Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Hey you!, motherfucker cop!. Segona crónica, des de PHILLADELPHIA
10 ago 2005
SEGONA CRÒNICA, DES DE PHILLADELPHIA d'en Francesc Arnau i Arias
SEGONA CRÒNICA, DES DE PHILLADELPHIA.
9-8-05

"HEY YOU! MOTHERFUCKER COP!"

Philladelphia. 9.- Ahir vaig entendre una mica més què vol dir llibertat d'expressió als Estats Units d'Amèrica del Nord. Estàvem al mig del carrer, davant d'on té el despatx la Fiscala de Districte, Lynne Abraham, perquè ara fa vint-i-set anys que ella mateixa --aleshores era jutgessa-- va fer empresonar injustament nou persones de la organització revolucionària MOVE. Motiu ? Va morir un policia per una bala al clatell, mentre desenes d'ells estaven encerclant la casa de la organització i disparaven tots a l'hora, com bojos... i els de la casa estaven tots refugiats al soterrani, amb les criatures i tot, per evitar morir acribillats. I en aquestes circumstàncies. la sentència condemnatòria declara provat que les nou persones empresonades són responsables de la mort del policia...

Doncs bé, ahir és com si tota la ràbia política, acumulada durant aquests vint-i-set anys d'injustícia ininterrumpuda, hagués esclatat de cop. Quan érem unes cinquanta persones, enfront de les escalinates (cinquanta entre manifestants i vianants que s'aturaven) el detonant va ser que un dels deu o dotze policies de paisà que ens vigilaven des de dalt de tot, just al costat de la porta, va començar a riure. I es que és molt fàcil riure's de la gent, quan portes a mà una pistola tan grossa com aquelles. Es va quedar mirant fixament una de les dones del nostre grup i va riure. Ell no s'esperava la reacció dels MOVE: "Hey you ! Motherfucker cop !" "De que te'n rius tu ? Eh ?" Això, a Barcelona, hauria sonat com a "Eh tu ! Policia fill de puta!. Un insult que a mi sempre m'ha semblat molt impropi. En canvi, "motherfucker" trobo que s'ajusta més a la situació i al receptor. Un "motherfucker", en aquest cas, seria un policia tan i tan criminal, que qui l'insulta el considera capaç de violar fins i tot a la seva pròpia mare...

A continuacio, els MOVE es varen anar passant el microfon de l'un a l'altre. I tothom es va dedicar a criticar i insultar el policia que havia gosat riure's d'una persona del grup. Una noia, que s'atreveix a simpatitzar amb la organització, encara que es blanca, va comencar a cridar amb especial forca, al veure que un dels policies, armat fins a les dents, gosava caminar pel mig del grup de set o vuit nens i nenes, de entre quatre i vuit anys, que estaven asseguts tambe davant de les escales. El policia va haver de fugir corrents, avergonyit, cap el seu cotxe, perque tothom l'increpava...

Així, el que hauria pogut ser una roda de premsa, tranquil.la, assossegada, amb analisi política de la situació, va convertir-se en una manifestació més, per protestar contra la prepotència i la brutalitat policial. Amb prou feines havíem tingut temps de començar a fer les declaracions davant de la premsa, representada per una bona colla de periodistes de tota mena de mitjans escrits i audiovisuals que, malgrat els anys transcorreguts, continuen atents al problema i estaven esperant en el lloc on se'ls havia convocat, des de més de mitja hora abans de l'hora prevista.

D'altra banda, El New York Times d'avui, i el Philladelphia Inquirer continuen explicant qui eren els últims soldats morts a l'Irak: nois molt joves, d'entre dinou i vint-i-cinc anys... encara que el to general de les informacions és que els agradava el beisbol i córrer en moto, en algun moment també es reconeix que eren originaris de certes zones del país, on la pobresa és extrema i la joventut s'apunta a l'exèrcit per fugir d'aquella misèria.

La direcció de la presó SCI Green, on tenen en Mumia Abu-Jamal al corredor de la mort, continua jugant amb nosaltres i no vol donar-nos la seguretat que, si m'hi presento, entraré a veure'l. En Mumia ha telefonat. Està content de que el vagi a veure. Diu que el dissabte que ve és un bon dia, però davant de la incertesa que creen els carcellers, em deixa a mi l‚última decisió, perquè si després fallés tot, sóc jo qui hauria de fer les vuit o deu hores de carretera per tornar, després d'haver-les fetes per anar... sembla molt, però per a mi no és tant, perquè he conegut un home en cadira de rodes, en David, que ha recorregut distàncies així, només per poder estar present a la roda de premsa d'ahir i en la manifestació del dia abans, en solidaritat amb els MOVE.

(Signat; Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia, 9-8-05)

----------- -------------- -----------------

SEGUNDA CRÓNICA, DESDE PHILLADELPHIA.
9-8-05

"HEY YOU! MOTHERFUCKER COP!"

