|
|
|
El papa, persona amb por
|
|
|
per Antoni Ferret |
01 ago 2005
|
|
(Carta publicada al diari «El Punt» el dia 1 d'agost) |
En un temps, diuen que Ratzinger era un teòleg progressista, o sigui renovador, que obria nous camins. Amic i col·laborador de Hans Küng. Tots dos van ser considerats com les dues grans promeses.
Però Ratzinger va tenir una experiència que el va canviar. Era professor universitari, i al maig del 1968 els seus estudiants, com tots, es van revolucionar. Aleshores sembla que va agafar por, va perdre la fe en les persones i va tendir a pensar que se les havia de «controlar», si no, es desmandaven. Küng també era professor universitari, i també va veure els seus estudiants revoltar-se, però s'ho va prendre d'una altra manera, va continuar sent renovador i encara ho és. Per tant, el factor determinant no devia ser l'esdeveniment, sinó la feblesa de caràcter i la por.
I és aquesta persona feble, poruga, tancada i amb poca fe la que unes altres persones febles, porugues, tancades, amb poca fe i, a sobre, mal elegides, han nomenat papa. Serà, sobretot, el «seu» papa. Per a molts de nosaltres, pot ser un obstacle més contra el qual caldrà lluitar.
Antoni Ferret. Barcelona |
This work is in the public domain |
|
Re: El papa, persona amb por
|
|
per ateo |
01 ago 2005
|
|
No me interesa en absoluto el papa y la religión pero, sin embargo, creo útil indagar sobre los intereses que mueven al Vaticano. Desenmarcararlos ante sus fieles, controlarlos. |
|
No al reformisme. No al capitalisme.
|
|
per No |
02 ago 2005
|
El reformisme clerical el que cerca es el mateix que el reformisme capitalista, reforçar el sistema de dominació. El capitalisme i l'església enganyen els treballadors amb el "benestar" i la doctrina social, per fer "diregible" el sistema d'explotació.
El capital, del que forman part central totes les esglèsies del mòn, tè un ala esquerra i un ala dreta.
Quan l'abús manifest de llurs ales dretes es fa insuportable per la classe treballadora, treuen com si fos un conill l'ala esquerra: aquest es el jòc de l'arternància que reforça el capital i els seus centres ideológics, les esglèsies.
La lluita de la que parla l'amic Ferret no es una lluita de classes, sino una lluita entre persones de l'ala esquerra i de l'ala dreta de l'esglèsia, orientada a reforçar la seua influència. En tot càs, aquesta "lluita" va sempre en contra dels interessos de la classe treballadora i sempre a favor del capitalisme, el qual surt reforçat de les seves netejes d'imatge, destinades a ofegar tota lluita revolucinària. |
