Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió
Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
15 ago 2005
Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias. [5-8-05]

Nueva York 5.- La verdad es que, en Londres, las cosas fueron mejor de lo que yo había pensado, vista la actuación que desde hace días tiene la policía de Scotland Yard. llegué al aeropuerto de Gatwick y ningún policía por ninguna parte. Sólo algún coche patrulla de vez en cuando. Y el principal inconveniente fueron las dos horas de espera, hasta que llegó el autocar que nos tenía que llevar hacia el aeropuerto de Heathrow, desde donde salía al día siguiente el vuelo a Nueva York. Y, durante la espera, el acoso de los taxistas piratas, que querían captar gente para llenar su taxi y hacer el trayecto de un aeropuerto al otro, por el mismo precio que el autocar, pero con salida inmediata. Lo hacen pagar a 17,50 libras inglesas, por persona (unos 30 euros !) por una hora y media de viaje.

Al llegar a Heathrow, alrededor de las cuatro de la madrugada, otra vez ningún policía por ninguna parte. Y entonces recuerdo que, por miedo de los cacheos policiales, no me he atrevido a traer aquella fotografía, tanto gorda y enmarcada, de Marshall Eddie Conway (preso político afroamericano, ex-Black Panther) que se olvidaron en Osona las dos amigas nuestras de Baltimore, que vinieron el pasado abril a explicar el caso de este hombre, que ya hace más de treinta años está en la prisión.

Pero, al llegar en Nueva York sí: policías militares, con uniforme de camuflaje, con fusiles ametralladores ( hay que llevan dos). Me los encuentro en la primera estación de metro, Jamaica Center, que está muy cerca del aeropuerto Kennedy. Y allá, en el andén, tienen incluso una garita, con aire acondicionado, para combinarse las guardias...

Julian, corresponsal de Radio Bronka en Nueva York, que me acoge en su casa, --en el barrio de Lower East Side, en Manhattan-- me explica como está el ambiente estos días. Habla con cierta esperanza de la lucha sindical que llevan a cabo los trabajadores de la cadena de cafeterías Starbucks Coffee. Realmente han conseguido que todo el mundo hable de esta lucha. La revista "New York" , un semanario leído sobre todo por "yupis", publicó todo un reportaje, el mes de mayo pasado, en qué uno de los sindicalistas, Daniel Gross, se expresa así: "Estamos hablando de salarios de miseria, de esclavitud. Y no utilizaríamos este término, si no pensaramos que, efectivamente, hay ciertas similitudes entre nuestros puestos de trabajo y una antigua plantación de esclavos..."

La revista "Vanity Fair", que todavía es más propia de "yupis" que la primera, también se ha interesado por el asunto sindical, pero esto ha provocado un debate entre la gente que impulsa la lucha de Starbucks, en el sentido que hay quien piensa que una revista así no se merece publicar sobre esto. Y en cambio, otros piensan que la difusión que se haría, bien que se lo vale... Ya veremos...

En esto de Starbucks me explican que participan personajes muy peculiares, como un activista que se hace decir Reverendo Billy: se disfraza de cura y se presenta a la puerta de estos establecimientos, como miembro de la iglesia de "Stop Shopping", el objetivo de la cual seria conseguir que la gente pare de consumir o, al menos, pare de hacerlo al ritmo que lo hace ahora.

Mientras tanto, esta tarde, las llamadas de teléfono no paran, entre los amigos de Filadelfia y yo, que continuamos intentando que la dirección de la prisión del SCI Green,(en la punta más al Oeste del estado de Pensilvània, a unas doce horas por carretera desde Nueva York) nos confirme que podremos entrar, mañana, a visitar a Mumia Abu-Jamal, periodista afroamericano, encarcelado desde 1981 y condenado a muerte desde 1982, a causa de un montaje policial. Ya lo veremos...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
15 ago 2005
Francesc, esperem les teves cròniques en català!
Salut!
Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
16 ago 2005
aquest arnau ens passa per la cara tots els seus viatges
Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
16 ago 2005
Primera Crònica: PRIMERES IMPRESSIONS DES DE NOVA YORK, PASSANT PER LONDRES. 5-8-05---------

