Hack, hackers i hacking - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: educació i societat : xarxa i llibertat
Hack, hackers i hacking
per softcatala	10 jul 2005
Per comprendre completament el significat de la paraula "hacker", ajuda examinar l'etimologia de la paraula al llarg dels anys.
El Nou diccionari Hacker, un compendi on-line de l'argot de programadors de software, oficialment llista noves diferents connotacions de la paraula "hack" i un nombre similar per a "hacker". Llavors altra vegada, la mateixa publicaciÃ³ tambÃ© inclou un assaig que cita a Phil Agre, un hacker del MIT que avisa als lectors de no deixar-se enganyar per la percebuda flexibilitat de les paraules. "Hack nomÃ©s tÃ© un sol sentit," discuteix Agre. "Un d'extremadament subtil i profund que desafia a l'articulaciÃ³." Apart de l'amplada o estretall de la definiciÃ³, els hackers mÃ©s moderns tracen la paraula de nou cap al MIT, on el terme va emergir com un Ãtem popular de l'argot estudiantil durant el principi de la dÃ¨cada de 1950. El 1990 el Museu MIT va publicar un diari documentant el fenÃ²men hacker. D'acord a la publicaciÃ³, els estudiants que van atendre a l'institut durant els anys cinquanta acostumaven a usar la paraula "hack" de la manera que un estudiant modern usaria la paraula "goof(babau)". Penjar un atuell de la finestra del dormitori era un "hack", perÃ² allÃ² maliciÃ³s -- per exemple, tirar ous(egging) a la finestra del dormitori dels rivals o fer pintades en un monument -- quedava fora d'aquest sentit. ImplÃcit a la definiciÃ³ de "hack" era un esperit inofensiu, creatiu i divertit. Aquest esperit inspiraria la forma en gerundi de la paraula: "hacking". Un estudiant de la dÃ¨cada de 1950 que dedica la seva major part de la tarda parlant per telÃ¨fon o desmuntant una rÃ dio, podria descriure l'activitat com a "hacking". Altra vegada, un subjecte modern substituiria la forma del verb per "goof"-"goofing" o "goffing off" per descriure la mateixa activitat. A mida que la dÃ¨cada dels anys 50 progressava, la paraula "hack" va adquirir un remodelat, mÃ©s rebel significat. El MIT de la dÃ¨cada de 1950 era massa competitiu, i hacking va emergir tant com a reacciÃ³ com a extensiÃ³ dâ��aquesta cultura competitiva. â��Goofsâ�? i bromes van esdevenir una manera per desfogar-se, ficar el nas en lâ��administraciÃ³ del campus, un pensament creatiu i complaent i un comportament ofegat pel rigorÃ³s Institut en els currÃculums dels estudiants. Amb les seves innumerables entrades i humits tÃºnels subterranis, lâ��Institut oferia moltes oportunitats dâ��exploraciÃ³ per lâ��estudiant sense immutar-se per portes tancades i senyals â��No passarâ�?. Els estudiants comenÃ§aren a referir-se a les seves prohibides exploracions com a â��tunnel hackingâ�?. Per damunt de terra, el sistema telefÃ²nic del campus oferia oportunitats similars. A travÃ©s dâ��experimentaciÃ³ casual i amb diligÃ¨ncia, els estudiants aprengueren com realitzar trucs graciosos. Inspirant-se en les mÃ©s tradicionals persecucions, en el â��tunnel hackingâ�?, els estudiants rÃ pidament van anomenar aquesta nova activitat â��phone hackingâ�?. L'Ã¨mfasi combinat de joc creatiu i l'exploraciÃ³ sense restriccions serviria de base per a les futures mutacions del terme hacking. AllÃ² auto descrit com hacker informÃ tic del campus MIT durant dels anys seixanta va originar des de finals de la dÃ¨cada dels 50 un grup d'estudiants anomenat el Tech Model Railroad Club. A l'ajustada camarilla dintre del club hi havia el Signals and Power (S&P) Committee-- grup encarregat de sistemes de circuits elÃ¨ctrics del club ferroviari. El sistema era un assortit de relÃ¨s i interruptors similars als que controlaven el sistema telefÃ²nic del campus. Per controlar-ho, un membre del grup simplement marcava les ordres