Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Rocard: de les patents de software a la egigència d'ètica política
19 jul 2005
Tradueixo (com bonament he pogut) intervenció de Rocard al parlament europeo:

Gràcies Sr. President, creo en efecte que aquest vot és molt
important. Començaré per dir que si no hagués hagut el desacord
intern en el Parlament i el fet que aquest desacord era aproximadament meitat i meitat, no estic segur que el resultat hagués estat el que acaba
de ser. L'argument més important que va donar tal extensió i tal
entusiasme a la decisió de rebot, és la voluntat del Parlament de
fer el que el President acaba de descriure: enviar al Consell i a la Comissió
un senyal de gran vigor: no van a seguir tractant al Parlament com ho van fer. Sobre aquest expedient : menyspreu, total arrogància
i sarcasme de la Comissió i el Consell en públic a propòsit dels arguments i posicions triades pel parlament en Primera lectura; redacció de la
proposta per a la segona lectura per la Comissió sense consulta
cap del Parlament, dels seus portaveus dels seus ponents i els seus
ponents ficticis, cap; i finalment temptativa fins i tot d'obstruir el debat en el Consell, on en tres ocasions -- mentre no era madur -- la
Comissió va pressionar per a intentar fer-lo adoptar sense debat, és a dir,
en punt A.

Senyores i senyors periodistes, Europa està ostensiblement en
crisis, en particular, en el meu país, però vostès han vist que la inquietud comença a trepar fins a Luxemburg... Estic convençut per la meva banda que
la insuficiència de democràcia a Europa és un component no menyspreable
d'aquesta crisi. I afirmo aquí que el Consell per la manera que es comporta
freqüentment però sobretot en aquest expedient, on és exemplarment escandalós, té una gran responsabilitat en aquesta crisi i jo agraeixo molt al Sr. President del Parlament Europeu, el meu amic Josep Borrell, per haver decidit cridar la seva atenció sobre aquesta importància.


Aquest rebuig adquireix també una gran importància quant a la substància mateixa del tema. En primer lloc es tracta d'un problema de matí; debato sobre un problema del matí i no d'un problema del passat, el que alleuja un poc del que són massa sovint les tristes barelles polítiques nacionals. Estem en altra cosa i és més dura.

El que està en joc a nivell econòmic del debat sobre la patentabilitat de les invencions ajudades per ordinador és d'algunes desenes de millards de dòlars a l'any segons la solució triada. Ho saben segurament, és probablement el més gran expedient, des del punt de vista de l'amplitud, que el Parlament mai hagi hagut de tractar. A nivell ètic -- sí, ètic; o en primer lloc ètic --, el problema estreba a saber si és possible en l'àmbit immens, complex, mal controlat, de les noves tècniques de tractament de la informació, preservar principis tan essencials, com fonamentals, com la llibertat de circulació de les idees i la conservació de la competència -- ja que una patent és un monopoli.

Arribo ara, senyores i senyors, a una veritable qüestió per a mi mateix:
Intentar entrar en el detall del tema. Ja que és complex. Tema
essencial, però terriblement complicat. S'ha estat en l'escola durant dos anys en el Parlament Europeu, i jo mateix que no coneixia gens al tema fa
tres anys, prefereixo dir-los que ha estat necessari que jo aprengui. Vaig a intentar
tocar a la substància d'aquest assumpte pel cap alt breument possible breu.



Des de 6000 anys la humanitat tot just ha progressat. Moralment, li agrada maltractar-se. No se sap si va progressar estèticament: ara ja tota la bellesa del món es trobi en l'alt Egipte. Es compara: no hi ha progrés. L'únic progrés conegut, és tècnic. Com
es va fer? Per la còpia i el desenvolupament de nous coneixements per
l'enriquiment d'aquesta còpia. Això ha dut, quan s'ha començat a voler remunerar els productors i donar-los els seus drets sobre les seves obres, a
crear els drets d'autor, que és una protecció de la remuneració del creador i una protecció també del seu dret moral no a veure la seva obra deteriorada o desvirtuada del seu sentit original. Després, l'esperit inventiu de la humanitat es va posar a inventar coses més complexes, objectes, en particular, la invenció del qual implicava una execució, o de matèria, o d'energia o d'eina, o de les tres, era necessari ser pagat, remunerat. Doncs havia un cost. Mentre que les invencions literàries, poètiques, musicals -- les invencions matemàtiques també -- no tenen altre cost que la qualitat d'un cervell, una fulla de paper i un llapis. Es va inventar fins i tot la palèsesa. Des de la
palèsesa, la línia de sortida queda clara. No es patenta les notes d'un acordi de música; no es patenten les rimes d'un poema; no es patenta -- el gran Einstein ho va dir --: una fórmula matemàtica no és patentable.


