Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: globalització neoliberal
Les mentides del G-8 (Cat / Cast)
12 jul 2005
Comunicat de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) sobre les resolucions de la Cimera del G8 a Escòcia, i la promesa de condonació de deute extern del Govern espanyol

L’ODG DENUNCIA QUE EL G8 ES QUEDA CURT EN LES SEVES MEDIÀTIQUES PROMESES D'ACABAR AMB LA POBRESA

Terrassa, 8 de juliol de 2005

La Cimera del G8 ha acabat avui amb la ja tradicional mostra de bones intencions. No obstant això, les promeses del G8 s'han tornat a quedar curtes davant el repte d'acabar amb la pobresa. La Cimera, marcada per les massives mobilitzacions socials i l'atac terrorista a Londres, ha resultat poc més que una gran campanya de rentat d'imatge.

El G8 ha promès incrementar les ajudes als països empobrits en 50 mil milions de dòlars els pròxims 5 anys, dels quals uns 20 mil milions anirien a Àfrica. Tal com denuncia la campanya britànica Make Poverty History, la major part d'aquesta promesa correspon a ajudes ja compromeses anteriorment. Però de tota manera, en conjunt, les ajudes compromeses seran molt inferiors al compromís del 0’7 per 100 del PIB dels països del G8.

El comunicat del G8 es queda, a més, en promeses vagues i poc concretes, sense especificar «com» serà executada aquesta ajuda. La «qualitat» de l'ajuda oficial al desenvolupament resulta gairebé tan important com la quantitat. El G8 no especifica, per exemple, si les noves ajudes seran en forma de donacions o de préstecs (els quals incrementen el deute dels països empobrits) o si estaran lligades als interessos comercials dels donants, en lloc de prioritzar les necessitats dels països receptors de l'ajuda.

Pel que fa a la promesa de cancel·lació del deute extern dels països empobrits, l’ODG denuncia la insuficiència d’aquesta. La proposta que el G8 posa sobre la taula, i que s’haurà de discutir en la pròxima reunió anual del Banc Mundial i el FMI, és insuficient, perquè fa referència tan sols a un grup molt reduït de països (18) i a «una part» del deute (la multilateral, excloent els deutes amb el Banc Interamericà de Desenvolupament), i arriba, en cas de complir-se en la seva totalitat, a menys del 2 per 100 del total del deute dels països empobrits.

Es tracta, a més, de cancel·lacions «condicionades» al compliment de les polítiques econòmiques neoliberals marcades pel Fons Monetari Internacional en el marc de la Iniciativa HIPC (de Països Empobrits i Altament Endeutats, en les seves sigles en anglès), que inclouen, entre altres mesures, una major obertura de mercats, més privatitzacions i promoció de les exportacions en un mercat internacional marcat per relacions molt desiguals entre països rics i països empobrits. Aquesta condicionalitat es contradiu amb la mateixa declaració del G8, que argumenta que els països en desenvolupament haurien de tenir la llibertat de «decidir les seves polítiques econòmiques, que s’adeqüessin a les seves pròpies estratègies de desenvolupament». De nou, bones paraules, que moren en traslladar-se a iniciatives concretes.

Pel que fa a l'acord final sobre canvi climàtic anunciat pel G8, els líders dels països més poderosos del planeta han estat incapaços d'acordar les mesures necessàries per a un progrés efectiu en la lluita contra el canvi climàtic. Una vegada més, ens trobem, doncs, davant un pla retòric però mancat d'un compromís efectiu en les actuacions: en l'acord no s'estableixen objectius de reducció en les emissions, no es planteja un calendari d'accions, ni existeix un compromís pressupostari.

La manca de resultats en la lluita sobre el canvi climàtic comportarà un problema insalvable per al desenvolupament de molts dels països empobrits. Malgrat que els països del G8 actualment emeten una quantitat desproporcionada dels gasos que acceleren el canvi climàtic (representen un 45 per 100 de les emissions globals, a pesar de tenir únicament un 13 per 100 de la població mundial), els efectes negatius es produeixen també en els països menys emissors i més empobrits. La responsabilitat no és compensada, i s’adquireix així un «deute» ecològic amb els països empobrits. No hi ha solució a la pobresa si aquesta no s'afronta amb accions concretes i decidides contra el canvi climàtic.

Finalment, la falta d'acords concrets i compromisos rellevants en cap dels temes tractats en la Cimera demostra que els discursos grandiloqüents i aparentment esperançadors dels líders del G8, sobretot entorn de la lluita contra la pobresa i la situació del continent africà, no són més que una gran campanya de màrqueting.

