es canviar de perspectiva dins unes mateixes coordenades i un altre el procès revolucionari que formula un canvi de DIMENSSIO.
Els termes "aprofitar un context conjuntural" tambè sòn inapropiats per valorar aquest procès, ja que: quí es que ha d'aprofitar el procès ? La revolució no POT APROFITAR un context conjuntural, perque LA REVOLUCIO ES EN SI MATEIXA LA PRÒPIA CONJUNTURA: el que vull dir es que ESTEM INMERSSOS ENCARA QUE NO HO SABEM VEURA A UN PROCES REVOLUCIONARI DE CAMVI DE LA DIMENSSIO SOCIAL, però que per una manca de MASSA CRITICA AUTOCONSCIENT, aquest procès encara NO TE CONSECUÈNCIES DIRECTES A LES CONJUNTURES, que es mouen encara dins les coordenades capitalistes i del principi conex d'autoritat.
Quan el procès revolucionari al que estem INMERSOS, hagi aconseguit per la seva pròpia dinàmica la MASSA CRITICA SUFICIENT, llavors començaran a transformar-se les conjuntures, de forma que en un moment donat, passaren a un altre dimenssió social superior, d'economia COMUNISTA i PRINCIPIS POLITICS LLIBERTARIS I AUTOGESTORS. Es en aquest moment quan la revolució haurà determinar la seva PROPIA CONJUNTURA, i no a l'inrevès. Si el procès es fa a l'inrevès el que es consegueix es un canvi de "paràmetres" però no cap modificació substancial del sistema: això sens cap mena de dubte es el que pretenen en realitat els reformistes: un canvi de paràmetres dins el qual el "poder" segueix sent administrat per "l'autoritat"... fa molt de temps que aquesta "autoritat" s'ha adonat del procès de canvi i es per això que van inventar-se l'eufemisme mentider de la "sobirania popular", per transmetre una imatge falsificada de la realitat...a Veneçuela no hi ha cap revolució en el sentit que volem expresar, sino un canvi de paràmetres, mantenint-se completament el sistema capitaliste i el principi d'autoritat governamental. A Veneçuela no hi ha massa crítica encara per un canvi de dimenssió del sistema de producció i en tot càs aquest canvi revolucionari no es pot produir ailladament a un país o terrotori o nació concret, perque les forçes autoritàries de la resta del mòn no li deixarien. Tenim el càs de Cuba, on tal vegada sí que la població té una massa crítica autoconscient però l'imperialisme mundial no deixa que es desenvolupi el comunisme i els mantè dins un sistema autoritari d'estat. Si Cuba no patís el bloqueig i tota mena d'atacs comercials, tal vegada aquèlla illa fòs un punt possible de desenvolupament de la revolució, ja que pot ser es el únic territori del mòn on la gent no s'ha edicat als terribles dogmas econòmics del capital, tot i que per les circumstàncies la ICONOPLASTIA, es a dir, la tendència a aferrar-se a un "Líder" dificulta el procès d'autogestió.
El principi de la revolució no pot ser de cap manera com digui ningú, molt menys com digui la gent que fa costat el reformisme capitalista, el soberanisme, el socialnacionalisme, i totes les altres ideologies polítiques subsidiàries del capital. La revolució per transformar el vell principi del capital i l'autoritat per nous mecanismes d'economia comunista i organització llibertària de la societat va començar fa molt de temps, tal vegada es consustancial com reacció al propi capitalisme i al propi principi d'autoritat. Per tant, no es tracta de "començar-la" sino de arrivar a una MASSA CRITICA DE GENT suficientment gran com per provocar un CANVI DIMENSIONAL DE LA CONJUNTURA: el que ningú sap es quina es aquesta quantitat de gent necesària, ni tenim mecanismes científics ni formulacions cientìfiques adients per mesurar el GRAU D'AUTOONSCIENCIA social, encara que tenim indicadors indirecates. Per exemple, es una constatació científica que el nivell de religiositat de quansevol població es inversament proporcional al nivell d'autoconsciència (la religió es una ideología tendent a sustentar el principi d'autoritat": a mès "creençes" menys consciència. Igualment, a mès "patriotisme", "identitarisme" o "nacionalisme" menys consciència revolucionaria per la mateixa raó, etc, etc....
Sabem que la MASSA CRITICA es l'element indispensable perque el procès revolucionari que vivim provoqui un CANVI DE SISTEMA D'ORGANITZACIO SOCIAL, pero no tenim clar quan arrivarem a FORMAR AQUESTA MASSA CRITICA AUTOCONSCIENT a nivell mundial, ni quan arrivarem a una difussió homogénea suficient a tot el mòn.... per això la tasca de la revolució, en tota època es generar conciència revolucionària...i no caure als paranys dels que proposen canvis de paràmetres: movent-se dins una mateixa dimensió no es pot pujar a la dimensió superior, no es pot canviar de "matèria" fent reaccions químiques...així no surtim del capitalisme i l'autoritarisme...per sortior-ne fa falta una reacció en cadena d'UNA MASSA CRITICA REVOLUCIONÀRIA... |
|
|
