|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Els murs de la vergonya: el del Marroc al SÃ hara
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
02 ago 2005
|
|
|
EL MUR MARROQU� AL SÀHARA
«El mur de la vergonya, UN CRIM CONTRA LA HUMANITAT»
[Ja és bastant conegut el Mur de la Vergonya de Palestina, bé que no tant com caldria. Però aquest del Sà hara, no el coneix quasi ningú.]
Tal com diu el professor Carlos Ruiz Miguel, «El muro del Sà hara tiene el dudoso mérito de ser el más largo del mundo... Una obra casi de ciencia-ficción».
El Mur Marroquà és la construcció més llarga (2.720 km), ja que la Muralla Xinesa té 320 km menys (2.400 km). Es va començar a construir el 1980 per dividir el Sà hara Occidental i separar les famÃlies. S’ha fet en sis etapes, a causa del seu elevat cost de construcció —per exemple, pels nous radars de vigilà ncia, amb fons derivats de la UE destinats, en principi, a la lluita contra la immigració clandestina— i de manteniment (milions de dòlars). Representa el 36 % dels 10 murs i lÃnies de defensa més importants de la història.
És el tram de terra amb més densitat de mines (4.000 mines/ km).
Per tant, la població sahrauà és la població més vulnerable a les mines en el món (de 10 a 15 per persona).
El Mur Marroquà constitueix una obra contrà ria a les lleis internacionals, amb la inclusió d’un complex sistema de mines antipersones. El Marroc es va negar a signar el protocol d’Ottawa, ratificat ja per 144 països.
A més a més de caracteritzar-se per la violació dels drets humans, també és un element de destrucció del patrimoni cultural de la regió, i una ferida oberta des del punt de vista del medi ambient.
Els efectes del Mur, a més d’haver matat, mutilat i amputat centenars de persones, són:
Una violació sistemà tica d’una vintena d’articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Portal blindat darrere del qual es violen els drets dels sahrauÃs en les Zones Ocupades (ZO). Enfortiment del setge informatiu sobre les ZO.
Ambientals: contaminació del medi ambient amb les mines antipersones i les restes del material de guerra, amb el talat de gran part dels arbres i plantes, amb l’explotació irracional de l’escàs material de construcció, amb l’extermini de la fauna local, i la prohibició d’accedir als punts de proveïment d’aigua.
Socioeconòmics: a causa de l’exili massiu dels habitants d’una dotzena de ciutats i pobles (Mahbes, Echderia, Farsia, Hausa, Guelta, Briganduz, Auserd...), l’impediment de la lliure circulació de persones i mercaderies en la regió, la obstaculització de les activitats socioeconòmiques pastorals i nòmades, i el manteniment de l’actual separació social i familiar en el Sà hara Occidental.
PolÃtics: afavoreix la intransigència i l’ocupació marroquà del Sà hara Occidental en contra de la legalitat internacional.
No es pot oblidar que el Marroc està catalogat com un dels països retencionistes, que mantenen i apliquen la pena de mort.
La premsa espanyola ho ignora totalment, i mai no ha parlat d’aquest Mur de la Vergonya. Les poques notÃcies que apareixen relacionades amb el Sà hara Occidental, insuficients encara, són dels campaments de refugiats.
Cal informar, explicar i difondre la lluita que està portant la població sahrauà a les ZO: dones, joves, gent gran... Alhora que els encoratgem per la gran valentia que estan demostrant.
(...)
Montse Torras
(Publicat a «Món Solidari», de l'ONG Pau i Solidaritat, del sindicat CCOO) |
This work is in the public domain |
|
Re: Els murs de la vergonya: el del Marroc al SÃ hara
|
|
per jimmy jazz |
06 ago 2005
|
molts s'omplen la boca q si cuba, chavez,etc. tenen part-només part- de raó. però la seva cobardia a poder anar més enllà a l'hora de denunciar fets com aquests els fa odiosos.
fàstic q fan. salut |