via un telÃ¨fon connectat i observava els trens complir-les. Els naixents enginyers elÃ¨ctronics responsables de la construcciÃ³ i manteniment d'aquest sistema veieren la seva activitat similar a l'esperit de â��phone hackingâ�?. Adoptant el terme hacking, van comenÃ§ar a refinar-lo encara mÃ©s. Des del punt de vista hacker del S&P, usant un relÃ¨ menys per operar una particular amplada de via significava tenir un relÃ¨ mÃ©s per a un futur joc. El Hacking va passar subtilment de ser un sinÃ²nim de joc mandrÃ³s a ser un sinÃ²nim de joc mandrÃ³s que alhora potenciava el rendiment i l'eficiÃ¨ncia del sistema del club ferroviari. Aviat els membres del comitÃ¨ S&P orgullosament es referien a l'activitat de millorar i remodelar les pistes de circuits subjacents com a "hacking" i a la gent que ho feia com a "hackers." Donada la seva afinitat per l'electrÃ²nica sofisticada --no menciono la tradicional indiferÃ¨ncia de l'estudiant MIT per les portes tancades i els signes "no passar"--, no portava gaire temps abans els hackers s'adonessin d'una nova mÃ quina en el campus. Anomenada la TX-0, la mÃ quina era un dels primers ordinadors comercialitzats. Al final dels anys 50, la totalitat del grup S&P havia migrat en massa cap a la sala de control del TX-0, aportant l'esperit de joc creatiu amb ells. L'ample i obert regne de la programaciÃ³ encoratjaria encara una altra mutaciÃ³ en l'etimologia. "Hackejar" no voldria dir soldar circuits aparentment inusuals, sinÃ³ ajuntar programari de manera poc semblant als mÃ¨todes "oficials" o procediments d'escriptura de programari. TambÃ© volia dir potenciar l'eficiÃ¨ncia i velocitat del programari ja existent que tendia a colÂ·lapsar els recursos de la mÃ quina. Fidel a les arrels de la paraula, tambÃ© significava escriure programes que no tenien altre objectiu que divertir o entretenir. Un exemple clÃ ssic d'aquesta definiciÃ³ expandida Ã©s el joc Spacewar, el primer vÃdeo joc interactiu. Desenvolupat per hackers del MIT durant l'inici de la dÃ¨cada dels anys 60, Spacewar tenia totes les tradicionals definicions de hacking: era "goofy" i aleatori, servia al poc Ãºtil objectiu de proveir una distracciÃ³ per la dotzena o semblant nombre de hackers que es delien jugant-hi. Des de la perspectiva del programari, tot i aixÃ², era un testimoni monumental de la innovaciÃ³ en les habilitats de programaciÃ³. Era tambÃ© completament gratuÃ¯t. Ja que els hackers l'havien construÃ¯t per a la diversiÃ³, no van veure cap raÃ³ per a protegir la seva creaciÃ³, compartint-la extensivament amb altres programadors. Cap a finals dels anys 60, Spacewar havia esdevingut la diversiÃ³ favorita per la majoria dels programadors arreu del mÃ³n. Aquesta nociÃ³ d'innovaciÃ³ colÂ·lectiva i de possessiÃ³ comuna de drets de programari distanciaren l'acte de hacking informÃ tic en els anys 60 del "tunnel hacking" i hacking telefÃ²nic dels anys 50. Les seves Ãºltimes activitats tendiren a ser individuals o de petits grups. Els â��tunnel hackersâ�? i els â��phone hackersâ�? confiaven en gran mida en les tradicions del campus, perÃ² la naturalesa molt limitada de la seva activitat descoratjÃ la circulaciÃ³ de nous descobriments. Els hackers, per altra banda, van realitzar la seva feina aliats amb el camp cientÃfic i basant-se en la colÂ·laboraciÃ³ mÃºtua i obtenint-ne innovaciÃ³. Hackers i cientÃfics "oficials" en ordinadors no eren sempre la millor de les aliances, perÃ² en la rÃ pida evoluciÃ³ del camp, les dues espÃ¨cies de programadors informÃ tics van tornar-se en una relaciÃ³ --alguns potser dirien simibiÃ³tica-- cooperativa. Ã�s un testament de les prodigioses habilitats dels hackers informÃ tics originals que programadors posteriors, incloent Richard M. Stallman, aspiressin a portar el mateix nom. Cap als mitjans dels anys 70, el