Des de l’ODG volem denunciar que el G8, una reunió informal dels presidents de només 8 països dels 191 que componen les Nacions Unides, manca de legitimitat democràtica per a erigir-se en el govern del món. Davant aquesta realitat, és necessari crear un nou sistema d'institucions internacionals veritablement democràtiques, per assegurar-nos que qüestions com la lluita contra la pobresa, el canvi climàtic o la governabilitat global no quedin en mans dels 8 més rics.


ANNEX

La resposta de Rodríguez Zapatero al G8

Més enllà del que s’ha acordat en la Cimera del G8, avui l'Executiu espanyol ha acordat incrementar l'import de la condonació de deute als 38 països que formen part de la Iniciativa HIPC, destinant 356 milions d'euros més als 1.860 milions d'euros ja compromesos anteriorment. Des de l’ODG donem la benvinguda a aquesta iniciativa governamental. No obstant això, és important recordar que aquesta cancel·lació s'emmarca, igual que les promeses de cancel·lació del G8, en una iniciativa que està exigint als països endeutats estrictes ajustaments econòmics per a les seves economies, en els quals s'inclouen privatitzacions de sectors estratègics per al benestar de les seves poblacions. Per això, demanem al Govern transparència en la manera com es procedirà, així com en el calendari de compliment d'aquests compromisos, a fi que aquestes condonacions no siguin condicionades i que s’executin amb diligència.

Així mateix, en el Consell de Ministres s'han aprovat les orientacions que serviran de marc rector per a la política de conversió de deute en projectes educatius, mediambientals i d'infraestructures per al futur [condicions que es posen als països afectats a canvi de la condonació]. Aquest tipus d'operacions computen com a Ajuda Oficial al Desenvolupament, encara que no comporten un nou flux de recursos de l'Estat espanyol cap a tercers països. Considerem que aquestes actuacions han de ser addicionals al compromís de l'Executiu d'arribar al 0,5 per 100 del PIB en AOD per al 2008, i en cap cas hauran de comportar una detracció de recursos per a la cooperació al desenvolupament. Així mateix, el Govern espanyol no hauria d’intentar complir els acords del Protocol de Kyoto mitjançant projectes de conversió de deute en inversions que augmentin les emissions de gasos que acceleren el canvi climàtic [possibilitat de «comprar» el dret de fer majors emissions que les que corresponen per adaptar-se al decreixement pactat]. Entenem que els objectius del Protocol de Kyoto s’han d’aconseguir mitjançant una autèntica «reducció de les emissions» d'aquests gasos.

Observatori del Deute en la Globalització

Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, de la Universitat Politècnica de Catalunya
__________________


Comunicado del Observatorio de la Deuda en la Globalización (ODG) sobre las resoluciones de la Cumbre del G8 en Escocia y la promesa de condonación de deuda externa del Gobierno español.


EL ODG DENUNCIA QUE EL G8 SE QUEDA CORTO EN SUS MEDIÃ?TICAS PROMESAS DE ACABAR CON LA POBREZA

Terrassa, 8 de julio de 2005

La Cumbre del G8 ha acabado hoy con la ya tradicional muestra de buenas intenciones. No obstante, las promesas del G8 se han vuelto a quedar cortas ante el reto de acabar con la pobreza. La Cumbre, marcada por las masivas movilizaciones sociales y el ataque terrorista en Londres, ha resultado ser poco más que una gran campaña de lavado de imagen.

El G8 ha prometido incrementar las ayudas a los países empobrecidos en 50 mil millones de dólares los próximos 5 años, de los cuales unos 20 mil millones irían a �frica. Tal y como denuncia la campaña británica Make Poverty History, la mayor parte de esta promesa corresponde a ayudas comprometidas anteriormente. Aun con todo, en conjunto, las ayudas comprometidas serán muy inferiores al compromiso del 0’7 % del PIB de los países del G8.

El comunicado del G8 se queda, además, en promesas vagas y poco concretas, sin especificar cómo será ejecutada esta ayuda. La «calidad» de la ayuda oficial al desarrollo resulta casi tan importante como la cantidad. El G8 no especifica, por ejemplo, si las nuevas ayudas serán en forma de donaciones o de préstamos (que incrementan la deuda de los países empobrecidos) o si estarán ligadas a los intereses comerciales de los donantes en lugar de priorizar las necesidades de los países receptores de la ayuda.

En cuanto a la promesa de cancelación de la deuda externa de los países empobrecidos, el ODG reitera la denuncia de insuficiencia de la misma. La propuesta que el G8 pone sobre la mesa, y que se deberá discutir en la próxima reunión anual del Banco Mundial y el FMI, es insuficiente, por hacer referencia tan sólo a un grupo muy reducido de países (18) y a una parte de la deuda (la multilateral, excluyendo las deudas al Banco Interamericano de Desarrollo), alcanzando, en caso de cumplirse en su totalidad, a menos del 2 por 100 del total de la deuda de los países empobrecidos.

