Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Diguem sí!
28 jul 2005
Es multipliquen els atacs i les desqualificacions cap al moviment crític, inclòs el diagnòstic severíssim segons el qual lâinconformisme radical és propi de ressentits, enemistats amb el món i amb ells mateixos. Resulta habitual llegir aquest argument, sortit sobretot de la ploma dâantics contestataris.

Sense arribar tan lluny, proliferen les opinions sentencioses sobre la mal anomenada âcultura del noâ?, especialment per part dâarticulistes més o menys vinculats al poder, especialitzats en la funció de vigilància ideològica. Segons aquests, les plataformes contra alguns projectes de lâAdministració: túnels, abocadors, centrals tèrmiques, presons, ports, línies dâalta tensió..., serien un símptoma dâinsolidaritat, pròpia de societats benestants, i el resultat dâuna agitació promoguda per demagogs irresponsables.

Al capdavant dâaquest discurs hi ha des de fa temps representants de la dreta com Duran i Lleida, Joan Rossell i dâaltres personatges propers a CIU i PP, per als quals es tracta no tant de refutar la crítica com dâassegurar la impunitat per als seus negocis. Reclamen âmà duraâ? contra lâoposició a les noves infraestructures i invoquen com un principi sagrat la ânecessitat de creixement de lâeconomia catalanaâ?.
Però aquest és un punt de vista compartit pel govern actual i especialment pel seu soci principal, el PSC, que ja ha advertit repetidament del perill que pot representar una certa ètica i estètica ecologista per als interessos estratègics del país.
Per als benpensants no hi ha dubte de la bondat dâaquests interessos, sàviament interpretats pels governants i que obeeixen sempre a propòsits democràtics. No hi ha, pel que es constata, espai per al realisme, ni sâaccepta que aquest és també un país ânormalâ?, és a dir un lloc on la corrupció es pot trobar a molts nivells de lâeconomia i la política, on les grans infraestructures són abans que res una exigència dels lobbies corporatius i un negoci dissenyat a mida de les grans constructores, empreses subministradores, grups financers... Lâimperatiu econòmic és invocat repetidament ( i no sembla que es pugui discutir), es sacralitza la competitivitat, la productivitat, el creixement a qualsevol preu, la cursa cega per lâacumulació en un món globalitzat. Sâhi destinen recursos, pressupostos, energies socials, i es sacrifica el territori i el medi ambient. Després, tot es disfressa de sostenible i esdevé sinònim de progrés social. I, per si un cas, es demonitza la crítica.

Doncs bé, davant dâaquest panorama hom té la temptació de fer com aquell columnista mallorquí que, exasperat pel curs de les coses sota lâhègira del PP, renunciava aparentment a la crítica i parodiava el gran sí que reclamen constantment per als seus projectes els poders establerts. Sí al paradís de les immobiliàries i lâespeculació, Sí a les noves autopistes, a les grans infraestructures destructores del territori, al malbaratament energètic, a les nuclears, a lâallau de residus i la contaminació, a lâimperi de les multinacionals, a la invasió turística, a la màfia dels hotelers...Sí a lâeconomia de lâoci, Sí al negoci. Sí a tot plegat!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Diguem sí!
28 jul 2005
Sí, es evident que el capitalisme te el SI de tots plegats.

No al capitalisme. No a l'engany socialdemòcrata. No als falsos socialistes. No a l'esquerra traïdora i de disseny.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more