Un programa informàtic no és més que una colâ¢lecció de fórmules matemàtiques. Hi ha fins i tot un art d'escriptura: es llegeixen entre matemàtics -- aquest talent se m'escapa -- però es patenten els programes informàtics. Això s'escriu fins i tot en totes les cartes en l'apartat 2 de l'article 52 del Conveni de 1973, signat en Munich, i que regula les patents a Europa i va crear l'Oficina Europea de Patents. Des de la creació d'aquest conveni, les coses van evolucionar. I aquí va arribar la dificultat: programes informàtics existeixen pertot arreu. Cadascun de vostès deu dur un portàtil damunt -- vam desitjar que ho hagin apagat durant el desenvolupament d'aquesta roda de premsa --, jo penso que hi ha
almenys cinquanta a seixanta programes informàtics en cadascun del seu portàtils. Hi ha més en una màquina que rentar, hi ha més en un cotxe... en fi, vam viure molt amb programes informàtics pertot arreu fins i tot en les nostres butxaques â encara que nosaltres no sapiguem que estan. quant a la idea de conduir un automòbil sense ells, no possible tampoc. La distinció es va tornar difícil. El programa informàtic no és patentable. Però és cert que a poc a poc es van inventar coses: el sistema de frenat ABS, els programes de màquines de rentar..., en fi, allí necessiten càlculs hi ha un programa informàtic. L'alimentació per a aquest càlcul es pren de la naturalesa, de l'univers físic, per sensors â cridin-lo com vulguin. Per al frenat ABS, és necessari donar la indicació que el sòl està congelat, o gelat o no, de l'angle de rodatge del cotxe, de la inclinació del cotxe... Hi ha sensors per a això. Són físics, són patentables. Transformen en dades comprensibles pel programa informàtic

aquesta informació. El programa informàtic no és patentable. Ãs necessari sortir del programa informàtic que produeix aquests resultats de càlcul en l'única llengua de l'ordinador, que ni vostè ni jo, ni altra màquina els poden llegir. A la sortida, es va a produir una posada en moviment per una banda, o un senyal lluminós, ràdio elèctrica o elèctrica. Ãs necessari també lâefector per a fer aquest treball, són patentables.


Sigui un programa de màquina de rentar -- que vostès tenen en la seva casa -- . Amb la de vostès ja no tenen suficient, s'adonen que en el mercat, hi ha un progrés, inaudit. Finalment no vostès, les seves companyes... Ja que hi ha encara una determinada asimetria en el tractament familiar del problema. Un nou programa va a ser engegat, això pot ser el resultat solament del canvi del programa informàtic, sense que hagi cap canvi en els sensors d'informació que abasteixen el programa, ni en lâefector que la fa rodar. La definició d'una patent implica la descripció del resultat que s'espera d'aquesta invenció. La invenció que és el combinat dels tres. Si el programa informàtic no és patentable, alguns tribunals i alguns industrials poden ser conduïts a lamentar-se davant la desaparició de les seves patents, ja que el canvi del resultat en relació amb la fase inicial, desqualifica com palèsesa el conjunt de la invenció, ja que se li fa fer altra cosa. Ãs patentable. Es pot tornar a demanar, ja que la descripció del resultat esperat
forma parteix de la pretensió de la palèsesa.



Senyores i senyors, això no és suficient per als grans posseïdors de patents, que són avui dia les nostres enormes societats informàtiques: Honneywell, Microsoft -- que és campió en l'assumpte -- i també Phillips, Alcatel, Nokia -â hi ha per tot el món. I a poc a poc, la idea de patentar el propi programa informàtic, o més aviat la idea de patentar el conjunt -- els sensors, el programa informàtic i lâefector -- en condicions on el programa informàtic sigui part involucrada de la palèsesa, es va estendre. Per a la seva informació, el tot Silicon Valley, tota la indústria informàtica, tota la indústria de creació de programes informàtics va néixer i es va desenvolupar

durant vint anys sense no-res de de tot això. El Silicon Valley va néixer sota el copyright, no es tenia necessitat [ palèseses ]. La idea de patentar ve dels Estats Units, on no hi ha llei que reguli el tema. Ãs doncs un comportament de l'Oficina americana de les patents, validada per alguns tribunals bàsics. Avui finalment fa dos anys -- l'Oficina americana de les patents ha publicat un estudi sobre el tema i s'adóna que la detenció de patents per les grans societats crea una dificultat d'accés, un cost, tal com les petites empreses i els investigadors individuals no tenen ja accés.

El caràcter proliferant de la creació cada any dels programes informàtics, 90% del com es crea per investigadors individuals o PYME disminueix. Es mata aquesta activitat. Els grans es peguen entre ells, i signen fins i tot entre ells acords d'intercanvi de patrimoni de patents, per a desembarassar-se entre ells sobre una filial industrial precisa, efectes desastrosos de la política de patents que imposen a tots els altres.



Estem en aquest assumpte dels partidaris de la competència -- la patent és
un dret de monopoli -- al mateix temps que partidaris de la creativitat i mitjos d'accés a aquesta activitat per als creadors individuals i les petites i mitjanes empreses, igual que seguim defensant el principi constitucional de la lliure circulació d'idees. Volen somriure?: hi ha cinc denúncies del Tribunal suprem d'Estats Units per violació de la constitució, és a dir, violació de la llibertat de circulació de les idees, el que és penal i valdria per exemple al nostre amic Bill Gates, no solament una gran multa, sinó probablement la presó. Es tracta d'un tema sobre el qual ningú té de desig de bromejar, la gravetat del qual és enorme: és l'estatut del coneixement en la civilització de matí. Va a monopolitzar el coneixement, el que mai s'havia fet fins a ara i que explica l'extraordinari desenvolupament de la humanitat.



