Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat : xarxa i llibertat
Hack, hackers i hacking
10 jul 2005
Per comprendre completament el significat de la paraula "hacker", ajuda examinar l'etimologia de la paraula al llarg dels anys.
El Nou diccionari Hacker, un compendi on-line de l'argot de programadors de software, oficialment llista noves diferents connotacions de la paraula "hack" i un nombre similar per a "hacker". Llavors altra vegada, la mateixa publicació també inclou un assaig que cita a Phil Agre, un hacker del MIT que avisa als lectors de no deixar-se enganyar per la percebuda flexibilitat de les paraules. "Hack només té un sol sentit," discuteix Agre. "Un d'extremadament subtil i profund que desafia a l'articulació."

Apart de l'amplada o estretall de la definició, els hackers més moderns tracen la paraula de nou cap al MIT, on el terme va emergir com un ítem popular de l'argot estudiantil durant el principi de la dècada de 1950. El 1990 el Museu MIT va publicar un diari documentant el fenòmen hacker. D'acord a la publicació, els estudiants que van atendre a l'institut durant els anys cinquanta acostumaven a usar la paraula "hack" de la manera que un estudiant modern usaria la paraula "goof(babau)". Penjar un atuell de la finestra del dormitori era un "hack", però allò maliciós -- per exemple, tirar ous(egging) a la finestra del dormitori dels rivals o fer pintades en un monument -- quedava fora d'aquest sentit. Implícit a la definició de "hack" era un esperit inofensiu, creatiu i divertit.

Aquest esperit inspiraria la forma en gerundi de la paraula: "hacking". Un estudiant de la dècada de 1950 que dedica la seva major part de la tarda parlant per telèfon o desmuntant una ràdio, podria descriure l'activitat com a "hacking". Altra vegada, un subjecte modern substituiria la forma del verb per "goof"-"goofing" o "goffing off" per descriure la mateixa activitat.

A mida que la dècada dels anys 50 progressava, la paraula "hack" va adquirir un remodelat, més rebel significat. El MIT de la dècada de 1950 era massa competitiu, i hacking va emergir tant com a reacció com a extensió dâaquesta cultura competitiva. âGoofsâ? i bromes van esdevenir una manera per desfogar-se, ficar el nas en lâadministració del campus, un pensament creatiu i complaent i un comportament ofegat pel rigorós Institut en els currículums dels estudiants. Amb les seves innumerables entrades i humits túnels subterranis, lâInstitut oferia moltes oportunitats dâexploració per lâestudiant sense immutar-se per portes tancades i senyals âNo passarâ?. Els estudiants començaren a referir-se a les seves prohibides exploracions com a âtunnel hackingâ?. Per damunt de terra, el sistema telefònic del campus oferia oportunitats similars. A través dâexperimentació casual i amb diligència, els estudiants aprengueren com realitzar trucs graciosos. Inspirant-se en les més tradicionals persecucions, en el âtunnel hackingâ?, els estudiants ràpidament van anomenar aquesta nova activitat âphone hackingâ?.

L'èmfasi combinat de joc creatiu i l'exploració sense restriccions serviria de base per a les futures mutacions del terme hacking. Allò auto descrit com hacker informàtic del campus MIT durant dels anys seixanta va originar des de finals de la dècada dels 50 un grup d'estudiants anomenat el Tech Model Railroad Club. A l'ajustada camarilla dintre del club hi havia el Signals and Power (S&P) Committee-- grup encarregat de sistemes de circuits elèctrics del club ferroviari. El sistema era un assortit de relès i interruptors similars als que controlaven el sistema telefònic del campus. Per controlar-ho, un membre del grup simplement marcava les ordres via un telèfon connectat i observava els trens complir-les.

Els naixents enginyers elèctronics responsables de la construcció i manteniment d'aquest sistema veieren la seva activitat similar a l'esperit de âphone hackingâ?. Adoptant el terme hacking, van començar a refinar-lo encara més. Des del punt de vista hacker del S&P, usant un relè menys per operar una particular amplada de via significava tenir un relè més per a un futur joc. El Hacking va passar subtilment de ser un sinònim de joc mandrós a ser un sinònim de joc mandrós que alhora potenciava el rendiment i l'eficiència del sistema del club ferroviari. Aviat els membres del comitè S&P orgullosament es referien a l'activitat de millorar i remodelar les pistes de circuits subjacents com a "hacking" i a la gent que ho feia com a "hackers."