Se trata, además, de cancelaciones condicionadas al cumplimiento de las políticas económicas neoliberales marcadas por el Fondo Monetario Internacional en el marco de la Iniciativa HIPC (de Países Empobrecidos y Altamente Endeudados, en sus siglas en inglés), que incluyen, entre otras medidas, una mayor apertura de mercados, más privatizaciones y promoción de las exportaciones en un mercado internacional marcado por relaciones muy desiguales entre países ricos y países empobrecidos. Esta condicionalidad se contradice con la misma declaración del G8, que argumenta que los países en desarrollo deberían tener la libertad de «decidir sus políticas económicas, que se adecuen a sus propias estrategias de desarrollo». De nuevo, buenas palabras, que mueren al trasladarse a iniciativas concretas.

Por lo que respecta al acuerdo final sobre cambio climático anunciado por el G8, los líderes de los países más poderosos del planeta han sido incapaces de acordar las medidas necesarias para un progreso efectivo en la lucha contra el cambio climático. Una vez más, nos encontramos, pues, ante un plan retórico pero carente de un compromiso efectivo en las actuaciones: en el acuerdo no se establecen objetivos de reducción en las emisiones, no se dispone un calendario de acciones, ni existe un compromiso presupuestario.

La carencia de resultados en la lucha sobre el cambio climático supondrá un problema insalvable para el desarrollo de muchos de los países empobrecidos. A pesar de que los países del G8 actualmente emiten una cantidad desproporcionada de los gases que aceleran el cambio climático (representan un 45 por 100 de las emisiones globales, a pesar de tener únicamente un 13 por 100 de la población mundial), los efectos negativos se producen también en los países menos emisores y más empobrecidos. La responsabilidad no es compensada, adquiriéndose así una «deuda» ecológica con los países empobrecidos. No existe solución a la pobreza si no se afronta con acciones concretas y decididas contra el cambio climático.

Finalmente, la falta de acuerdos concretos y compromisos relevantes en ninguno de los temas tratados en la cumbre demuestra que los discursos grandilocuentes y aparentemente esperanzadores de los líderes del G8, sobre todo en torno a la lucha contra la pobreza y a la situación del continente africano, no son más que una gran campaña de márqueting.

Desde el ODG queremos denunciar que el G8, una reunión informal de los presidentes de sólo 8 países de los 191 que componen las Naciones Unidas, carece de legitimidad democrática para erigirse en el gobierno del mundo. Ante esta realidad, es necesario crear un nuevo sistema de instituciones internacionales verdaderamente democráticas, para asegurarnos que cuestiones como la lucha contra la pobreza, el cambio climático o la gobernabilidad global no quedan en manos de los 8 más ricos.

ANEXO

La respuesta de Rodríguez Zapatero al G8

Más allá de lo acordado en la Cumbre del G8, en el día de hoy el Ejecutivo español ha acordado incrementar el importe de la condonación de deuda a los 38 países que forman parte de la Iniciativa HIPC, destinando 356 millones de euros más a los 1.860 millones de euros ya comprometidos con anterioridad. Desde el ODG damos la bienvenida a esta iniciativa gubernamental. No obstante, es importante recordar que esta cancelación se enmarca, al igual que las promesas de cancelación del G8, en una iniciativa que está exigiendo a los países endeudados estrictos ajustes económicos para sus economías, en los que se incluyen privatizaciones de sectores estratégicos para el bienestar de sus poblaciones. Por ello, pedimos al Gobierno transparencia en la manera cómo se va a proceder, así como en el calendario de cumplimiento de la adopción de dichos compromisos, a fin de que estas condonaciones no sean condicionadas y que sean diligentes en su ejecución.

Asimismo, en el Consejo de Ministros se han aprobado las orientaciones que servirán de marco rector para la política de conversión de deuda en proyectos educativos, medioambientales y de infraestructuras para el futuro. Este tipo de operaciones computan como Ayuda Oficial al Desarrollo, aunque no comportan nuevo flujo de recursos del Estado español hacia terceros países. Consideramos que estas actuaciones deben ser adicionales al compromiso del Ejecutivo de alcanzar el 0,5 por 100 del PIB en AOD para el 2008, y en ningún caso deberán comportar una detracción de recursos para la cooperación al desarrollo. Asimismo, el Gobierno español no debería tratar de alcanzar los acuerdos del Protocolo de Kyoto mediante proyectos de conversión de deuda en inversiones que aumenten las emisiones de gases que aceleran el cambio climático. Entendemos que los objetivos del Protocolo de Kyoto de deben conseguir mediante una auténtica «reducción de las emisiones» de dichos gases.


Observatori del Deute en la Globalització
Càtedra UNESCO en tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global de la Universitat Politècnica de Catalunya

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat