|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Dos anys de Govern Matas: l'anihilació mai vista
|
|
|
per Superxiket |
30 jul 2005
|
|
Document del GOB [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa] d'anà lisi de la polÃtica ambiental i d'infraestriuctures del govern autonòmic del PP de les Illes. |
Introducció
Aquests dies se compleixen dos anys d’ença que Jaume Matas formà govern després de les eleccions autonòmiques de maig de 2003.
Aquests 24 mesos s’han caracteritzat per una agressivitat mai vista contra el territori i el medi ambient de les nostres illes, la desprotecció d’espais naturals, la construcció d’autopistes i l’aprovació de grans equipaments i infrastructures especialment impactants.
Tot plegat se tracta de posar, al servei de futurs creixements, les infrastructures vià ries, energètiques i hidrà uliques adequades i la mateix temps eliminar els obstacles legals que ho impedeixen
A continuació: se relacionen les principals actuacions del Govern en temes territorials i ambientals:
Autopistes i Autovies; la destrucció mai vista a les à rees rurals de Mallorca.
La construcció d’autopistes i autovies constitueixen, sense cap dubte ni un, la més gran agressió al territori i al medi ambient de les Balears, esdevinguda en un perÃode curt de temps. Alhora es tracta d’una aposta pel transport privat en detriment del transport públic.
L’execució dels projectes d’autopistes suposa:
el consum de territori brutal, que en complir-se tot el Pla de Carreteres suposarà de l’ordre de 2.000 hectà rees
la desfiguració dels paisatges rurals i la seva vulgarització
l’afectació intensa a espais naturals
l’ocupació de milers de propietats
l’aposta decidida pel transport privat en detriment del transport col·lectiu
la preparació de tot l’interior de Mallorca per a un ús urbanÃstic més intens.
En aquests moments s’està en procés de construcció a Mallorca de les següents autopistes i autovies:
Palmanova - Peguera- Una autopista que afecta a zones protegides per la LEN i que acabarà de malmetre un dels municipis més desossats de l’illa.
Inca- Sa Pobla- Tramitada com a desdoblament aquesta autopista ha comptat amb l’oposició municipal i sobretot amb oposició ciutadana. La destrossa que està provocant era inimaginable. Travessa una zona protegida per Patrimoni i ha destrossats elements arquitectònics singulars.
Variant d’Inca- un autèntic excalectric amb ponts elevats, passos subterranis, connexions amb trèvol i doble trèvol que desfigura els voltants d’Inca.
S’Arenal - Llucmajor- Es tracta d’una de les obres més impactants de les que s’estan construint en aquests moments i que està desfigurant l’accés a Llucmajor.
Variant de Llucmajor- El tram d’autopista, ja inaugurada entre la carretera de s’Arenal i la de Campos constitueix una incursió a una zona rural poc alterada, el trencament radical de l’estructura parcel·laria.
Palma – Universitat- Es tracta d’una obra absolutament desmesurada per un tram in era suficient la millora del traçat actual i l’aposta pel transport públic.
A més a més el Pla Director Sectorial de Carreteres en preveu algunes mes d’autopistes, com els casos de:
Inca - Manacor
2n Cinturó
Variant Nord de Manacor
Espais naturals: entre la desprotecció i els retall de parcs
Retall dels parcs naturals de la PenÃnsula de Llevant i de Cala d'Hort
Sorprenentment va ésser una de les promeses de Jaume Matas quan encara era Ministre de Medi Ambient. La prà ctica derogació de dos parcs naturals (el de Llevant passà de 21.500 hectà rees a només 1.500, i el de Cala d'Hort passà de 2.700 a 230 hectà rees) no té precedent. Aquesta situació insòlita és encara més escandalosa tenint en compte que el retall es va fer sense comptar amb cap tipus de justificació tècnica ambiental. Aquest fet només es pot entendre si recordam que el PP va fer de l'oposició als parcs declarats pel Pacte un dels pilars de la seva campanya electoral.
Desprotecció de les Àrees Naturals d'Especial Interès a les Pitiüses
Tot i que la inedificabilitat de les ANEI és sense dubte una de les fites més importants en la protecció del nostre territori, el Govern va també cedir a les pressions del sector més ultralliberal del PP pitiús i va rebaixar la protecció per permetre la construcció de xalets a les à rees naturals d'Eivissa i Formentera.