terme "hacker" havia adquirit connotacions d'Ã¨lit. En un sentit general, un hacker informÃ tic era qualsevol persona que escriguÃ©s codi de programari pel sol fet d'escriure'l. En un sentit concret, tanmateix, era un testimoni a l'habilitat de programar. AixÃ com el terme "artista", el significat carregava de connotacions trivials. Descriure a un company programador com a hacker era signe de respecte. Descriure's a un mateix com a hacker era un signe d'immensa auto confianÃ§a i seguretat. De totes maneres, la pÃ¨rdua original de l'apelatiu hacker informÃ tic disminuÃ a mida que els ordinadors esdeveniren mÃ©s i mÃ©s comuns. A mida que la definiciÃ³ es tornava severa, hacking informÃ tic adquirÃ connotacions semÃ ntiques addicionals. Per a ser un hacker, una persona havia de fer mÃ©s que escriure programari interessant; la persona havia de pertÃ nyer a la "cultura" hacker" i honorificar les tradicions de la mateixa manera que el productor de vi medieval prometia associaciÃ³ al gremi viticultor. L'estructura social no estava tant rÃgidament perfilada com la d'un gremi, perÃ² els hackers d'institucions com al MIT, Stanford, i Carnegie Mellon varen comenÃ§ar a parlar obertament de l'"Ã¨tica hacker": les encara no escrites normes que governaven el dia a dia del comportament hacker. El 1984 el llibre Hackers, escrit per Steven Levy, desprÃ©s de molta recerca i consultes, codificÃ l'Ã¨tica hacker en cinc principis bÃ sics. En certa manera, els principis bÃ sics llistats per Levy continuen definint la cultura del hacker informÃ tic. Encara, la imatge gremial de la comunitat hacker era indeterminada per l'increÃ¯ble populisme parcial de l'industria de programari. Al comenÃ§ament de la dÃ¨cada de 1980, els ordinadors estaven apareixent arreu, i els programadors que una vegada havien hagut de viatjar a les mÃ ximes institucions o negocis per obtenir accÃ©s a una mÃ quina, es van trobar amb la possibilitat de copejar-se amb els hackers principals via l'ARPAnet. Com mÃ©s fricciÃ³ creaven aquests programadors, mÃ©s van comenÃ§ar a apropiar-se les filosofies anÃ rquiques de la cultura hacker a llocs com el MIT. Perdut entre la transferÃ¨ncia cultural, no obstant, estava al MIT l'original tabÃº cultural contra el comportament maliciÃ³s. A mida que els joves programadors comenÃ§aven a utilitzar les seves habilitats informÃ tiques amb finalitats danyines i disseminant virus informÃ tics, irrompent en sistemes militars i deliberadament causant que mÃ quines com la MIT Oz, un popular accÃ©s ARPAnet, caiguÃ©s;el terme "hacker" adquirÃ una vessant punk i nihilista. Quan la policia i les companyies de negocis comenÃ§aren a traÃ§ar els crims informÃ tics, excepte alguns programadors renegats que citaven convenients porcions de l'Ã¨tica hacker en defensa de les seves activitats, la paraula "hacker" comenÃ§a a aparÃ¨ixer en histÃ²ries de diaris i revistes des d'una visiÃ³ negativa. Encara que llibres com Hackers feren molt per documentar l'esperit original d'exploraciÃ³ que va donar crescuda a la cultura hacker, per a molts dels nous reporters, "hacker informÃ tic" ha esdevingut un sinÃ²nim de "lladre electrÃ²nic." Encara que els hackers han competit en contra d'aquest percebut mal Ãºs durant gairebÃ© durant dues dÃ¨cades, les connotacions rebels del terme que daten dels anys 50 fan difÃcil discernir entre programari de 15 anys d'antiguitat que burla programes d'encriptaciÃ³ moderns, dels estudiants dels anys 60, forÃ§ant panys i enfonsant portes per obtenir accÃ©s a l'oficina de la terminal de la computadora. La creativitat subversiva a l'autoritat d'una persona crea a una altra persona el mal de cap de la seguretat, desprÃ©s de tot. Encara mÃ©s(even so), el tabÃº central en contra del comportament maliciÃ³s o deliberadament danyÃ resta suficientment fort que molts hackers prefereixen usar el terme "cracker"--per exemple, una persona que deliberadament "crackeja" el sistema de seguretat d'un ordinador per a robar o vandalitzar dades descriu el subconjunt de "hackers" que aplica les seves habilitats maliciosament.