Nova York 5.- La veritat és que, a Londres, les coses varen anar millor del que jo havia pensat, vista l'actuació que des de fa dies té la policia de Scotland Yard. Vaig arribar a l'aeroport de Gatwick i cap policia per enlloc. Només algun cotxe patrulla de tant en tant. I el principal inconvenient van ser les dues hores d'espera, fins que va arribar l'autocar que ens havia de portar cap a l'aeroport de Heathrow, des d'on sortia l'endemà el vol cap a Nova York. I, durant l'espera, l'assetjament dels taxistes pirates, que volien captar gent per omplir el seu taxi i fer el trajecte d'un aeroport a l'altre, pel mateix preu que l'autocar, però amb sortida immediata. S'ho fan pagar a 17,50 lliures angleses, per persona (uns 30 euros !) per una hora i mitja de viatge.

En arribar a Heatrow, als voltants de les quatre de la matinada, altra vegada cap policia per enlloc. I llavors recordo que, per por dels escorcolls policials, no m'he atrevit a portar aquella fotografia, tant grossa i emmarcada, de Marshall Eddie Conway (pres polític afroamericà, ex-Black Panther) que es varen descuidar a Osona les dues amigues nostres de Baltimore, que varen venir l'abril passat a explicar el cas d'aquest home, que ja fa més de trenta anys es a la presó.

Però, en arribar a Nova York sí: policies militars, amb uniforme de camuflatge, amb fusells metralladors (n'hi ha que en porten dos). Me'ls trobo a la primera estació de metro, Jamaica Center, que està molt a prop de l'aeroport Kennedy. I allà, a l'andana, hi tenen fins i tot una garita, amb aire condicionat, per anar-se combinant les guàrdies...

En Julian, corresponsal de Ràdio Bronka a Nova York, que m'acull a casa seva, --al barri de Lower East Side, a Manhattan-- m'explica com està l'ambient aquests dies. Parla amb una certa esperança de la lluita sindical que porten a terme els treballadors de la cadena de cafeteries Starbucks Coffee. Realment han aconseguit que tothom parli d'aquesta lluita. La revista "New York" , un setmanari llegit sobretot per iupis, va publicar tot un reportatge, el mes de maig passat, en què un dels sindicalistes, Daniel Gross, s'expressa així: "Estem parlant de salaris de misèria, d'esclavatge. I no utilitzaríem aquest terme, si no pensséssim que, efectivament, hi ha certes similituds entre els nostres llocs de treball i una antiga plantació d'esclaus..."

La revista "Vanity Fair", que encara és més pròpia de iupis que la primera, també s'ha interessat per l'afer sindical, però això ha provocat un debat entre la gent que impulsa la lluita d'Starbucks, en el sentit que hi ha qui pensa que una revista així no es mereix publicar sobre això. I en canvi, d'altres pensen que la difusió que se'n faria, be que s'ho val... Ja veurem...

En això d'Starbucks m'expliquen que hi participen personatges molt peculiars, com un activista que es fa dir Reverend Billy: es disfressa de capellà i es presenta a la porta d'aquests establiments, com a membre de l'església de "Stop Shopping", l'objectiu de la qual seria aconseguir que la gent pari de consumir o, almenys, pari de fer-ho al ritme que ho fa ara.

Mentrestant, aquesta tarda, les trucades de telèfon no paren, entre els amics de Filadelfia i jo, que continuem intentant que la direcció de la preso de SCI Green,(a la punta de més a l'Oest de l'estat de Pensilvània, a unes dotze hores per carretera des de Nova York) ens confirmi que podrem entrar, demà, a visitar Mumia Abu-Jamal, periodista afroamericà, empresonat des de 1981 i condemnat a mort des de 1982, a causa d'un muntatge policial. Ja ho veurem...