Philladelphia. 9.- Ayer entendí un poco más qué quiere decir libertad de expresión en los Estados Unidos de Norteamérica. Estábamos en medio de la calle, delante de dónde tiene el despacho la Fiscal de Distrito, Lynne Abraham, porque ahora hace veintisiete años que ella misma --entonces era jueza-- hizo encarcelar injustamente a nueve personas de la organización revolucionaria MOVE. ¿Motivo?, murió un policía por una bala en la nuca, mientras decenas de ellos estaban rodeando la casa de la organización y disparaban todos a la vez, como locos... y los de la casa estaban todos refugiados al sótano, con las criaturas y todo, para evitar morir acribillados. Y en estas circunstancias. la sentencia condenatoria declara probado que las nueve personas encarceladas son responsables de la muerte del policía...

Pues bien, ayer es como si toda la rabia política, acumulada durante estos veintisiete años de injusticia ininterrumpida, hubiera estallado de golpe. Cuando estábamos unas cincuenta personas, enfrente de las escalinatas (cincuenta entre manifestantes y peatones que se paraban) el detonante fue que uno de los diez o doce policías de paisano que nos vigilaban desde arriba de todo, justo junto a la puerta, empezó a reir. Y es que es muy fácil reirse de la gente, cuando llevas a mano una pistola tan gorda como aquellas. Se quedó mirando fijamente una de las mujeres de nuestro grupo y rió. Él no se esperaba la reacción de los MOVE: "Hey you! Motherfucker cop!" "¿De qué te ríes tú ? ¿Eh ?" Esto, en Barcelona, habría sonado como "Eh tú ! Policía hijo de puta!. Un insulto que a mí siempre me ha parecido muy impropio. En cambio, "motherfucker" encuentro que se ajusta más a la situación y al receptor. Un "motherfucker", en este caso, seria un policía tan y tan criminal, que quien lo insulta lo considera capaz de violar incluso a su propia madre...


A continuación, los MOVE se fueron pasando el micrófono de uno a otro. Y todo el mundo se dedicó a criticar e insultar al policía que había osada reirse de una persona del grupo. Una chica, que se atreve a simpatizar con la organización, aunque es blanca, comenzó a gritar con especial fuerza, al ver que uno de los policías, armado hasta los dientes, se atrevía a andar por medio del grupo de siete u ocho niños y niñas, de entre cuatro y ocho años, que estaban sentados también frente a las escaleras. El policía tuvo que huir a salto de mata, avergonzado, hacia su coche, porque todo el mundo lo increpaba...

Así, lo que habría podido ser una rueda de prensa, tranquila, sosegada, con analisis político de la situación, se convirtió en una manifestación más, para protestar contra la prepotencia y la brutalidad policial. A duras penas habíamos tenido tiempo de empezar a hacer las declaraciones ante de la prensa, representada por una buen grupo de periodistas de toda clase de medios escritos y audiovisuales que, pese a los años transcurridos, continúan atentos al problema y estaban esperando en el lugar dónde se los había convocado, desde más de media hora antes de la hora prevista.

Por otro lado, El New York Times de hoy, y el Philladelphia Inquirer continúan explicando quienes eran los últimos soldados muertes en Irak: chicos muy jóvenes, de entre diecinueve y veinticinco años... aunque el tono general de las informaciones es que les gustaba el béisbol y correr en moto, en algún momento también se reconoce que eran originarios de ciertas zonas del país, dónde la pobreza es extrema y la juventud se apunta al ejército para huir de aquella miseria.

La dirección de la prisión SCI Green, dónde tienen a Mumia Abu-Jamal en el corredor de la muerte, continúa jugando con nosotros y no quiere darnos la seguridad que, si me presento, entraré a verlo. Mumia ha telefoneado. Está contento de que lo vaya a ver. Dice que el próximo sábado es un buen día, pero delante de la incertidumbre que crean los carceleros, me deja a mí la última decisión, porque si después fallara todo, soy yo quien tendría que hacer las ocho o diez horas de carretera para volver, después de haberlas hecho para ir... parece mucho, pero para mí no es tanto, porque he conocido un hombre en silla de ruedas, David, que ha recorrido distancias así, sólo por poder estar presente en la rueda de prensa de ayer y en la manifestación del día antes, en solidaridad con los MOVE.

(Firmado; Francesc Arnau i Arias, desde Philladelphia, 9-8-05)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Hey you!, motherfucker cop!. Segona crónica, des de PHILLADELPHIA
11 ago 2005
Ja és mala sort. Estar al corredor de la mort... i que et vingui a visitar l'Arnau!

(Per cert, Francesc, motherfucker vol dir fill de puta. I punt)
Re: Hey you!, motherfucker cop!. Segona crónica, des de PHILLADELPHIA
11 ago 2005
L'arnau em sembla que es la millor persona que em podria venir a visitar al corredor de la mort.
El pitjor seria que hi vinguessis tu cap-gros que escrius damunt meu.
Re: Hey you!, motherfucker cop!. Segona crónica, des de PHILLADELPHIA
11 ago 2005
Motherfucker voll dir fill de puta, no te un significat literal.

A banda d'aixo la cronica esta molt be
Sindicato Sindicat