-- Aquest tabÃº central contra la maliciositat mantÃ© el seu primari enllaÃ§ cultural entre la nociÃ³ de hacking durant el principi del segle 21 i hacking durant la dÃ¨cada de 1950. Ã�s important fer notar que, a mida que la idea de hacking informÃ tic ha evolucionat durant les Ãºltimes quatre dÃ¨cades, la nociÃ³ original de hacking -per exemple, realitzar bromes o explorar tÃºnels- roman intacta. A finals de 2000, el Museu MIT va realitzar tribut a l'Institut de persones grans amb tradiciÃ³ de hacking amb una exhibiciÃ³ dedicada, el salÃ³ del Hack. L'exhibiciÃ³ inclou un nombre de fotografies datades de la dÃ¨cada de 1920, incloent una imitaciÃ³ d'un creuer policial. El 1993, estudiants van fer honor a l'original nociÃ³ MIT de hacking colÂ·locant el mateix creuer policial, amb llums intermitents, dalt de la cÃºpula de l'Institut. A la matrÃcula del creuer es llegia IHTFPT, un popular acrÃ²nim MIT amb diversos significats. La versiÃ³ mÃ©s despectiva, que data del ple de pressiÃ³ mÃ³n MIT de la vida de l'estudiant dels anys 50, Ã©s "Odio aquest fotut lloc". El 1990, tot i aixÃ², el Museu usÃ l'acrÃ²nim com a base d'una publicaciÃ³ de la histÃ²ria dels hacks. Es va titular L'Institut per bromes i bogeries de hack (The Institute for Hacks Tomfoolery and Pranks) ofereix un complert resum histÃ²ric del hacking. "En la cultura del hacking una elegant, simple creaciÃ³ Ã©s tan altament valorada com ho Ã©s en la pura ciÃ¨ncia," explica un reporter del Boston Globe, Randolph Ryan en un article de 1993 adjuntat a l'exhibiciÃ³ d'un cotxe de policia. "Un Hack difereix d'una ordinÃ ria broma colÂ·legial ja que l'event normalment requereix una cuidadosa planificaciÃ³, acurat disseny i delicadesa, i contÃ© un rerefons d'ingeni i inventiva." Ryan escriu. "La no escrita norma que mantÃ© que un hack ha de ser de naturalesa bona, no destructiva i segura. Per ara, els hackers a vegades colÂ·laboren en el desmantellament de la seva prÃ²pia obra." Els esforÃ§os per confinar la cultura del hacking informÃ tic en els mateixos lÃmits Ã¨tics Ã©s ben vista perÃ² impossible. Encara que els hackers de software aspiren al mateix esperit d'elegÃ ncia i simplicitat, el mitjÃ del programari ofereix menys oportunitats de reversibilitat. Desmantellar un iot policial Ã©s fÃ cil comparat amb desmantellar una idea, especialment una idea per la qual ha arribat l'hora. D'aquÃ a la creixent distinciÃ³ entre "barret negre" i "barret blanc" -per exemple, hackers que transformen noves idees en d'altres de destructives o finalitats malicioses contra els hackers que transformen noves idees en bones o, almenys en finalitats informatives. Una vegada un imprecÃs terme de l'obscur argot estudiantil, la paraula "hacker" s'ha convertit en una bola de billar lingÃ¼Ãstica, subjecta a canvis polÃtics i matisos Ã¨tics. Potser Ã©s per aixÃ² que a tants hackers i periodistes els agrada usar-la. Cap on es mourÃ aquesta esfera, ara, Ã©s la conjectura de tothom.
Mira també: http://www.softcatala.org/projectes/faif/llibre/faif_17.html
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Hack, hackers i hacking
per azze rixnehla ARROBA caramail.com	10 ago 2005
hack

Re: Hack, hackers i hacking
per lia	11 ago 2005
algu sap don treure el joc del hackers

Re: Hack, hackers i hacking
per helfer de la cruz reyes tanfive_5@hotmail.com	16 ago 2005
para hackiar

jajajjaajja
per jhonatanb gs_duende_8@hotmail.com	31 ago 2005
jajaj hoila man

looco
per eseeee	31 oct 2005
que hace este

hanke
per haaaancke	31 oct 2005
no se

Comentaris

looco