|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : guerra |
|
En Pujol i Maragall, no són Macià i Companys.
|
|
|
per DionÃs TC |
16 jul 2005
|
|
EN PUJOL I MARAGALL, NO SÓN MACIÀ I COMPANYS. |
Crec que si algun dia els catalans recuperem la nostra llibertat, haurem de reescriure la història dels darrers trenta anys. O si més no, els fets potser seran vistos amb molta més objectivitat que ara.
Avui en dia es té massa respecte en general (quan no veneració) per l'ex-president de la Generalitat, en Jordi Pujol, i quasi el mateix succeeix amb en Pasqual Maragall.
Si ambdós els comparem amb altres ex-presidents catalans com Francesc Macià o LluÃs Companys surten clarament mal parats. Mentre aquests últims tenien clar que Catalunya havia d'esdevenir lliure i sobirana, independent de l'Estat espanyol, els dos polÃtics actuals han intentat sempre “catalanitzar Espanyaâ€? o diluir Catalunya com a comunitat autònoma dins d'una Espanya “pluralâ€?, “federalâ€? o “plurinacionalâ€? (podrÃem dir el mateix ara també de l'ERC de Carod-Rovira).
En Jordi Pujol (el “español del año� segons l'ABC, o l'anomenat “Virrei�), que durant dos dècades ha estat president català , s'ha caracteritzat per una submissió absoluta cap a la monarquia i l'Estat espanyol; i més que submissió, col·laboracionisme extrem. Ha intentat únicament facilitar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya i ha renunciat sempre a la reivindicació de la unitat de la nació catalana (Països Catalans).
En Pasqual Maragall és dels polÃtics més espanyolistes (botiflers) que ha tingut Catalunya. La seva submissió vers Espanya és escandalosa, però, al contrari que Jordi Pujol, no enganya a ningú, és espanyol i se sent orgullós de ser-ho (com la resta de personatges del PSC). Podeu escoltar sempre dels seus llavis la paraula “Espanyaâ€?, ja sigui aquesta considerada plural, federal o autonòmica.
No hi ha comparació possible entre Macià i Companys, i Pujol i Maragall; no perquè pertanyin a temps diferents sinó perquè fa 70 anys els nostres dirigents estaven disposats a jugar-se la vida o a ser empresonats per la llibertat de la nostra nació (recordem que Macià també propugnava la revolta armada); mentre avui, tristament, els nostres “dirigents� són els primers col·laboradors que tenen els espanyols a Catalunya. L'únic exemple que donen és la resignació.
Si algun dia assolim la llibertat, aquests polÃtics actuals hauran de ser posats on es correspon. L'independentisme català , i el nacionalisme català , és més antic que Pujol i Maragall, i està fortament inserit dins de la societat catalana, i superarà aquests personatges de botiflerisme sublim. També cal dir a ERC que vigili (el vot independentista no és gratuït), ja que participa igualment de la creació d'aquesta nova “Espanya plural o federalâ€? que no és més que l'Espanya de sempre adaptada al segle XXI, amb la façana més neta però l'interior igual de brut que sempre.
Cadascú al seu lloc. Construïm la nació des de sota, i girem l'esquena al col·laboracionisme i la submissió; és l'única manera que tenim per no haver de patir més polÃtics com els actuals.
DionÃs TC.
Succedani.
http://usuarios.lycos.es/succedani/web.htm |
Mira també:
http://usuarios.lycos.es/succedani/web.htm
|
This work is in the public domain |
|
Re: En Pujol i Maragall, no són Macià i Companys.
|
|
per Ecce |
16 jul 2005
|
|
Cert el que dius d'en Pujol i en Maragall... discutible el que dius de Macià i Companys. Sobre l'Espanya Plural... doncs home, el problema es q no en serà de plural, no serà una Suïssa mediterrània i tindrem el rotllo de sempre. Si realment ERC (el PSC, CiU, IC-V o el Partido Nacionalista Caló)aconseguís fer una Espanya plural de debó ja poden comptar amb mi. |
|
Re: En Pujol i Maragall, no són Macià i Companys.
|
|
per guinarda |
16 jul 2005
|
Durant els anys q Pujol fou prsident pactà amb PP com ara ho fa el seu acòlit, posant pals a les rodes per fer l'estatut. Com crida el protagonisme! És com dir: si no soc jo no serà ningú... El matei q fa el PP amb el mal anomenat "terrorisme": si no és per a mi la victoria, no serà per ningú...
Les actuacions dels nostres politics és, realment, patètica.
I creure en un estat, ja no lliure siné federat, em sembla q és una utopia: el castellà s'està imposant i a la gent "normal" sen'hi en fot...
La lluita ha de continuar, però, companys, desenganyem-nos, q Macia i Companys són morts...
m'agradaria no ser tan pessimista però treballa cara al public i sé a quins nivells tenim el nostre idioma. Hi ha algun bon espeleòleg o submainista entre vosaltres??
salut: www. guinarda.com |
|
Re: En Pujol i Maragall, no són Macià i Companys.
|
|
per juliol |
17 jul 2005
|
|
Maragall pertany pràcticament a la mateixa família política que Pujol. Són la garantia dels empresaris d'aquest país, els guardians del negoci i l'espectacle. Després del "pujolisme", etapa de corrupció a l'engròs, li toca el torn als polítics del tripartit, especialistes en l'engany i el subterfugi. Maragall, economista neoliberal, home de Davos, és un fanàtic de la globalització i la competitivitat. Els altres són els seus comparses. Hauríem d'anar pensant en un rebuig radical al seu Estatut. |
|
Re: En Pujol i Maragall, no són Macià i Companys.
|
|
per WN |
28 jul 2005
|
|
UN POCO DE POESÃ?A (SOY PERSONA SENSIBLE)
Zapatero masón y judÃo.
Carod Rovira hijo de la gran puta, tan trucha como parece.
Maragall es un puto borracho.
(No rima porque es poesÃa de vanguardia, del Siglo XXI)).
http://img18.imageshack.us/img18/5946/i1r712040dh.jpg |
Mira també:
http://[img]http://img18.imageshack.us/img18/5946/i1r712040dh.jpg[/img]
http://www.europans.foro.st
|
![http://[img]http://img18.imageshack.us/img18/5946/i1r712040dh.jpg[/img]](http://[img]http://img18.imageshack.us/img18/5946/i1r712040dh.jpg[/img]){kind=link}