Una clÃnica-hotel vora el Salobrar de Campos
Mitjançant la llei d'acompanyament als pressuposts de 2004, el Govern possibilità la construcció d'una clÃnica-hotel vora l'actual balneari de Sant Joan de la Font Santa, just vora la zona inundada del Salobrar de Campos i dins una zona que té la protecció de figures internacionals (LIC i ZEPA). Un cop difÃcilment assimilable per un dels nostres espais naturals més valuosos.
“Nous� espais protegits
Després de l'aprovació de la LECO, una llei que no incrementa res la protecció dels nostres espais naturals, han estat iniciats els expedients de PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals) de tres espais: el de Llevant, el de Cala d'Hort i el de la Serra de Tramuntana. En els dos primers casos, l'à mbit del PORN és considerablement menor que el que tenien els espais quan es protegiren inicialment, i en el cas de la Serra de Tramuntana s'han exclòs incomprensiblement bona part de les à rees naturals de Calvià i Andratx.
Infrastructures hidrà uliques: Aposta per la construcció de 4 noves dessaladores de gran consum energètic
La Conselleria de Medi Ambient pretén que abans del 2009 estiguin en funcionament 4 noves dessaladores a les Balears. Aquestes dessaladores a les Illes Balears (concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulà lia i Ciutadella) constitueix, des del punt de vista ambiental i econòmic una autèntica barbaritat.
De fet la seva posada en marxa implicaria que en poc temps s’hauria de construir una nova central o en tot cas la instal·lació de nous grups de producció d’energia elèctrica, a la vista de l’elevat consum energètic que suposa el funcionament de les dessaladores. Cal recordar que actualment els tres grans consumidors d’energia elèctrica de les Balears són: l’Aeroport de Son Sant Joan, la Cimentera de Lloseta i la Dessaladora de la Badia de Palma.
Des del nostre punt de vista tant El Govern hauria de contemplar altres mesures, previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, per contribuir a resolent els problemes de proveïment d’aigua. Mesures més barates i ambientalment menys impactants, tal com la millora de les xarxes d’aigua potable dels nuclis urbans de la nostra illa, les quals perdren d’entre un 25 a un 50 % de l’aigua per les tuberies, o la millora de les depuradores per a poder reutilitzar l’aigua resultant, o els comptadores individuals, etc...
La producció d'aigua potable en base a aigua de la mar, exigeix un consum elèctric elevat. La producció de l'energia elèctrica, en base a combustible fòssil (gas-oil, carbó, fuel..) té greus inconvenients ambientals: emissions a l'atmosfera de diòxid de sobre i diòxid de carboni, causants de l'efecte hivernacle i de la pluja à cida respectivament, i per tant del canvi climà tic.
La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polÃtiques d’extracció o reutlització, aixà com 4 vegades més emissions de CO2.
La producció d’aigua dessalant aigua de mar té un cost econòmic molt elevat. De fet la tona d’aigua surt a un preu que dobla el preu mitjà d’aigua que s’utillitza a Mallorca.
Nous equipaments sanitaris dins sòl rústic: Son Espases i la Real
El Govern balear pretén construir el nou hospital de Palma a terrenys rústics de gran valor patrimonial: Son Espases, just devora el Monestir de La Real.
Els governants han intentat “vendreâ€? aquest projecte com a molt respectuós amb l’entorn, ja sigui per la seva bona integració paisatgÃstic, el seu reduït impacte visual, ja sigui per la utilització d’energies “netesâ€? .per al funcionament del centre hospitalari.
Des del nostre punt de vista, el projecte més respectuós amb l’entorn és la reforma de l’actual hospital de Son Dureta, ja que aprofita uns terrenys ja edificats, uns edificis existents, una localització coneguda i integrada, etc.
D’altra banda els terrenys de Son Espases, tenen la classificació de sòl rústic i no estan edificats.
Els motius d’oposició al projecte de Son Espases se basen en els següents motius.
