Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Març»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats
Dos anys de Govern Matas: l'anihilació mai vista
30 jul 2005
Document del GOB [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa] d'anàlisi de la política ambiental i d'infraestriuctures del govern autonòmic del PP de les Illes.

Introducció

Aquests dies se compleixen dos anys d’ença que Jaume Matas formà govern després de les eleccions autonòmiques de maig de 2003.

Aquests 24 mesos s’han caracteritzat per una agressivitat mai vista contra el territori i el medi ambient de les nostres illes, la desprotecció d’espais naturals, la construcció d’autopistes i l’aprovació de grans equipaments i infrastructures especialment impactants.

Tot plegat se tracta de posar, al servei de futurs creixements, les infrastructures viàries, energètiques i hidràuliques adequades i la mateix temps eliminar els obstacles legals que ho impedeixen

A continuació: se relacionen les principals actuacions del Govern en temes territorials i ambientals:


Autopistes i Autovies; la destrucció mai vista a les àrees rurals de Mallorca.

La construcció d’autopistes i autovies constitueixen, sense cap dubte ni un, la més gran agressió al territori i al medi ambient de les Balears, esdevinguda en un període curt de temps. Alhora es tracta d’una aposta pel transport privat en detriment del transport públic.

L’execució dels projectes d’autopistes suposa:

  • el consum de territori brutal, que en complir-se tot el Pla de Carreteres suposarà de l’ordre de 2.000 hectàrees
  • la desfiguració dels paisatges rurals i la seva vulgarització
  • l’afectació intensa a espais naturals
  • l’ocupació de milers de propietats
  • l’aposta decidida pel transport privat en detriment del transport col·lectiu
  • la preparació de tot l’interior de Mallorca per a un ús urbanístic més intens.

    En aquests moments s’està en procés de construcció a Mallorca de les següents autopistes i autovies:

    Palmanova - Peguera- Una autopista que afecta a zones protegides per la LEN i que acabarà de malmetre un dels municipis més desossats de l’illa.

    Inca- Sa Pobla- Tramitada com a desdoblament aquesta autopista ha comptat amb l’oposició municipal i sobretot amb oposició ciutadana. La destrossa que està provocant era inimaginable. Travessa una zona protegida per Patrimoni i ha destrossats elements arquitectònics singulars.

    Variant d’Inca- un autèntic excalectric amb ponts elevats, passos subterranis, connexions amb trèvol i doble trèvol que desfigura els voltants d’Inca.

    S’Arenal - Llucmajor- Es tracta d’una de les obres més impactants de les que s’estan construint en aquests moments i que està desfigurant l’accés a Llucmajor. Variant de Llucmajor- El tram d’autopista, ja inaugurada entre la carretera de s’Arenal i la de Campos constitueix una incursió a una zona rural poc alterada, el trencament radical de l’estructura parcel·laria. Palma – Universitat- Es tracta d’una obra absolutament desmesurada per un tram in era suficient la millora del traçat actual i l’aposta pel transport públic.

    A més a més el Pla Director Sectorial de Carreteres en preveu algunes mes d’autopistes, com els casos de:

  • Inca - Manacor
  • 2n Cinturó
  • Variant Nord de Manacor


    Espais naturals: entre la desprotecció i els retall de parcs

    Retall dels parcs naturals de la Península de Llevant i de Cala d'Hort Sorprenentment va ésser una de les promeses de Jaume Matas quan encara era Ministre de Medi Ambient. La pràctica derogació de dos parcs naturals (el de Llevant passà de 21.500 hectàrees a només 1.500, i el de Cala d'Hort passà de 2.700 a 230 hectàrees) no té precedent. Aquesta situació insòlita és encara més escandalosa tenint en compte que el retall es va fer sense comptar amb cap tipus de justificació tècnica ambiental. Aquest fet només es pot entendre si recordam que el PP va fer de l'oposició als parcs declarats pel Pacte un dels pilars de la seva campanya electoral.

    Desprotecció de les Àrees Naturals d'Especial Interès a les Pitiüses Tot i que la inedificabilitat de les ANEI és sense dubte una de les fites més importants en la protecció del nostre territori, el Govern va també cedir a les pressions del sector més ultralliberal del PP pitiús i va rebaixar la protecció per permetre la construcció de xalets a les àrees naturals d'Eivissa i Formentera.