(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Nova York.--------------------------------------------------------)
YORK, PASSANT PER LONDRES. 5-8-05---------

Nova York 5.- La veritat és que, a Londres, les coses varen anar millor del que jo havia pensat, vista l'actuació que des de fa dies té la policia de Scotland Yard. Vaig arribar a l'aeroport de Gatwick i cap policia per enlloc. Només algun cotxe patrulla de tant en tant. I el principal inconvenient van ser les dues hores d'espera, fins que va arribar l'autocar que ens havia de portar cap a l'aeroport de Heathrow, des d'on sortia l'endemà el vol cap a Nova York. I, durant l'espera, l'assetjament dels taxistes pirates, que volien captar gent per omplir el seu taxi i fer el trajecte d'un aeroport a l'altre, pel mateix preu que l'autocar, però amb sortida immediata. S'ho fan pagar a 17,50 lliures angleses, per persona (uns 30 euros !) per una hora i mitja de viatge.

En arribar a Heatrow, als voltants de les quatre de la matinada, altra vegada cap policia per enlloc. I llavors recordo que, per por dels escorcolls policials, no m'he atrevit a portar aquella fotografia, tant grossa i emmarcada, de Marshall Eddie Conway (pres polític afroamericà, ex-Black Panther) que es varen descuidar a Osona les dues amigues nostres de Baltimore, que varen venir l'abril passat a explicar el cas d'aquest home, que ja fa més de trenta anys es a la presó.

Però, en arribar a Nova York sí: policies militars, amb uniforme de camuflatge, amb fusells metralladors (n'hi ha que en porten dos). Me'ls trobo a la primera estació de metro, Jamaica Center, que està molt a prop de l'aeroport Kennedy. I allà, a l'andana, hi tenen fins i tot una garita, amb aire condicionat, per anar-se combinant les guàrdies...

En Julian, corresponsal de Ràdio Bronka a Nova York, que m'acull a casa seva, --al barri de Lower East Side, a Manhattan-- m'explica com està l'ambient aquests dies. Parla amb una certa esperança de la lluita sindical que porten a terme els treballadors de la cadena de cafeteries Starbucks Coffee. Realment han aconseguit que tothom parli d'aquesta lluita. La revista "New York" , un setmanari llegit sobretot per iupis, va publicar tot un reportatge, el mes de maig passat, en què un dels sindicalistes, Daniel Gross, s'expressa així: "Estem parlant de salaris de misèria, d'esclavatge. I no utilitzaríem aquest terme, si no pensséssim que, efectivament, hi ha certes similituds entre els nostres llocs de treball i una antiga plantació d'esclaus..."

La revista "Vanity Fair", que encara és més pròpia de iupis que la primera, també s'ha interessat per l'afer sindical, però això ha provocat un debat entre la gent que impulsa la lluita d'Starbucks, en el sentit que hi ha qui pensa que una revista així no es mereix publicar sobre això. I en canvi, d'altres pensen que la difusió que se'n faria, be que s'ho val... Ja veurem...

En això d'Starbucks m'expliquen que hi participen personatges molt peculiars, com un activista que es fa dir Reverend Billy: es disfressa de capellà i es presenta a la porta d'aquests establiments, com a membre de l'església de "Stop Shopping", l'objectiu de la qual seria aconseguir que la gent pari de consumir o, almenys, pari de fer-ho al ritme que ho fa ara.

Mentrestant, aquesta tarda, les trucades de telèfon no paren, entre els amics de Filadelfia i jo, que continuem intentant que la direcció de la preso de SCI Green,(a la punta de més a l'Oest de l'estat de Pensilvània, a unes dotze hores per carretera des de Nova York) ens confirmi que podrem entrar, demà, a visitar Mumia Abu-Jamal, periodista afroamericà, empresonat des de 1981 i condemnat a mort des de 1982, a causa d'un muntatge policial. Ja ho veurem...

(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Nova York.--------------------------------------------------------)
Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
16 ago 2005
SEGONA CRÃNICA, DES DE PHILLADELPHIA.-------------------------------------------------------------9-8-05.---

"HEY YOU ! MOTHERFUCKER COP !"