Donada la seva afinitat per l'electrònica sofisticada --no menciono la tradicional indiferència de l'estudiant MIT per les portes tancades i els signes "no passar"--, no portava gaire temps abans els hackers s'adonessin d'una nova màquina en el campus. Anomenada la TX-0, la màquina era un dels primers ordinadors comercialitzats. Al final dels anys 50, la totalitat del grup S&P havia migrat en massa cap a la sala de control del TX-0, aportant l'esperit de joc creatiu amb ells. L'ample i obert regne de la programació encoratjaria encara una altra mutació en l'etimologia. "Hackejar" no voldria dir soldar circuits aparentment inusuals, sinó ajuntar programari de manera poc semblant als mètodes "oficials" o procediments d'escriptura de programari. També volia dir potenciar l'eficiència i velocitat del programari ja existent que tendia a col·lapsar els recursos de la màquina. Fidel a les arrels de la paraula, també significava escriure programes que no tenien altre objectiu que divertir o entretenir.

Un exemple clàssic d'aquesta definició expandida és el joc Spacewar, el primer vídeo joc interactiu. Desenvolupat per hackers del MIT durant l'inici de la dècada dels anys 60, Spacewar tenia totes les tradicionals definicions de hacking: era "goofy" i aleatori, servia al poc útil objectiu de proveir una distracció per la dotzena o semblant nombre de hackers que es delien jugant-hi. Des de la perspectiva del programari, tot i això, era un testimoni monumental de la innovació en les habilitats de programació. Era també completament gratuït. Ja que els hackers l'havien construït per a la diversió, no van veure cap raó per a protegir la seva creació, compartint-la extensivament amb altres programadors. Cap a finals dels anys 60, Spacewar havia esdevingut la diversió favorita per la majoria dels programadors arreu del món.

Aquesta noció d'innovació col·lectiva i de possessió comuna de drets de programari distanciaren l'acte de hacking informàtic en els anys 60 del "tunnel hacking" i hacking telefònic dels anys 50. Les seves últimes activitats tendiren a ser individuals o de petits grups. Els âtunnel hackersâ? i els âphone hackersâ? confiaven en gran mida en les tradicions del campus, però la naturalesa molt limitada de la seva activitat descoratjà la circulació de nous descobriments. Els hackers, per altra banda, van realitzar la seva feina aliats amb el camp científic i basant-se en la col·laboració mútua i obtenint-ne innovació. Hackers i científics "oficials" en ordinadors no eren sempre la millor de les aliances, però en la ràpida evolució del camp, les dues espècies de programadors informàtics van tornar-se en una relació --alguns potser dirien simibiótica-- cooperativa.

Ãs un testament de les prodigioses habilitats dels hackers informàtics originals que programadors posteriors, incloent Richard M. Stallman, aspiressin a portar el mateix nom. Cap als mitjans dels anys 70, el terme "hacker" havia adquirit connotacions d'èlit. En un sentit general, un hacker informàtic era qualsevol persona que escrigués codi de programari pel sol fet d'escriure'l. En un sentit concret, tanmateix, era un testimoni a l'habilitat de programar. Així com el terme "artista", el significat carregava de connotacions trivials. Descriure a un company programador com a hacker era signe de respecte. Descriure's a un mateix com a hacker era un signe d'immensa auto confiança i seguretat. De totes maneres, la pèrdua original de l'apelatiu hacker informàtic disminuí a mida que els ordinadors esdeveniren més i més comuns.

A mida que la definició es tornava severa, hacking informàtic adquirí connotacions semàntiques addicionals. Per a ser un hacker, una persona havia de fer més que escriure programari interessant; la persona havia de pertànyer a la "cultura" hacker" i honorificar les tradicions de la mateixa manera que el productor de vi medieval prometia associació al gremi viticultor. L'estructura social no estava tant rígidament perfilada com la d'un gremi, però els hackers d'institucions com al MIT, Stanford, i Carnegie Mellon varen començar a parlar obertament de l'"ètica hacker": les encara no escrites normes que governaven el dia a dia del comportament hacker. El 1984 el llibre Hackers, escrit per Steven Levy, després de molta recerca i consultes, codificà l'ètica hacker en cinc principis bàsics.

En certa manera, els principis bàsics llistats per Levy continuen definint la cultura del hacker informàtic. Encara, la imatge gremial de la comunitat hacker era indeterminada per l'increïble populisme parcial de l'industria de programari. Al començament de la dècada de 1980, els ordinadors estaven apareixent arreu, i els programadors que una vegada havien hagut de viatjar a les màximes institucions o negocis per obtenir accés a una màquina, es van trobar amb la possibilitat de copejar-se amb els hackers principals via l'ARPAnet. Com més fricció creaven aquests programadors, més van començar a apropiar-se les filosofies anàrquiques de la cultura hacker a llocs com el MIT. Perdut entre la transferència cultural, no obstant, estava al MIT l'original tabú cultural contra el comportament maliciós. A mida que els joves programadors començaven a utilitzar les seves habilitats informàtiques amb finalitats danyines i disseminant virus informàtics, irrompent en sistemes militars i deliberadament causant que màquines com la MIT Oz, un popular accés ARPAnet, caigués;el terme "hacker" adquirí una vessant punk i nihilista. Quan la policia i les companyies de negocis començaren a traçar els crims informàtics, excepte alguns programadors renegats que citaven convenients porcions de l'ètica hacker en defensa de les seves activitats, la paraula "hacker" comença a aparèixer en històries de diaris i revistes des d'una visió negativa. Encara que llibres com Hackers feren molt per documentar l'esperit original d'exploració que va donar crescuda a la cultura hacker, per a molts dels nous reporters, "hacker informàtic" ha esdevingut un sinònim de "lladre electrònic."