Això és doncs el que està en joc en aquest debat. Afegim fermament a l'adreça de les nostres grans societats que no vam pensar que l'estratègia de constitució de grans patrimonis de patents, en la qual es llançaran les uneixis contra les altres, sigui eficaç a llarg termini. Xina produeix dos milions i mig d'enginyers informàtics cada any. No es tindrà mai la raó de la força. Mentre que la llibertat d'accés als programes informàtics seria una millor defensa, per descomptat. Així doncs, vam impugnar l'argument que s'ha pogut oir, que és: van a fer-nos trencar, van a afeblir-nos i van a fer guanyar als Xinesos enfront dels Americans. No és veritat. Per altra banda, pragmàtica, que les societats en qüestió, que volen defensar-se, tenen la possibilitat si es fes patentar sota el règim xinès en el mercat xinès i si es fes patentar sota el règim americà en el mercat americà. Un detall principal: l'immens país que és l'Ã?ndia de primera importància en les nostres activitats acaba de suprimir les patents de programes informàtics al seu interior. En aquest assumpte, el Parlament Europeu va prendre consciència. Havia probablement quaranta diputats que sabien que es parlava quan això va començar fa tres anys. Tot el món està informat ara. El descobriment d'aquest joc va tenir un efecte completament revelador. I treballem, vam escoltar sobre no molts expedients. I després vam tenir un sentiment desagradable: la Comissió, còmplice de Microsoft, i el Consell de Ministres, ha rebut de les posicions molt majoritàries â el parlament estava a deu terços per a canviar la posició en primera lectura â

Ens ha respost amb sarcasme i menyspreu, però mai amb arguments. Hem tingut la impressió que una frase menjo "què van fer de la llibertat de circulació de les idees?" o com "consideren com prioritari mantenir pertot arreu, en tots els mercats, la competència" és, pels enginyers i els financers que dirigeixen aquestes activitats, del xinès o l'hebreu. No és el seu vocabulari. El seu vocabulari matematitzat, tècnic és productor de beneficis. No ens vam entendre. Hi ha un univers de desconfiança.

Hi ha darrere altre debat i vaig a permetre'm llançar una agradable
petita llança al meu amic Josep Borrell, el nostre President: acaba de fer amonestació a la Comissió de la falta de respecte per al Parlament quan abans d'un vot diu: "no presentarem noves propostes". En termes institucionals, com sempre, el nostre President té profunda raó. Vaig a fer-los una confidència entre nosaltres â no la difonguin més que moderadament: la Comissió no pot. Els Estats disten molt d'estar d'acord. Allí no té dos, Alemanya i els Països Baixos -- no importa quins -- on els governs han mantingut el punt de vista comuna del govern contra les majories explícites del seu parlament, sobre els quals se sentin. I pansa també alguna cosa sociològicament sense precedents, mai ho havia vist la meva llarga existència de responsable política, vaig passar fins i tot al cim, que és un bon punt d'observació: es tracta d'un àmbit en el qual cap dels nostres Estats disposa d'una administració equitativa i imparcial.

L'Agricultura? L'administració d'Estat coneix les contradiccions d'interessos ciutats/campanyes, és mes o menys equitativa, intenta ser imparcial, es fa insultar per no ser-lo bastant, per descomptat. La fiscalitat? Naturalment. Tot, tot els dic. Excepte aquest punt sensible i terriblement tècnic que són les patents, perquè són les oficines nacionals de patents que fan les polítiques nacionals, sense que cap Govern discuteixi en la seva casa. Jo tinc, En els debats sobre aquest tema, provocats dintre de França grups de treball interministerials, que es van desenvolupar sota el descobriment de l'estupefacció: qui parlava? en nom de què? i sota quin mandat? Ãs veritable en aproximadament tots els nostres Estats.



El que vol dir, senyores i senyors -- em disculpo, vaig anar un poc llarg, però
és difícil no ser-lo, vaig voler fer-los accedir a la comprensió d'alguna
cosa inaudita, on la bona manera de comprendre és la filosofia, però
és estrangera a la llengua dels protagonistes. Aquesta presa de consciència va a seguir desenvolupant-se. Està vinculada a tots els problemes que es veuen sobre
l'ètica en Internet. Està vinculada al respecte d'una moral colâ¢lectiva, a una ètica colâ¢lectiva, en aquest món on tot està tan altament tecnificat, que escapa a la precisió dels controls, que és difícil i que en qualsevol cas és necessari redefinir legislativament els seus punts de suports i les seves extensions a aquests controls, tot el temps. Això format part d'aquest paquet: som legisladors a la recerca d'una ètica, i serà la grandària d'Europa i el seu rebot que de tractar d'aquests problemes que naturalment no estan ja a l'altura dels nostres debats nacionals. Perdonin-me els minuts de més, però em va agradar el tema: això no escapa a ningú.

This work is in the public domain
Sindicat