Philladelphia. 9.- Ahir vaig entendre una mica més què vol dir llibertat d'expressió als Estats Units d'Amèrica del Nord. Estàvem al mig del carrer, davant d'on té el despatx la Fiscala de Districte, Lynne Abraham, perquè ara fa vint-i-set anys que ella mateixa --aleshores era jutgessa-- va fer empresonar injustament nou persones de la organització revolucionària MOVE. Motiu ? Va morir un policia per una bala al clatell, mentre desenes d'ells estaven encerclant la casa de la organització i disparaven tots a l'hora, com bojos... i els de la casa estaven tots refugiats al soterrani, amb les criatures i tot, per evitar morir metrallats. I en aquestes circumstàncies. la sentència condemnatòria declara provat que les nou persones empresonades són responsables de la mort del policia...

Doncs bé, ahir és com si tota la ràbia política, acumulada durant aquests vint-i-set anys d'injustícia ininterrumpuda, hagués esclatat de cop. Quan érem unes cinquanta persones, enfront de les escalinates (cinquanta entre manifestants i vianants que s'aturaven) el detonant va ser que un dels deu o dotze policies de paisà que ens vigilaven des de dalt de tot, just al costat de la porta, va començar a riure. I es que és molt fàcil riure's de la gent, quan portes a mà una pistola tan grossa com aquelles. Es va quedar mirant fixament una de les dones del nostre grup i va riure. Ell no s'esperava la reacció dels MOVE: "Hey you ! Motherfucker cop !" "De que te'n rius tu ? Eh ?" Això, a Barcelona, hauria sonat com a "Eh tu ! Policia fill de puta!â? Un insult que a mi sempre m'ha semblat molt impropi. En canvi, "motherfucker" trobo que s'ajusta més a la situació i al receptor. Un "motherfucker", en aquest cas, seria un policia tan i tan criminal, que qui l'insulta el considera capaç de violar fins i tot a la seva pròpia mare...




A continuacio, els MOVE es varen anar passant el microfon de l'un a l'altre. I tothom es va dedicar a criticar i insultar el policia que havia gosat riure's d'una persona del grup. Una noia, que s'atreveix a simpatitzar amb la organització, encara que es blanca, va comencar a cridar amb especial forca, al veure que un dels policies, armat fins a les dents, gosava caminar pel mig del grup de set o vuit nens i nenes, de entre quatre i vuit anys, que estaven asseguts tambe davant de les escales. El policia va haver de fugir corrents, avergonyit, cap el seu cotxe, perque tothom l'increpava...

Així, el que hauria pogut ser una roda de premsa, tranquil.la, assossegada, amb analisi política de la situació, va convertir-se en una manifestació més, per protestar contra la prepotència i la brutalitat policial. Amb prou feines havíem tingut temps de començar a fer les declaracions davant de la premsa, representada per una bona colla de periodistes de tota mena de mitjans escrits i audiovisuals que, malgrat els anys transcorreguts, continuen atents al problema i estaven esperant en el lloc on se'ls havia convocat, des de més de mitja hora abans de l'hora prevista.

Dâaltra banda, El New York Times d'avui, i el Philladelphia Inquirer continuen explicant qui eren els últims soldats morts a l'Irak: nois molt joves, d'entre dinou i vint-i-cinc anys... encara que el to general de les informacions és que els agradava el beisbol i córrer en moto, en algun moment també es reconeix que eren originaris de certes zones del país, on la pobresa és extrema i la joventut s'apunta a l'exèrcit per fugir d'aquella misèria.

La direcció de la presó SCI Green, on tenen en Mumia Abu-Jamal al corredor de la mort, continua jugant amb nosaltres i no vol donar-nos la seguretat que, si m'hi presento, entraré a veure'l. En Mumia ha telefonat. Està content de que el vagi a veure. Diu que el dissabte que ve és un bon dia, però davant de la incertesa que creen els carcellers, em deixa a mi lâúltima decisió, perquè si després fallés tot, sóc jo qui hauria de fer les vuit o deu hores de carretera per tornar, després dâhaver-les fetes per anar... sembla molt, però per a mi no és tant, perquè he conegut un home en cadira de rodes, en David, que ha recorregut distàncies així, només per poder estar present a la roda de premsa d'ahir i en la manbifestació del dia abans, en solidaritat amb els MOVE.