Encara que els hackers han competit en contra d'aquest percebut mal ús durant gairebé durant dues dècades, les connotacions rebels del terme que daten dels anys 50 fan difícil discernir entre programari de 15 anys d'antiguitat que burla programes d'encriptació moderns, dels estudiants dels anys 60, forçant panys i enfonsant portes per obtenir accés a l'oficina de la terminal de la computadora. La creativitat subversiva a l'autoritat d'una persona crea a una altra persona el mal de cap de la seguretat, després de tot. Encara més(even so), el tabú central en contra del comportament maliciós o deliberadament danyí resta suficientment fort que molts hackers prefereixen usar el terme "cracker"--per exemple, una persona que deliberadament "crackeja" el sistema de seguretat d'un ordinador per a robar o vandalitzar dades descriu el subconjunt de "hackers" que aplica les seves habilitats maliciosament.--

Aquest tabú central contra la maliciositat manté el seu primari enllaç cultural entre la noció de hacking durant el principi del segle 21 i hacking durant la dècada de 1950. Ãs important fer notar que, a mida que la idea de hacking informàtic ha evolucionat durant les últimes quatre dècades, la noció original de hacking -per exemple, realitzar bromes o explorar túnels- roman intacta. A finals de 2000, el Museu MIT va realitzar tribut a l'Institut de persones grans amb tradició de hacking amb una exhibició dedicada, el saló del Hack. L'exhibició inclou un nombre de fotografies datades de la dècada de 1920, incloent una imitació d'un creuer policial. El 1993, estudiants van fer honor a l'original noció MIT de hacking col·locant el mateix creuer policial, amb llums intermitents, dalt de la cúpula de l'Institut. A la matrícula del creuer es llegia IHTFPT, un popular acrònim MIT amb diversos significats. La versió més despectiva, que data del ple de pressió món MIT de la vida de l'estudiant dels anys 50, és "Odio aquest fotut lloc". El 1990, tot i això, el Museu usà l'acrònim com a base d'una publicació de la història dels hacks. Es va titular L'Institut per bromes i bogeries de hack (The Institute for Hacks Tomfoolery and Pranks) ofereix un complert resum històric del hacking.

"En la cultura del hacking una elegant, simple creació és tan altament valorada com ho és en la pura ciència," explica un reporter del Boston Globe, Randolph Ryan en un article de 1993 adjuntat a l'exhibició d'un cotxe de policia. "Un Hack difereix d'una ordinària broma col·legial ja que l'event normalment requereix una cuidadosa planificació, acurat disseny i delicadesa, i conté un rerefons d'ingeni i inventiva." Ryan escriu. "La no escrita norma que manté que un hack ha de ser de naturalesa bona, no destructiva i segura. Per ara, els hackers a vegades col·laboren en el desmantellament de la seva pròpia obra."

Els esforços per confinar la cultura del hacking informàtic en els mateixos límits ètics és ben vista però impossible. Encara que els hackers de software aspiren al mateix esperit d'elegància i simplicitat, el mitjà del programari ofereix menys oportunitats de reversibilitat. Desmantellar un iot policial és fàcil comparat amb desmantellar una idea, especialment una idea per la qual ha arribat l'hora. D'aquí a la creixent distinció entre "barret negre" i "barret blanc" -per exemple, hackers que transformen noves idees en d'altres de destructives o finalitats malicioses contra els hackers que transformen noves idees en bones o, almenys en finalitats informatives.

Una vegada un imprecís terme de l'obscur argot estudiantil, la paraula "hacker" s'ha convertit en una bola de billar lingüística, subjecta a canvis polítics i matisos ètics. Potser és per això que a tants hackers i periodistes els agrada usar-la. Cap on es mourà aquesta esfera, ara, és la conjectura de tothom.
Mira també:
http://www.softcatala.org/projectes/faif/llibre/faif_17.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Hack, hackers i hacking
10 ago 2005
hack
Re: Hack, hackers i hacking
11 ago 2005
algu sap don treure el joc del hackers
Re: Hack, hackers i hacking
16 ago 2005
para hackiar
jajajjaajja
31 ago 2005
jajaj hoila man

looco

31 oct 2005
que hace este
hanke
31 oct 2005
no se

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more