    Una clínica-hotel vora el Salobrar de Campos Mitjançant la llei d'acompanyament als pressuposts de 2004, el Govern possibilità la construcció d'una clínica-hotel vora l'actual balneari de Sant Joan de la Font Santa, just vora la zona inundada del Salobrar de Campos i dins una zona que té la protecció de figures internacionals (LIC i ZEPA). Un cop difícilment assimilable per un dels nostres espais naturals més valuosos.

    “Nous? espais protegits Després de l'aprovació de la LECO, una llei que no incrementa res la protecció dels nostres espais naturals, han estat iniciats els expedients de PORN (Pla d'Ordenació de Recursos Naturals) de tres espais: el de Llevant, el de Cala d'Hort i el de la Serra de Tramuntana. En els dos primers casos, l'àmbit del PORN és considerablement menor que el que tenien els espais quan es protegiren inicialment, i en el cas de la Serra de Tramuntana s'han exclòs incomprensiblement bona part de les àrees naturals de Calvià i Andratx.


    Infrastructures hidràuliques: Aposta per la construcció de 4 noves dessaladores de gran consum energètic

    La Conselleria de Medi Ambient pretén que abans del 2009 estiguin en funcionament 4 noves dessaladores a les Balears. Aquestes dessaladores a les Illes Balears (concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella) constitueix, des del punt de vista ambiental i econòmic una autèntica barbaritat.

    De fet la seva posada en marxa implicaria que en poc temps s’hauria de construir una nova central o en tot cas la instal·lació de nous grups de producció d’energia elèctrica, a la vista de l’elevat consum energètic que suposa el funcionament de les dessaladores. Cal recordar que actualment els tres grans consumidors d’energia elèctrica de les Balears són: l’Aeroport de Son Sant Joan, la Cimentera de Lloseta i la Dessaladora de la Badia de Palma.

    Des del nostre punt de vista tant El Govern hauria de contemplar altres mesures, previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, per contribuir a resolent els problemes de proveïment d’aigua. Mesures més barates i ambientalment menys impactants, tal com la millora de les xarxes d’aigua potable dels nuclis urbans de la nostra illa, les quals perdren d’entre un 25 a un 50 % de l’aigua per les tuberies, o la millora de les depuradores per a poder reutilitzar l’aigua resultant, o els comptadores individuals, etc...

    La producció d'aigua potable en base a aigua de la mar, exigeix un consum elèctric elevat. La producció de l'energia elèctrica, en base a combustible fòssil (gas-oil, carbó, fuel..) té greus inconvenients ambientals: emissions a l'atmosfera de diòxid de sobre i diòxid de carboni, causants de l'efecte hivernacle i de la pluja àcida respectivament, i per tant del canvi climàtic.

    La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutlització, així com 4 vegades més emissions de CO2.

    La producció d’aigua dessalant aigua de mar té un cost econòmic molt elevat. De fet la tona d’aigua surt a un preu que dobla el preu mitjà d’aigua que s’utillitza a Mallorca.


    Nous equipaments sanitaris dins sòl rústic: Son Espases i la Real

    El Govern balear pretén construir el nou hospital de Palma a terrenys rústics de gran valor patrimonial: Son Espases, just devora el Monestir de La Real.

    Els governants han intentat “vendre? aquest projecte com a molt respectuós amb l’entorn, ja sigui per la seva bona integració paisatgístic, el seu reduït impacte visual, ja sigui per la utilització d’energies “netes? .per al funcionament del centre hospitalari.

    Des del nostre punt de vista, el projecte més respectuós amb l’entorn és la reforma de l’actual hospital de Son Dureta, ja que aprofita uns terrenys ja edificats, uns edificis existents, una localització coneguda i integrada, etc.

    D’altra banda els terrenys de Son Espases, tenen la classificació de sòl rústic i no estan edificats.

    Els motius d’oposició al projecte de Son Espases se basen en els següents motius.