(Signat; Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia, 9-8-05)
Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
16 ago 2005
TERCERA CRÃNICA, DES DE PHILLADELPHIA.--------------------10-8-05.---------------------------

MATEIXES NOTÃ?CIES, DIFERENT TRACTAMENT.------------------------------------------------------


Philladelphia 10.- Avui, el New York Times, ha hagut de publicar la mateixa notícia que molts butlletins alternatius de contrainformació que circulen per aquí. Resulta que cinc ciutadans cubans, --que foren condemnats l'any 2001, sota l'acusació de fer espionatge als Estats Units, a favor del govern de la República de Cuba-- ara tindran dret a un nou judici.

Des de la contrainformació, s'han fet comunicats especials per donar a conèixer la notícia a tothom. I tots els comentaris publicats van plens d'elogis i bons auguris, sobretot tenint en compte que això és precisament el que s'està demanant per a en Mumia Abu-Jamal, des de sectors majoritaris de lâopinió pública conscienciada. Ãs clar que no és el mateix que t'acusin de fer d'espia, així en abstracte --encara que sigui a favor d'en Fidel Castro-- o que t'acusin d'haver mort un policia blanc, si tu ets negre, com li passa a en Mumia...

En canvi, el New York Times publica la notícia on es publiquen les coses en un diari de gran circulació, quan no hi ha més remei que publicar-les, si no és que es vulguin quedar per sota del nivell mínim exigible a uns professionals de la informació. A la pàgina tretze de la primera part, a baix de tot, a mà esquerra, --entre un anunci publicitari gegantí de material informàtic i un de petit que promociona viatges turístics al Carib--, hi ha una gasetilla de quatre paràgrafs molt curtets, que dóna compte d'allò que és una mala notícia, vist des de l'anticomunisme visceral que respiren encara els estaments oficialistes de la societat nord-americana, malgrat el final de la guerra freda, declarat fa tants anys...

Ha estat un tribunal d'Apel.lacions de la ciutat d'Atlanta, a l'estat de Georgia, integrat per tres magistrats, el que ha ordenat, per unanimitat, repetir el judici. I el nou judici s'ha de fer fora de Miami, on els prejudicis contra el regim polític cubà, havien influït tan negativament en la primera sentència, que tres dels cinc acusats havien estat condemnats a cadena perpètua.

Hi ha qui diu que això és una maniobra de distracció del govern dels Estats Units, que voldria fer oblidar així el cas d'un terrorista internacional , que es diu Posada Carriles i que ara pretén aconseguir asil polític a Miami, després d'una llarga i sagnant carrera, que inclou la voladura d'un avió de la Companyia Cubana d'Aviació, l'any 1976. Hi varen morir unes vuitanta persones, tots els passatgers i la tripulació. Entre ells, els atletes que tornaven d'una competició esportiva, que s'acabava de realitzar aquell any a les Illes Barbados.

No fa gaire setmanes que el cas es va destapar i l'escàndol encara dura, perquè el Govern de Veneçuela, que hi té jurisdicció, --atès l'itinerari d'aquell avió--, està demanant l' extradició al Govern Bush, que de moment, naturalment, s'hi resisteix.

D'altra banda, amb els amics de lâorganització revolucionària MOVE, continuem les gestions per entrar a les presons a fer les visites. I continuen també els actes públics, per reivindicar la llibertat dels presos. Ahir es va fer un passi de pel·lícula. Un reportatge històric que combina les imatges dels assalts i bombardeigs policíacs a les cases de lâorganització, els anys 1978 i 1985, amb entrevistes fetes ara mateix a protagonistes i testimonis presencials, com ara Ramona Ãfrica o alguns veïns dels barris de Philladelphia afectats. El pas del temps no ha fet res més que confirmar i concretar la dimensió real dels abusos de poder comesos contra aquesta gent lluitadora.

(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia, 10-8-05.----------------------------------
Re: Primeras impresiones desde Nueva York, pasando por Londres, de Francesc Arnau i Arias
21 ago 2005
Tu, que parles de cares i viatges, no tens ni idea de que va aixo. No coneixes a l'Arnau.
Sindicat Terrassa