Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
Emilia Pardo Bazán, la primera periodista espanyola
10 jul 2005
(A Coruña 1851- Madrid 1921)

A més d'una de les màximes representants del Naturalisme espanyol, Emilia Pardo Bazán va dedicar la seua vida a defendre la condició de la dona enfront del masclisme imperant en la societat del seu temps.
autora_bazan.gif
Emilia, comtessa de Pardo Bazán, va nàixer el 16 de setembre de 1851 en A Coruña en el si d'una família de l'alta aristocràcia gallega, raó per la qual se li va donar una educació acurada que feia especial insistència en la lectura. De fet, als nou anys ja s'havia llegit tota la biblioteca familiar en què es trobaven novel·les com “Don Quixot de la Manxa� i “La Ilíada�, entre altres.



Posteriorment, la família es va traslladar a viure a Madrid i va començar a assistir a un col·legi francés protegit per la Casa Reial on li van donar a conéixer Racine i La Fontaine. A l'edat de 12 anys, va tornar a Galícia, però llavors l'educació de la xiqueta va quedar en mans de son pare, pel que no va rebre una educació pròpiament per a dones, com solia ser habitual en l'època.



En 1868, amb 17 anys va contraure matrimoni amb José Quiroga, que era estudiant de dret i es van traslladar a viure a Santiago, però quan el pare d'Emilia, José Pardo Bazán va ser nomenat diputat se'n van a Madrid, on el jove matrimoni va entaular relacions amb les figures més destacades de l'època. No obstant, quan Amadeu de Savoia ascendix al tron d'Espanya, José Pardo Bazán va renunciar al seu escó i va obligar tota la família a exiliar-se, pel que Emilia va viatjar a Gran Bretanya, França i Alemanya, aprenent les llengües dels distints països en què va viure i nodrint-se de la seua literatura, sobretot de la francesa, que va influir notablement en els seus escrits posteriors.



Després de fer algunes temptatives literàries en la revista “Almanaque� durant la seua adolescència va concórrer en 1876 a un certamen literari en què va véncer l'escriptora Concepción Arenal amb la seua obra “Ensayo crítico del padre Feijoo�. Eixe mateix any dóna a llum al seu primer fill i per eixa raó li va dedicar el seu segon llibre, un compendi de poemes que va titular “Jaime�.



El seu tercer llibre, “Pascual López� va nàixer parell a la seua primera filla, Blanca, l'enllumenament de la qual li va produir unes malalties que la van obligar a viatjar a Vichy per a sotmetre's a tractament. En esta ciutat va assimilar el corrent del Naturalisme com propi, quelcom que es veurà nítidament reflectit en la seua següent novel·la “El viaje de novios� que va publicar en la revista La Época. En 1882 va veure la llum “La Tribuna�, la seua primera novel·la purament naturalista.



L'any següent va nàixer la seua última filla, Carmen i va publicar “La cuestión palpitante�, un llibre que va causar gran revolada i va precipitar la separació amb el seu marit. Estos fets van provocar que Pardo Bazán escriguera “El ama joven� per a explicar quins factors precipitaven un matrimoni al fracàs.



Dos anys més tard va conéixer un dels màxims representants del Naturalisme, Émile Zola, l'amistat del qual va mantindre durant la resta de la seua vida. Durant estos anys, l'escriptora es va tornar més productiva i va publicar “La Revolución y la novela en Rusia�, “La madre Naturaleza� i la seua obra més famosa, “Los pazos de Ulloa�.



En 1890 va morir son pare i amb l'herència va decidir mamprendre l'aventura de crear la primera revista espanyola dirigida per una dona, que portava per títol “Teatro crítico universal�. Des de les pàgines d'esta publicació va denunciar el masclisme existent en la societat espanyola i va advocar per una major consideració de la condició femenina.



Finalment, les seues denúncies van tindre fruits i es va convertir en la primera dona a ocupar la càtedra de literatura de la Universitat de Madrid. Esta gran feminista espanyola va morir a Madrid en 1921.

       
       

Principals Obres

Jaime (1876)
Pascual López (1879)
El viaje de novios (1881)
La Tribuna (1883)
Los pazos de Ulloa (1886)
Mira també:
http://www.ciberoteca.com/valenciano/search/autor_mes.asp?idAutor=42

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat