Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: globalització neoliberal
¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
La desraó de la seguretat
• Els que contribueixen a l'espiral terrorista es creuen amb dret a limitar llibertats per combatre-la
L'ARTICLE DEL DIA // ROSA REGÀS

ROSA Regàs
Escriptora

Seguretat a canvi de llibertat en diem ara. Seguretat per sobre de tot, seguretat contra els bojos que ens amenacen i ens maten perquè ens detesten, "perquè som lliures i demòcrates". Així és com parla el president Bush i sentint-lo sembla que, efectivament, ens odien pel que som i no pel que fem.

Però anem a pams. ¿Qui va destapar la caixa dels trons? Pensem en l'Iraq, un país governat per un dictador amic dels americans, fins al punt que van ser ells, els francesos i els anglesos els que li van subministrar les armes letals amb què va delmar la població kurda i les que li van servir per fer una guerra contra l'Iran, "el gran enemic d'Occident". Més encara, a les Nacions Unides no es va poder condemnar el crim perpetrat contra aquells 20.000 kurds perquè els Estats Units van vetar la resolució.

Els iraquians vivien al seu país igual que els espanyols vivíem sota el règim franquista: una dictadura protegida, emparada i reconeguda pel govern dels Estats Units i Occident. Després les coses van canviar i, de sobte, Saddam Hussein, l'amic fidel, es va convertir en l'enemic que havia de ser neutralitzat perquè tenia armes de destrucció massiva. I els Estats Units, amb els britànics, els polonesos, els italians, els australians i els espanyols van bombardejar el país ningú sap exactament per què, però tothom suposa que per apuntar-se als beneficis de la reconstrucció, per controlar les reserves de petroli i per crear un Govern titella que fos una avançada a Orient, tal com al Pròxim Orient ho és Israel, que, per cert, sí que té armes de destrucció massiva. Però va resultar que Saddam no en tenia, d'armes, i llavors els americans van recórrer a la lluita en favor de la democràcia i la llibertat i com a repre- sàlia contra Al-Qaida, responsable dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York i antic aliat dels Estats Units en la lluita contra els russos a l'Afganistan.

I van envair, van bombardejar i van destrossar el país, van maltractar els ciutadans, van torturar i humiliar els presoners, no van respectar els drets humans, es van quedar amb el control del petroli i es van carregar les infraestructures d'una nació que fins aquell moment, com tants altres països aliats de l'imperi, havia viscut sense democràcia, amb presoners, sense llibertat, però sense terrorisme, perquè Al-Qaida era enemic acèrrim del dictador Saddam.

I des que va esclatar aquella brutal guerra, que n'havia seguit una altra de no menys brutal a l'Afganistan i que com ella tampoc tenia cap justificació legal, van començar a sorgir a Kabul, Bagdad i altres ciutats de l'Iraq i l'Afganistan, i també a l'estranger, és a dir, als nostres països, grups de resistència i altres grups terroristes que maten i destrossen i bombardegen i fan víctimes entre la població civil, tant si són nens, vells, dones, soldats, treballadors, policies, membres del Govern o ambaixadors, i més indiscriminadament a les estacions de tren, metro o autobús dels països que van intervenir en la invasió, com ha passat sempre des que el món és món, incloent-hi els americans amb els anglesos, els indis amb els americans, els algerians amb els francesos, els indis amb els bri- tànics, Agustina d'Aragó amb les tropes de Napoleó, els vietnamites contra els francesos, els americans, els cambodjans i els xinesos, els txetxens contra els russos, els negres sud-africans contra els afrikaner, els indis i mestissos contra els espanyols, i tants milers de comunitats que han lluitat amb brutalitat i crueltat per assolir en uns casos la seva independència o guiats pel seu odi, en d'altres.

Tant si són fonamentalistes, com comunistes o liberals, tots han lluitat pel mateix i molts d'ells ho han obtingut, i això fa que avui en dia ningú parli ja de quan eren terroristes, sinó que es rendeix homenatge als que van aconseguir la independència.

És veritat que els brutals atemptats de què hem estat víctimes ens han deixat aclaparats, però ¿qui ha atiat la foguera? Plorem pels nostres morts de Nova York, de Madrid, de Londres, però ¿qui plora per les desenes de milers de morts de l'Afganistan i l'Iraq? ¿Què passa amb ells? ¿Que potser són morts de segona? Els ciutadans de Bagdad, Fal·luja o Bàssora destrossats per les bombes americanes i angleses o pels atemptats que van néixer i es van multiplicar a causa d'elles, ¿són culpables d'alguna cosa? ¿Què ha fet aquesta gent per merèixer tant de dolor? Sembla com si s'ho haguessin guanyat simplement pel fet de no ser occidentals, els vingui la mort d'on els vingui, perquè, al damunt, pertanyen a la comunitat terrorista.

I ara, per si no n'hi hagués prou, els provocadors esgrimeixen el dret a limitar les llibertats civils i menysprear els drets humans amb el pretext de lluitar contra el terrorisme. El camí s'ha iniciat, no per saber qui ha provocat aquesta escalada imparable d'autèntic terror, cosa que ja està completament oblidada i no sembla que a ningú li interessi recordar- ho, sinó per defensar la limitació de llibertats que la humanitat ha anat aconseguint de mica en mica al llarg de la seva història. Ara, per lluitar contra el terrorisme es pretén destruir el dret a la intimitat, el dret a la igualtat, a la jus- tícia, el dret a no ser empresonat sense acusació ni judici, el dret a la presumpció d'innocència mentre no es demostri el contrari, el dret a no ser torturat ni mantingut en condicions infrahumanes, el dret a no ser vexat, ofès, amenaçat per gossos.

¿Com podrem viure amb tanta desraó?
Mira també:
http://www.guinarda.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
No facis aquestes preguntes retòriques, tú, que acceptes el joc dels polancos i laras del mòn.
Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
Ai!la bona consciència petitburgesa, ben instal.lada a l'oasi de l'Alt Empordà.
Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
a vegades la bona consciència petitburgesa te pro entitat i validesa per a ser escoltada. jo accepto el q em sembla si qui ho diu es prou inteligent i adult, i poso les preguntes q crec escaients en un forum lliure (q de llibertari poc pel q es veu). Pots demanar q posin policies (ep anarquistes) per controlar les noticies.
recorda q el policia es porta a dins!
Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
Però cap mena de coherència. Ningú diu que no tingui que ser "escoltada" la Rosa, tothom té dret a ser escoltat: sino que no s'entèn que faci aquestes preguntes desde la seva posició completament adherida al sistema del prisisme i el planetisme...oi que m'entens?
Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
13 jul 2005
con que ligereza se juzga a la persona, no un discurso.
¿desde dónde hablais? comisarios morales con perfiles de conducta de papel-maché.

también podrías pensar que ese texto desde donde está escrito tiene un valor añadido,no?

que es interesante que desde tan lejos a vuestras posturas alguien llege a conclusiones semejantes, no?

(bien, me gustaría ver qué sale por vuestra boca cuando tengais más de 60 y desde dónde)
Re: ¿Com podrem viure amb tanta desraó?
14 jul 2005
precisament com diu 3º2ª, la manca d'interes i la desqualificacio, facil i infantil, d'algu q diu les coses ben dites i q te tota la rao, q s'apropa des d'un altre costat (no tan allunyat com penseu, assegudets davant l'ordinador, parlant d'accio i de lluita, amb el cafetonet al costat...)al pensament de molta gent LLUITADORA.
potesr si llegissiu, de tant en tant, tindrieu la ment prou oberta per parlar de revolucio...
apa a mirar la tele i a fer nones...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more