    Impacte sobre una àrea rural La zona on es vol construir el nou hospital consisteix en una àrea rural, classificat com a sòl rústic al PGOU de Palma, amb la qualificació d’agrícola – ramader, anomenada son Espases. La construcció exigiria una requalificació dels terrenys i les obres d’urbanització. Igualment provocaria un impacte paisatgístic innecessari Per al GOB millor arreglar l’actual hospital en comptes de fer-ne un de nou. Des del nostre punt de vista és sempre aconsellable reutilitzar edificis i parcel·les abans de construir a terrenys verjos. Per al GOB és molt millorar reformar les actuals instal·lacions de Son Dureta i aprofitar les instal·lacions existents. L’actual hospital de Son Dureta està molt ben situat i molt ben comunicat i per tant es tracta d’un lloc adequat per aquest ús. A més a més és un lloc molt conegut per als usuaris de l’hospital.

    Molèsties als usuaris Se fa enfora dels usuaris de Palma, que en són la majoria.

    La Llei de Ports obri la porta a la construcció de ports esportius


    L’aprovació de la nova llei de Ports de les Illes Balears pot suposar l’inici de la construcció o ampliació de ports esportius al nostre litoral.

    Als darrers anys s’havia produït una moratòria en l’autorització d’instal·lacions nàutiques, la qual cosa havia comportat una panorama més tranquil. Just s’havia finalitzat la construcció del port de la Colònia de Sant Pere (Artà).

    De totes maneres, als darrers 10 anys, distintes promotores (ja siguin societat anònimes, ja siguin clubs nàutics) han anat presentat projectes per ampliar o construir nous ports, la qual cosa representaria un increment de 4.500 amarraments només a Mallorca.

    Els projectes d’ampliació o de nova construcció presentats aquests anys, són els següents:

  • Can Picafort (Santa Margalida)
  • Son Serra de Marina (Santa Margalida)
  • Cala Rajada (Capdepera)
  • Cala Bona (Son Servera)
  • Portocolom (Felanitx)
  • Portopetro (Santanyí)
  • Colònia de Sant Jordi (Ses Salines)
  • S’Estanyol (Llucmajor)
  • Cala Gamba (Palma)
  • Es Molinar (Palma)
  • Port d’Andratx
  • Sant Elm (Andratx)
  • Port de Sóller

    Davant això, el GOB manifesta la seva preocupació per les conseqüències ambientals, paisatgístiques i socials derivades de la construcció o ampliació d’aquests ports.

    El món de la nàutica a Mallorca ha d’avançar no cap a l’increment d’amarraments, la construcció o ampliació de ports esportius. Ans al contrari, és necessari una visió a llarg termini del litoral que posi al capdavant de tot la conservació d’aquest espai, sens dubte el més valuós ambientals i econòmicament de els Illes balears.

    El litoral no s’ha de convertir en un aparcament d’embarcacions que s’utilitzen set dies a l’any durant una part de l’estiu. Aquest és un cost exagerat per una àrea tant fràgil i valuosa.

    La nova política de ports del govern ha de tenir una visió a llarg termini del litoral, no s’ha de guiar per l’afany especulador que acabarà repercutint negativament en l’espai estratègicament i ambientalment més valuós que tenim.


    Conclusions

    El Govern Matas va anunciar la nova legislatura amb el binomi, turisme i medi ambient. Dos anys després la relació amb el medi ambient ha estat d’accessió permanent, de desprotecció d’espais naturals, de desfiguració de les àrees rurals per la construcció de noves autopistes, i d’impuls d’infrastructures i equipaments molt impactants.

    En definitiva destrucció mai vista, sens dubte la pitjor recepta per al nostre turisme, cada cop envoltat de més ciment i de més asfalt

    La necessitat de rectificar és més urgent que mai. Ni Mallorca ni les Balears no poden aguantar tanta destrucció

    De totes maneres si se confirmen els plans, projectes i lleis que impulsa el govern, la situació encara pot ser pitjor.

    L’any en que se signà el Protocol de Kioto, el compromís per reduir emissions de gasos contaminants a l’atmosfera serà l’any on se consumen més agressions ambiental que tot plegat significaran més emissions de gasos.


    GOB [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa | Tribuna Mallorca [Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa | Tot Mallorca | Joves de Mallorca per la Llengua

  • This work is in the public domain

    Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
    Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
    Comments can not be added to this article any more