Impacte sobre una à rea rural
La zona on es vol construir el nou hospital consisteix en una à rea rural, classificat com a sòl rústic al PGOU de Palma, amb la qualificació d’agrÃcola – ramader, anomenada son Espases. La construcció exigiria una requalificació dels terrenys i les obres d’urbanització. Igualment provocaria un impacte paisatgÃstic innecessari
Per al GOB millor arreglar l’actual hospital en comptes de fer-ne un de nou. Des del nostre punt de vista és sempre aconsellable reutilitzar edificis i parcel·les abans de construir a terrenys verjos. Per al GOB és molt millorar reformar les actuals instal·lacions de Son Dureta i aprofitar les instal·lacions existents. L’actual hospital de Son Dureta està molt ben situat i molt ben comunicat i per tant es tracta d’un lloc adequat per aquest ús. A més a més és un lloc molt conegut per als usuaris de l’hospital.
Molèsties als usuaris
Se fa enfora dels usuaris de Palma, que en són la majoria.
La Llei de Ports obri la porta a la construcció de ports esportius
L’aprovació de la nova llei de Ports de les Illes Balears pot suposar l’inici de la construcció o ampliació de ports esportius al nostre litoral.
Als darrers anys s’havia produït una moratòria en l’autorització d’instal·lacions nà utiques, la qual cosa havia comportat una panorama més tranquil. Just s’havia finalitzat la construcció del port de la Colònia de Sant Pere (Artà ).
De totes maneres, als darrers 10 anys, distintes promotores (ja siguin societat anònimes, ja siguin clubs nà utics) han anat presentat projectes per ampliar o construir nous ports, la qual cosa representaria un increment de 4.500 amarraments només a Mallorca.
Els projectes d’ampliació o de nova construcció presentats aquests anys, són els següents:
Can Picafort (Santa Margalida)
Son Serra de Marina (Santa Margalida)
Cala Rajada (Capdepera)
Cala Bona (Son Servera)
Portocolom (Felanitx)
Portopetro (SantanyÃ)
Colònia de Sant Jordi (Ses Salines)
S’Estanyol (Llucmajor)
Cala Gamba (Palma)
Es Molinar (Palma)
Port d’Andratx
Sant Elm (Andratx)
Port de Sóller
Davant això, el GOB manifesta la seva preocupació per les conseqüències ambientals, paisatgÃstiques i socials derivades de la construcció o ampliació d’aquests ports.
El món de la nà utica a Mallorca ha d’avançar no cap a l’increment d’amarraments, la construcció o ampliació de ports esportius. Ans al contrari, és necessari una visió a llarg termini del litoral que posi al capdavant de tot la conservació d’aquest espai, sens dubte el més valuós ambientals i econòmicament de els Illes balears.
El litoral no s’ha de convertir en un aparcament d’embarcacions que s’utilitzen set dies a l’any durant una part de l’estiu. Aquest és un cost exagerat per una à rea tant frà gil i valuosa.
La nova polÃtica de ports del govern ha de tenir una visió a llarg termini del litoral, no s’ha de guiar per l’afany especulador que acabarà repercutint negativament en l’espai estratègicament i ambientalment més valuós que tenim.
Conclusions
El Govern Matas va anunciar la nova legislatura amb el binomi, turisme i medi ambient. Dos anys després la relació amb el medi ambient ha estat d’accessió permanent, de desprotecció d’espais naturals, de desfiguració de les à rees rurals per la construcció de noves autopistes, i d’impuls d’infrastructures i equipaments molt impactants.
En definitiva destrucció mai vista, sens dubte la pitjor recepta per al nostre turisme, cada cop envoltat de més ciment i de més asfalt
La necessitat de rectificar és més urgent que mai. Ni Mallorca ni les Balears no poden aguantar tanta destrucció
De totes maneres si se confirmen els plans, projectes i lleis que impulsa el govern, la situació encara pot ser pitjor.
L’any en que se signà el Protocol de Kioto, el compromÃs per reduir emissions de gasos contaminants a l’atmosfera serà l’any on se consumen més agressions ambiental que tot plegat significaran més emissions de gasos.
GOB [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa | Tribuna Mallorca [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa | Tot Mallorca | Joves de Mallorca per la Llengua |
This work is in the public domain |
