Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Fites del nou "urbanyisme"
28 jul 2005
Es proposa aquesta denominació per a lâurbanisme de Barcelona de la darrera època, amb un èmfasi declarat en la dimensió âturísticomarineraâ? de la ciutat.
-La consolidació de la Vila Olímpica, amb noves platges, port esportiu i dos gratacels a primera línia de mar (prèvia substitució de les vies de tren per una autopista âel traçat semienterrat del cinturó). Aquesta operació fou lâinici de la revalorització de la façana marítima del Poblenou des del punt de vista immobiliari. Després vindrien el nou Front Marítim del litoral del Besòs, Diagonal Mar i els gratacels del Fòrum. Amb el nou skyline i la línia de costa dràsticament alterada, alguns es demanen si Barcelona no sâacabarà assemblant a ciutats com Río, Lloret o Benidorm. Però el que és segur és que cada vegada sâassembla menys a si mateixa.

-La construcció dâuna extensa platja urbana (o el que és el mateix, la urbanització integral del front marítim) que va des de la Barceloneta al Fòrum, passant per la Vila Olímpica, amb molt de ciment i greus problemes amb la sorra. Els temporals de llevant sâemporten la sorra de les platges, mentre les esculleres i els ports esportius nâimpedeixen la reposició natural. La solució a base de transportar sorra que es draga a dâaltres indrets de la costa està resultant massa (valgui la redundància) costosa i es planteja formigonar encara més el litoral amb una sèrie de dics submergits paral·lels a les platges que frenin les onades.

-Els beneficis que representen per a alguns comerciants i hotelers els milers de turistes que visiten Barcelona, atrets per la marca âGaudíâ? i lâirresistible oferta de âsol i platjaâ? de la ciutat. (Turistes que, pel que observem, no arriben a relacionar-se massa amb la població resident, exceptuant les estàtues de la Rambla i aquells per als qui constitueixen la preuada clientela). Els inconvenients, els costos espacials i ambientals dâaquesta allau humana no compten en els càlculs dels que promocionen la ciutat de Barcelona com un dels principals destins turístics del Mediterrani âamb la corresponent política dâampliació del port i lâaeroport per donar cabuda a un increment de la demanda constantment fomentat. Queden els milions de pernoctacions anuals, lâimparable augment de places hoteleres, els pisos de lloguer per dies que disparen encara més el preu de lâhabitatge, el rècord de construcció de nous hotels, els himnes a la vida de Joan Gaspart ... (Joan Gaspart, expresident del Barça, és l'actual president del gremi dâhotelers i propietari dâuna important cadena dâhotels, i òbviament un entusiasta de lâactual política de promoció turística municipal.)

-La construcció recent del complex del Fòrum, que segons els seus promotors culmina la recuperació del litoral barceloní, mentre que per a dâaltres, inclosa la Confraria de Pescadors de Barcelona o Greenpeace, suposa la seva inexplicable destrucció (la qual pot agreujar-se amb lâexecució del futur zoo marí). La invasió dâhectàrees de terreny marítim, lâacumulació de ciment al litoral, el nou port esportiu del Fòrum âpràcticament al costat del de la Vila Olímpica i del nou port de Badalonaâ destinat a vaixells de luxe, la nova platja artificial de Sant Adrià, situada al marge dret de la desembocadura del Besòs, impracticable per lâefecte negatiu de les obres dâaquest port que han deixat la zona plena de runa...

-Finalment, la âzona de banysâ? del Fòrum, que substitueix el model de platja oberta i de sorra pel de platja dura, de formigó. Un recinte acotat amb plataformes i escales per entrar a lâaigua i un amuntegament de blocs de ciment per frenar les onades que impedeix veure el mar. Zona amb aigües estancades i problemes evidents de neteja i males olors. Qui ho ha vist en construcció ja en té prou. Després apareixerà com a escenari dâanuncis de moda i en un futur proper (temps...) com a zona de lleure nocturn lligat a lâedifici triangular de color blau i amb miralls que va allotjar els debats del Fòrum i que, com ha dit algú, acabarà sent la macrodiscoteca metropolitana de Sant Adrià.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fites del nou "urbanyisme"
28 jul 2005
Crec que l'afectació de l'urbanisme barceloní afecta més enllà dels termes de Barcelona i cal tenir presents d'altres conseqüències que són ben visibles als pobles del voltant. El terme Area Metropolitana cada cop és una realitat més centralista i estensiva molt més quilometres enllà de Barcelona. Posso alguns exemples a la llista en el meu poble i que la gent vagi afegint.

-La zona de mercaderies i grans infraestructures fora de Barcelona, en terrenys de la reserva del Delta del Llobregat que està sent destrossat. L'ampliació del port que ha deixat El Prat sense diverses platges i ha desviat el Llobregat en el seu tram final amb la conseqüent salinització dels aqüífers i la futura cimentació de la zona humida que conforma l'antiga llera, avui aturada momentaniament pels ecologistes. La tercera pista de l'aeroport per la qual s'han talat 30.000 pins i que està suposant sorolls espantosos per l'augment del tràfic aeri i la seva configuració errònia a milers de veïns del litoral de Gavà i El Prat. Dues grans infraestructures que han malmès el Delta i que són imprescindibles per abastir el turisme per la Gran Barcelona del Futur i font constant de grans negocis especulatius.

- La construcció d'hotels de luxe (4-5 estrelles) en totes les poblacions de les rodalies i l'encariment del preu del sòl per la proximitat a una Barcelona saturada en la construcció. L'allau especulatiu s'està estenen com una taca d'oli a les poblacions dels voltants, les fàbriques es tanquen comprades per immobiliàries com és el cas de La Seda, Paperera i Fisipe al Prat. Els terrenys pugen en la revalorització i es requalifiquen grans zones per l'especulació: Caufec, Prat Nord, Autovia Castelldefels, Granvia-Hospitalet, Zona Franca...

-L'arribada del TGV i tot el que comporta en tot el seu recorregut i en la seva entrada a Barcelona i rodalies.

-....
Sindicat